Protagonistes, demà a l'escenari del Teatre Metropol,
la companyia italiana Masquetéatre amb la màquina de Kafka,
però de fet el protagonisme del festival Crecart Trencarta,
que comença avui al prenen diferents espais de la ciutat de Tarragona.
Durant tres dies podem assistir a noves propostes en matèria artística i no només teatral.
Un festival que s'encetarà aquest vespre al Teatre Almagatzem,
en dos passes, dues sessions,
amb la darrera producció de Zona Zàlata, titulada Follaraca.
Ens acompanya Ramon Civit, és de l'oficina del festival.
Ramon, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Fonamental, l'horari comença, la primer passi a les 9?
Sí, el primer passi a les 9 i el segon a dos quarts d'11.
Perquè pot haver-hi algun error en algun programa?
Sí, és que hi ha hagut en un moment de l'edició,
però una part del programa posa aquest horari correcte,
on hi ha la fotografia específica del programa està equivocat,
és un problema tipogràfic.
Però ja està.
El que passa és que, com que és de gratis,
que se'n diu,
doncs ja sabeu també que el magatzem és una mica teatre de butxaca,
cal que ja aneu d'oreta,
perquè tothom s'assegui tranquil·lament
i pugui gaudir de la darrera producció de Zona Zàlata.
Immediatament saludarem l'altre convidat que ens acompanya avui,
perquè som afortunats,
la companyia italiana està instal·lada aquests dies a la ciutat de Tarragona
i això ens dona l'oportunitat de parlar amb el seu director.
Però fem una mirada àmplia del Crecarta Trencar,
perquè ja és la sisena edició, si no vaig errada.
És la sisena edició, sí.
Ha fet un camí sempre molt discret,
perquè diguem-ne que no són manifestacions per grans majories,
ni tampoc ho pretén.
No, és que és un concepte diferent de muntatge.
Vull dir, el tipus de teatre que s'ha portat sempre
ha sigut un tipus de teatre més experimental,
no el tipus de teatre de teatre nacional ni de gran companyia,
i més aviat ha sigut molta investigació sobre so,
molta investigació sobre moviment
i molta importància també al que són gent de la zona
que està fent aquest tipus de teatre
i que en altres condicions, en condicions normals,
no tindrien cap tipus de possibilitat
de tenir un espai per expressar-se.
Per això, per exemple, una de les coses importants,
el dissabte dia 13, 2.15 del vespre, en conservatori,
es fa un encontre, que es diu Encontre 0-10,
on hi ha 8 o 10 persones que estan fent tipus
d'experimentació teatral d'una forma o d'una altra,
ja sigui a través d'expressió musical,
com d'expressió de veu, com de petites performances,
doncs que això és una cosa que és important
de poder aquestes persones que no tenen possibilitat
de fer-ho de normal, de poder tenir aquest espai
perquè tinguin una forma d'expressar la seva forma artística.
Hi ha moltes activitats, no només parlem de teatre,
sinó de l'art en general, la creació artística i la recerca.
Hi ha una performance que fa la Montserrat Palacios,
avui he triat a l'atzar, mirant el programa,
m'ha cridat moltíssim l'atenció.
És veu i màquina de cosir.
Sí.
Jo us puc dir...
És que em sembla molt atractiu, això, eh?
Molt, molt.
Són accions molt diverses, vull dir,
tant el que fem, tot el que fa la Montserrat Palacios,
com el Pedro Alba, que és un...
Que també estarà al festival.
Que també estarà.
La Fátima Miranda és una noia castellana de Valladolid
que ve de Madrid el mateix divendres,
fa l'acció i se'n torna cap a Madrid,
que és una persona que és una número 1
dins el que és el tema del tractament de la veu.
Això es farà el divendres el dia 12 a les 7 de la tarda
al Conservatori de Música.
És interessantíssim el tractament que fa.
Aquesta conferència,
aquesta conferència,
mig performance,
mitja conferència sobre el tema del tractament de la veu.
En el cas de Masche,
és una de les companyies italianes
de teatre independent més importants.
Vull dir, aquí estem...
No, dic jo, no sé si voluntàriament o involuntàriament,
no a Tarragona,
en general al país molt tancats,
el que són les noves experiències artístiques.
Porten una performance molt curteta,
dura 15-20 minuts,
per això es fan dos passis en el metropol,
i tècnicament són avançadíssims.
Estan en un món absolutament,
completament diferent
del que s'està fent aquí a Llorenç-Berbé,
el coneixem tots.
Vull dir, nosaltres en una sala,
doncs aquí dins del nostre espai,
doncs anem d'anar fent,
és la segona obra que portem en sis mesos,
es va fer el No deixeu que llegeixin per vosaltres,
que es va estrenar en les jornades
dels artistes
el mes de setembre a la part alta de Tarragona,
es va tornar a fer ara costa d'un mes,
ara presentem la Follerac,
al mes de novembre hi ha la previsió
de presentar un tercer espectacle,
que és com una trilogia, sí.
Vull dir, portem la marxa de creuer.
I després també hi ha el Pere Espanyol,
que és un artista ballenca,
fincat aquí a Tarragona,
que ens fa a nosaltres l'escenografia,
és un artista plàstic,
que també s'ha ajudat amb el que és l'escenografia
i després amb un muntatge artístic.
Els tallers, el Ricard Boluda,
és membre fundador
d'Estudis Teatrals Codes,
especialista en mar de veu,
farà també una xerrada força important
i després una taula rodona
que es farà el mateix dissabte,
a dos quarts de vuit del vespre,
entre l'Orenço Batzoc,
i segurament podrà estar,
perquè se n'han d'anar un dia abans,
l'Aureli Ruiz, que és tècnic de teatre,
el Jean-Marie Rosselló, el Ricard Boluda,
el Pedro Alba, el Joan Pasqual,
que és el director.
Home, doncs queda un festival,
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, molt concentrat,
però és que has d'agafar-ho així
perquè si ho escampes,
aleshores et perd una mica la consistència.
La màquina, aquesta aposta italiana
que arriba a la ciutat de Tarragona
és, sens dubte, un gran atractiu
i l'avantatge que tenim
és que podem parlar avui en directe
amb el seu responsable,
és Lorenzo Basocchi.
Molt bon dia, Lorenzo.
Bon dia.
Benvingut, el Ramon ens farà de traductor,
sens dubte.
Com es dona aquesta circumstància
que Zona Salat, en definitiva,
estableix contacte amb la màquina?
Com és el contacte de Zona Salat
entre la Zona Salat i la màquina,
i la màquina?
Sí, tràmite Ramon,
que ha vist els nostres materialis,
si ha escrit que és vídeo,
han pogut,
també amb Anton Roca,
un artista visivo,
que coneix molt bé el nostre llavoro,
que ha seguit negli anys
les nostres produzions
i, en qualche modo,
sono riusciti a capire
i a verificare la validità
del llavoro de la compagnia.
Questo és el contacte.
Faig una mínima tradució.
Una mica, perquè,
afortunadament,
l'ha sentit bé.
Fa dos anys,
a través de l'Anton Roca,
que és un artista del cubè
que està affincat a Cesena.
Fa vint anys que viu allà, no?
Sí, però fa dos anys
vaig contactar amb Lorenzo
a Itàlia, a Cesena,
i ens va passar vídeos
dels seus materials
i, aleshores,
a través d'aquell moment
hem tingut contactes
i hem pogut portar-los
aquest any d'allà cap aquí.
Però ha sigut
a través d'un projecte
també que porta en Anton Roca,
que és Tratart,
que és un projecte d'intercanvi
i de residència
d'artistes,
molt important.
Això, com a mi l'Anton,
sí, seria interessant parlar-ne,
perquè és un projecte
molt curiós
i ha sigut, sobretot,
a través de l'Anton.
T'ha entendit
que Maske
és una de les companyies
més importants
del teatre contemporàne,
companyia independiente,
que cuesta molt
sobrevivir
i comprometerse
amb el que és l'investigació escenica,
que és el que hacéis vosaltres,
no?
I des de fa molt temps,
sois veteranos ja
en aquest asunto.
Quanto tempo fa
que es fa aquesta situació?
Sí,
ha dit
que
vos siete
una de les companyies
més importants
del teatre independiente
i si
ha estat
un labor
dur
de tot aquests anys
per arribar...
Sí,
Maske,
la companya Maske
nasce
en el 1992
e quindi
sono quasi
18 anni
di lavoro
8 anys de treball
e
il lavoro
d'esperimentazione
e di ricerca
comunque
è un lavoro
teatrale.
Noi rivendichiamo
che
il nostro lavoro
è teatro.
Sì,
scusa,
fa una traduzione.
È una feina
d'elaboració
e de recerca
i que pensen
che aquesta és
una tasca importante
dins la feina
del teatre.
Attingiamo,
quindi prendiamo
non dalla letteratura
teatrale
però soprattutto
dalla filosofia
d'autori.
Non dalla lettura
teatrale
sino dalla filosofia
dell'autore.
Però no,
filosofia
autori filosofici.
Sì,
autors filosofici.
Nello specifico
di questo ultimo lavoro
noi facciamo riferimento
a due filosofi francesi
Gilles Deleuze
e Félix Guattari
e ad una loro opera
che è
Kafka
per una letteratura
minore.
No van a l'obra
de Kafka
sinó a la interpretazione
filosofica
de l'obra
de Kafka.
I due autori
francesi
i due filosofi
francesi
prendono in esame
l'opera di Kafka
e soprattutto
analizzano
il rapporto
che Kafka
ha con il suono.
La feina
che fa Kafka
con il so.
O sigui,
agafat
al che è
prendere
queste interpretazioni
de l'obra
di Kafka
e applicare
questa interpretazione
al che è il so.
Per assurdo
Kafka
dirà sempre
di sé
che non
capisce
la musica.
Per assurdo
Kafka
diu
che non
la musica.
Ma lui
insegue un
concetto
di musica
come
massa
sonora
informe.
Non melodia.
Com una
massa
sonora
informe
com una
melodia
al voltant
del
que
è
questa
interpretazione
di
Kafka.
Ok.
La
performance
quindi è
una
interpretazione
sonora
della
solitudine
di
Kafka.
De la
solitud
de
Kafka.
Kafka
in fin
dei conti
è l'uomo
più solo
che si ha mai
existito.
És l'home
més sol
que mai
ha existit.
Kafka.
Kafka.
Jo
tinc
entes
si m'equivoco
em rectifiqueu
no passa
res
que
ja
d'entrada
a l'escenari
trobem un piano
desbodellat.
Ma
si
parla
de la
escenografia
parla un po
i començarà
la escenografia.
importantissima
che sta postando
la escena.
Noi siamo
partiti
da
un concetto
di
autogenerazione
del suono
del suono
e abbiamo
circondato
il performer
di macchine
che suonano
tutte da sole
e abbiamo
costruito
io sono
anche ingegnere
e
già da molti
anni
delle macchine
dei pianoforti
rielaborati
che possono
essere
comandati
da
una regia
e suonare
da soli
autonomamente
come fossero
dei
robot musicali
ecco diciamo così.
Si parteixen
dels pianos
convencionals
no hi ha
una interpretazione
personal
sinó che sta
tot comandata
a través
d'ordinador
è una escenografia
montata
a partir
dels sons
di diversos pianos
interessant
nel particolari
nel particolare
c'è
una telecamera
che riprende
il performer
l'attore
sì
è una
una camera
che filma
lo che è
l'actuazione
dell'actor
al damunt
d'un pianoforte
i dati
di colore
e di luce
catturati
dalla telecamera
vengono inviati
ad un computer
a través
de la llum
i del color
che capta
la camera
a través
d'un computador
un computer
il computer
elabora
i dati
di luce
di luce
in numeri
questi numeri
vengono
ritradotti
in masse
sonore
particolare
come si fes
una composizione
sì
venen
a través
del computador
aquest
llum
aquest so
ve elaborat
elabora
la computadora
un so
i aleshores
és el so
que s'interpreta
en la
en
el que és
la fotografia
i el resultat
es va creant
al llarg
de l'espectacle
quindi
la coreografia
quindi
la danzatrice
si muove
e col suo movimento
creando
delle luci
o delle ombre
modifica
questi dati
e crea
lei il suono
la ballarina
movent-se
en aquest espai
a través
dels canvis
de la llum
i del so
va creant
un so
que és
el que
després
s'elabora
o sigui
és un so
que mai
és el mateix
en cada espectacle
és diferent
és curiós
i sentia
aquesta cosa
efímera
encara més
accentuada
és una qüestió
efímera
no és
el suono
en un espectacle
que en un altre
mediamente
és simile
però
certamente
ogni volta
ci sono
delle variazioni
de fet
aquest espectacle
es fa demà
a Tarragona
però
és estrena
a Catalunya
sí
jo no sé
si
havien actuat
alguna vegada
anteriorment
a Catalunya
o havien participat
en algun festival
alguna mostra
una volta
aquí a Catalunya
una altra volta
o la prima volta
aquí
no sé
el Ramon
que està més
dins d'aquests circuits
però circuits
de teatre
de festivals
com aquest
no en tenim
gaires
jo no sé
a Itàlia
si realment
tenen circuits
consolidats
en el que
s'anomena
teatre independent
o teatre de recerca
a Itàlia
com'està
el tema
del circuito
de teatro
independente
ci sono
diversi festival
che curano
la programmazione
di compagnie
di teatro
di ricerca
e di sperimentazione
tra i più importanti
il festival
di Sant'Arcangelo
in Romagna
però c'è anche
il festival
di Volterra
in Toscana
il festival
le colline
torinesi
quindi vicino a Torino
ci sono
sei o sette festival
veramente importanti
che danno
spazio
a programmazioni
di teatro
di ricerca
e sperimentazione
è comunque
molto difficile
perché si sa
le produzioni
sono anche
particolari
anche se sono
effettivamente
produzioni
di teatro
però
nonostante
la difficoltà
della circuitazione
in Italia
ci sono
molte compagnie
di buon livello
che lavorano
in questo settore
diciamo
di teatro
che è un teatro
che attinge
a diverse
forme
di arte
pel que diu
hi ha companyies
del livello
si
si
hi ha
un bel livello
si
hi ha molta tradició
està parlant
de tres festivals
un que és
el de Sant Arcangel
l'altre
l'altre due
de Volterra
in Toscana
a la Toscana
a prop
de Siena
e l'altre
la colina
torinese
vicino
torinese
vicino
torinese
hi ha molt
nivell
i si
hi ha
aquest circuit
d'actuació
sobretot
a la zona
nord
d'Itàlia
que és
Toscana
Lombardia
Emilia Romagna
que ells
són
d'Emilia Romagna
si hi ha
aquesta tradició
i hi ha
tants
grups
també
deu haver
bon livello
de públic
que estigui
interessat
en aquest tipus
de tendència
un bon livello
de públic
sí
diciamo
c'è un
seguito
notevole
anche se
naturalmente
è sempre
un teatro
particular
con la difficoltà
que può
avere un teatro
così
però
tot i que hi ha
moltes persones
que estan molt
interessades
perquè segueixen
aquestes tendències
podríem convidar
aquells oients
que mai
han experimentat
una sessió
d'aquest tipus
de teatre
que hi anéssim
la primera vegada
com s'ha de mirar
la primera vegada
aquest espectacle
com és si mira
la prima volta
un espectacle
com'è il vostro
de cara al pubblico
que andrà domani
a avere il vostro
spettacolo
la prima volta
una persona
che non ha visto
mai un espectacle
direi
seguire
il proprio istinto
e l'emozione
che viene
dalla scena
è come poter
essere vicino
a un quadro
di Miró
o un quadro
ecco
che non è astratto
noi siamo abituati
nella pittura
a seguire
certe linee
di composizione
qui non c'è
una composizione
lineare
in questa performance
anche se c'è
un inizio
e una fine
ci sono degli elementi
che toccano
e questi elementi
bisogna
prenderli
al di là
della reale
comprensione
dell'evento
un quadro di Miró
non si può capire
lo si sente
sensorial
si totalmente
me fa la feita
que no tradueixo
perquè me fa la feita
que és perfectament
és que tots venim
dels romans
al final
exactament
Déu-n'hi-do
nosaltres ho tenim
bastant més fàcil
a l'hora d'entendre'ls
podríem parlar
més estona
sense dubte
però el que convé
és anar demà
al Teatre Metropol
i aquest vespre
al magatzem
a veure la darrera
producció
de Zona Zalatà
no tenim més temps
llàstima
Ramon Civit
un plaer
trobar-te aquí a la ràdio
com sempre
he estat un plaer
ja saps que aquesta casa
és
i a nosaltres que vinguis
i que ens hagis portat
un convidat
com a Lorenzo Basocchi
ho he dit bé ara
sí, sí, beníssim
moltíssimes gràcies
i molt d'èxit
adeu-siau
fins després
i és moment ja
de pràcticament
començar a tancar
el matí de Tarragona Ràdio
però abans una mirada
al que ens espera
en el millor sentit del terme
és clar
a partir de la 5 de la tarda
al Ja Tardes
Josep Soñé
què tal?
Hola Joana
bona tarda
com es presenta el programa avui?
doncs mira molt bé
perquè tindrà continuïtat
del matí avui
perquè de fet
no es des spè podeu
da m'agressen
i
no es pod aspects