Dos minuts i mig, serà un quart de dues del migdia.
Ja us dèiem que reservam amb el tram final del matí
de Tarragona Ràdio a parlar-vos d'un llibre.
Afortunadament, és una qüestió que podem abordar
de manera quasi diària aquí al matí,
tenint en compte la proximitat de Sant Jordi.
Us volem parlar d'un llibre que es presenta avui
en un escenari, diguem-ne, molt natural
per al tipus de publicació, que és
el vestíbul del Teatre Metropol.
Un llibre que es titula
Tarragona, un recorregut amb pictogrames.
L'ha escrit Josep Engrau, que avui ens acompanya.
Bon dia, Josep. Hola, molt bon dia.
Les il·lustracions són de Xomín Medrano.
És un llibre que va sorgir
d'una convocatòria conjunta que va fer
l'Ajuntament i l'editorial Cruïlla
que ara, justament, a posar
èmfasi i a celebrar
aquest centenari del Teatre Metropol de Tarragona.
Per tant, diguem-ne que
serà l'any del Teatre Metropol, també és l'any
del modernisme i cal
emboscar moltes eines per
divulgar el modernisme, sobretot
als més joves i als més
menuts. El Josep,
segurament el seu nom, no sé si ho serà familiar,
però és que la setmana passada
parlàvem amb ell,
ell està a Irlanda, estàs fent un Erasmus, no?
Exacte, sí.
Si no va a xerrada, ets estudiant
d'enginyeria química a la Universitat Rovira i Urgeli
i en guany t'has endut
el Premi d'Ala,
que es diu aviat, eh?
Millor que la grossa de l'euteria, no sé.
No està gens malament, no?
No està gens malament.
No està gens malament.
I clar, amb ell vam quedar,
va parlar amb ell,
Ricard Lóz,
escolta, si vens a Tarragona
i has de presentar aquest llibre,
doncs vine a explicar-nos-ho.
Com lliga tot plegat?
No cal que hi hagi un maridatge entre química,
temps de lleure i tot plegat,
però costa una miqueta, no?
De dir,
què tens a veure amb el modernisme?
O amb els llibres infantils?
Bé, de fet,
fa bastant de temps que escric
i el que m'he fet un faro de repetir
aquestes últimes setmanes
és que m'he passat la carrera
tant escrivint com estudiant enginyeria química
i portant les dues coses molt en paral·lel.
Però escrivint coses que no tenien res a veure
amb la teva formació acadèmica?
Exacte, escrivint coses que no tenien res a veure.
De fet,
m'he començat a considerar
algú que escriu un escriptor
des de fa relativament poc,
però porto molt de temps escrivint.
El pas és que arriba un punt
on ja canvies la concepció
i penses
mira, potser no sóc només algú
que li agrada escriure,
potser és que sóc escriptor.
I crec que això va ser més o menys
quan el 2007
vaig guanyar el Premi Cavallfort
i vaig començar a publicar contes
al Cavallfort infantils.
I d'aquí em va venir més o menys
l'afició d'escriure per nens.
La temptació d'escriure,
poc o molt,
en determinades èpoques de la vida
l'hem tingut tots,
però una cosa és escriure
com a teràpia
i una altra cosa és escriure
per publicar,
per compartir allò que estàs dient.
És veritat,
són dues coses
que aparentment són molt diferents,
però per mi
cada cop la diferència
la veig menys clara.
És veritat que en un principi
sí que escrivia només com a teràpia,
vull dir com a teràpia
o com una mena de diari personal
sense posar la data del dia.
No m'he d'un dietari que fem tots,
ja sigui mentalment
o passant-ho al paper o a l'ordinador.
però de mica en mica
doncs acabes,
li acabes agafant gustet
escriure històries
perquè tenen un altre component
que és que,
sobretot les històries infantils,
que tens unes precondicions
i quan t'agrada escriure,
t'agrada escriure sobre condicions
perquè llavors has de
donar-li més a la imaginació.
Això és molt científic,
d'altra banda.
És molt científic.
A partir d'una hipòtesi prèvia
i després...
A vegades acabo parlant de llibres
com si parlés de coses...
Bé, tinc el vocabulari per regeixar-me.
No, no, no,
tot és ciència, al final, eh?
Això ho sabeu millor que ningú.
Per què contes infantils
i no un altre tipus de lector?
I tot és més còmode, no ho sé.
És això el que explicava ara.
L'escriptor de les cròniques de Nàrnia,
el F.C. Lewis,
va dir que ell havia après a escriure
quan s'havia posat a escriure contes infantils.
I ho va dir perquè
tu quan enfoques un conte infantil
tens més o menys
que ha de tenir un número de pàgines cortet,
que en una pàgina hi ha d'haver poc text,
que hi ha d'haver molta acció,
que hi ha d'haver un número de personatges limitat,
un número de trames limitat
i has d'expressar molt
amb moltes limitacions.
Llavors, a mi m'agrada aquest repte.
Quan has d'escriure per adults
tens una llibertat enorme.
I jo, si ara em dius
pots atreviar una cosa per adults?
Segurament m'encantaria
poder publicar una cosa per adults,
però és una feina titànica
perquè tens llibertat infinita.
Però una cosa per...
És com fer un sudoku, escriure per nens.
Clar, però hi ha qui diu
que el relat breu
té molta més complexitat
que una obra narrativa
d'allò amb Guerra i Paz, eh?
I hi ha qui ho diu.
Hi ha qui ho diu, sí.
I hi ha qui ho diu.
Que dius, home,
el relat breu realment
concentra tota una història,
tot un seguit d'idees,
doncs d'una manera tan limitada.
i escriure per nens...
Clar, és molt genèric.
Per nens, de quina mena escrius?
De fet, jo sempre...
Vaja, sempre he agafat...
M'imagino a les coses
que m'agradaria llegir a mi.
A l'època en què vaig començar
a llegir més,
diríem, potser va ser
a partir dels 12 o 13 anys.
Ja no només llegia
el que em llegien els pares,
sinó que triava coses per mi.
Llavors crec que escric nens
que eren com jo
quan començava a llegir.
Ara això d'aquest llibre
a Tarragona
és diferent
perquè aquí és per una edat
crec que van dir
entre 4 o 8 anys.
És per nens molt més petits.
Però així que he hagut
de canviar el xip.
Ja, perquè ja tu escrivies
per això,
per nens d'entre 10, 11, 12 anys, no?
Sí.
O fins a 14, potser.
Però bueno,
ara els nens de 14 anys
ja són molt grans.
De 4 a 8 encara conserven
el no sé què
que han de conservar
la infantesa, no?
Què llegies exactament,
si es pot preguntar?
Recordes els teus llibres preferits?
Sí.
De quan vas començar a triar
tu les teves properes lecturals?
Sí, recordo
l'Emili Teixidor.
Ah, clar.
Que és el primer escriptor
amb el que vaig dir
oh, m'agrada l'Emili Teixidor.
I recordo que li vaig dir
a un nen de la meva classe
m'agrada l'Emili Teixidor.
I era la primera vegada
que tenia una conversa
de literatura amb algú
i em van dir
ah, i què fas?
Vas a una llibreria
i dius
dona'm alguna cosa
de l'Emili Teixidor.
És una situació...
Sí, vaig pensar
no ho he fet mai
però potser podria provar-ho.
Crec que així vaig començar
a llegir.
Home, en el cas de 4 a 8
ara parlem del llibre
però quan parlaves
d'escriure
per a joves
12, 13, 14, 15 anys
a vegades
la frontera
entre la literatura adulta
i la literatura juvenil
és una frontera
gairebé invisible.
Ho és.
I de fet
m'interessa
aquesta frontera
perquè
m'agrada
no sé si ho aconsegueixo
però el meu objectiu
és escriure coses per nens
que també s'ho passin bé
els adults llegint-les.
Com una altra vegada
dic, per exemple
les cròniques de Nàrnia
en teoria
era un llibre per nens
però
l'han llegit
un munt d'adults
o el món de Sofia
aquest llibre
que parla sobre
la història de filosofia
barrejant
una història per joves
però crec que s'han llegit
més adults que joves
i si la llegeix
algú jove
s'ho passarà bé
igual
però estan a la frontera
i aquesta frontera
és molt interessant.
Doncs escolta
aquest està claríssim
tenia un objectiu
que era donar
a conèixer
o divulgar
el modernisme
a Tarragona
amb il·lustracions
de Xomín Medrano
us coneixeu?
No, no.
Va ser una mica
com que
va sortir
d'aquesta convocatòria
municipal
que va ser
l'editorial Cruella
com va anar
el fet
que tu
fessis el text
i el Xomín Medrano
perdó
les il·lustracions.
Bé, doncs
de fet
el Xomín
el vaig conèixer
però perquè
en un dels mails
que em van enviar
que ens enviaven conjuntament
hi havia el seu mail
i li vaig enviar
un mail
hola, jo soc el Josep
l'escriptor
en teoria no ens han presentat
i de fet
el coneixeré
aquesta tarda
personalment
no ens coneixem
només una mica
al principi
vam comentar
una mica
li vaig dir
vaja
li vaig avançar
unes quantes coses
del text
per si les volia fer servir
per fer els dibuixos
però tot via mail
no ens coneixem personalment
les il·lustracions
i el text
han d'anar
doncs allò
en sintonia
no hi ha hagut cap problema
us heu entès
des del primer moment
bé, pel que he vist
ell ha treballat
molt per lliure
jo no li he dit
ni m'ho imaginava així
ni m'ho imaginava aixà
però he vist
les il·lustracions
i són pràcticament
com m'ho imaginava
o sigui
pel poc que he vist
que només he vist
el que m'ha passat ell
de mostra
he quedat al·lucinat
i què expliques
parles de modernisme
però quin és el to
quina és la història
què és exactament
aquest llibre
no la tenim encara
el tindrem aquesta tarda
entre les mans
quan es presenti
el vestíbul del Metropol
bé, doncs
el que explico
és
són uns personatges
que recorren
la ruta modernista
llavors
són nens?
és una àvia
amb el seu fill
amb el seu fill
una àvia amb el seu net
i
bé, recorren
uns quants punts
de la ruta modernista
mentre l'àvia
li expliquen
la història
d'una nena
que havia viscut
en aquesta època
això
per què serveix
això de la nena
bé, és perquè
la meva xicota
i jo vam estar fent
la ruta modernista
tots els edificis singulars
que havien de sortir
perquè escolta
la coneixies
de debò
abans del llibre
bé, coneixia
alguns edificis
com tots
com tots
com tots
com tots
diguem, deixem-ho així
com tots
per desdia
escolta
he d'escriure
d'allò que conec
que és el que ha de fer
un escriptor
anem a fer
la ruta modernista
em vaig haver de fer
un part de llegir
sobre la ruta modernista
abans d'escriure d'ella
bé, doncs
ens la vam caminar tota
i era llarguíssima
i pensàvem
si una àvia i un net
han de recórrer això
s'hi passaran dos dies
i hauran de fer escala
a algun lloc
hauran de fer bivac
a mi
a vingar de la rambla
exacte
llavors vam dir
i afegim
un altre personatge
aquesta noia
que va viure
fa 100 anys
llavors
si algun edifici
està més lluny
podem dir
ah
i això em recorda
que en aquell edifici
va passar aquesta noia
i poden descórrer
dues històries paral·leles
perquè la gent
ha d'anar a la rambla
fins al far del serrallo
i anar i tornar
vas trobar una solució molt pràctica
realment
per poder fer tot
et va sorprendre
el patrimoni modernista
de Terraón
és que et sorprèn a tots
perquè el coneixem
una miqueta
quatre coses en general
vull dir que aquest exercici
l'hem de fer tots
o l'hem fet alguna vegada
perquè ens sentíem
una miqueta
que no acabàvem
de controlar el modernisme
sí, sí
sí que em va sorprendre
des del matropó
que jo sabia
mira
sabia
no sé ni si sabia
que era de Jujol
però sabia que era modernista
ni alguna cosa singular
però no semblava res
de l'altre món
comparat
jo què sé
amb altres edificis
que veus per Barcelona
que caus de cul
però a l'entrar-hi dins
al descobrir detalls
i cosetes
penses
ostres
està ben pensat
té un disseny
vaja
s'ho va currar
a nivell de Gaudí
o aquests
que considerem
tan
una mica
els referents
no?
no?
sí
del modernisme
has après molt
del modernisme
i has donat l'oportunitat
doncs ara
que el coneguin
una història
m'imagino
lleugera
encara que estem parlant
d'un públic infantil
no?
i que serà
doncs un
dels molts llibres
que aniràs fent
en un futur
també
això espero
sí
m'estàs pensant
deies que el que t'agradava
era escriure
i l'altre dia
quan parlàvem
amb motiu del Premi Dau
sobretot que t'agradaria
escriure sobre
divulgació científica
i ara comentàvem
que és un terreny
en el que encara
hi ha molt de camp lliure
i segur que hi ha
molts llocs de treball
perquè divulgació científica
ara és un camp
que hi ha molta demanda
però no hi ha prou
persones preparades
segurament
crec que hi ha
que és un camp
amb moltíssimes oportunitats
i hi ha molts temes
sobre els que m'agradaria
escriure
però això és una cosa
que em vull
prendre amb més calma
perquè no puc decidir
ara de cop
escriure un llibre
de divulgació
sobre un tema
molt concret
què és el que vull fer
si escric divulgació
m'agradaria que fos
sobre temes molt concrets
et posaré un exemple
vaig anar a Mèxic
fa un mes o així
em van ensenyar
les piràmides
el guia ho explicava
tot molt bé
i explicava les tradicions
les coses que hi feien
la esposa parlava
com ho van construir
i es posa a suggerir
coses d'extraterrestres
llavors
és evident
que no van construir
extraterrestres
ho sap tothom
i fins i tot
ho sabia el guia
mentre ho deia
i jo el que crec
és que la construcció real
de les piràmides
tal com ho van fer
es pot escriure
de manera que sigui
tan apassionant
com la història mítica
dels extraterrestres
si realment
el coneixement científic
i la realitat
és molt més imaginatiu
i apassionant
justament
que les històries
aquestes
de marcianos
i de coses
allò
extraordinàries
prou extraordinària
és la ciència
segurament
quan et queda
per acabar
en Josep
la carrera
i d'estar a Irlanda
doncs
un parell de mesos
i ja estic
ja estàs
i et pots dedicar
a això que vols fer
tens algun llibre
algun relat
a punt
continues escrivint
sí
de fet
no paro mai
sobretot
des que
publico aquest llibre
que tinc més energies
per seguir escrivint
i no se'm paren
d'acudir projectes
ara mateix
estic escrivint
bastantes coses
alhora
una de les
més importants
és que estic fent
un assaig
perquè
tinc ganes
d'escriure alguna cosa
més per adults
i després de tant de temps
escrivint coses
sobre nens
i llegint coses
escrites per nens
o sobre literatura
sobre nens
tinc un munt de teoria
sobre literatura infantil
i he pensat
mira
potser puc escriure
en forma d'assaig
de fet
hi ha un concurs
d'assaig
sobre literatura infantil
i si el tinc acabat
a temps
el presentaré aquí
i altres coses
també segueixo escrivint
contes infantils
doncs escolta
quan ho presentis
i tot el que vagis publicant
m'ha agafat una estoneta
i passa per aquí
que ens encantarà
parlar-ne
per cert que
hi ha una guiara
molt interessant
que ha escrit
un professor
no em diguis
de la Universitat de Barcelona
em penso que és
que és
tot unes recomanacions
en forma de llibre
dels llibres
que poden llegir
els nens i els joves
és a dir
quan esgoten
els estilten
i tots aquests
doncs aleshores
autors
des del Pedro Lo
imagina't
fins a autors més contemporanis
que també fan literatura
per a joves
i és una guia
que li adreça
al seu fill
que es diu Bernat
i allà els pares
o qui estigui interessat
que busquin
trobaran que hi ha
tot el que és la història
de les últimes dècades
de la literatura infantil
i juvenil a Catalunya
per tant que d'aquestes guies
es veu que estem prou necessitats
per triar bé les lectures
et farà molta il·lusió
m'imagino
tenir el llibre entre les mans
aquesta tarda
amb la loretta de tinta
i t'agraïm moltíssim
que hagis vingut avui
Josep Grau
autor
ha vingut amb qualitat avui
d'autor de Tarragona
un recorregut en pictogrames
es presenta avui
a quarts de set de la tarda
al Teatre Metropol
que vagi molt bé
moltíssima sort
moltes gràcies
fins la propera
adeu
i abans s'han de marxar
i donar pas al servei