Jaume Cortés, bona tarda.
Bona tarda.
Quin és l'objectiu d'aquesta associació que avui neix?
El motiu de l'associació és donar a conèixer les malalties ambientals
i l'hem volgut fer expressament a Tarragona
perquè creiem que és un lloc on la incidència de malalties ambientals
és superior a la resta del territori català.
Per què?
Donada a la situació industrial de la zona
i sobretot del tipus d'industria que es realitza
i per la història que ha tingut Tarragona
és una zona especialment sensible a l'ambient,
a les posicions de l'ambient.
Què s'hi passa amb aquestes persones que pateixen aquesta malaltia,
afectació, com ho noten al dia a dia?
Dintre les malalties ambientals
la que hauríem de destacar és la sensibilitat química múltiple
que és una malaltia neurològica
que afecta la tolerància de les persones afectades
a qualsevol exposició de productes químics.
Malaltia reconeguda des del punt de vista de diagnòstic
tractada al Hospital Clínic de Barcelona
i on cada vegada hi ha més afectats.
Té cura?
No es coneix en aquest moment cap cura,
l'única cosa que es pot fer és un tractament de control ambiental,
és a dir, evitar els tòxics,
cosa que és molt difícil en el tipus de societat que estem inclosos.
Estem parlant també de detergents o només de químics amb més afectació?
Estem parlant de qualsevol tipus d'agent químic
i això entra des de l'alimentació,
des del consum de productes com els detergents,
els ambientadors, la roba,
estem parlant, evidentment, de la contaminació ambiental,
dels fums, dels cotxes, dels tòxics, de les fàbriques,
de la pols, etcètera, etcètera.
És una multitud de agents que per les persones sanes és totalment tolerable,
però per aquest tipus de malalt es fa totalment insostenible,
està exposada a aquestes substàncies i, per tant,
els obliga a quedar-se a casa o anar equipats amb màscares de protectores.
Què els passa quan es posen en contacte amb algun agent químic?
La sintomatologia és molt àmplia,
és una malaltia sistèmica que pot afectar qualsevol part del cos,
comença per la part neurològica,
però també és respiratòria, digestiva, immunològica,
és una malaltia sistèmica.
A Tarragona, ciutat, teniu constància
de quantes persones poden haver-hi afectades per aquesta malaltia?
No es coneixen estadístiques
perquè no hi ha hagut interès per part de l'administració sanitària
de ni tan sols reconèixer aquesta malaltia
i molt menys reconèixer els malalts.
Per tant, justament, la creació d'associacions com l'AQUA a Tarragona
és amb la idea, amb el desig de donar a conèixer la malaltia,
de poder atendre els afectats
i, des del punt de vista del col·lectiu de ronda,
donar-se un element jurídic ja des de l'assistència sanitària
com a la situació d'invalideses o les reclamacions que es puguin realitzar.
Per cas, deuen trobar que van a demanar la baixa
i no s'hi concedeixen perquè, clar,
deuen tenir problemes a nivell legal, en aquest sentit.
Sí, tants problemes que hem tingut que constituir
un comitè nacional d'afectats de ciència química múltiple,
en el qual unes dezenes d'associacions de tot l'estat espanyol
hem anat a parlar amb el Ministeri de Sanitat
per demanar i exigir que es doni compliment a la malaltia,
és a dir, que realment es reconegui com a malaltia
d'una manera normal, d'una manera natural,
i d'aquesta manera els malalts puguin accedir
a l'assistència sanitària en els ambulatoris,
doncs centres hospitalaris, i se'ls pugui reconèixer
doncs una invalidesa o unes limitacions en funció de la seva situació.
Partim de la situació en què ni tan sols
els metges de cap sarrera coneixen la malaltia.
Per tant, ens trobem amb una total indefensió
i, evidentment, és un col·lectiu de malalts
que necessiten de l'ajuda, no només del col·lectiu ronda,
sinó de la societat en general,
perquè hem de pensar que això és una pandèmia,
que això anirà molt més,
i que, per tant, aquesta gent el que ens està avisant
és que atenció amb el tipus de vides que portem,
atenció amb l'exposició de productes químics,
perquè tots podem acabar un dia
tenint que anar pel carrer amb mascaretes.
Per què creieu que no és reconeguda
per l'àmbit mèdic i per l'àmbit també de les administracions?
Tenim molt clar que és una malaltia molt incòmoda,
tant per l'Estat com per la indústria.
Evidentment, la indústria química i la indústria farmacèutica
són dos eixos molt importants per a l'economia mundial
i aquesta malaltia és totalment desafortunada
per els seus interessos.
Estem parlant que són gent
que estan manifestant unes malalties
que són fruit d'un poc control dels productes químics.
Hem de pensar que a Europa
hi ha 100.000 productes químics desconeguts
que ni tan sols s'han fet proves
per saber quin és l'efecte sobre les persones.
Per tant, estem produint
i estan posant al mercat una sèrie de productes
que ni tan sols saben
quin efecte tindrà sobre la salut de les persones.
Això vol dir que si realment aquesta malaltia és coneguda
i la gent tenen consciència que tots aquests productes
es poden fer mal, baixarà molt el consum de molts productes
i per tant això no interessa els interessos econòmics
dels que tenen més diners.
Avui neix l'associació d'afectats aquí,
mixambientals, ja hi ha socis,
és a dir, ja hi ha persones que en el Parlament ho siguin o ho seran.
I quina previsió tenen aquí a la ciutat o a la demarcació?
És totalment imprevisible quanta gent podrà ser collida,
però el que sabem segur és que cada vegada que s'ha anat en un lloc concret
i s'ha informat de la simptomatologia han sortit afectats.
Això vol dir que hi ha molta gent que està malalta i no ho sap.
Si no ho sap, que la seva malaltia té un nom,
que té una causa i que té, no una solució,
però sí un tractament,
i un tractament que necessita d'un recolzament
per part de la gent que coneix la malaltia,
vol dir unes instruccions d'ús,
és a dir, ha de canviar una mica la seva manera de viure
i ha de practicar el que se'n diu el control ambiental.
Però clar, ara mateix no podem saber quanta gent ja afectada.
Sé que en altres jocs s'ha fet experiències semblants
i cada vegada que s'ha anat en un lloc nou
s'ha descobert que hi havia molta gent malalta que no ho sabia.
Ara justament comença a caminar,
segurament s'endirem a parlar més endavant.
El Col·lectiu Ronda, per què el recolza
i quina és l'experiència que hi pot aportar?
Perquè crec que porten força anys treballant
amb això que anomenen ja noves malalties.
El Col·lectiu Ronda sempre, des de la seva fundació,
fa 40 anys, sempre hem estat al costat de les persones.
Avui dia no es pot estar al costat de les persones
sense entendre els seus nous problemes.
I un problema, no només de les persones,
sinó de tota la societat,
és afrontar la situació actual
de la sensibilitat química múltiple.
Tots demà podem ser malalts
i, per tant, a partir d'avui hem de treballar.
Un cas molt semblant al Col·lectiu Ronda
fa molts anys que també va iniciar
va ser el tema de l'Amiant.
L'Amiant no deixava de ser una malaltia ambiental,
una malaltia que estava, no només a les fàbriques,
sinó que també estava a peu de carrer
i avui encara s'està ambolint gent d'aquesta malaltia.
El que volem intentar és que no hagin de passar
30 o 40 anys perquè comencem a reconèixer
els malalts de la sensibilitat química múltiple.
Si podem intentar que no hagin anat esperar tants anys,
ja haurem fet un pas per la societat.
Ja per anar acabant, aquí integra el Col·lectiu Ronda,
que són advocats, hi ha diferents disciplines implicades?
El Col·lectiu Ronda és una cooperativa de treball associat
que composta per diferents persones
i que bàsicament ens dediquem a l'associament de les persones.
Per tant, són advocats, som economistes,
som administratives, som psicòlegs, informàtics,
però bàsicament ens basem en l'associament jurídic.
Aquest local on som ara, aquí a Marina Tàrraco,
en podran fer ús a aquesta nova associació, no?
És un local que hem creat especialment
pels malalts de la sensibilitat química múltiple.
A part, evidentment, fem altres consultes
d'altres tipus d'aspectes legals,
però l'hem volgut fer adaptat a les persones amb aquesta malaltia.
Què vol dir adaptat?
Vol dir que hem utilitzat productes que no siguin nocius,
la pintura és ecològica,
les taules no tenen forma de dill perquè són de vidre,
no hi ha plàstics, no hi ha noves electromagnètiques, etcètera.
I hem volgut crear un espai el més habitable possible
per a la gent que pateix aquesta malaltia.
Que, evidentment, els que no estem malalts també ens anirà molt bé.
Algun percentatge de població que pugui estar afectada?
Jo insisteixo, les xifres sempre són allò...
L'única estadística que coneixeu,
i està feta per la Generalitat,
que diuen que actualment pot haver-hi un 5% de la població afectada,
però que preveuen que podria arribar fins al 12%.
És a dir, que la Generalitat, encara que sigui de forma implícita,
ho reconeix?
La Generalitat ho reconeix,
o ho reconeixen alguns metges de la Generalitat,
però sempre en els seus aspectes concrets.
No hi ha hagut un reconeixement oficial.
Jaume Cortés, advocat i tenc superior en prevenció dels riscos
d'aquest col·lectiu, col·lectiu Ronda.
Gràcies per tenir el microfono a Tarragona Ràdio i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.