Gairebé és un quart de dues del migdia,
així que anem tancant a poc a poc al matí de Tarragona Ràdio.
Sempre ens agrada, a última hora, com a mínim,
fer un apunt cultural de previsió també de l'agenda.
I això els dijous és molt fàcil de fer
perquè ja s'acosta el cap de setmana
i, clar, l'agenda ve a tapaïda.
La cita que us proposem avui ens durà diumenge a dos quarts de set
al Teatre Metropol.
I ja veieu que per l'hora i el dia, doncs, sí, és així,
és un acte, jo diria que d'entrada familiar,
després, per a tots els públics.
Estem parlant d'una representació molt especial
del clàssic, La Vella Durment,
a càrrec de la companyia Plan B,
una companyia tarragonina que, en fi,
l'Anima Mater és l'Aranja Sagardoi.
Aranja, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Molt bé, molt contenta, treballant molt
i, bueno, preparant l'actuació del diumenge.
És el primer espectacle familiar que feu,
la companyia Plan B?
No, vam fer, fa tres anys,
vam estrenar la Ventafocs,
també la vam fer a Tatre Metropol
i després ja aquest és el segon espectacle que fem.
Escolta, tireu de clàssics?
Els clàssics, eh?
Sí.
La Ventafocs, la Vella Durment.
Sí, perquè nosaltres fem tot tipus d'espectacles,
per exemple, aquest any hem fet
Les Pèl·latures de Prometeu,
que la van estrenar al Camp de Mat,
amb l'Orquestra Camerata XXI,
que és un espectacle de gran format,
molt contemporani,
amb un concepte més vanguardista.
Després, també fem espectacles de carrer,
unes que van estrenar a la plaça de la Fonya,
a la plaça de la Seu,
per arribar al públic d'una altra manera
i pensem que el públic familiar
és molt fàcil amb un conte com aquest,
un conte conegut,
que els nens ho poden entendre molt, molt fàcilment.
Perquè estem parlant d'un espectacle 100% de dansa?
100% de dansa, sí.
Val, per tant,
la dansa que a vegades passa amb la dansa més contemporània,
que no té un fil argumental,
aquí, dient,
és l'abella durment,
doncs ja sí que us lligueu amb un fil argumental.
Sí, exacte.
És fàcil de seguir.
Exacte.
És molt fàcil de seguir,
a través del moviment del cos,
però és molt gestual també
i està fet igual que al conte.
Llavors, és molt fàcil,
els nens ho entenen molt bé
i s'apassionen amb els personatges,
amb les tres fades,
amb la fada maligna,
amb la princesa,
amb el príncep,
amb tot,
i, bueno,
ho segueixen molt bé
i, bueno,
també les mames li van explicar-m'una miqueta
ara sortirà el príncep,
aquesta és l'abella,
ara es pujarà,
ara es dormirà
i, bueno,
jo crec que passa molt bé
perquè ho entenen tot
i s'apropen a la dansa
d'una altra manera.
A partir de quina edat és recomanable?
Mira,
a partir dels tres anys
ja poden anar a veure-ho això,
o dos anys,
perquè ho entenen molt bé.
És que és molt visual,
té molts efectes de vídeo,
també,
que transporten el palau,
el bosc,
i és molt màgic,
i és molt plàstic,
la música és molt bonica
i els personatges
són molt propers també,
molt agradables, sí.
Tot el que hi ha més enllà
de la coreografia,
el que és l'escenografia,
parlaves ara de vídeo i música,
tot això està creat
especialment per l'espectacle?
La música és la música original,
la que es va crear
pel Baixet de la Vea Durment,
i la videocreació
que acompanya tota l'obra,
sí que és original,
i li dona aquest caire més màgic
i més fantàstic, no?
Per a nens a partir de 3 anys,
els pares s'ho passaran bé
o és molt, molt, molt infantil?
No, no, no.
Els pares i tothom,
tothom s'ho passarà molt bé,
perquè és un espectacle...
Ah, sense creatures, eh?
Sí, sí, sí.
És igual que quan vas a veure
un baller clàssic,
que és la Vea Durment,
però els ballarins són professionals
i d'alta qualitat tècnica.
Aquest espectacle té això,
que té una alta qualitat tècnica,
són 7 persones a l'escenari,
té una factura impecable.
Com a espectacle,
el que passa és que
si vols anar amb el teu fill
o amb la teva neboda
o amb algú que coneguis petit,
doncs també ho disfrutes
d'una altra manera,
perquè vas compartir-me amb ella
aquesta experiència,
però si vols anar amb el teu marit
o vols anar amb el teu amic,
doncs també perfecte,
perquè és un espectacle
que està molt bé dissenyat,
molt bé pensat
i que ha agradat tant a grans com petit,
perquè hem fet una gira
tot aquest any internacional i nacional
i he tingut molt bona acollida
per tot tipus de públic.
Per tant, ja havia més que provat,
aquí al Metropol,
ja ho teniu assegurat.
I suposo que en certa manera
una miqueta modificat,
perquè allò que quan vas provant
no dius, mira...
Sí, sí, perquè ho vam estrenar l'any passat
per aquestes dates més o menys
i ha girat molt, molt, molt.
L'última actuació la vam fer a París
fa dues setmanes
i ha canviat molt.
Ha evolucionat,
el vídeo està molt més enriquit,
els personatges estan bé,
hi ha noves escenes,
llavors és com un DVD
d'aquests que estan masteritzats
amb millores.
Val, amb tots els efectes
i amb els extras
i el making of i tot.
Això, això.
Sí, sí, sí.
Que vau estrenar aquí també,
fa un any.
Sí, sí.
En Metropol també, sí.
Ho dic per la gent
que va venir llavors.
Sí.
Val la pena que torni
perquè trobarà un espectacle
una miqueta diferent.
Sí, sí.
Si us hi va agradar,
ho tornarem a veure
molt més acabat
i més, més.
Perquè quan s'estrena
tot és una mica
correcuita,
una mica...
No saps com reaccionar
la gent,
no saps quins són
els moments
àlgis dels espectacles
i els moments
que estan més baix.
Llavors, ara,
que ja ho hem viscut
i hem sentit com va,
ja està molt bé,
més desacabat
i em sembla
que ha quedat perfecte.
Tractant-se d'espectacle familiar,
amb moltes criatures pel mig,
t'he de preguntar
quant de temps dura?
55 minuts.
Està fet especialment
perquè l'escriptura
s'ho aguanti molt bé,
que és el temps bé exacte
que ells ho poden aguantar
concentrats.
Sí, sí.
Perquè si no,
ja es comencen a sentir
els primers sorolls,
els...
De no saber-se estar quiets.
Clar,
com que estava pensat
ja pel públic familiar
i pels nens,
té una dinàmica
molt àgil
i normalment
no es fa pesat
i també el conte
és molt ric
en escenes, no?
Llavors,
ell ja va allà,
ja van les tres pares
que fan la màgia
i l'altre ve i veïna la mala
i tot això, sí.
Val la pena
que per aquells nens més petits
que no coneguin el conte,
doncs d'aquí a diumenge,
abans d'anar a veure,
que els pares els expliquen el conte, no?
Que ells ja sàpiguen la història.
Sí, sí, sí.
De totes maneres,
em sembla que la veia d'un moment
tothom s'ho sap.
Jo crec que sí.
Sí,
perquè ara hem obert
una escola
aquí a Tarragona,
nosaltres,
que tenim l'asseu
de la companyia allà,
al carrer Pau de Protectorat
i pel dematí
assaquem a la companyia
i per la tarda
donem les clares de l'escola.
I les nenes petites
que col·laboren al final
a l'espectacle
els preguntava jo
què sabeu el conte
de la veia durment?
I tothom s'ho sap.
Per tant,
tenim col·laboració també
de...
Sí, sí, sí.
De les escoles
que estan molt contentes
perquè em sembla
que és molt interessant
que els nens
tinguin una reacció directa
amb el treball professional
dels ballarins.
Que no sigui una cosa
que van a classe
i van cada dia
i s'esforcen molt
per un fi de curs,
per exemple, no?
També és una professió,
també és un accés
a una vida professional
i em sembla
que és molt interessant
que puguin accedir
a aquest tipus
d'experiències, no?
Aranxa,
estem parlant
d'un espectacle
de ballet clàssic,
contemporani
o un mig-mig?
Perquè jo sabem...
Tires més aviat
cap al contemporani, tu, no?
Sí, és contemporani.
Tots els ballarins
tenen tècnica clàssica.
Sí.
Però és que per fer
contemporani en condicions
s'ha de tenir...
Ah, això.
Sí, sí.
Llavors, el contemporani
és tècnica contemporània,
completament contemporània,
però la tècnica
que nosaltres utilitzem
hi ha molts de llis,
molts de salts,
les cames van...
És molt acrobàtica?
No, però és molt física
i amb molta tècnica,
amb molta tècnica.
Sí, sí, sí.
Els ballarins són excel·lents
i, bueno,
encara que sigui un familiar,
està treballat
amb la mateixa qualitat
i amb la mateixa cura
que van fer
les criatures de Prometeu
que es va presentar
al camp de mar.
Amb la mateixa...
Ganes de fer-ho bé.
Per tant, és una bona manera
que els més petits
s'introdueixin
en el que és
el ballet contemporani
i qui saps
si els pares també?
També.
Perquè al ballet clàssic
estem més acostumats.
Bueno,
tot el contemporani
ara ja s'estila molt,
no?
Hi ha moltes opcions.
Hi ha moltes companyies diferents.
Llavors,
el contemporani no és...
Jo,
per malament,
m'ha format de viure això,
no és un estil,
perquè tu vas a veure
el Sergi Lavell
i no té res a veure
amb el Pelo,
no té res a veure
amb el Nacho Duato,
no té res a veure...
Llavors,
més que més
és estil de cada companyia,
no?
I jo crec que plan B,
com ja portem anys aquí
i hem treballat això,
en arribar a tot tipus de públic,
crec que ja ens coneixen
i saben que el nostre contemporani
és un contemporani
molt visual,
molt agraït
i que s'entén molt bé
també el que vols explicar.
Així en general,
amb tots els muntages
que heu fet,
Sergi la marca de la casa,
diguéssim.
Sí, sí, sí.
I com dius tu,
molt tècnic.
Molt tècnic,
sí, sí, sí.
Sí,
els ballarins
fan un trening molt fort,
pensa que assagem cada dia
des de les onze del dematí
fins les cinc i mitja de la tarda,
cada dia,
cada dia,
cada dia.
I, bueno,
així perquè estiguin ben presentats
i es ballarins
que estiguin...
Bueno,
sou una conveniència professional.
Ah, això.
És que clar.
Sí, sí, sí.
Doncs,
això és plan B
i això és la proposta
que ens fan
per aquest diumenge
dos quarts de set,
La Vella Durment.
A partir d'aquí,
Lluís,
posa'ns música.