This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Arrenca avui, avui és notícia.
Aquesta tarda de dimarts comença un curs únic,
no s'havia fet mai fins ara a Espanya,
un curs de gestió de manteniment en planta química.
És un curs que es perllongarà a partir d'avui fins al mes de juny.
Es tracta d'una iniciativa del Col·legi d'Enginyers Industrials,
la Federació d'Indústries Químiques d'Espanya, la FEIQE,
i també l'Associació Espanyola de Manteniment.
Volem tenir més dades d'aquesta iniciativa
amb el senyor Fernando Torres,
que és el secretari del Col·legi d'Enginyers Industrials
i director del curs.
Senyor Torres, molt bon dia.
Molt bon dia.
I també amb el senyor Joan Mitjavila,
que és el secretari general de l'Associació Espanyola de Manteniment.
Senyor Mitjavila, molt bon dia.
Ara també podrem saludar el senyor Juan Pedro Mazza,
que és president de l'Associació Iberoamericana de Manteniment
i que arriba justament procedent de Madrid.
Senyor Torres, vostè com a director del curs,
expliqui'ns una mica, perquè jo deia en la presentació
que aquest és un curs que no s'havia fet mai fins ara a Espanya.
Bé, aquest curs, jo concretaria,
no s'havia fet mai a Catalunya, a Tarragona, a Madrid,
a través del senyor Juan Pedro Mazza, que s'acompanya,
que ha sigut una mica el pioner del manteniment a Espanya.
Des de fa alguns anys s'està celebrant un curs similar.
Aquest curs, diguem que és, com dèiem,
és la primera vegada que celebra Catalunya i Espanya d'aquesta magnitud.
és un curs d'unes 130 hores, amb el qual s'adona un bany en tots els temes,
diguem, d'alguna forma que acompanyen el manteniment de totes les indústries,
en aquest cas químiques i petroquímiques de l'àrea de Tarragona.
Per què el promou el Col·legi d'enginyers industrials?
Bé, l'origen d'això és fer que,
la Federació d'Empreses i Indústries Químiques d'Espanya
va veure la necessitat de fer,
tenint en compte que Tarragona és un polígono molt important,
químic i petroquímic, potser el més important d'Espanya,
la necessitat de fer un curs d'aquest tipus.
Llavors, ho va vehicular a través de la Sessió Espanyola de Manteniment,
que pensem que és el camí ideal per fer aquest tipus de cursos,
i la Federació Espanyola de Manteniment,
la Sessió Espanyola de Manteniment,
va contactar amb nosaltres,
ja que el nostre nom, Engenies Industrials,
d'alguna forma som els que fem la majoria de projectes
de la indústria química,
perquè realment el manteniment comença als projectes.
Llavors, nosaltres, conjuntament amb l'EQT,
la Sessió d'Empreses Químiques de Tarragona,
s'ha aconseguit un overbooking.
Realment, en aquests moments,
tenim llista d'espera degut a la importància del curs
i que serà una oportunitat única
perquè els nostres tècnics joves i no joves de la zona
puguin adquirir un coneixement
que difícilment, a la seva vida professional,
el tindrien consolidat amb aquest curs.
Això últim que diu,
vol dir que potser es podrà fer una segona
i una tercera edició, si cal, del curs?
Bueno, diguem, en aquest camí estem.
Realment, el fet s'ha sorprès l'èxit de convocatòria d'aquest curs
i esperem que, degut a la importància d'aquest curs
i la qualitat dels professors,
estem parlant de 35 professors d'arrel d'Espanya,
primers especialistes en els seus camps,
serà difícil una oportunitat com aquesta.
Llavors, jo crec que segurament continuarem amb aquest camí.
Senyor Mitjavila, quin paper juga l'Associació Espanyola de Manteniment?
Bueno, nosaltres, una miqueta,
juntament amb el Col·legi d'Enginyers hem confegit el programa,
hem contribuït a aportar professionals experts
en determinades disciplines
perquè hem d'insistir que és un curs
bàsicament pràctic i aplicable,
no és un curs teòric, no és un curs universitari,
és un curs adreçat a professionals
d'alt nivell que estan en exercici.
I en aquests senyors no se'ls pot explicar
fonaments físics que ja tenen que tenir assumits
i els tenen assumits, sinó que anem directament
en el que és l'aplicació pràctica elevada
del que és el manteniment en totes les seves disciplines.
O sigui, quan estem parlant de 35 professors,
estem parlant de 35 professors
que expliquen 35 camps dintre del manteniment,
des del manteniment simple o directe i pur
de lo que són les màquines en si,
com la filosofia, com els conceptes de gestió
i com la consideració econòmica del valor afegit
que aporta el manteniment a qualsevol cosa que ha de tocar.
Per la gent que ens sigui escoltant,
la gent del carrer, la gent fins i tot no vinculada
ni de lluny a la indústria química,
manteniment vol dir, un bon manteniment vol dir
millora de la seguretat?
Bé, la seguretat és el que més preocupa la gent
quan s'ha perdut el manteniment
i evidentment jo diria que la seguretat
està salvaguardada perquè el manteniment
està reglamentat al respecte.
És a dir, hi ha una sèrie de reglaments
que precisament el que contemplen és la seguretat
tant física com dels actius.
Ara bé, hi ha aspectes molt importants,
com per exemple és el manteniment
o la conservació de la vida tècnica dels actius confiats,
hi ha l'eficiència, la cerca de l'eficiència,
perquè nosaltres des de manteniment
som els que hem d'afrontar-nos amb l'eficiència energètica,
amb la protecció ambiental,
ens hem de preocupar de veure de quina forma
des de manteniment s'augmenta la disponibilitat de màquines
i en un resum el valor afegit
que qualsevol activitat industrial
ha de portar per poder ser competitiva.
S'acaba d'incorporar, com dèiem,
el senyor Juan Pedro Mazza
i és el president de l'Associació Iberoamericana de Manteniment,
a més acaba d'arribar de Madrid,
li agraïm especialment que hagi vingut
gairebé directament de l'estació
als estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Mazza, bon dia, buenos dies.
Buenos dias.
Què representa per Tarragona, creu vostè,
i per el conjunt de la indústria química d'Espanya
fer un curs d'aquestes característiques?
Bé, jo crec que és molt important,
és el segon que participa l'Associació Espanyola de Manteniment
i ten en compte que el manteniment és una matèria
que no es estudia en la universitat.
En la universitat, els ingenieros van a estudiar
calcule, construcció i ensaios
de máquines, de motores, de turbinas,
però no és un manteniment.
Llavors, el tenen que aprendre en la lucha diària.
Normalment, el manteniment és dur,
hi ha que estar tots els dies reparant coses,
de dia, de noix, el fin de setmana,
si llueve o no llueve, el dia del partit.
Llavors, hi ha una tendència a creer,
hi ha una cosa psicològicamente natural.
La gent tiende a creer que su experiencia és un referent,
no hi ha un altre referent.
Nosaltres queremos dar aquest referent.
El referent de un montón de professionals
que tenen anys de treball,
que tenen molt bones publicacions,
i el que pretendem és que joves que estan ja treballant
i que la industria química de Tarabona
té un montón de persones en aquestes circumstàncies,
el fet de ser la primera que es l'edat,
crec que té una gran trascendencia
perquè aquests joves poden,
en un procés molt més ràpid,
sin esperar a molts més anys de professionalitat,
adquirir aquesta visió general
el que és la bona gestió de mantenimiento.
¿Y que el curso, además,
se haga en un momento, en fin,
en un contexto de crisis económica española internacional,
que haya una apuesta, en fin,
de todas las entidades que ustedes representan
por que haya un curso al más alto nivel
de estas características,
¿esto qué supone?
¿O cómo lo entiende?
Yo creo que es precisamente un momento muy importante
porque muchas empresas,
lógicamente,
ante la crisis han hecho,
una actuación de enfrentarse a la crisis.
Y cuando el conocimiento de mantenimiento
es superficial o no muy profundo,
la tendencia cómoda
de rebajar el costo de mantenimiento
es dejar de mantener.
Sin embargo, nosotros estamos convencidos
que las empresas líderes,
lo que por ahí por el mundo
se está llamando empresa World Class Maintenance,
consiguen costes mucho más bajos de mantenimiento
sin dejar, por eso,
de mantener, sin dejar un buen servicio de mantenimiento,
sin que las empresas puedan tener un problema de seguridad.
Nosotros pretendemos esto,
es que en ese nivel de World Class Maintenance
las empresas gastan menos dinero en mantenimiento
y con una calidad igual o mejor.
Por consiguiente,
un momento de crisis es un buen momento
para invertir en un buen mantenimiento.
Aunque parezca mentira.
Aunque parezca mentira.
¿Usted, señor Mazza y usted, señor Michavila,
consideran que las empresas químicas en general de España
y especialmente las de Tarragona
tienen un buen nivel de mantenimiento?
Tienen un buen nivel de mantenimiento.
Lo que sucede es que el buen nivel de mantenimiento
no quiere decir que no pueda ser mejor.
La World Class,
normalmente hay muy pocas empresas,
no solamente en España,
sino en todo el mundo,
lo que antes llamábamos occidental,
que hay muy pocas empresas que tengan muy mal mantenimiento.
pero también son muy pocas
lo que tienen un mantenimiento excelente.
Y en ese camino que recorrer
creemos que cursos de este tipo
aportan forma de ver el mantenimiento
que se pueda conseguir.
¿Vostè coincideix amb aquesta opinión, señor Michavila?
Sí, jo diria que a Espanya
el manteniment a termes generals
ha arribat a ser eficaç.
Ara bé, el salt que s'ha de fer
per arribar a ser eficient,
és a dir, per fer el màxim de coses
amb el mínim de recursos,
és una assignatura en la qual
precisament estem incidint.
i coincidem amb el senyor Juan Pedro Maza,
hi ha empreses que ho fan molt bé,
hi ha empreses que no ho fan tan bé,
hi ha empreses que ho fan realment,
empreses i entitats públiques,
hi ha de tot,
que ho fan realment malament.
Aleshores,
evidentment,
també voldria saber acordar
el tema de la seguretat,
que això,
quan se parla d'aquell manteniment,
no es fa malament,
sembla que estem comprometent la seguretat,
la seguretat,
repeteixo,
està reglamentada
i tutelada,
però des del punt de vista
del que és l'eficiència
de les instal·lacions
i la seva vida tècnica,
a vegades,
es sacrifica
a base d'uns pressupostos
realment minços
i realment,
diguem-ne,
gasius.
Per tant,
crec que
en les noves èpoques,
evidentment,
exfoliaran moltes coses
i les empreses
que no hagin tingut una cura
de fer un manteniment
realment,
no podran competir
perquè realment
no hi tindran
disponibilitat de màquines,
les màquines no els duraran
el que han de durar
i realment no aconseguiran
els objectius que pretenen.
Senyor Torres,
aquesta aposta pel manteniment
i per fer un curs
d'aquestes característiques
al més alt nivell,
considera que és el millor moment?
Sempre és bon moment,
segurament,
però...
Jo crec que absolutament,
perquè,
diguem una mica,
què és el manteniment?
El manteniment,
és el conjunt
d'habilitat,
coneixement,
estratègies
per aconseguir
que totes les plantes,
les indústries,
les unitats,
diguem,
funcionin al 100%.
Vull dir,
nosaltres avui en dia
tenim ja no solament
plans químiques,
tenim el sector del transport,
el metro,
els camions,
les autopistes,
el sector energètic,
etcètera,
i això
ha de funcionar
al 100%.
Clar,
vull dir,
però al 100%
i, a més,
una mica,
com deien el Juan Pedro
o deien el Joan,
diguem una mica
amb costos raonables,
diguem,
si no tenim costos raonables,
no serem competitius
i estarem,
diguem,
ni tindrem productivitat
ni serem competitius,
llavors,
malament podrem entrar
en el món del negoci
amb altres.
I, a més,
diguem,
una de les filosofies
és, diguem,
amb la màxima seguretat
de les persones
i instal·lacions
i el màxim
de respecte
al medi ambient.
Diguem,
aquesta és una mica
la filosofia.
Una vegada
m'han vingut
d'un grup de japonesos
aquí a Tarragona
i quan jo,
al meu antic càrrec,
i es van preguntar
quins eren
els objectius nostres.
No?
després d'estar
dues hores
parlant del manteniment.
I els van dir,
bueno,
però el nostre objectiu
és precisament aquest,
diguem,
aconseguir
la màxima disponibilitat,
és a dir,
al 100%,
i, diguem,
amb els costos raonables,
amb la màxima seguretat
i respecte al medi ambient.
Llavors,
ens va acabar la reunió.
Diguem,
que això és molt taxatiu
i quan nosaltres anem
a un hospital
o quan anem
a qualsevol lloc,
el que volem
és que allò funcioni
al 100%.
I darrere d'això
hi ha un munt
de professionals
que tenen
que conèixer,
és a dir,
coneixement,
han de saber
fer competitivitat
i han de saber
fer
que és productivitat.
És a dir,
i llavors,
això,
com deia Juan Pedro,
malauradament,
no s'ensenya
a la universitat.
Diguem,
aquest és una barrera
que hi ha important
i que s'ha d'anar superant,
no?
I aquesta és una oportunitat única
i nosaltres no descartem
que en el futur,
començant per aquí,
doncs això es pugui convertir
en un màster universitari
que seria l'ideal.
Diguem,
que d'alguna vegada
donar pas
a una interacció
de la gent de la universitat
amb la gent
de les indústries
tal forma que la gent
quan surti de la universitat
tingui un coneixement,
és a dir,
que les persones
que surten a la universitat
diguem,
estiguin en condicions
de saber
el que l'empresa
espera d'ells.
Li anem a preguntar
precisament ara
que citau
el màster universitari
si això,
si tenia possibilitat
de convertir-se
en un màster
i ja veig
que per aquí van
els trets.
Bueno,
diguem,
tenint en compte
els plans de Bolònia
i tenint en compte
els graus,
els màster i tal,
seria una oportunitat única
i més a l'entorn de Tarragona
la possibilitat
de,
diguem,
progressar amb això
i fer una interacció
diguem,
també amb els professors,
responsables de la universitat
per aconseguir
fer rodó tot,
no?
I aconseguir
el saber fer,
no?
Tenint en compte
que Tarragona
és un referent
a nivell d'indústria química
i a nivell d'universitat
especialitzada
en aquest tipus d'estudi
seria ideal.
Suposo,
senyor Mazza,
i amb vostè acabem
que això seria
un bon objectiu,
no?
A mig o llarg termini.
Efectivamente,
seria una...
Bueno,
está bien,
pero voy a hacer
un pequeño paréntesis.
Creo que en todas
las ingenierías
debería haber
una asignatura troncal
donde los estudiantes
supieran que existe
el mantenimiento.
Que no le pase
lo que nos pasó a algunos,
que cuando terminamos
la carrera
y nos propusieron
trabajar en mantenimiento
se nos cayó
el alma a los pies
el mantenimiento.
De luego,
lógicamente
las cosas
tienen que seguir funcionando
y es una cifra
muy importante.
España posiblemente
se esté gastando...
Ahora con la crisis
todas las cifras económicas
que tenemos
no valen ninguna,
pero hace unos años
hablaba de que posiblemente
alrededor del 9%
del PIB
se lo gastaba el país
en mantenimiento
y los ingenieros
no tienen una asignatura
troncal
para que estudiaran.
Dicho esto,
como ha dicho Torres,
es un excelente momento
para que en algunas empresas
y algunas universidades
están ya rondándolo
organizar un máster
de mantenimiento
donde realmente
puedan compilar
toda la información
y directamente
ser aplicable
a la industria.
Pero ha de hacerse
muy de la mano
de la industria
puesto que como
la universidad
no tiene una historia
de enseñar mantenimiento
la mejor manera
y por otra parte
la industria
tiene una gran experiencia
pero solamente
experiencia.
Entonces,
refundir las dos cosas
para hacer un estudio
que realmente sea serio
técnico
y teórico
de mantenimiento
es un momento
fenomenal
por los cambios
que está viendo
la universidad.
Estem davant
d'una oportunitat
seguramente única.
El curs
comença esta tarde
es mantindrá
fins al mes de juny
les classes
es fan a la seu
del Col·legi
d'Enginyers Industrials
de Catalunya
a la demarcació
de Tarragona
al carrer del Claustre
al costat
de la catedral
i d'aquesta iniciativa
i d'aquesta iniciativa
realment pionera
important
en el tema
del manteniment
en planta química
hem parlat
durant uns minuts
aquest matí
amb els senyors
Fernando Torres
Juan Pedro Mazza
i Joan Mitxavila.
Recordem que al darrere
d'aquesta iniciativa
hi ha el Col·legi
d'Enginyers Industrials
la Federació
d'Indústries Químiques
d'Espanya
la FAIQ
i l'Associació
Espanyola de Manteniment.
Senyors, moltes gràcies
felicitats per la iniciativa
i que vagi molt bé
que sigui tot un èxit.
Moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.