Ara és gairebé un quart d'una del migdia
i el matí de Tarragona Ràdio segueix endavant
amb diferents continguts.
Per exemple, tal com comentàvem abans en el sumari,
a partir de la una, avui estrenem dins del matí
una secció que ja deveu conèixer d'altres franges horàries,
concretament del Ja Tardes.
On li fa mal a en Felip Caudet,
fisioterapeuta especialista en salut natural
que passa als matins de Tarragona Ràdio.
Serà a partir de la una i avui amb un tema
jo crec que molt interessant.
Parlarem de com apevegar el dolor a través de l'acupuntura.
Això a partir de la una, quan també farem un clic
amb el Miquel González per parlar de la música en català,
la presència que té la música català a internet.
Abans, però, de la una, haurem tornat als entrenaments
junt amb el Nasti, que és una nova entrega del futbolí,
i haurem també visitat el Corta Inglés
o almenys les seves immediateses, per dir-ho així,
l'afectació de trànsit que té aquesta imminent obertura
del Corta Inglés a la ciutat a través d'una connexió
amb la nostra unitat mòbil.
I la cita més immediata que tenim
és parlar sobre el Dia Mundial de la Salut Mental,
que se celebra aquest proper 10 d'octubre
i que una de les associacions, de les entitats
que ho celebren amb diferents activitats,
és la Montanyeta.
Perdoneu, la muralla.
La muralla.
La muralla.
Perdoneu, eh?
Bueno, algun...
No, a vegades confonem i no és el mateix, eh?
No, no.
No és el mateix.
Per cert, ara ha sortit el diari La Montanyeta
que els hi donen una ajuda.
Ho has vist?
Sí.
Els hi donen un local més.
Bueno, estan...
Té una ajuda...
Ai, que ho dius.
Ara presentem les nostres comitats.
Tenim la Teresa Allapusa.
Ella és membre.
Una de les mares, diguéssim...
Sí, d'usuari.
D'usuari de l'associació Meni Salut La Muralla.
I ens ha acompanyat bé també la Paula Ulloa,
coordinadora del centre.
Hola, bon dia.
Bon dia.
La Teresa ho deia com amb una sensació de tristesa, no?
De dir, a la Montanyeta els hi donen un local.
I nosaltres què?
Això és la lluita del diari.
Sí, perquè aquesta setmana ho veu llegir el diari, no?
Que, bueno, que hi ha molts usuaris
i que tenia molt poc espai i tot això.
Sí, sí, la lluita del diari.
Sí, nosaltres, clar, vull dir...
Conseguir subvencions.
És una entitat diferent i, clar...
Us coneixem a l'associació La Muralla
d'altres entrevistes en diferents programes.
Heu passat molt per aquesta casa.
fent, però, una miqueta de resum molt genèric
de qui sou, quant de temps fa que funcioneu
i qui es pot acollir a la vostra associació,
que, sens dubte, té un punt d'utilitat molt directe.
Quant de temps fa que esteu en aquesta lluita diària, com dieu?
Bé, la Muralla va començar l'any 98
i va sorgir, doncs, com un grup d'entre familiars i usuaris
i, sobretot, es dona molta importància als usuaris
que tenen malaltia mental,
que ells mateixos formen part de la Junta,
el president també té malaltia mental,
i això és una mica la base de l'associació.
Què es considera, quines tipologies de malaltia mental
entrarien dins de l'associació?
O qualsevol?
Estem oberts a totes les malalties mentals,
però les majoritàries que tenim són bipolars i esquizofrènics.
però poden tindre a cabo de tot tipus de malaltia mental.
De totes les edats?
Persones afectades a totes les edats?
No, bueno, han de ser major de 18 anys i fins als...
Sense a límite, després.
Quin paper hi fan els familiars en tot plegat?
Aquí tenim la Teresa, no?
Bé, els familiars, els que fem, bueno, suport, no?
Suport a l'associació, voluntariat,
i pertany també a la Junta, i totes aquestes coses.
Perquè quin és el perfil de gent que s'associa
o que compta amb vosaltres?
El propi malalt?
O és la família, no?
Depèn de cada família, no?
Perquè clar, jo també comprenc que hi ha malalts
que potser tenen els pares molt grans
i ja no es poden involucrar.
Però jo, per exemple,
jo veig que posar-me jo dintre de l'associació
ha estat molt bo pel meu fill
perquè ell també ha col·laborat més
en poder fer activitats
i totes aquestes coses.
Passa que el tema de treballar a les famílies
costa bastant.
Sí.
Perquè encara són...
Hi ha molta gent que és molt real
si accepta la malaltia.
Llavors el tema de les famílies
costa molt de treballar.
Vols dir que a vegades venen els malalts
o s'associen els malalts,
però les famílies no.
I tant, ens ho deixen com si fos...
Bueno, t'ho deixem aquí al malalt,
però les famílies no volen.
no sapiguer res de l'associació.
Llavors també és un tema
per a treballar molt les famílies.
Us passa, però,
que hi ha pares o mares
o familiars de menors
que tenen malalties mentals?
O no?
Sí, sí que n'hi ha.
El que passa és que potser no estan associats.
Van altres llocs.
Jo, en el meu cas,
vaig ser jo la que vaig començar
a anar a l'associació
perquè el meu fill pogués entrar
i ell a poc a poc s'entra incorporant.
Però ja era major d'edat, el teu fill.
Sí, sí.
Per tant, si parlem de malalties mentals
amb afectació a menors de 18 anys
i ja hi ha altres associacions...
Sí, hi ha el centre de dia
de l'Institut Pere Mata
i tot, que hi ha unitats dedicades
a menors d'edat.
Com va sorgir tot plegat?
La necessitat o l'espurna,
l'embrió de l'associació?
Bé, això va sortir a partir d'uns treballadors,
bueno, professionals, no?,
que treballaven en aquest acte de salut mental
i després d'uns malalts, no?,
van decidir de muntar aquest centre.
Sí, va ser una iniciativa, doncs,
com per tindre un punt de trobada
i, doncs, poder fer coses,
sobretot nosaltres treballem amb l'oci
i això ja era, doncs,
tindre un punt de trobada,
on trobar-se entre familiars,
usuaris i treballadors, també,
de la salut mental.
I quanta gent forma part de l'associació,
ara mateix?
Uns 150, més o menys.
Sí, socis, sí.
Socis.
Usuaris, uns 80.
A quina diferència fem entre...
Socis també poden ser...
Sí, socis poden ser, doncs, familiars,
amics, empreses,
gent, doncs, que estigui
interessant el tema
i usuaris tenen que tindre
el grau de disminució
i tindre malaltia mental.
Si parla d'usuaris és que oferiu serveis.
Quins són els serveis, així, en genèrica,
que sempre teniu...
per oferir a la muralla.
Bueno, hi ha serveis culturals.
Sí, bueno, això ho fem.
Tenim el Club Social.
Club Social.
Que és un lloc de trobada.
Sí.
Un lloc de trobada.
Que és on es treballa
la inserció social mitjançant l'oci.
Vaja, nosaltres tot el que treballem
és la part de l'oci
perquè ells puguin sortir,
es puguin relacionar,
puguin formar part de la comunitat.
Això és el servei més gran
que ofereix l'associació.
Per cert, que on teniu la seu?
On es troba, doncs, aquest servei?
De trobada.
Està al carrer Sant Miquel,
a Tarragona.
Sí, sí.
Carre Sant Miquel, número 16,
ara ho veig aquí.
Sí.
Als baixos.
I després, d'un altre servei
que ofereix l'associació,
tenim programa de voluntariat
que a tothom que estigui interessat,
doncs, els convidem a que vinguin
a fer de voluntaris.
En què consisteix, fer de voluntaris?
Bé, nosaltres tenim un programa
que acollim el voluntari,
li fem un contracte intern nostre,
una assegurança,
llavors, doncs, li anem fent el seguiment
fins que, o continua o fins que ens deixa,
llavors ja li fem l'acomiadament.
Voluntaris per a quines tasques?
Per a moltes.
Normalment, els que ara ens van arribar
són més gens per a acompanyar en sortides,
per a fer algun taller
o per ajudar els monitors que tenim allà.
monitors, tallers,
també parlem d'aquestes activitats,
perquè això són activitats
que feu regularment, no?
Sí, sí, sí.
Tots els dies hi ha activitats.
Per exemple, a veure,
algun d'aquests tallers?
Hi ha tallers de pintura,
d'inglès,
també classes d'inglès,
informàtica,
música,
teatre,
ball,
després hi ha l'hort terapèutic,
que també s'hi va tres dies a la setmana.
I això són activitats ofertades
durant tot el dia,
en diferents hores durant tot el dia,
llavors els usuaris,
venen quan volen
i a les activitats que volen.
Exacte.
Ells venen de manera voluntària,
tenen un horari,
s'apunten al principi de l'activitat
i, doncs,
ells escolleixen
les activitats que volen fer.
I és que,
segons veig aquí,
en la vostra carta de presentació,
tot plegat,
la filosofia de l'associació
de la muralla
va encaminada
a donar informació
sobre la malaltia mental,
també a conscienciar,
no?,
a que a la societat
comprenguem
la malaltia mental
que ens envolta
a la integració
i al recolzament.
No ho sé,
les quatre pel·les d'esquadra.
Clar,
home,
tractant de la informació,
també és un altre servei,
un servei que oferís l'associació,
és un programa
de servei d'atenció
a les famílies.
Llavors,
fem unes reunions quincenals
amb les famílies,
les que estan interessades,
i ens reunim
i donem informació
sobre la malaltia,
som grups d'autoajuda,
es diuen,
el grup s'autoajuda entre ells.
Que aquí és on es va interessar
la Teresa.
Jo suposo que quan a casa
tens algun malalt,
el primer que penses
és a qui em pot informar,
a qui em pot ajudar,
més enllà del metge, no?
Bueno, sí,
el meu problema ja va d'anys
perquè al principi
va costar molt
en aquella època
de trobar
sortida amb aquesta malaltia
perquè tampoc estava
molt ben reconeguda.
Quina malaltia estem parlant concretament?
Esquiceofènia.
Molt comú, eh?
Per altra banda.
Sí.
Però bé,
que en aquella època
gustava molt
de trobar una sortida.
Fins que bé,
que vaig fer cap
per informacions,
per altres amistats,
vaig fer cap a la muralla
i bé,
jo a partir d'aquí
va ser quan me vaig incorporar
anar fent una miqueta
així de voluntariat,
anar a conèixer el centre, no?
I a partir d'aquest moment
va ser quan el meu fill
de poc a poc
s'ha anat integrant.
I ara ja està fent activitats.
Li van bé?
Vull dir,
des de l'experiència
que teniu vosaltres,
van bé?
que una persona,
el teu fill,
en aquest cas, no?
Amb aquesta malaltia,
doncs...
Home, jo el que veig
és que des que el meu fill
s'ha integrat aquí a la muralla
ha millorat molt
amb la relació
amb la família,
amb la relació
amb les persones
que hi ha allà.
S'ha obert molt
i vull dir,
té més il·lusió
per fer coses.
Vull dir,
és molt important.
I després,
el suport de les famílies,
això ja va vindre més tard.
Vull dir,
fa poc temps que ho fem
i també és molt efectiu
perquè, bueno,
les mares es reunir,
cadascuna parlem dels nostres temes
i, bueno,
sempre és un suport
que t'ajuda molt.
També tenim una psicòloga
que també fa una miqueta de...
És el que anava a dir,
no?,
que deveu tenir professionals...
Sí,
ara parlàvem del suport familiar
que és importantíssim
i dius,
hi ha famílies a vegades
que no s'involucren,
que et deixen el malalt allà
i ja està.
Clar,
però què fem en aquells casos
en què la família
és part del problema?
Que això passa a vegades,
no?
Famílies desestructurades
i que influeixen
de manera negativa.
Hi ha d'haver algú que valori,
perquè potser digui fins i tot
mira,
la família més val que no.
Sí,
sí,
bueno,
és que hi ha molts casos
de famílies desestructurades
i, clar,
que hi ha ve des de darrere
molts casos d'aquestos.
Per tant,
tenim un equip de professionals,
no només de voluntaris,
que són importantíssims
i que es deveu trobar
en molts casos,
com el cas de la Teresa,
no?,
que són els propis familiars
o qui coneix un cas de prop
que us ve a fer de voluntari.
També,
sí,
les famílies també ens ajuden molt
i fan bastant de voluntaris.
I després,
professionals.
També,
tenim professionals contractats,
psicòlegs,
treballadors socials
i monitors de lleure
per treballar a la part del lleure.
Ara que dieu això
de treballadors socials,
clar,
la muralla
no és un centre,
com ho diríem,
no és un centre mental
en el sentit que
no recepteu pastilles
ni cureu malaltia,
ni fem teràpia,
ni res.
És tot el contrari
del que...
I és el que els nois busquen,
també,
perquè, clar,
ells estan...
Tenen que anar al psiquiatre,
tenen que anar al centre de dia,
tal,
teràpia aquí,
teràpia ahí.
Ells venen aquí
com una via d'escape,
diguéssim,
de poder fer-ho
de manera voluntària
i passar-s'ho bé.
Segur,
el reforç socialitzador,
també,
el pas més enllà,
després,
suposo,
de la teràpia de xoc,
per dir-ho així.
Exacte.
Es cura,
per una banda,
es controla,
hi ha les pastilles,
però per l'altra
hi ha la part socialitzadora.
Clar.
Parlaves de treballadors socials,
quin paper feu,
no sé si el feu,
per aconseguir,
doncs,
aquesta integració
en la societat,
que trobin feina,
que puguin viure sols,
per exemple,
que hi ha molts malalts
que no tenen la independència
i a vegades
se'ls ha de buscar
una mena d'epistotelat
o alguna cosa així.
També estem en contacte
amb xarxes,
que ho permeten?
Sí,
a veure,
nosaltres no ho portem directament,
però sí que,
clar,
nosaltres cada cas
l'estudiem un a un personalment
i llavors sí que,
per exemple,
estem molt connectats
a la xarxa de salut mental,
o sigui,
trobem una necessitat
d'una residència,
truquem a l'Institut Premata,
a l'ONAD,
a l'Inserció Laboral,
sí que estem tots en contacte
i allà és al revés també,
quan troben un noi,
per exemple,
que treballa tot el dia
però a la tarda té lliure
on ha d'anar,
doncs l'envien cap a la muralla.
Llavors estem tots connectats.
Això és important
perquè sou una associació privada,
no?
Però estem connectats
a la xarxa.
Sí,
i així treballem.
Bueno, escolta,
celebreu per segona setmana,
per segon any,
perdoneu,
el Dia Mundial de la Salut Mental
serà aquest dia 10 d'octubre?
Això cau en?
Diumenge.
No ho tinc a preguntar al cap jo.
Diumenge.
Molt bé.
I veig que és el segon any
que ho celebreu,
tot i que,
en fi,
el Dia Mundial de la Salut Mental
ja deu venir de lluny,
no?
No és una invenció nova.
No,
per tant,
ja,
sí,
sí.
Com ho farem?
En guany?
Bueno,
un programa...
Perquè les activitats
ja comencen divendres.
Sí,
bueno,
això del divendres
inaugurem una exposició
a l'Ajuntament de Tarragona,
que això,
bueno,
va sortir de la idea
perquè els nois
fan un taller de fotografia
i, bueno,
vam dir,
a veure,
tantes fotos que teniu tan macas
han de servir per alguna cosa.
Llavors vam dir,
bueno,
esmuntem una exposició
i inaugurem
és de Tarragona Romana
i s'inaugura aquest divendres
a les 7 de la tarda.
A veure,
a veure,
tarracoemocions,
dius?
Sí,
exacte.
volem jugar una mica
amb les emocions
i Tarragona.
S'inaugura divendres
i la trobareu
al pati del Rei Jaume I
a l'Ajuntament.
Molt bé,
fins al dia 18 d'octubre.
Sí,
està tota la setmana
per poder anar a veure.
Molt bé,
així fa notèria de fotografia.
Fa molt bonic,
eh?
Està bé.
dissabte.
Teres,
anem llegint,
si et sembla.
Dissabte fem una sortida,
no?
Sí,
dissabte fem la sortida
de la celebració
del Dia Mundial
de la Salut Mental
a Santa Coloma,
que és allà on ser renoeix
tota la,
tota Catalunya,
les quatre províncies
de Catalunya.
Es fan la trobada
i està molt bé
ja on es parlen
alguns representants,
no?
Polítics.
Polítics
i està bé,
vull dir,
és interessant.
Es fa un dinar comunitari,
es fan algunes actuacions,
com marxeu,
organitzeu un autobús
des d'aquí?
Sí,
sortim amb un autobús.
marxeu un autobús ple
i anem a partir.
I això, bueno,
organitza la FECAFAM,
que és la Federació Catalana
de Males Mentals.
La Federació.
Això serà dissabte,
el dia 9 d'octubre,
us esteu tot el dia,
però bé,
fins a les 5 de la tarda
o qual cosa,
mira,
arribeu ja al vespre.
Encara es pot agafar energies
de cara a diumenge,
que diumenge és de fet el dia,
el Dia Mundial
de la Salut Mental.
Però encara passat diumenge,
per la propera setmana
teniu més activitats?
Veig aquí una conferència.
Sí,
bueno,
és que la nostra idea
era apropar la malaltia mental
al públic en general.
Clar,
perquè l'excursió
no deixa de ser
una cosa pels usuaris.
Sí,
més privada,
però clar,
la nostra idea era,
les conferències
són totes gratuïtes
i obertes al públic en general,
qui estigui interessat.
I clar,
la nostra idea
és lluitar contra l'estigma
que està sobre la malaltia.
Encara,
avui en dia,
encara trobem.
però no s'ha avançat molt ja,
perquè fa molt de temps
que et parla d'això.
Bueno,
t'agradaria.
No,
realment no.
La gent que no té el problema
no ho accepta,
no ho entén.
No.
Clar.
Es mira,
vull dir,
es mira una mica en distància,
no?,
aquesta malaltia.
I això fa que
les persones
que tenen aquesta malaltia
també se senten incòmodes
en relacionar-se
amb altra gent.
estem parlant
d'una conferència
de dimecres,
a partir de les sis de la tarda,
sobre,
doncs això,
l'etiqueta potser
més genèrica que es posa,
jo no sé si dins de...
esquizofrènia, eh?
Sí.
És que és una paraula
que no sona massa bé.
No,
no sona bé,
el que passa és que hi ha graus
i hi ha sop etiquetes
i tal,
i tot ho posem al mateix sac,
no?
Sí,
i que una persona ben mèdicada
i tot pot portar una vida normal.
I tant.
Esquizofrènia,
locura o realitat
a càrrec de...
La psicòloga?
No, la Mercè Torrentay
és l'autora del llibre
i és una malalta.
I llavors,
la nostra idea
va ser convidar-la
perquè la gent vegi
que la gent que està malalta
també pot fer
aquesta dona pinta,
fa llibres,
i doncs això,
de veure que la gent
pot tirar endavant
i pot fer un munt de coses
encara que tinguis la malaltia.
Aquesta xerrada
serà dimecres,
dia 13,
com diem,
a les sis de la tarda
i a la sala d'actes
de la Cambra de Comerç.
Molt bé.
Passem a dijous
en què tenim una altra conferència.
Porteu el Matthew Tri.
Sí,
porteu el convidat.
De què parlarà?
Bé,
i més que ara
ens vam fixar
perquè fa dos anys
va presentar
la Marató de TV3
que parlava
sobre les malalties mentals
i llavors
el vam conèixer allà
perquè té
un trastorn obsessiu compulsiu.
Això és el que s'anomena el TOC.
Ara t'he de preguntar
què és això?
Trastorn obsessiu compulsiu.
I llavors
ens va explicar una mica
com porta bé
la malaltia,
com pot fer vida normal
i tot el que ha fet.
És que a vegades
bé,
això de l'estima que dèiem,
escolta,
ens faríem creus
de la gent
amb qui convivim,
amb qui compartim feina
o moments d'oci
i que no ho sabem
i que estan diagnosticats.
A vegades
jo recordo una entrevista
que vam fer
amb no sé quina associació era,
ara us enganyaria,
que deien
a vegades
l'està malalt
o no està malalt
depèn de l'etiquetatge,
no?
Si ja t'han diagnosticat
és que estàs malalt
i si no t'han diagnosticat
pots tenir el mateix símptoma
i tot el mateix
i no.
I hi ha molta gent
exacte
que no està diagnosticat
i no se sap.
Sí, sí,
és veritat.
Màtio Tri,
dijous dia 14
a les 6 de la tarda
per parlar
del trastorn obsessiu compulsiu
crònica
d'un trastorn crònic.
Això és el que
el que explicarà ell
també a la sala d'actes
de la Cambra de Comerç.
I divendres,
un documental.
Sí.
Veus.
És aquest col·loqui
a càrrec del doctor Àlex Causes,
director de la productora
d'Espora Flims.
És de primer fer
la projecció, no?,
de veus
i després
hi ha una xerradeta.
Que també sobre...
també és el problema
aquest de l'esquitxofènia.
Sí, el documental
tracta sobre
diferents punts de vista
de la malaltia
des de
polítics
i gent així
més important,
després des de
els propis malalts
que la tenen
i des de metge.
I això llavors
pot tractar una mica
el punt de vista
de la malaltia.
I ja passem
a diumenge 17 d'octubre,
aquí ja tanquem
els actes,
amb una trobada
d'associacions
i familiars
a la muralla
a fer una altra excursió.
Sí.
Des de la malaltia
fins a les 5.
On aneu en aquest cas?
A l'espluga de Flancolí.
Ah, no?
Normalment cada any
es fa una sortida, no?,
per trobar-se amb les famílies.
Bueno, aquest dia
és el dia que venen més...
que normalment
acudeixen més famílies
dels usuaris.
I estic veient
que un altre dels tallers,
a part del de fotografia
que feu,
és un taller de teatre.
Ah, sí,
també representaran
un obre de teatre.
Allà abans de dinar
faran l'obra de teatre.
Clar, també és una manera
d'apropar les famílies
amb els usuaris.
També convidem
altres associacions
de la província de Tarragona
i ens ajuntem tots
i passem un dia així.
Tots aquests actes,
especialment les conferències,
jo crec que van destinades,
ho dèieu abans,
a que la feina que es fa
o la malaltia mental,
més enllà del que feu vosaltres,
la malaltia mental
tingui visibilitat.
I tant.
I per tant,
que es coneixi.
Que es coneixi
i que quedi...
Que s'apropi a la gent
i sí, sí, sí,
que vegin que no...
Clar.
Que vegin que és una malaltia
com qualsevol altra,
com un diabètic,
com una persona
que tingui l'atenció alta,
qualsevol altra malaltia.
Però bé,
costa una miqueta, no?,
que s'entengui.
I costa una miqueta
encara tenir visibilitat, no?
Molta.
Molta.
Treballem molt,
però costa...
Perquè aquest deu ser
de les poques vegades
en què sortiu al carrer.
Vosaltres feu activitats
tot l'any.
Tot.
Sempre.
La muralla.
Nosaltres n'anem parlant.
El que passa és que
un dels nostres objectius,
sobretot,
ara estem treballant molt,
és portar-ho tot al carrer.
Per exemple,
a l'estiu van participar
a les festes del barri,
al març vam anar
al festival eclèctic,
que fan de teatre,
també.
Cada vegada intentem treballar
més la part de sortir
a la comunitat
i conviure amb...
Clar,
perquè en certa manera,
per moltes activitats que facis,
que el malalt mental
estigui tancat
amb el seu propi grup,
no?
Un grup de tot
de malalts mentals
tampoc és això.
No, no, no.
Un dels nostres objectius
és sortir al carrer
i donar-nos a conèixer
i conviure amb tothom.
Teresa,
a veure,
que tu tens un paper
molt important avui aquí,
perquè més enllà de parlar...
Això és l'excusa,
la celebració del Dia Mundial
de la Solomatera
és l'excusa per tornar
a parlar amb vosaltres
i per fer-nos ressò
no només de les activitats
d'aquesta setmana concreta,
sinó de tota la feina
que feu durant tot l'any
i porteu des del 98.
Què diries, Teresa,
tu com a mare
de malalt,
d'afectat,
a les famílies
aquestes que són reticents,
que no accepten la malaltia
i per tant tampoc creuen
que això es necessiti.
Què els pot aportar de bo
associar-se, en aquest cas,
a la muralla?
Home, jo crec que la base
és molt important
que la família
s'invulgui
i que sàpiga
el que és la malaltia
perquè hi ha persones
que, vull dir,
el seu fill no està bé,
veuen que té comportaments
que no són normals
i, en canvi,
no accepten
que és malalt mental.
Busquen altres camins.
Primer s'ha de passar
però pel metge.
Clar, s'ha de passar
pel metge
i encara que tu passis
pel metge,
si tu realment
no acceptes
que el teu fill està malalt,
tu veuràs
que té comportaments
que no són normals
i que tu no els acceptes.
Per tant,
tens que saber
que el fill aquest està malalt.
Que, en certa manera,
també funcioneu
o podeu donar informació
a famílies,
com deia la Teresa,
que no saben ben bé.
Jo és que no sé si...
Dirigir una mica
on han d'anar
i per on començar
i sí, sí.
Clar,
tens que buscar camins.
També tenim casos,
per exemple,
de famílies
que el seu fill
no vol anar cap lloc
però ve la família
a l'associació.
Clar.
Que això també hi ha casos així.
Que és el que m'ha passat
a mi en principi,
que en principi
vaig ser jo
el que vaig anar
a fer jo
perquè el meu fill
entrés en aquest camp.
El reconeixement
de la malaltia
és el primer.
És molt important
i després,
bueno,
la relació amb la família
també és molt important
i acceptar,
bueno,
que està malalt,
que t'he dies
que es tira millor,
altres que es tira pitjor,
però, bueno,
que a poc a poc...
Si tu li dones suport
al malalt,
va millorant.
Vull dir,
jo tinc per experiència
que ha millorat molt.
Jo estic molt contenta
i molt agraïda
a l'associació
des del dia que vaig arribar
perquè m'ha anat molt bé
i espero que encara
milloraran més.
Amb aquest esperit positiu
volem tancar l'entrevista
d'avui
sobre l'associació
La Muralla
i com celebraran ells.
Bé,
una associació
que va més enllà,
com dèiem,
de les celebracions
del Dia Mundial de la Salut,
al voltant del dia 10 d'octubre.
Mira,
des del dia 8 d'octubre
fins al 17,
que tenen tot d'actes
per celebrar-ho.
Ens ha servit d'excusa
també per parlar
de la feina
que fan dia a dia.
Avui n'hem parlat
concretament
amb la Teresa Allepus,
és una de les sòcies
de l'associació.
Moltes gràcies, Teresa.
I també has acompanyat
la Paula Ulló,
que és la coordinadora
del centre.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.