Quatre minuts i mig, serà un quart d'una del migdia.
Com us dèiem, avui teníem interès a parlar
amb el president de la Federació Ecom,
és aquesta federació que plega més de 70 antictats
amb persones que pateixen diferents tipus de discapacitat física
i que han fet públic a través d'un comunicat
la seva decepció per les mesures del govern central
adoptades anticrisi, com es coneixen popularment,
i que afecten les polítiques socials
i, en particular, l'aplicació de la llei de dependència.
Senyor Xavier Nogués, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, la pregunta potser és òbvia,
però caldria entrar-hi en detall.
De quina manera afecta a les persones
que tenen diferents tipus de discapacitat aquestes mesures,
tenint en compte que, de fet, la llei de dependència
encara no s'havia arribat a desenvolupar del tot?
A veure, mira, tenim dos...
Diguem, quan parlem de l'afecte de les mesures,
estem parlant de dos...
Jo diria que tres camps diferents.
Un és el tema de la congelació de les pensions de la Seguretat Social,
que és veritat que no afecten a les mínimes,
però que hi ha moltes que, sense arribar al mínim,
són pensions de 800-900 euros,
que, lògicament, amb aquests imports,
pensar que l'any que ve quedarà congelada
és un tema preocupant,
perquè, a més a més, si parlem de persones amb discapacitat,
són persones que tenen també, generalment,
uns costos superiors per a moltes activitats de la vida diària.
Pel que fa a la llei de la dependència,
la mesura més immediata és la pèrdua de la retroactivitat
amb el temps per valorar.
Sí, senyor Lugués, a mi m'agradaria que això ho expliqués,
perquè jo crec que no s'entén molt bé la població en general.
Explica'm una miqueta.
A veure, en aquests moments,
si una persona tardava a ser valorada com està,
ha passat, i no dic que ara passi d'una manera tan generalitzada,
però està passant,
i parlem de tota Espanya,
i amb aplicacions molt diverses,
en funcions de la comunitat autònoma,
en funció de l'Ajuntament, etcètera, etcètera,
si una persona tardava a ser valorada un any,
que és un exemple que ha passat amb molta freqüència,
a partir d'un moment que es va reconèixer això,
la persona començava a cobrar,
a partir del mes següent,
de presentada la suïcitud.
El que diuen les mesures aprovades pel govern central
és que a partir d'ara es suprimeix la retroactivitat
i només es començarà a cobrar
a partir del moment en què estigui aprovada
i hi hagi una resolució aprovatòria.
Clar, jo això em considerava molt important
que vostè ho expliqués,
perquè avui ho podem llegir en dos o tres diaris
d'abast nacional,
que sembla que hi ha un col·lapse
en l'atenció a la dependència
i tot apunta que, donat aquest col·lapse,
s'endarrereixen molt les valoracions.
Per tant, s'allargaria aquest període,
també, d'avaluació de la persona.
Sí, hi ha un compromís,
el decret estableix un compromís
a valorar en un total de sis mesos.
nosaltres tenim molts dubtes
que això sigui realment així.
i perquè, a més, depèn de molts factors.
Depèn dels equips de valoració de la Generalitat,
en el cas de Catalunya,
però també depèn de la capacitat dels ajuntaments
per elaborar el que en diem el PIA,
el pla de les mesures concretes que es proposen.
Des del punt de vista de tràmit burocràtic,
que no donen l'abast
pel que la quantitat de nombres,
de nombre d'expedients que els hi entren a les mans.
De fet, la saturació està pràcticament més
amb els ajuntaments,
perquè requereix la intervenció dels treballadors socials,
que no pas amb els equips de valoració en aquests moments.
Per tant, nosaltres dubtem molt
que això realment sigui possible.
Per tant, suposem que, com a mínim,
quan se passi dels sis mesos
sí que es començarà a pagar retroactivament,
però, mentrestant, hi ha sis mesos, diguem-ne,
que queden a l'aire.
Per aquests sis mesos retroactivament,
malgrat les mesures, sí que es cobraran.
Però tot allò que vagi més de sis mesos, no.
S'entén que sí.
El que volíem destacar,
el que m'agradaria destacar també,
és que, quan parlem d'això,
estem parlant en tot moment fins ara
de les mesures,
les prestacions econòmiques.
Però la llei de l'autonomia personal,
i atenció a la dependència,
aquest és el nom real,
i que té aquesta primera col·lepilla,
que és autonomia personal,
que és molt important,
a més a més de les prestacions econòmiques,
estableix tot un seguit
de prestacions no econòmiques,
prestacions de serveis.
I això a Catalunya ha anat lligat
a la llei de serveis socials,
on es defineix una cartera de serveis
que l'usuari pot optar.
Aquí tenim serveis residencials,
serveis de centre de dia,
i també serveis per estar,
per poder romandre a casa,
com pot ser la figura de l'assistent personal,
i la figura de l'ajuda domiciliària.
Aquesta, això és fonamental,
és fonamental per,
en el cas, per exemple,
nosaltres pensem com i com,
que les persones en general,
i les persones amb discapacitat física,
tenen dret a triar
quin tipus de vida volen portar.
I, per tant,
si no volen anar a una residència,
haurien de tenir els recursos,
els serveis pertinents,
per poder romandre a casa seva,
que, a més a més,
li resulta a l'administració més econòmic.
Perquè la cartera de...
Sí, perdó,
i la cartera de serveis també es redueix?
No, no, no es redueix.
Està...
La figura aquesta de l'assistent personal
és una figura que encara està per introduir
a la cartera de serveis.
Hi ha hagut un programa pilot
que s'ha desenvolupat aquí d'Arragona,
hi ha una sèrie d'esuaris
que l'estan disfrutant,
però no s'ha reglamentat
i sembla ser que no hi ha molta intenció
de fer-ho.
El tema de l'ajuda domiciliària
és un tema fonamental
que ha quedat en mans dels ajuntaments
també des de fa uns anys.
I el tema de residència,
de places residencials,
hi ha, evidentment,
hi ha un sector de persones
que tenen una discapacitat física
però també associada
amb una discapacitat psíquica
que han d'estar en una residència.
En aquests moments,
pràcticament està bloquejat
el nombre de noves places.
No hi ha inversions,
hi ha inversió pública,
si s'està fent alguna cosa,
però, per exemple,
el programa d'inversions,
un programa específic d'inversions
del Departament d'Acció Social
i Ciutadania
per les entitats privades,
aquest l'any 2009,
pràcticament,
ja no es va aprovar res.
Llavors, ens trobem entitats
que tenen els seus serveis saturats.
un exemple seria els companys
de l'Associació de Pàlix Cerebral,
la Montanyeta.
La Montanyeta, sí.
La residència està saturada,
el centre de dia està saturat,
amb la qual cosa,
si no hi ha remei,
nois que a la millor n'ha estat allí
des de l'escola,
a la millor s'han de quedar a casa.
Clar, perquè vostè parlava
que es faria una moratòria,
per dir-ho així,
en projectes d'inversió,
però també s'anunciava
que es retallarien concerts
i subvencions a entitats privades,
no?
Clar, aquest és un altre tema,
és a dir,
els serveis són molt cars,
requereixen,
per la pròpia normativa
de la Generalitat,
unes ràtios de personal,
i ja hi ha serveis
que estan també congelats,
els imports que es paguen
des de l'any 2009,
tenim els centres de dia,
per exemple,
i si ara s'anuncien mesures
per retallar o encara més,
o seguir congelant-ho,
podem arribar a una situació
molt, molt precàcia.
De fet,
molts centres,
això és una cosa ja generalitzada,
que anaven,
durant uns anys,
han anat més o menys
funcionant econòmicament
més o menys correctament,
ja porten,
fàcticament un any,
que estan contínuament
renovant pòlisses de crèdit
o les seves entitats bancàries.
Una mica,
per fer-ho més entenedor,
els oients en general
diríem que no s'avança,
ni tampoc,
diguem-ne,
que s'estabilitza la situació
d'aquestes persones,
sinó que es va enrere.
Clar,
el no avançar
és anar enrere,
perquè estem parlant
de necessitats
que van augmentant.
Vostès representen
un col·lectiu molt nombrós
a tot l'estat,
a Catalunya,
també aquí a la demarcació
de Tarragona,
en el comunicat
que van fer públic
que fa escassament uns dies
no descartaven
mobilitzacions,
fins i tot.
Jo no sé si
pensen que pot obrir-se
alguna via de diàleg,
no sé si han fet
alguna passa en aquest sentit.
El diàleg
amb l'administració
de l'administració
catalana,
amb el Departament
d'Acció Social
i de la Ciutadania
a nivell
de tot Catalunya,
l'estem portant
els companys i companyes,
l'estem portant
des de
la Confederació
Catalana
de Com
és molt complicat,
una mica
s'imposa
la llei
del silenci.
I parlant
de mobilitzacions,
vostès
podrien donar-se
aquest cas?
Podria donar-se,
no ho descartem,
però també és un tema
complicat
que no es pot
improvisar,
per tant,
abans de fer-ho
hem de valorar
moltes coses.
senyor Nogués,
vol afegir
alguna cosa més?
M'agradaria
dir que
la gent
prengui consciència
de que això,
que és una situació
complicada
i que
hi ha molt
en joc.
Per tant,
és el futur,
la qualitat
de vida
de moltes persones
és la que
està en joc
realment.
Javier Nogués,
president de la
Federació Ecoma
Tarragona,
moltes gràcies
per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia.
A vosaltres, adeu.
Adeu-siau.