Àngel Beuzunegui, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com analitzen aquestes dades de les que estem parlant avui
respecte a la immigració d'ara fa un any i les que tenim avui en dia
amb aquestes dades de descens, però que veiem que el Camp de Tarragona
és de les zones de Catalunya on més ha baixat la població immigrada?
Bé, és, en certa manera, entra dins de la lògica
d'un procés d'exceleració dels increments interanuals,
de l'arribada d'estrangers o dels estrangers empadronats
en cadascuna de les zones o regions o àrees de Catalunya.
Nosaltres experimentem una baixada una miqueta més gran que altres zones
precisament perquè durant anys, durant tots aquests darrers anys,
nosaltres estem experimentant tot el contrari,
els majors increments acumulatius d'estrangers anuals
i, per tant, això és nota, és fruit probablement
de les condicions econòmiques de la crisi.
Ara bé, una cosa és que hi hagi un descens de la població estrangera
empadronada darrer d'any, vull dir, de la nova que ve, per dir-ho d'alguna manera,
i una altra cosa és que hi hagi un descens de població estrangera
vivint i empadronada en la zona, en aquest cas, en el Camp de Tarragona.
Vull dir, si observem l'evolució des del 2000 fins al 2010,
les dades que tenim que ens facilita la Generalitat són de 1 de juliol des del 2010,
ara, el 2010, hi ha més gent estrangera vivint al Camp de Tarragona,
a les comarques de Tarragona, que no pas fa un any.
Com valoren el fet que en aquest descens de la població immigrada
la majoria, de fet, es detectin sobretot en homes.
En canvi, el nombre de dones es detectin un lleuger augment.
Això segurament té a veure, encara que no tenim totes les dades,
però segurament té a veure amb processos també de recomposició de llars.
Aquest lleuger augment de dones.
De totes maneres, fa anys que la divisió entre homes i dones estrangeres a Catalunya
està descompensada.
Vull dir, hi havia excessivament més homes que no pas dones estrangeres a Catalunya
i això s'ha anat corregint al cap del temps.
També és cert que, probablement, un dels sectors que més ha aguantat la crisi econòmica
són totes aquelles ocupacions que tenen a veure amb els serveis a les persones,
amb els microserveis.
I aquest mitjol de feines estan bàsicament ocupats per dones.
I, per tant, en aquest sentit, es podria també explicar aquest petit augment.
El fet que l'única zona del país en augmenti la població immigrada
sigui l'àmbit de Ponent i on més baixi sigui l'Al Pirineu i l'Aran,
com ho valoren, com ho analitzen?
Bé, entra dins de la lògica del desenvolupament dels processos migratoris.
Torno a repetir, quan nosaltres observem en aquests darrers deu anys
l'arribada d'estrangers a Catalunya,
bàsicament les comarques que sobresurten
en quant a l'acollida d'aquests d'estrangers
són bàsicament el camp de Tarragona, les comarques gironines, etcètera.
I les comarques aquestes que perden, d'alguna manera,
són les que tradicionalment han tingut una major arribada
o increments anuals.
increments anuals i, per tant, entra dins del que és normal, de la lògica.
Parlar de dades de fa 10 anys,
has postat aquest canvi de cicle des de fa molt temps,
aquest canvi de cicle migratori?
El canvi de cicle migratori es pot observar pràcticament des del 2006.
Ara bé, quan parlem de canvi de cicle migratori,
aquí jo estic parlant de la deballada dels increments any darrer d'any.
És a dir, nosaltres comptabilitzem tota la gent que ve un any
i mirem la gent que ve l'any següent de fora.
Llavors, si experimenta una deballada any darrer d'any,
llavors podem estar parlant de canvi del cicle migratori.
Pensi que, per exemple, del 2002 al 2001,
vull dir, al camp de Tarragona hi havia un 41% més de població estrangera.
Del 2003 al 2002, un 42% més de població estrangera.
Des del 2004 al 2003, un 24%.
Després torna a pujar un 33%.
Vull dir que són increments molt, molt importants de població estrangera
d'un any respecte de l'altre any.
Ara bé, del 2006 fins endavant,
doncs és quan experimentem un canvi molt notable.
Tot i que hi ha més població estrangera cada any,
entren molt menys.
De tal manera que, per exemple, del 2010 al 2009,
l'increment ha estat de 4,33.
O sigui, un 36% menys que fa anys.
Això és molt important.
Podríem dir que l'efecte crida ja no és efectiu?
No, jo crec que no.
Jo crec que l'efecte crida és efectiu,
el que passa que la població estrangera en els seus respectius països
també té la sensació que aquí hi ha menys oportunitats de feina ara.
Però tots aquests processos migratoris,
com a qualsevol altre procés demogràfic,
s'han de mirar al mig termini i al llarg termini.
Vull dir, pot ser que estiguem davant d'una debatllada
més o menys conjuntural i hauríem de veure
si la recuperació de l'economia espanyola d'aquí a 3, 4, 5 anys
produeix un altre cop efectes de vinguda d'estrangers.
També hi ha altres qüestions que tenen a veure
amb les lleis d'estrangeria que es poden endurir més, etcètera,
vull dir, que podrien afectar.
De totes maneres, jo crec que els increments tan espectaculars
que vam viure al llarg del 2001, 2002, 2003, etcètera,
aquests increments tan espectaculars,
és difícil que es tornin a repetir amb aquesta intensitat.
Tornant a parlar de les Aix del Tarragonès,
de la nostra comarca,
aquesta pràcticament cinquena part de població
que sigui d'origen estranger,
parlàvem d'aquest percentatge una mica superior al 20%,
és molt per sobre de la mitjana catalana.
Per què creu que és això i creu que és preocupant?
No, jo crec que no és preocupant.
No és preocupant en la mesura en què la immigració,
la població estrangera,
estigui més o menys problematitzada en aquest sentit.
Per tant, no és preocupant.
Aquí hi ha un factor també que és important ressaltar,
que és que al Camp de Tarragona en concret,
i al Tarragonès hi ha una part important de població estrangera,
que és comunitària.
Vull dir, estem parlant pràcticament d'un 27%,
d'un 27% de població,
de tots els estrangers que són,
població estrangera comunitària.
Per tant, aquí estan incorporats romanesos, vulgars, etcètera,
que són els últims que s'han incorporat.
És més elevat, precisament perquè el Camp de Tarragona
és la zona pràcticament de Catalunya en aquests darrers anys.
El Tarragonès i el Camp de Tarragona en general,
que més ha crescut.
Vull dir, aquí s'estava parlant ara fa 3-4 anys enrere,
estava parlant de la segona àrea metropolitana de Catalunya,
estava parlant del motor econòmic de Catalunya
i així ho reconeixia la Generalitat.
Per tant, aquest efecte d'atracció de població estrangera,
donada a les perspectives econòmiques de desenvolupament,
ha fet que tinguem unes dades una miqueta per sobre
que altres comarques.
Avui n'hem volgut parlar des del punt de vista sociològic
amb Àngel Balzonegui, professor de Sociologia
de la Grup de Recerca d'Anàlisi Social i Organitativa
de la Rovira Virgilí.
Àngel Balzonegui, moltes gràcies i bona tarda.
Moltes gràcies a vosaltres. Adéu-hi.