La setmana passada vam gaudir d'allò més amb Animalario,
amb l'obra Our Time,
i el divendres podrem gaudir també d'un espectacle teatral
amb la companyia Palmana,
que el dissabte arriba la dansa al Teatre Metropol.
Dansa amb música en directe i amb molts matisos
que comentarem tot seguit amb el director artístic de la companyia.
Perquè el tenim a l'altre costat del fil telefònic,
que és Francesc Fernández.
Francesc, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a vosaltres també.
Ja fa un quant temps que vas pel món ballant i ballant i treballant molt,
però tu ets de Tarragona.
Sí, exactament, de Can Brils.
Ja veus, eh?
Sí, sí, sí.
Ja era hora que vingués aquí a Tarragona, al Metropol.
És el que t'anava a dir,
que d'aquí surten artistes, en aquest cas ballarins,
que afortunadament treballeu i actueu arreu del món
i després costa tornar a casa.
Per tant, és magnífic que estigueu aquí
amb la companyia Domus del Caro per presentar aquest espectacle,
que jo, pel que he sentit, és molt especial.
D'entrada, per la música en directe que oferiu,
que ja crea un clima que us predisposa
a fer uns moviments a l'escenari
que no sé si és tango, si és dansa contemporània o clàssica.
Sí, la veritat és que sí que és diferent i és molt personal.
Vull dir, no dic que hagi inventat res totalment nou,
però sí que és un estil molt propi.
I, bueno, diguem que la base és contemporània,
perquè és el que som els ballarins, en definitiva,
que estem dalt de l'escenari,
però tenim una forta base tècnica,
motiu per al que, per exemple, la Júlia balla en puntes de ballet,
i també tenim la base del tango,
que és la que barregem
per donar aquests matisos llatinoamericans
i aquest estil que molt poca gent utilitza,
sobretot aquí a Espanya.
Clar, segurament no cal buscar arguments.
Parlar del tango és parlar de moltes coses.
El que sí, home, ens crida l'atenció,
perquè la dansa contemporània,
amb aquesta tècnica de dansa clàssica,
es podria prendre un fons musical,
no qualsevol, però un altre fons musical.
Per què el tango, Francesc?
Perquè el tango, bueno, va ser un espectacle
que vaig decidir en un moment
en què estava molt ficat en el tango,
vaig anar a Buenos Aires a experimentar
i a buscar d'on venia això,
i, bueno, el tango, el bo que té és
que treballa molt la connexió en parella,
òbviament, i el fora de balance,
que es diu, que és fora de l'eix.
I tot el que fem és molt arriscat,
perquè som tot fora d'eixos
i amb això agafes molta energia i molta potència.
És a dir, contra tango som nou intèrprets,
cinc músics i quatre ballarins,
però l'essència d'aquest espectacle
són els duetos, o sigui, el treball en parella.
Jo tinc entès que vas participar com a coreògraf
en una coproducció a l'Auditori de Barcelona
que es deia Tango Magnètic.
D'aquí et va venir una mica aquesta passió pel tango, també?
No, en realitat, com que ja estàvem afiancats a Barcelona
com a companyia de tango contemporani,
i jo crec que som els únics que ho podríem fer,
a l'Auditori de Barcelona va venir a nosaltres
perquè coreografiéssim amb el seu espectacle.
Les coreografies eren nostres i de la Sílvia Lefcano,
però ells posaven els músics i la dramaturgia en general.
Home, jo sé que és molt tòpic,
però aquesta visió de dansa del tango
l'heu representat davant d'un públic argentí més o menys purista?
Bé, sí, perquè a Barcelona hi ha molts...
Molts argentins, no?
Molts argentins, però haig de dir que estic molt, molt cansat d'escoltar
Bailes muy bien tango por ser espanyol, o por no ser argentino.
Sí, sí, sí.
És algú que em treu d'aquí, sí, perquè, bueno,
ser més prepotent, això ho diu molta gent que no és ni professional,
simplement que balla en tango a casa seva
i em falta una mica el respecte
perquè, bueno, el tango no només ve a l'Argentina,
sinó que té influències molt abans d'Àfrica, d'Espanya, etcètera, etcètera.
Sí, sí, sembla...
Per tant, dins que el tango és d'algú, no em sembla bé.
Sembla que això de la fusió o el mestissatge ho hem inventat ara
i això s'ha fet tota la vida, al llarg dels segles,
perquè la gent s'ha mogut i quan s'ha mogut ha traslladat música,
dansa i cultura, en definitiva.
De totes maneres, Francesc, només tango, tango,
el que feu vosaltres, en aquest espectacle,
és una altra cosa, com ja has explicat.
No, no hi ha un tango, tango, en tot l'espectacle.
Un tango que es podria dir, allí, tango d'escenari, a més,
no és mi tango de mi longa.
Però tot el que més són peces contemporànies,
peces neoclàssiques, etcètera.
I, escolta, una cosa és molt important, la música,
no només per allò que ens arriba a través de la UIDA,
però també tenen...
Els músics també tenen el seu paper i el seu lloc a l'escenari,
tinc entès.
Sí, i tant.
Tenim cinc músics, que són una mica l'orquestra,
que hi posen el tema musical,
però treballem amb un músic, el Jordi Lara,
que, bueno, la veritat és que és un artista fantàstic,
perquè ell no només és músic, sinó que és ballarí.
Per tant, ell surt a escena amb el seu violí
i interpreta i es mou juntament amb mi i amb la Júlia.
I, bueno, jo crec que això sí,
que jo això no ho he vist mai,
i trobo que això és una part contemporània bastant important.
Nosaltres tampoc, i per això tenim moltes ganes d'anar a dissabte
a veure aquest magnífic espectacle.
Per cert, estareu a Tarragona,
teniu molta gira pel davant encara amb aquest espectacle?
Bé, amb aquest espectacle la veritat és que no tinc ningú que ho porti,
no té producció, d'acord?
Surt pel seu propi pes,
i tenim ara una petita gira a Madrid,
que està bastant bé, en bons teatres.
Estem tancant una actuació pel Festival de Música de Cambrils,
aquí al Parc Samà,
i potser alguna coseta més que sortirà,
però no té previst una gran, gran tirada.
De moment, amb aquest espectacle,
m'imagino que, com sempre, qualsevol companyia...
Sí, aquest espectacle només el ballem
quan no tenim res més, per això dir-ho.
Jo treballo amb altres companyies com a convidat,
la Júlia està amb el Gel Abert,
cadascú té les seves coses,
i quan surt això ens juntem i ho retomem.
És el que parlàvem l'altre dia amb el Quartet Albada,
un quartet de corda magnífic,
que per cert actua aquesta setmana al Caixa Fòrum,
músics que treballen amb altres companyies,
amb altres orquestres,
però que es reserven aquell moment quartet per treballar junts.
M'imagino que és una miqueta també el que feu vosaltres
amb la companyia de dansa, no?
Això mateix, totalment.
Molt bé, Francesc Fernández,
un plaer parlar amb tu
i encantats que juguis a casa,
com es diu així en el món del futbol.
Estarem encantats de veure aquest espectacle
i gràcies per atendre la nostra trucada.
Bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres
i jo també estic encantat de poder ballar
davant de tots els meus amics i coneguts.
Adéu, si ja ho et veurem dissabte.
Adéu, Francesc.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.