Seguim en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Quan falten 5 minuts per 3 quarts de 12,
seguim comentant algunes de les propostes
que tenim per aquest cap de setmana a la nostra ciutat,
que són moltes i molt variades.
De les propostes musicals que tenim,
ara en volem triar una,
i la comentarem durant els propers minuts.
És un espectacle titulat Una mirada al sota
que podrem veure el proper diumenge,
a partir de les 7 de la tarda,
a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
És una proposta de Pachi Maritxelar i Jordina Setó.
Aquest matí ens acompanya aquí als estudis de Tarragona Ràdio,
Pachi Maritxelar.
Pachi, bon dia.
Bon dia.
Pachi és nascut al País Basc,
però en fi, sembla que ja fa anys que està molt vinculat a Catalunya
i a aquestes comarques.
La Jordina Setó, tarragonina,
no ha pogut venir per motius professionals,
però el Pachi ens ajudarà a explicar aquest espectacle,
perquè quan parlem d'una mirada al sud,
estem parlant de fer una mirada a l'Argentina.
I aquesta, segurament, és un tipus de música
o de propostes poc habituals.
Poc habituals.
L'interessant de la proposta era, primer, que fos atractiva, no?
Fer un programa atractiu musicalment.
I vam pensar en una mirada al sur.
I per què una mirada al sur?
Una mirada al sur,
ens hem de recordar que hi ha molta història al darrere,
que hi ha molta gent que van acollir
durant molts anys en aquests països,
grans poetes, grans músics,
i a nosaltres és una miqueta, diguéssim,
com d'homenatge també a aquests músics argentins,
tan emblematis com el Ginastera, el Guastavino, el Piazzola.
I d'aquí va sorgir el nom d'una mirada al sur.
És un espectacle que, d'alguna manera,
estreneu aquest diumenge?
Exacte.
L'estrenem i el passem a portar, doncs,
a més puestos.
Potser la propera primavera, també.
La Jordina és pianista.
És pianista.
Com es presentaria el Patxi Maritzalar?
Com es presentaria ell mateix de la seva trajectòria musical?
Perquè nascut al País Bàs,
ha dirigit fins i tot al Corbass de Salou.
Sí, a la Malur.
A la Malur, molt conegut en aquestes comarques.
Sí, sí, sí.
Vaig estar 12 anys amb ells.
I a més, vaig tenir unes experiències molt enriquidores
i vaig tenir uns moments molt macos.
O sigui, va ser una experiència,
però va ser una etapa molt important de la meva vida.
I s'ha de reconèixer així.
Jo vaig començar al País Baix,
vaig començar amb bússica popular,
després vaig anar a parar al conservatori,
vaig arribar a Tarragona,
vaig estudiar al conservatori,
vaig acabar a l'Iceo, a la carrera de cant,
i després he fet experiències com anar a cantar
amb l'Enia Morricone, per exemple,
i contínuament després ja fent concerts.
Ara vaig acabar l'època del coro
i m'he dedicat de nou als concerts.
Això així és una miqueta en resum,
molt ràpid, molt ràpid, no?, en conemí.
I què fa un bass?
Residen aquí, una tarragonina,
actuant conjuntament i dedicant un espectacle
a la música argentina.
Per què aquest interès per la música argentina del segle XX?
Perquè, en primer lloc,
és una música que va molt en el meu estil,
en el nostre estil.
Vam parlar amb la Jordina de fer un programa de música
i van dir, fem-ho tot de música argentina.
I la veritat és que els temes de Gustavino,
que hi ha en poesies d'Alberti
i d'altres autors molt coneguts,
de sud-americans,
doncs ho va fer molt atractiu.
Jo penso que és una música que tampoc no...
Sí que es coneix, no?,
perquè l'han cantat grans tenors,
l'ha cantat al carrer,
l'ha cantat la Teresa Verganza,
tots aquests grans cantants,
i a més tenen una bibliografia musical molt extensa.
I l'interès era el gust de poder cantar
el Gustavino,
que tenen les cançons molt maques,
molt precioses.
Quin és el programa, doncs,
que podrem escoltar i gaudir el proper diumenge a la tarda?
La primera part ho hem dividit en tres parts.
La primera part són cançons de Gustavino
i amb una de Ginestera,
de Ginestera,
tots dos romàntics,
però amb diferències.
La segona part,
tot piano,
ho farà la Jordina,
i aquí cal remarcar
que han ficat l'Anton García Abril,
un compositor espanyol,
també molt conegut,
de molta volada,
molt bo,
i la Jordina va,
creure-ho portú,
posar aquestes peces
que va molt dins del programa.
I amb una tercera part,
en una tercera part,
doncs,
tornem de nou a la cançó,
amb unes cançons del Gustavino,
molt precioses,
la Rosa i el Sauce,
que és una de les seves,
per exemple,
més populars,
i acabem amb una
d'un uruguai,
el Favedo,
que,
amb poesia de Mario Benedetti,
amb el Tequero,
el famós Tequero de Mario Benedetti,
diguéssim,
per acabar el concert.
Hem de dir,
hem de recordar,
o hem d'explicar als oients,
que aquesta anya es commemora
el desè aniversari de la mort
de Carlos Guastavino.
Com explicaríem,
Patxi,
en fi,
l'aportació musical
d'aquest compositor argentí?
Home,
aquest compositor argentí,
tota la seva música
estava principalment basada
en la música popular,
però en uns temes
amb una qualitat
molt elevada,
molt enriquidora.
I jo penso que
només ja per això
cantar Guastavino
ja és tot un repte.
És tot un repte.
Però és música tradicional
del seu país?
Sí,
és música tota basada
en música popular
del seu país.
Sí, sí, sí.
I per què
trieu aquest compositor?
Per una qüestió
d'afinitat,
per una qüestió de gust?
No, a veure,
a vegades els músics
penso que
escollim
diferents programacions,
diferents programes
i aquesta vegada
li hem volgut dedicar
a la música argentina,
li hem volgut dedicar
als compositors argentins.
Aquests tres,
el Ginastera,
el Guastavino,
el Piazzola,
són un dels exponents
més enriquidors
de la música argentina.
Són els grans exponents
de Piazzola
amb el tango,
Ginastera,
quan se va,
diguéssim,
té una mica de diferència
en el Gustavino
perquè és més modernista,
però són els grans exponents
i és una música
que també
s'ha de donar a conèixer.
Aquí també hi ha
molta comunitat
per sempre argentina
i són cançons també.
Jo penso que la música
és universal.
El gran llenguatge
que tenim les persones
és el llenguatge
de la música,
el llenguatge
de la paraula.
Tot això
és el que sempre
ens uneix
i tot això
penso que
s'ha de donar a conèixer.
Hi ha moltes coses
molt maques,
en cançó catalana,
en cançó basca
i en aquest cas
hem escollit
aquest tema.
Sí,
perquè a més,
segurament que
pel gran públic
i fent,
en fi,
una associació
molt sintètica,
a Argentina
és igual a tango.
Sí,
però...
Hi ha molta més cosa,
m'imagino,
no?
Hi ha molta més cosa,
és qüestió.
Jo no soc un gran estudió
de la música argentina,
però hi ha molta cosa.
Si repasseu
les bibliografies
de Ginestera,
veieu que té
una obra extensíssima.
Té inclús
fins a òpera,
té obres de càmera,
Gustavino té coses
per guitarra,
té moltes coses
per piano,
pianos a dues mans,
té 150%
per cançons
de composicions
de cant i piano.
Si agafem el Piazzola,
el Piazzola
ens podem perdre
amb el tema
del tango,
no?
Amb el tema del tango.
Però no el tango
igual portat
a un...
diguéssim,
com...
no sé com dir-te...
massa popular,
no?
És un tango
en categoria,
no?
És un tango
en qualitat.
Són autors
que,
que, bueno,
que defensen
i
marquen la indústria
d'un país.
Què suposa per a vosaltres
també poder actuar,
doncs això,
a Tarragona,
en l'Auditori de la Fundació,
en el marc
d'un cicle
que s'anomena
Tarragona Estrena,
amb altres espectacles
musicals que es van fent
els diumenges?
Home,
primer lloc,
donar gràcies
a la Fundació La Caixa
perquè ens doni
aquesta oportunitat.
Això és el primer.
El poder oferir
un programa
que sigui atractiu,
que sigui diferent,
que sigui interessant
i el poder actuar
amb un auditori
com és el de La Caixa,
penso que és tot un repte
i el que no podem fallar
i en el que esperem
que deixem la gent contenta.
Torno a repetir,
és una proposta
i jo penso que agradarà.
És un espectacle
que voleu portar
a altres llocs
de Catalunya o de Tarragona?
Sí, sí,
en principi,
ja per la primavera
m'agradaria tornar-lo
a fer aquí a Tarragona
dins del magatzem,
m'agradaria portar-ho,
estem en converses
per fer-ho
i suposo que
tirarem endavant.
Això seria
per la primavera
i més endavant
ja portar-ho
a més pobles
i a un altre lloc.
Tot això és una feina.
És la primera vegada
que treballeu conjuntament
el Patx i Maritxellari
i la Jordina Sator?
Sí,
amb la Jordina
he tingut el gust
de conèixer-la
perquè, bueno,
ja ens coneixíem
per altres tipus,
per altres motius,
i és una nana jove,
penso que té
molt de futur,
té molt de por vindre,
jo estic en una etapa
de la meva vida
però ella està començant,
té una formació musical
molt, molt,
molt bona,
ha estat a Holanda,
ara està
a la Jó,
m'assembla,
la Jóa Orquesta Nacional
de Catalunya
també està
dins de la bossa
i
és una gran
professional.
jo la veig
jo la veig
quan ensaixo amb ella
jo veig
quan ensaixo amb ella
les directrius,
el que marca
i com a
gent jove
penso que pugen
molt bé
perquè ell
ja ha tingut
a l'alambranc
com a professor de piano
perquè ella
és de Vilaseca
i jo l'he auguro
un bon futur,
és una bona companya
i espero
que fem
forças coses.
Doncs aquesta
combinació
de la joventut
de la Jordi
en el setor
i de l'experiència
del Patxi Maritzalar
es veuran
en aquest espectacle
Una mirada al sud
és un repàs
un petit tas
de la música
argentina
del segle XX
recordant
el desè aniversari
de la mort
de Carlos Gustavino
compositor argentín
i amb altres
autors argentins
que ens aproparen
en aquest espectacle
recordeu
el proper diumenge
a les 7 de la tarda
a l'auditori
de la Fundació
Caixa Tarragona
amb un preu donatiu
és una entrada
en forma de donatiu
de dos euros
i mig
Patxi Maritzalar
moltes gràcies
per haver vingut
aquest matí
Moltes gràcies a vosaltres
per acollència
i per donar
donar veu
a aquesta proposta
l'any passat
ja ens vau donar
en pincellades d'art
i aquest any
ens hem tornat a acollir
amb una mirada al sud
i és de molt d'agrair
Una mirada al sud
que podrem gaudir
el proper dimensió
a la tarda
Gràcies
i que vagi molt bé
el concert
Gràcies a vosaltres
Felicitats
Adeu