I si començàvem aquesta hora de programa parlant sobre màgia,
fent-nos ressò d'un altre dels actes del Festival Teatre Màgic,
doncs ara canviem totalment d'àmbit,
parlem de literatura i de literatura clàssica catalana,
perquè, de fet, aquest seria l'objectiu principal,
de la plataforma que tots us ara presentarem,
encomanar la passió pels clàssics catalans als lectors.
És la finalitat, com dèiem, de l'Associació Amics dels Clàssics,
que es va presentar ahir a la Facultat de Lletres
de la Universitat Rovira i Virgili,
i aquesta plataforma, per dir-ho així, més que associació,
aquesta plataforma està impulsada per la Fundació Lluís Carulla.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el president de la Fundació,
el Carles Duarte. Carles, bon dia.
Molt bon dia.
Com va anar la presentació d'ahir?
Doncs francament bé, perquè hi van assistir forts alumnes
i, a més, els professors també s'hi van implicar.
Vam explicar quin era el sentit d'aquesta iniciativa
i al mateix temps professors, alumnes,
van participar-hi activament llegint fragments de Ramon Llull,
de Jordi de Sant Jordi, d'Eusiasmar,
de la crònica de Pere el Gran, etc.
Potser hauríem de començar dient qui hi ha al darrere d'aquesta plataforma,
dels amics dels clàssics.
Sou la Fundació Lluís Carulla i ens podries fer cinc cèntims de qui sou
i quina finalitat us mou.
Bé, la Fundació Lluís Carulla és una fundació molt vinculada a les Terres Terragonines
perquè, diguem-ne, en Lluís Carulla va néixer a l'Espluga de Francolí,
la Fundació i té el Museu de la Vida Rural,
que fa ara just un any vam reinaugurar un cop ampliat,
i, a més, té com una de les funcions principals l'editorial Barcino.
L'editorial Barcino, que va néixer l'any 1924,
i que és un editorial, diguem-ne, de referència en l'edició de textos medievals,
ha dut a terme, al llarg de tots aquests anys,
tot un seguit d'estudis i de treballs
que ens permeten de conèixer molt millor els nostres clàssics
i fins i tot els tradueix altres llengües.
Tenim col·leccions de clàssics catalans traduïts a l'anglès, a l'alemany,
però, en aquest cas, el propòsit és que els clàssics formen part
d'una referència necessària en la vida quotidiana.
No pot ser que siguin només figures, diguem-ne,
que associem a un passat remot,
sinó que han de participar també com a presència de fons
en la nostra vida cultural, no?
I això passa, diguem-ne, amb Shakespeare,
la cultura en llengua anglesa,
passa amb Dante, amb la cultura en llengua italiana,
passa amb Molina, la cultura en llengua francesa,
passa amb el Quixot, quan es tracta de literatura castellana.
No té sentit, diguem-ne, que mirem com una realitat nostàlgica
o apagada o llunyana, diguem-ne, uns clàssics
que tenen absolutament la seva vigència
i que hem de reivindicar com a part del nostre patrimoni
i com a part de la nostra aportació al patrimoni cultural comú d'Europa.
Bé, Carles, és que ara t'una nova pregunta.
Realment som vigents avui en dia els clàssics?
Podem trobar referències en obres actuals literàries
d'aquelles grans clàssics literaris?
O hi ha hagut un trencament, el que és la literatura catalana
i ara mateix estaríem d'esquena, els grans clàssics?
Jo crec que aquí, diguem-ne,
hi ha un esforç de recuperació i de reconstrucció
que es fa indispensable.
Diguem-ne, així com altres cultures
no han tingut mai trencaments dràstics
en la continuïtat de la tradició,
en fi, el 1924 va néixer Barcino
perquè el 1923 s'havia produït la dictadura
de Rajal Cop d'Estat a Primera de Ribera.
La guerra civil, la postguerra van representar l'exili
i van representar també un cert trencament
en la continuïtat d'una tradició cultural.
I jo crec que tots hem de ser conscients
que el pont s'ha de completar,
que s'ha de reconstruir.
i, de fet, diguem-ne,
si jo ara explicava fa un moment
que estem traduint Auxia Smart, Ximenis,
Tormeda, l'anglès o l'alemany,
això, diguem-ne,
demostra l'absoluta vigència d'aquests clàssics.
si aquests clàssics s'interessen a fora,
com pot ser que nosaltres no els coneguem millor, no?
I és això perquè el que ens mou, diguem-ne,
a reclamar més atenció, diguem-ne,
això a figures que són fonamentals,
perquè Llegi Llull continua sent interessant,
perquè la crònica de Jaume I
o la del Pere el Gran,
que ara s'ha posat de moda, diguem-ho així,
diguem-ne, arran de l'obertura...
S'ha tornat mariàtic.
Exacte, doncs sí, sí,
se n'han fet reportatges, etcètera.
Clar, doncs,
Bernat Desclot,
que probablement és secretari del Rei Pere,
ens en fa un retrat magnífic, no?
I és una obra literària interessantíssima,
més enllà dels fets i històris que descriu.
Doncs, home,
per què no capbussar-nos en aquestes obres
que són part de la nostra realitat,
del que som, no?,
que formen part del nostre passat,
però d'un passat que hem de percebre ben viu, no?
No hi ha cap literatura de prestigi
que no presti l'atenció necessària als seus clàssics, no?
Clar, si parlem de clàssics catalans,
en llengua catalana,
els trobaríem a l'edat mitja.
Bé, de fet,
aquesta campanya és una campanya adreçada
d'entrada en aquests clàssics medievals,
però és evident, doncs, home,
que, en fi,
que Narcís Uller,
que Verdaguer,
que podem...
i convé que recuperem,
també clàssics molt més recents.
Ara, diguem-ne, d'entrada,
cal partir de la consciència dels orígens,
és a dir, una figura com Ramon Lluny,
diguem-ne, que en la seva època
era l'autor més present al món,
és a dir,
és l'autor del qual trobem més nanoscrits de biblioteques de tota Europa.
Anem a Alemanya, anem a Tornar-ho,
és clar, resulta que, diguem-ne,
una figura essencial internacional,
que, lògicament,
entenguem-ne, és la teada, en aquest cas,
per l'Institut Ramon Lluny,
per identificar-se davant del món,
però que nosaltres la coneguem tampoc, no?
I hi ha peces, com, per exemple,
el llibre d'Amic Iamat,
que són delicioses, no?,
que són molt llegidores, no?,
o el llibre de les bèsties,
no em refereixo als grans tractats més abstractes
o més teològics,
però, en canvi, diguem-ne,
a les obres més relatives o més poètiques
o el que sembla més en un conte
o en una narració.
És clar, el llibre té un poder,
diguem-ne, de convicció,
d'interès, de seducció,
absolutament viu per al lector d'avui, no?
I el mateix passaria amb Eusges Marc,
que Eusges Marc probablement
era el poeta més important europeu
de la seva època
i així ho reconeixien els seus contemporanis
d'altres llengües.
És clar, diguem-ne,
esclar que, en aquest cas, diguem-ne,
ens ha ajudat a sentir-lo amb la veu de Raimon
o d'altres intèrprets,
però més enllà de Raimon
existeix un Eusges Marc
que convé retrobar.
Fa relativament poc
es va fer una pel·lícula
sobre el tirant l'oblanc
i en destacava alguns aspectes.
Esclar, la figura del tirant
al·lojada per Cervantes al Quixot,
home, esclar, és una obra mestra de la literatura,
no catalana, sinó europea, medieval.
Clar, ara vosaltres teníeu l'editorial, no?,
Barcino.
Sí.
Fundat el 24, m'has dit, el 1924, eh?
El 1924, sí, sí, va ser fundat
per Josep Maria de Casacoberta, sí, sí.
De fet, nosaltres som un editorial,
diguem-ne, que té un objectiu
fonamentalment cultural, eh?
Diguem-ne, el que ens mou no és pas,
diguem-ne, no tenim com a prioritat,
per això està vinculada a una fundació.
Per fer negoci.
Exacte, eh?
El que ens interessa, sobretot,
és promoure la lectura, el coneixement.
fem edicions crítiques que requereixen un esforç
de molts anys de dedicació dels investigadors.
I, per tant, diguem-ne, no hi ha un afany
d'aprofit en tot això.
El que sí que hi ha és voluntat d'estudiar
i de divulgar l'obra dels grans clàssics.
I aquesta plataforma convida a fer-ho,
és una plataforma, diguem-ne, present a internet,
si s'entra a la pàgina al web de l'editorial,
l'editorialbracino.cat,
t'hi pots apuntar
i, a més a més,
apuntant-hi reps informació sobre els clàssics,
no tan sols sobre l'editorial,
sinó sobre el món dels clàssics,
i també els que s'hi apuntin
rebran una camiseta
que en aquest cas hem fet de tres autors
o de tres obres, no?
Aus i Esmarc, Ramon Llull i Corià Legualfa.
Clar, és el que t'anava a dir,
amb l'editorial ja fa molt de temps que feu feina,
el que passa és que, bé,
no editant, traduint els textos a altres idiomes,
el públic, en definitiva,
ha de fer un pas més, un esforç més,
que és anar a comprar el llibre, no?
Però potser faltava aquesta plataforma,
el que vau presentar ahir,
els amics dels clàssics,
per treure això,
per apropar-vos al públic.
I a un públic lectó,
em sembla que la vostra pretensió
és arribar a un públic jove.
Sí, sí, sí,
per això, diguem-ne,
la imatge que hem volgut associar
a la, diguem-ne,
la festa amic dels clàssics,
diguem-ne,
no tots els teus amics,
o no tots els meus amics,
en veu d'un jove,
són al Facebook, no?
I, diguem-ne,
el missatge és,
els joves també s'interessen
pels clàssics,
perquè l'emoció,
la història,
l'experiència d'un clàssic
continua comovent-nos avui,
no?
I, per tant,
diguem-ne,
és una acció
que vol aproximar,
efectivament,
els clàssics
a un públic més ampli
i, per descomptat,
també als joves.
Aquestes samarretes
d'Ausiós Marc
o de Ramon Llull
tenen un disseny molt modern.
Sí,
soc gaire bé de fan.
Sí, sí.
No?
Soc fan de...
Exacte, exacte.
Sí, sí, aquest és el sentit, no?
La idea, doncs,
és que feu una ullada
a la pàgina web
de l'editorial Barcino,
que és simplement
editorialbarcino.cat
i allà hi trobareu
a l'esquerra,
jo ara mateix hi soc, eh?
A l'esquerra, doncs,
el lligam per entrar
a Amics dels Clàssics
i a partir d'aquí
quan ens hi apuntem,
que és totalment lliure
i gratuït,
Sí, sí, gratuït.
Anirem rebent informació,
tindrem possibilitat
de conèixer, doncs,
els autors,
títols,
bé, informació
i sobretot plegat, no?
Exacte, sí, sí, sí.
A partir d'aquí
es va rebent
una informació
sobre novetats,
no tot sòs de l'editorial,
sinó sobre altres novetats
d'altres editorials
que en relació
amb el món dels clàssics
s'hi pengen,
com que nosaltres
tenim un font molt antic,
doncs,
PDFs amb bona qualitat
de llibres introbables,
per tant, diguem-ne,
té molts al·licients,
a part, diguem-ne,
d'això que comentàvem,
que quan entreu a la pàgina
i us apunteu,
doncs,
us preguntaran
el model
que trieu de samarreta
i, en fi,
la mida
amb què voleu rebre-la
perquè us l'enviarem
a casa, no?
Més enllà d'això,
em sembla que també
organitzareu coses
més enllà de la xarxa, no?
Xerrades,
presentacions,
lectures,
taules rodones,
que això pot ser
molt interessant.
Sí, sí, sí, sí,
nosaltres,
diguem-ne,
el que ens importa
és això,
és fer viva
la presència
dels clàssics
i, vaja,
estem fent tot un seguit
d'actes,
fa poc
en vam fer
una,
en fi,
a Lleida,
una altra
a Barcelona,
en aquest de Barcelona
hi vam participar
des de
en Josep Bergalló,
el d'Irtoni,
i tot Ramon Llull,
en Jordi Pujol,
l'antic president
de la Generalitat,
Ernest Banach,
el Carme Ruscalleda,
en fi,
gent molt diversa,
cadascú llegint
un fragment
d'un text,
en el cas
de l'Universitat
de Tarragona
vam buscar professors
i alumnes,
fa d'aquí pocs dies,
vaja,
el dia 5
anirem a Sueca,
al País Valencià,
i amb diversos alcaldes
i càrrecs
i escriptors
municipals,
etcètera,
doncs,
hi intervindran.
Estem intentant,
diguem-ne,
que no sigui,
diguem-ne,
que el món acadèmic
s'impliqui,
però que vagi més enllà
del món acadèmic
i farem actes
a Girona,
farem actes
a Vic,
estem preveient
tot un seguit
d'activitats,
vam fer-ne-te un
també a l'Àspuga
de Francolí
fa poc,
per tant,
diguem-ne,
això,
debats,
lectures,
és molt important
la lectura
en veu alta,
perquè la lectura
en veu alta
et fa donar,
diguem-ne,
que aquella barrera
que de vegades
el text
impresa
amb la grafia
antiga
pot
crear
davant teu
desapareix
perquè de sobte
un text
ben llegit
es torna
perfectament
comprensible
i t'adones
que en realitat
el que s'hi diu
diguem-ne,
o t'interessa
igualment,
ja sigui,
per exemple,
això que llegíem
ahir a la facultat,
quan en el setge
de València,
Jaume
primer
rep
l'impacte
d'una
sageta
agensada
per una
ballesta,
no?,
i ell
se l'arrenca
perquè,
diguem-ne,
vol evitar
que els seus
soldats,
doncs,
tinguin
por
de la ferida
i es retirin,
no?,
i continuïn
el combat,
tot això ho explica
la crònica
Dorminada
Ben Viva
i és real
tot això
que la crònica
ens transmeti
i,
diguem-ne,
o l'erotisme
del Corià Leuelfa
o també
el del Titanlo Blanc,
tot això,
diguem-ne,
té plena actualitat,
no?,
És el que passa
que ha llegit
potser en veu alta
si es llegeix
amb gràcia
fins i tot
te n'adones
que té un caire
gairebé cinematogràfic,
no?,
i tant,
i tant,
i tant,
aquella escena
del Despint de Joel Marroig
que també interpreta
en Raimon
d'aquella
taverna
parisenca
on,
diguem-ne,
uns convidats
i mengen
i de sota
comencen a trobar,
doncs,
parts d'un cos humà
i resulta
que la tavernera
el que fa
és
imaginar
els clients
o alguns
dels clients
i els serveis
després
com un menjar
són històries
que poden ser
espirituals
que poden ser
èpiques
que poden ser
eròtiques
suculentes
tot això
ho trobem
a la literatura
catalana
medieval
i diguem-ne
és un món
vivíssim
que de cap manera
no ens podem perdre
tot això
podeu descobrir
si us feu
amic
dels clàssics
a través de l'editorial
Barcino
i de la Fundació
Lluïssa Carulla
ja per acabar
l'entrevista
per on comencem?
perquè a veure
ara ens has fet
picar el coquet
de la curiositat
de dir
vinga va
agafem i llegim
una miqueta
de literatura medieval
clàssica catalana
però jo entenc
que aprovar-se
a la literatura medieval
com a primera opció
pot ser feixuc
per on comencem
que serveixi
de porta d'entrada?
Bé, doncs
potser
ja que parlàvem
del rei Pere
i que n'hem sentit
a dir coses
i novetats
i hem vist
imatges
i reportatges
doncs potser per això
per la crònica
de Bernat d'Esclot
la crònica
del rei Pere
em sembla
que aquest seria
un bon punt
de partença
perquè diguem-ne
forma part
de l'imaginari
que en aquest moment
s'ho tenim present
doncs t'agafem
el suggeriment
Carles Duarte
president de la Fundació
Lluís Carulla
felicitats
per aquesta nova iniciativa
Amics dels Clàssics
i esperem que us funcioni
molt bé
perquè la base
és molt recomanable
esperem que la gent respongui
moltíssimes gràcies