Passen sis minuts a dos quarts d'onze del matí.
Seguim en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
deixant els arguments que ens han vinculat a l'actualitat del nàstic,
que d'un i do, és una de les notícies destacades de la jornada.
Ara volem canviar d'escenari,
volem marxar en una zona de la ciutat molt cèntrica,
però és com una mena de petit oasi
al costat de l'Avinguda República Argentina,
al costat de la carretera de Valls
i al nucli de les cases barates,
que ara, l'altre dia, el passat diumenge,
començaven a celebrar el seu 75è aniversari.
Va ser un acte, en fi, emotiu,
amb uns quants veïns de la zona
i amb l'alcalde, el president de la Diputació.
Es va reproduir una imatge, una fotografia de l'any 1935
i d'aquesta manera simbòlica
ha començat la commemoració d'aquests 75 anys,
d'aquest espai de la ciutat.
A les cases barates avui tenim la unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran i Josep Pardila,
els seus microfons.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És com una mena de petit oasi, no?, això?
Doncs té de dir que sí,
perquè és que, a més a més,
hem arribat i ens han acollit molt bé
perquè ens hem posat una taula,
unes cadires, estem al solet,
avui que aquests dies que fa fresqueta
i que ja fa falta la jaqueta,
doncs ara estem just aquí al sol,
amb una placeta envoltats d'arbres,
envoltats de plantes,
just al final del carrer d'Almes
i a tocar del parc La Col·lectiva,
que m'explicaven ara,
doncs que és una part del parc del Francubí,
que ells van reivindicar una mica com a seu
i que ho tenen aquí,
a una porta des d'aquesta mateixa placeta
que s'hi pot entrar.
Avui ens hem acostat per això
perquè aquest cap de setmana
doncs celebraven aquests 75 anys
amb aquest acte emotiu,
amb la reproducció d'aquesta fotografia
gairebé inèntica
de la que es va fer l'any 1935,
canviant les autoritats, evidentment,
que eren presents en aquesta fotografia.
I per fer, ens acompanyen
el Jordi Gavaldà.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
I també el Rafael Laguart.
Bon dia.
Bon dia.
Ells són membres de l'associació,
de l'associació de veïns
de les cases barates,
com dèiem,
han organitzat aquests actes
per celebrar els 75 anys,
però és que hi ha molta cosa
i hi ha molta cosa al darrere.
Comencem, si ho sembla,
parlant justament d'això
de l'acte que es va viure
aquest cap de setmana
i de tot el que porta darrere,
perquè és una mica un inici
del que penseu fer,
dels actes que potser
voleu commemorar,
doncs per això,
pels 75 anys de les cases barates.
Sí, vam pensar que era una oportunitat
coincidint en aquest 75 aniversari
i realitzar una foto commemorativa
i fins i tot crear una mica més
de cohesió dins de tots els veïns
i les autoritats ens han respost
molt positivament,
han participat sense posar-nos cap dificultat
i ha estat un acte molt entranyable.
I teniu pensat fer algun acte més,
alguna cosa més relacionada
per celebrar aquests 75 anys?
Bueno, en principi,
el que és l'associació
encara tenim,
estem en uns inicis,
però en principi ja celebrem
també una mica
per cohesionar-nos més,
pues el Sant Joan,
lo celebrem,
potser tenim perspectives
de també celebrar la castanyada
i després com uns altres actes de difusió està que en Jordi farà una exposició del nostre cas
i una difusió de les cases barates i el que han suposat en el barri d'Icomar
com a celebració d'unes festes que tenen, unes actes culturals,
porta una mica el que han estat les cases barates en Tarragona
i la situació que hem patit i l'evolució d'aquest camí que estem seguint.
Clar, és que les cases barates o indrets com aquests són singulars, en queden pocs a Catalunya
i a més a més el de Tarragona té una particularitat, m'explicava el Jordi, diferent
i és que és aquest arxiu importantíssim que s'ha localitzat en aquests últims anys.
Efectivament, l'arxiu és un arxiu molt complet.
Quan el vam descobrir, o podríem dir redescobrir l'any 2007,
producte d'una casualitat, vull dir, va venir un veí molt abans del 2007
que ens va dir, escolta, aquí tinc un armari vell amb papers de la cooperativa,
què he de fer? Perquè volia netejar el soterrani.
Aleshores, va agafar i el vam retirar, el vam guardar
i amb motiu de l'aparició del PUM de l'any 2007,
òbviament vam haver de presentar alegacions
perquè anàvem resituats en una zona que havien venut uns mesos abans
i aleshores ens van portar aquesta documentació
que quan vam començar a obrir vam veure
que hi havia cartes manuscrites de Rovira i Virgili,
cartes de Francisco Largo Caballero
i vam dir que aquí hi ha algú que sobrepassa les nostres possibilitats.
Ens vam ficar en contacte amb especialistes de cases barates
de la Universitat de Barcelona, professors universitaris,
i a partir d'aquí vam obrir una relació amb la Universitat de Barcelona
i amb la Rovira i Virgili, de la qual també soc professor,
per tal d'explotar aquest arxiu.
El vam digitalitzar tot, amb mitjans propis,
i a partir d'aquí, tant la Universitat de Barcelona,
a través dels professors Horacio Capel i Mercè Tadger,
i de l'Universitat Rovira i Virgili,
Josep Oliveres i jo mateix,
anem treballant i traient resultats.
Resultats que han esdevingut
tres publicacions internacionals,
l'assistència a tres congressos també internacionals,
i després moltes activitats més arrelades en el territori,
com són aquestes xerrades que comentava en Rafa Aguart,
i després també en relació amb l'Institut VEI,
l'Antoni Martí Franqués,
amb el qual cada any els proposem un treball de recerca
relacionat amb les cases barates.
Per què tenen interès això?
És a dir, deia que s'han fet articles a nivell internacional,
s'han anat a congressos,
quin és l'interès que tenen en zones com aquestes,
a les ciutats, en aquest cas com Tarragona,
la importància de les cases barates?
Bé, la importància de les cases barates
és que són una figura normativa.
Hi ha dues lleis de cases barates dels anys 20,
i aleshores aquí el que tenim és
que aquesta figura normativa
havia d'estar molt ben documentada
per arribar a rebre subvencions per tirar endavant.
Disortadament, la cooperativa, la col·lectiva,
no en va aconseguir cap,
perquè ja estaven molt propers a l'inici de la Guerra Civil,
però sí que el que van fer és
generar una gran quantitat d'informació
i a partir d'aquí poder després deixar-la
i ara quan l'hem vista podem saber
què costaven els totxos,
la passeta que se'ls donava als traginers
que pujaven des del carrer Apodaca,
la terra per nivellar el terreny abans de construir,
etcètera, etcètera, etcètera.
I en tot aquest arxiu, quin tipus de documents
o quins són potser els més interessants,
els més rellevants,
o vaja, el més interessant d'aquest arxiu?
Mira, hi ha de tot,
o sigui, des de planos arquitectònics
fins a documents oficials,
fins a cartes de recolzament,
parlàvem de Francisco Largo Caballero
o d'Antoni Rovira i Virgili,
però hi ha molts més personatges,
el marquès de Guatajalú també va ajudar
perquè hi havia un nucli fort
de tres veïns
que treballaven moltíssim
aquest tema normalment producte
que provenien de la cooperativa obrera de Tarragona,
la qual va ser una mica la precursora.
Després va haver aquesta excició tècnica,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè aquí es venia a construir
i aleshores aquest nucli
tenia molts contactes
i els va utilitzar amb l'OE.
El fet és que zones com aquestes
han estat notícia també en els últims anys
perquè moltes de les que hi havia a Catalunya
han anat desapareixent.
A Tarragona, l'any 2007,
amb el POUM,
aquestes cases havien d'anar a terra.
Tot això ha fet que el moviment veïnal
hagi augmentat,
que s'hagi donat a conèixer
l'indosincrasi,
la importància de zones com aquestes.
Com vau rebre els veïns de la zona
aquella notícia?
Com heu lluitat fins al moment?
És a dir,
durant aquest temps,
quin canvi ha fet
a les cases barates?
Bé,
en principi,
imagina't tu,
apareix al diari
aquesta notícia
de la qual no teníem coneixement
i la gran preocupació
que va produir
en tot el veïnat
i no únicament en nosaltres,
sinó en la resta de Tarragona.
Això va comportar
que en principi
ens tinguessin que posar
una mica
en mans d'advocats
per fer les al·legacions,
sempre el dubte
de com sortiríem
o qual seria la solució
d'aquesta situació
i, indudablement,
posant-nos en contacte
amb tots els partits polítics,
expressant-les la nostra preocupació
i, d'alguna mena,
gràcies a Déu,
d'alguna mena
es va escoltar
després de negociació,
sempre amb dificultats,
perquè suposo que
el plantejament del POM
ens era el contrari,
però en diàleg
i intentant comprometre,
com si diguessin,
les autoritats a pronunciar-se
al respecte a què pensarien
o què farien ells
i després el procés de delegacions
molt ben recolzat
pels advocats,
més la documentació
que d'alguna mena
confirmava o reafirmava
la importància
d'aquest grup o de vivendes,
ens ha portat a una situació
que encara no s'ha resolt definitivament,
però que, segons notícies,
en el que queda d'any
serà l'aprovació definitiva.
Perquè en algun moment
vau pensar realment
que les tirarien a terra?
És a dir, en algun moment
vau veure que realment
això anava a terra?
A veure,
va ser una situació
que la vam viure
amb molt neguit
i molta preocupació.
i fins que, bueno,
a més, el procés del POUM
ha durat bastant temps,
és a dir,
des que es va iniciar
la reaprovació inicial,
la mort,
la dissortada
del responsable
d'urbanisme,
el reinici
una altra vegada
de converses
amb el nou responsable,
és a dir,
tot això ha portat
molt de temps
i una angoixa especial
per,
ja no únicament
per la qüestió física
de la vivenda,
sinó,
fins i tot,
hi ha persones
que porten aquí
vivint,
doncs,
80 anys
i llavors,
això,
doncs,
no únicament
és el valor
econòmic,
sinó
el valor sentimental,
les vivències
i el desarralar-se
del lloc
on no ha viscut.
Perquè, per exemple,
vostès quants anys
porten vivint aquí?
jo porto
una trentena.
I el Jordi?
El Jordi
em porta
25,
o sigui,
que som dels
nouvinguts,
el que passa
és que,
com deia en Rafa,
al voltant
entre dels 75,
i 80 anys,
hi ha cases
que ja són
la cinquena generació.
Majoritàriament
estem
quasi a la tercera
i la proporció
és això,
vull dir,
un 60,
quasi un 60%
de persones
que eren
descendants
dels fundadors
i els altres
40%
que som
persones
nouvingudes,
però que
els residents
inicials
ens van acollir
perfectament,
ens van marcar
també
les seves
característiques
i la veritat
és que
hem gaudit
i gaudim
d'un espai
dins de la ciutat
que,
per dir-ho
d'una manera
molt entenedora,
és un petit poblet,
però que
aquest poblet
representa també
uns
importants
valors.
Hauríem de pensar
que els nostres fills
han jugat al carrer
en un espai
lliure
i que
en aquest moment,
gràcies a Déu,
hem aconseguit
que
molts d'ells
estiguin
com a enginyers
a nivell
de Fórmula 1
o estudiant
a Estats Units
o treballant
a Estats Units
i que
això
significa
també
que
els valors
que se'ls han col·lat
i que
entre ells
han anat
fent créixer
són molt importants.
Perquè
és el que dèiem abans,
és com una mica
un oasi
dins d'una gran ciutat.
Sí, sí,
indudablement.
Jo
abans
vivia
a Ramon i Cajal
i a través d'uns coneguts
vaig conèixer això
i me vaig enterar
o vaig tenir la sort
que es venia
una vivenda
i vaig adquirir
en el sentit
de
ja
millorar
la meva qualitat
de vida
i fins i tot
pensava
que era
un lloc
molt
bo.
Això
ha comportat
que
en principi
aquestes cases
s'han anat
rehabilitant,
s'han mantingut
fins i tot
per les fotografies
podem veure
que s'ha mantingut
la construcció inicial
és a dir
gairebé
algun retoc
però insignificant
és a dir
que a part
de
triar
aquesta opció
d'alguna mena
també ha hagut
per part
dels habitants
de les cases
una mica
aquesta opció
de mantenir
el que s'havia fet
i no fer
barbaritats urbanístiques
dins del conjunt.
Vostè també vivia
al centre de la ciutat?
Sí,
jo vivia
Pere Martell
i la veritat
és que
des de
bastant petit
perquè tenia
uns avis
que vivien
amb una masia
propera
sempre havien mirat
aquestes cases
com un ideal
un ideal
que
d'alguna manera
hi ha molts
països europeus
que potencien
creant
grans
extensions
de superfície
horitzontal
en lloc
de la vertical
Vosaltres
quin futur
viueu
a zones
com aquestes?
És a dir
ho explicàveu abans
això va moltes vegades
de generacions
i generacions
de pares
de fills
les generacions
d'ara
volen viure
en zones
com aquestes?
Vostès què creieu?
O els que han vingut aquí
indubtablement
els que han viscut aquí
tota la vida
voldran viure aquí?
Jo és una opció
que fins i tot
quan venen
a lo millor
alguns amics
de les meves filles
diuen
això és si esteu aquí
i no lo coneixien
és a dir
jo penso que
ho valoren molt
dins de la ciutat
poder viure
en una casa
unifamiliar
és un privilegi
avui en dia
Sí, estàs d'acord
Jordi
amb això?
Sí, jo diria
que és un privilegi
que a més a més
moltes persones
s'intenten reproduir
i haurien de retrocedir
en la història
o sigui
els anys 30
35
s'haurien d'ensenyar
moltes coses
perquè
ara
el 2010
torna a ressorgir
el moviment cooperatiu
moviment cooperatiu
que va buscar
en el que eren
o el que són ara
els extrarradis
de les ciutats
o dels pobles
i generen vivenda
horitzontal
barata
o sigui
menys cara
que la vertical
i que
el fet és que
aquests dies
a Valls
per exemple
hi ha un moviment
cooperatiu
important
que està debatent
dins d'unes jornades
d'emprenedors
organitzades
per la Carta d'Emprenedoria
de la URB
aquest tipus
de moviment
i aquest tipus
de dinàmiques
que hi existien
l'any 35
i jo crec que
el que s'ha de fer
és copiar-les
i copiar-les bé
i a mi
molt que m'han curiositat
tot això que m'explicava
abans
dels congressos
d'aquests arxius
que m'ensenyava
perquè vostè deia
que de professió
és químic
si no m'explicava
enginyer químic
i vostè relacionat
les cases barates
gairebé amb la química
o amb les fórmules
amb les fórmules
perquè aquell triangle
que m'ensenyava
aquell diorama
que m'ensenyava
això és curiós
i més no
exacte
mira jo tinc un gran problema
en aquests foros internacionals
on es reuneixen
geògrafs i historiadors
doncs realment
vostè com es presenta
llavors
jo els hi faig
una petita trampa
i és
quan estic a punt
d'acabar
els hi dic
mireu
perdoneu
si he comès
algun error
pel meu desconeixement
però
ara
us faré una aportació
perquè la meva professió
és enginyer químic
i aleshores
aquesta aportació
l'any 2009
va ser
una fórmula
que parlava
del valor
d'aquest tipus
de moviments
valor que començava
amb valors d'1
i que s'anaven sumant
o multiplicant
però que després
hi havia un factor exponencial
o sigui que
tot això es multiplicava
35 vegades
que són el nombre
de cases
i aleshores
el resultat
eren
bilions
en lloc
d'unitats
a partir d'aquí
després
l'any 2010
el que vaig fer
va ser
muntar un diagrama
tarnari
que s'està utilitzant
en temes
d'intel·ligència artificial
en el qual
es mostrava
els nivells
d'agressivitat
inicials
molt alts
i com després
anaven baixant
fins
assolint
nivells
molt normals
inicial
es vol dir
quan al tema
del POM
es refereix
exacte
exacte
i després
quan
hi ha canvi
de govern
comencem
amb les al·legacions
comencem
a descobrir
l'arxiu
comencem
a conscienciar
a nivell ciutadà
a tota Tarragona
que hi ha un valor
que no solament
és patrimoni nostre
sinó que ho és
de tota la ciutat
i que jo crec
que no acaba
però sí que continua
cada vegada millor
amb aquest procés
de compenetració
entre la població
els que ens dirigeixen
i
aquests
35 propietaris
de les cases
que fan que
estigui tot
ja molt pacificat
o sigui
hi ha aquest element
de mediació
que és extremadament
important
i que jo he intentat
mostrar
com un model
a seguir
i que m'han
refrendat
en l'últim congrés
que van fer a Buenos Aires
tots els veïns
estan animats
a fer coses
hi ha una bona pinya
entre tots els veïns
sí sí
bueno
i fins i tot
l'han recuperat
en el sentit
que ens coneixien
i tal
però
quan van mal donades
la gent
fa pinya
i llavors
nosaltres
procurem
mantenir
aquesta cohesió
i fins i tot
més implicació
en activitats
més o menys
que s'organitzen
dins de l'associació
ens falta posar
la placa aquí
la plaça
al parc
això sí
que falta
sí
bueno
més endavant
suposo
perquè crec
que encara
no està
no està entregat
el parc
i suposo
que quan
per les obres
i conflictes
que hi ha
de tipus
de la constructora
i tot el que més
però suposo
que quan
se solucioni
tot això
se pondrà
alguna senyal
per recordar
aquestes dates
són les cases
barates
de Tarragona
aquests 35
habitatges
situats al vell
mig de la ciutat
de Tarragona
i com dèiem
com un petit oasi
perquè ara
qui ho diria
aquí assentats
tal com estem
envoltats
aquests hores
que estem
al mig de la ciutat
de Tarragona
al costat de la carretera
vaja
aquí al centre
de la ciutat
Jordi
Rafa
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé
molt bé
moltes gràcies
i estem a la vostra disposició
per seguir explicant-vos
tot allò
que anem trobant
poquet a poquet
de l'arxiu
i de les nostres vivències
ens seguirem parlant
perquè segur que aquest arxiu
donarà molt de si
gràcies
bon dia
molt de gràcies
doncs aquesta és l'entrevista
que hem fet des d'aquí
assentats
des de
a prop del carrer Baumes
a les cases barates
de Tarragona
per això
aquest cap de setmana
es feia aquesta
fotografia commemorativa
dels 75 anys
doncs
de l'any 1975
una fotografia gairebé exacta
aquesta en color
fins i tot he vist
que els hi van fer treure
les ulleres
a l'alcalde
al senyor de los rios
i també al
al Josep Poblet
de la Diputació
per ser totalment
fidedigna
a la foto
de l'any 1935
perfecte doncs
Josep Pardila
Joan Maria Bertran
moltes gràcies
per fer-nos arribar
aquesta mirada
i aquest ambient
de les cases barates
en el seu 75è aniversari
gràcies
i en fi
encara que sàpiga greu
bon retorn
aquí als estudis
de l'Avinguda Roma
vinga fins ara
gràcies
Josep Pardila