A les 10 del matí, 9 minuts, quarta hora del matí.
Ara ho dèiem fa un moment,
el nostre primer convidat d'aquesta franja horària
és el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet,
el qual també hem convidat per repassar el moment polític,
l'actualitat política, amb un component econòmic molt clar
i també en aquests dies de coincidència del tercer aniversari
de les últimes eleccions municipals,
que vam donar peu també a l'arribada de Josep Poblet
a la presidència de la Diputació de Tarragona.
Senyor Poblet, molt bon dia.
Molt bon dia.
L'actualitat política ve marcada clarament per la crisi,
per l'impacte, per les mesures impulsades des del govern central
i des del govern de la Generalitat,
que també impliquen en les administracions locals,
com per exemple la de la Diputació de Tarragona.
En el cas concret de la Diputació que vostè presideix,
senyor Poblet, com aplicaran de manera immediata,
si és que l'aplicaran, tota una sèrie de retallades,
un pla d'austeritat, en fi, un pla per intentar combatre
i pal·liar els efectes de la crisi?
Què faran?
Bé, farem diverses coses i no parlo només amb component de futur,
de present i de futur, sinó que en aquest marc
haig de parlar també de component de passat.
Recordo que en el 2007, quan es constitueix la Corporació,
en aquest tercer aniversari que ara vostè es referia,
nosaltres ens vam anticipar, i val a dir-ho,
perquè quan les coses ens podem equivocar a vegades,
però quan l'encertem val la pena també que ho reconeguem
i que ho recordem i que la gent ho tingui present.
nosaltres vam començar aquest mandat conscients
que en el decurs del mateix no hi hauria la mateixa alegria econòmica.
També és cert que no ens pensàvem que la crisi arribés a ser tan profunda,
però vèiem que les coses canviaven i, per tant,
vam començar ja fent una reducció important
del que, diguem-ne, avui és l'element central gairebé de la qüestió,
que és una reducció, una moderació important dels costos dels electes locals.
Per tant, ens vam equiparar a la banda baixa
del que consideraven les dues entitats municipalistes,
la Federació i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques,
i en aquell sentit, doncs, la Diputació va marcar un referent,
diguem, rebaixant sous de presidència, rebaixant sous dels diputats,
i, per tant, minorant una xifra important de més d'un milió d'euros,
llarg, el que era el cost de les retribucions als càrrecs electes.
L'any 2008 vam augmentar l'IPC,
l'any 2009 ho vam congelar,
i l'any 2010 ho vam congelar,
i l'any 2010, segon semestre, ho baixarem de nou.
Per tant, la Diputació ha tingut una trajectòria impecable
i exemplificadora en aquest àmbit,
i val la pena que ho diguem,
perquè quan les coses són així vol dir que algú ho ha entès així
i s'ha sacrificat en fer-ho així.
I això, doncs, ho haig d'agrair no només, diguem,
al govern de l'institució, sinó al conjunt de la corporació,
que ho va entendre i ho va compartir, i així ho vam tirar endavant.
Per altra banda, en aquests tres anys,
doncs, hem vist una altra qüestió que ens ha obligat
a la racionalització dels recursos,
que és el descens de les aportacions de l'Estat,
cosa que no és nova d'enguany.
És a dir, en els exercicis 2009 i 2010,
l'Estat ha reduït les seves aportacions a la Diputació
i no en quanties pentites.
L'última reducció és de 18 milions d'euros.
I 8 més que ens fan tornar d'exercicis anteriors.
Per tant, estaríem parlant d'un impacte negatiu
per a la institució de menys 26 milions d'euros,
que això fa mal.
Per tant, això ens ha obligat a unes polítiques d'austeritat,
de reducció del cost estructural,
és a dir, del cost intern,
és a dir, doncs, de mirar de fer estalvis
dintre del pròpia funcionament de la institució
i, alhora, naturalment, lliberar els màxims recursos possibles
per ajudar els ajuntaments en temps difícils,
que és la nostra missió principal.
I així és com han nascut figures,
doncs, com el Pla Extraordinari d'Inversions i Manteniment,
que per segon any consecutiu,
amb 6 més 6, 12 milions d'euros,
intenta pal·liar els problemes que tenen els ajuntaments petits
en el manteniment dels seus béns,
en les petites accions per a l'ocupació,
en petites noves inversions,
més enllà del Pla d'Actuació Municipal,
que és l'altre gran instrument d'ajuda als ajuntaments,
o el Pla Unit d'Obras i Serveis,
que ajuna amb el Govern de la Generalitat fent possible,
o els fons FEDER.
Per tant, són una multiplicitat d'accions en bateria
que tenen com a destinataris els ajuntaments
i ajudar-los a que pateixin el menys possible.
Per a poder fer això,
la Diputació ha hagut de fer una reducció important
del seu cost estructural
i alhora ha hagut de fer una altra cosa
que la podem fer perquè hi ha hagut durant anys
una molt bona administració,
que és fer un recurs al crèdit,
és a dir, anar a buscar diners al crèdit.
Per tant, anticipar per poder prioritzar-nos d'ara
algunes qüestions que són importants,
com són les polítiques de carreteres,
com són les inversions de les onolitats
d'aquests programes d'ajut que ara mateix deia,
i per tant, per poder tirar endavant
que no es paralitzi la màquina inversora.
I ara, en el segon semestre,
i contestant concretament el que vostè em deia...
Caldrà fer més coses.
Caldrà encara fer més coses.
Per tant, el diputat d'Hisenda,
el president de la Comissió d'Hisenda,
com ja coneix el conjunt dels grups polítics,
doncs té el, diguem...
L'encàrrec?
L'encàrrec que anava a dir trist,
no sé si és trist o és feixuc o és complex,
però en qualsevol cas, diguem,
un encàrrec difícil,
però que haurà de fer realitat
de parlar i d'estructurar
amb els serveis econòmics de la casa,
doncs una pentinada nova sobre el pressupost
que afectarà, evidentment,
els sous dels funcionaris en virtut del decret.
Crec que és injust,
perquè no és la Diputació com a institució
ni els seus servidors públics
qui han provocat el dèficit de l'Estat,
per tant, crec que és injust,
però quan aquestes mesures, diguem,
generalitzadores paguen justos per pecadors,
doncs molt bé, doncs com a mínim ho hem de dir
i en tot cas llavors ho hem de catar
perquè és un mandat superior, no?
Per tant, s'aplicarà sobre els funcionaris,
s'aplicarà sobre els electes de la Diputació,
sobre els càrrecs polítics
i s'aplicarà en moltes altres mesures,
diguem, sobre diferents partides de pressupost
que, sent importants,
no seran el suficientment prioritàries
com perquè els mantinguem les dotacions econòmiques
i, per tant, aquest pentinat
haurà d'afectar molts àmbits
de l'estructura de despesa de la Diputació
per donar aquest resultat que volem tots.
I el pentinat, seguint la seva expressió,
es pot quantificar en diners?
És a dir, quin és l'objectiu
que el president es marca de reduir despeses?
Diguem que la proposta la coneixerem ben aviat
perquè sí està treballant amb intensitat
i, per tant, doncs, hauríem de buscar
que siguin les màximes, no?
És a dir, doncs, en el primer pentinat
que vam fer el 2019
vam tenir 6 milions d'euros.
No tots de recursos interns,
sinó també en el crèdit.
I en el 2010 n'hem buscat 6 més.
Per tant, diguem que quan les prioritats
són les altres,
exprema, diguem, el pressupost com una llimona,
sempre fa que surti alguna gota més,
ja m'entén, en aquest sentit econòmic, no?
Per tant, en aquesta direcció estem.
No l'hi puc dir, ara no l'hi puc avançar
perquè venim ja de dos anys molt difícils
en què hem apretat moltíssim
i, per tant, miracles no se'n fan.
Es pot arribar a apretar moltíssim,
però hi ha un punt límit que dius
això no puc prescindir-ne i ho he de fer.
I, per tant, diguem,
esperem que siguin els màxims recursos,
però, doncs, no puc encara quantificar-ho.
Dilluns de la setmana passada,
el ple de la Diputació va haver de fer
a Corre Cuita un ple extraordinari d'urgència,
igual que van fer molts ajuntaments
per aprovar diferents aprovacions de crèdit
arran d'aquell decret del govern espanyol
que després, en fi, va fer marxar enrere
i ara permet a les corporacions locals
o, per exemple, la mateixa Diputació
fer operacions de crèdit
fins al 31 de desembre d'aquest 2010.
Senyor Poblet,
podran salvar, bàsicament,
totes les inversions que volia fer la Diputació?
Moltes s'hauran de reduir,
precisament, en aquest context de crisi econòmica,
en aquest tram final de mandat?
Ara per ara,
jo penso que el que el pla estratègic
de la Diputació va aprovant el 2007
i que és de vigència del 2007 al 2011,
totes les grans accions
i les inversions que s'havien previst,
no tinc cap raó
per pensar que hi hagi alguna que estigui en risc.
I això és fonamental.
Vol dir que el curt i mig termini
el tenim ben resolt
i el llarg termini és l'orientació
que les noves polítiques de la Diputació
han implementat en aquest present mandat,
com és l'aliança amb el món del coneixement,
un impuls fort a la sostenibilitat ambiental i territorial,
una acció forta en relació a les persones,
la seva formació i la seva cultura,
allò que en diríem l'acció cultural cap al territori
i sobretot la prioritat amb els ajuntaments.
Aquests quatre grans vectors
estan garantits que és al llarg termini
i el curt i el mig també.
Per tant, en aquest sentit,
potser no haurem pogut fer
tot el que hauríem volgut afegir-hi a l'obra de govern,
que a vegades és possible
que en el decurs de l'acció política
i quan hi ha recursos més o menys folgats
puguis fer allò que t'escomproveix
i algunes coses més,
en aquest cas,
algunes coses més potser no serà possible,
però allò que havien sigut
els plantejaments inicials d'aquest mandat,
jo crec que a hores d'ara estan ben garantits.
I per tant,
això és un motiu de tranquil·litat
en la parcel·la que li correspon
de responsabilitat territorial a la Diputació.
Per altra banda,
això que haurem,
que complirem,
que farem,
diguem,
en temps en què les coses són de major bonança
és molt més fàcil,
no obliga tant
haver-te de trencar el cap
per a quadrar els comptes
i en el present
serà molt més difícil
perquè, doncs,
això haurem d'equilibrar-ho,
doncs,
no només amb els recursos propis,
sinó fent ús de l'element creditici
i a l'hora, doncs,
fer aquestes reduccions internes
de costos,
per exemple,
per una banda,
contradiccions del temps,
per a una banda,
estem fent plans d'ocupació
per donar la mà a molta gent
que ho necessita
en el conjunt del territori
i per a l'altra,
no entrarà més gent
a la Diputació.
Per tant,
el cost de recursos humans
de la Diputació
haurà de ser zero,
l'increment.
Per què?
Perquè no entrarà més gent
i possiblement,
inclús alguns eventuals,
algunes persones,
diguem,
que no tenen la seva relació
laboral fixada,
doncs,
potser els haurem de prescindir
i, per tant,
és un contrasentit
d'aquests moments que vivim.
És a dir,
que mentre uns
haurem de deixar
de donar-los la mà,
altres els estem ajudant
a fer el trànsit
d'un moment de desocupació
cap a un futur
en el que esperem
que hi torni a haver ocupació
i que no calgui
que la Diputació
faci plans d'ocupació.
Per tant,
és aquella situació
que ens veiem obligades
les institucions,
que és ajudar
el que més ho necessita
i, a la millor,
prescindir d'aquell
que pot trobar,
diguem,
treball en un altre lloc,
si no de seguida,
doncs,
d'aquí un temps.
Tant,
aquestes són les qüestions
en les que estem
i això és complicat.
Ja que li he preguntat
per inversions
de forma genèrica,
una molt en concret,
aquestes obres
que falten
per acabar de gestir
la remodelació
de la plaça
de Toros de Tarragona,
ja sap el president
de la Diputació
que aquesta és una qüestió
que habitualment
li plantegem
a Tarragona Ràdio
per l'impacte
que té a la ciutat
i en el conjunt
de la província,
però especialment
a la ciutat.
Aquelles obres
que queden
per acabar
de completar
la remodelació
que ja es va fer
en el seu moment,
es faran,
es retardaran,
es deixen el calaix...
Quan vinc cap aquí
sempre penso
fa tres anys
que vinc aquí
en aquesta hora del matí
tan agradable
de fer aquest diàleg
i doncs
poder fer arribar
opinió
als nostres oients
els oients
d'aquesta emisora
i quan estic entrant
per la porta
penso
em preguntaran
per la plaça de Braus
perquè aquesta és la pregunta
típica, tòpica
i constant.
Tres anys
me l'he preguntat
un munt de vegades
i així com al començament
deia en quina situació
estàvem
en els darrers temps
i avui també
doncs tornaré
a fer la mateixa afirmació.
L'objectiu principal
que havia perseguit
la Diputació
en relació
a la plaça de Toros
que era la seva cobrició
el seu aïllament
i la seva aposta
en marxa
d'unes mesures
de supressió
de barreres arquitectòniques
i fins i tot
el canvi
de les grades
que és el que ha canviat
radicalment
la situació
a la plaça
això està llest
de fa temps
llest del tot
per tant
però falta
una segona fase
no?
no, no, no
no falta cap fase més
si m'ho deixeu explicar
és que que en el passat
s'hagués parlat
de fases
no vol dir
que si han canviat
les coses
hàgim de seguir
parlant de fases
i per tant
hem d'explicar
les coses com són
de la segona fase
en formava part
el canvi
de les graderies
que s'ha fet
en la primera
per tant
allò que tenia
més gruix
de la segona fase
ja ha desaparegut
tot el que queda
d'aquesta dita
segona fase
és actuacions externes
a la plaça
que res tenen a veure
en la plaça
urbanització
d'alguna vorera
la protecció
d'aguda
d'unes restes
arqueològiques
que van sortir
fer uns toriles
si s'han de fer torus
cosa avui
que té un interrogant
molt gran
i per tant
hi ha elements
accessoris a la plaça
és a dir
és com si diguéssim
escolta
aquesta escola
ja està feta
els alumnes
ja poden anar a escola
però falten
uns elements exteriors
que encara s'han d'acabar
de resoldre
els jocs infantils
en el pati
les porteries
per a fer esport
és a dir
algunes coses complementàries
que no eviten
la principal
que és l'educació
doncs en aquest cas
estem igual
allò que es volia
que la plaça fos
no una plaça
sinó el més gran
equipament tancat
de la nostra demarcació
ho tenim
doncs des de fa molt temps
la cúpula es tanca
la multiplicitat
de finestres
la vidre per una banda
i per l'altra
la plaça ofereix
un aspecte extraordinari
i la plaça està
enllestida del tot
perdona senyor Poblet
i no faltava
el sistema d'aire?
bueno llavors
llavors
en relació
a una segona fase
que si vulguin fer
altres coses
que avui encara
no estan determinades
doncs segons quines siguin
si s'ha de fer
a cúpula tancada del tot
doncs s'ha de posar
un sistema de ventilació
que ara parà
les activitats que se fan
no el fa necessari
per quina raó?
perquè la majoria
d'activitats
per exemple
la trobada castellera
o els d'avenients culturals
o esportius
s'han de fer
a la cúpula semioberta
perquè així obliga
la normativa
d'utilització d'espais
d'aquesta naturalesa
segons el reglament
d'activitats
que ja aplica
el propi ajuntament
quan se li demana permís
per fer un espectacle
i ara més a més
ja estem implementant
en les grades
les banquetes
els seients
que és una inversió
important
de 600.000 euros
que l'estem fent
s'està contractant
en aquest moment
està a punt de ser adjudicada
i que per tant
quan en guanyen
el mes d'octubre
vegem el concurs casteller
doncs veurem la plaça
tal com la vam veure
l'altra vegada
però amb un aspecte
d'acoloriment
i de comoditat
i de confortabilitat
molt més gran
perquè hi haurà
no només
la bancada
de formigó
dels seients
sinó que domini
hi haurà les banquetes
com en qualsevol
coliseu d'aquests grans
o camps de futbol
on el color
de les banquetes
li cal donar
aquesta vistositat
que contrastarà
amb el blanc i negre
del sostre
que dona aquest aspecte
tan sensacional
i tan acollido
a la plaça de Braus
per tant en aquest sentit
del que avui
es pot fer a la plaça
de Braus
es pot fer tot
i està tot
amb les més
diguem
idònies condicions
de seguretat
de confortabilitat
i de cobrir això
que és el que es volia fer
deixem
diguem
per una acció futura
que es va fent
com les banquetes ara
doncs anirem fent coses
tot allò que ja estigui clar
que s'ha de fer
i que no forma part
estrictament de la plaça
sinó que és de l'exterior
molt bé
doncs queda clar
la situació
d'aquest equipament
de la plaça de Torus
senyor Poblet
jo com deia al principi
de l'entrevista
ara fa 3 anys
a les últimes eleccions municipals
les que després van donar pas
a la creació
i a la constitució
dels consistoris
i poques setmanes després
a la nova diputació
de Tarraona
que vostè presideix
en aquests 3 anys
d'aquest se sent més satisfet?
home
en aquests 3 anys
em sento satisfet
de diverses coses
em sentiria més satisfet
diguem
si la situació econòmica
no hagués sigut la que és
i haguéssim pogut portar
un ritme molt més viu
perquè ha marcat molt la crisi
la situació econòmica
ha marcat molt el mandat
està marcant-lo ara
està marcant-lo ara
perquè doncs
en situació com dic
de no reducció
de les aportacions de l'Estat
imagines amb 26 milions d'euros més
les coses de més
que podríem fer
que ara no les podrem fer
en qualsevol cas però
amb els recursos que hem tingut
hem garantit fer
allò que ens havíem proposat
per tant aquest mandat
jo s'adisfa
per exemple
el tenir un pla estratègic
tenir un pla estratègic
i tenir un programa de govern
perquè fixi's que és curiós
els ajuntaments
quan els diferents partits
optem
a tenir la confiança
dels ciutadans
per governar els municipis
si presentem tots
amb un programa electoral
amb unes característiques
els uns
amb unes característiques
els altres
amb l'accent més cap aquí
o amb l'accent més cap allà
però programes de govern
en definitiva
propostes a la ciutadania
això quan és el cas
de les diputacions
no existeix
però en cas d'una elecció
de segon ordre
de segon nivell
per tant
no hi ha grups polítics
que portin un programa
allà dintre
sinó que els seus programes
són d'alguna manera
els programes dels municipis
que representen
i pròpiament
el territori
i la institucció
no té un diàleg
un discurs
un programa
bé en aquest mandat
diguem
sense que això
vulgui dir
que en els anteriors
no s'hagi fet
moltíssima feina
que s'ha fet
diguem
s'ha estructurat
una programació
de les feines
s'ha fet
un pla estratègic
que això sí que és innovador
no s'havia fet mai
i es segueix
aquest pla estratègic
amb el seu compliment
i ho fem
tots els grups polítics
estiguem en el govern
o estiguem en l'oposició
de manera regular
al llarg de l'any
acompanyats dels tècnics
tenen la cura d'executar-lo
i aquest arbre de responsabilitats
que s'exteni
es ramifica
per tota la institució
vol dir
que tendeix a complir
allò que el pla estratègic
ha fixat
per tant
primer element
que em dona
aquesta tranquil·litat
i satisfacció
que està garantit
per l'àmbit tècnic
per l'àmbit polític
i pel propi instrument
d'autocontrol
que és el pla estratègic
i el seu seguiment
que quan arribarem
el juliol del 2011
quan es piri el mandat
doncs el 90 i molt per cent
de la feina
que s'havia proposat de fer
s'haurà fet
i això és un instrument
a una institució
que li dóna
aquella característica
del món privat
de buscar
el compliment dels objectius
i per tant
aquest és un element
que introduït
és difícilment reversible
per tant
seguirem en aquesta direcció
i això és una garantia
per la ciutadania
que allò que comprometem
es fa
i per tant
que es compleix la paraula
aquest és un element
l'altre element és
el que significa
tota la incorporació
de la Diputació
a donar mesures de foment
al món del coneixement
i això
ja es feien coses
amb la institució
universitat
territorial
pública
Rovira Virgili
però en aquest mandat
se n'han fet moltes més
aquí hi ha una aliança estratègica
entre la Diputació i la Universitat
molt potent
molt potent
i per tant
aquest referent que som
en el teixit universitari català
i de les institucions regionals catalanes
que no es dona cap altre cas
perquè tampoc hi ha cap altre cas
d'una universitat pública
que tingui caràcter territorial
com és l'URB
que està present
en quatre campos territorials
i en 22 llocs del territori
i creixent
aquí a les antenes del coneixement
i el campus virtual
i totes aquestes
diguem presències
que té el territori
fan que l'ataca d'oli
de l'URB
cada dia sigui més gran
des del Baix Penedès
fins a les comarques de l'Ebre
i des de Santa Coloma de Caral
fins a Tarragona, Reus
i la Costa d'Orada
per dir-ho
és a dir
tot aquest conjunt
de presència
i l'impuls de la Diputació
a determinades d'aquestes polítiques
que són les que ens interessen
en relació al món local
i a les petites, mitjanes
i grans empreses
creant per exemple
Tarragona, Regió del Coneixement
que és l'àmbit
diguem
de propulsió
de transferència
de coneixement
creat per la nostra universitat
i de recerca
cap al món de l'empresa
i del teixit econòmic
això és novedosíssim
i és importantíssim
i s'està començant
a treballar molt
en aquesta direcció
l'altre dia per exemple
vaig visitar
el Bitec
el Parc Científic i Tecnològic del Vi
que hi ha a Falset
i si no fos un lloc
que més aviat
la seva feina és treballar
i investigar
i estar sossegats
fora desitjable
que la gent del territori
pogués conèixer
amb diferents tongades
què es fa allí
com si fos un atractiu turístic
no perquè ens donaríem compte
que tenim un centre d'excel·lència
de gran importància
i d'un nivell d'investigació
extraordinàriament important
en el conjunt
de comparem-nos
amb qui vulguem del món
i que està treballant
a favor de l'economia
del nostre territori
del món del vi
en aquest cas
de l'enologia
del vi
i de la vinya
i per tant
que està fent uns progressos
notabilíssims
i cada vegada més
implicant els millors
i els més experts
en la recerca del coneixement
en aquest àmbit
de la mateixa manera
que es farà
en l'àmbit de la química sostenible
o es farà en l'àmbit
de la biomedicina
o l'àmbit agroalimentari
o l'àmbit del turisme
a l'oci
i la geografia
i l'ordenació del territori
etc.
En tots aquests àmbits
punters
de la nostra activitat econòmica
és bo que tinguem
esmerçada la millor gent
la millor recerca
i el millor impuls
a l'economia del futur
per tant
aquest segon àmbit
o aquest àmbit nou
és un altre element de goig
que em complau
d'haver posat en funcionament
junt amb la institució
en aquest mandat
i que està donant
uns molts bons resultats
per altra banda
el que ha sigut
el paquet d'ajudes
al municipalisme
ho he de dir
és el més gran
que mai s'ha fet
el pla d'actuació municipal
amb 45 milions d'euros
es revela
com l'instrument
més poderós
al servei dels municipis
la contribució
amb 22 milions
i mig d'euros
al pla únic d'obres i serveis
que el govern de Catalunya
fa per tot
el territori català
i en el que la Diputació
de Tarragona
pel nostre territori
hi afegeix
22 milions i mig d'euros
doncs és molt important
o els 5 milions d'euros
incorporats
els fons europeus
de desenvolupament
a l'economia regional
els fons famosos FEDER
o les inversions
amb noves actuacions
en carreteres
sobre una xarxa
que ja estava molt bé
que estava molt ben mantinguda
del mandat passat
i que en aquest
ens ha permès
no tant dedicar
al manteniment
que també
també s'ha fet manteniment
sinó a l'obra nova
i hem pogut fer
moltíssimes actuacions
tant a les Terres de l'Ebre
com al Camp de Tarragona
que han significat
respostes
a reclamacions històriques
de millores
en les nostres vies
de comunicació
o el món de la cultura
i els centres d'ensenyament
i la promoció del turisme
aquests 3 àmbits
han sigut
d'una manera clara
prioritats del govern
el món de la cultura
malgrat
les estretors econòmiques
no hem fet allò
tan tòpic
de dir
com que toquen maldades
a la baixa la cultura
no ho hem fet
i hem mantingut
doncs que tota l'acció cultural
que es fa a favor del territori
i amb col·laboració
més la que fem de propi
com és el cas
de les nostres escoles
i conservatoris de música
els nostres centres
d'educació especial
i les escoles d'art i disseny
no només han vist
mantinguts
sinó que han vist
incrementats
els seus recursos
i a més a més
les prestacions
que els donem
per a poder elevar
el nivell dels seus estudis
fora el cas de Tortosa
en què ja fan
postgraus universitaris
o fora el cas
de la demanda
de fer estudis superiors
en l'escola de Reus
i en l'escola de Tarragona
que està en aquest moment
en tràmbit de ser concedit
per la Generalitat de Catalunya
per tant
en l'àmbit cultural
esforços importants
i creixement
amb recursos econòmics
i per altra banda
doncs en tot el que és
el món de l'ajuda
i la cooperació
al món local
en els temes culturals
doncs per exemple
el primer catàleg electrònic
és el catàleg
de serveis culturals
de la Diputació
el primer instrument
que hem tingut en xarxa
online
del tot
a 1 de gener del 2009
ha sigut l'e-catàleg
el catàleg
de serveis culturals
que amb més de
sembla que són
700 o 800
desopcions
i amb un pressupost
doncs molt important
recau sobre tots
els ajuntaments
que puguin tenir
diguem
recursos culturals
d'una forma econòmica
o d'una forma fàcil
a través del catàleg
de la Diputació
que alhora
ajuda tots els nostres
diguem
elements creatius
en la música
en la cultura
en el lleure
en l'oci
del nostre territori
a posar-se en valor
a favor dels ajuntaments
tot això
han sigut coses
que han vist
com s'ha crescut
no com enminorat
per tant
ja podrà comprendre
que s'ha de treballar
de valent
se'l nota entusiasmat
defensant l'obra de govern
d'aquests 3 anys
amb tantes ganes
de repetir
en el proper mandat
si s'escau
o ara no forma part
de les seves idees
els seus pensaments
li contesto
el que vostè comenta
com a entusiasme
perquè crec que és de justícia
que els 1.100 funcionaris
servidors públics
que ja escampats
pel territori
amb el millor sentit
de la paraula
des de les Terres de l'Ebre
al Camp de Tarragona
amb molts i molts llocs
més els serveis centrals
de cada una de les dependències
de la Diputació
sentin el legítim orgull
que en aquest trieni
que camina cap a un quatrieni
s'ha fet una feina important
i per tant
ells que són
els que condueixen
la maquinària
sota l'impuls
de l'àmbit polític
penso que ens podem sentir
uns i altres orgullosos
de la feina que s'ha fet
i jo diria inclús
del camí que s'ha guanyat
amb temps de dificultats
per altra banda
el que menys compta
és el meu futur
diguem
el meu futur
és un futur
diguem
d'un electe
que els ciutadans
han volgut posar
davant d'una institució
però li agradaria
repetir com a president
quatre anys més
bé com a mínim
diria que no ha sigut
una experiència desagradable
al contrari
ha sigut una experiència
molt positiva
el món local
vist des d'un ajuntament
o vist des d'una diputació
són magnituds diferents
del mateix escenari
per tant
si diguem
hem pogut fer una feina
en quatre anys
i hi ha la possibilitat
de poder-la continuar
en quatre anys més
no hi tindrà cap incomunit
si m'ho demanen
que així ho faci
i si em demano
una altra responsabilitat
com sempre he fet
acceptaré de fer
aquell altre que em sigui demanada
això sí
n'hi ha una
que aquesta no té opció
que ningú em demani
una cosa o una altra
que aquesta prenc decisions
propis jo mateix
que és a l'alcaldia de Vilaseca
i a l'Ajuntament
del meu municipi
aquesta és una opció
molt personal
en la qual tinc dedicats
molts i molts anys
i que en qualsevol cas
m'agradarà
si la gent em fa confiança
naturalment
de seguir-la conduint
de fet és un dels alcaldes
més votats de Catalunya
Josep Poblet
és president
de la Diputació de Tarragona
en qualitat d'aquest càrrec
avui ha estat compartit
una estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
li agraeixo una vegada més
que hagi vingut
a fer una mica també
de balanç
d'aquests tres anys
de mandat
a la Diputació de Tarragona
en queda un
al quart
fins a les eleccions
de l'any vinent
de la primavera de l'any vinent
senyor Poblet
moltes gràcies
que vagi molt bé
moltíssimes gràcies
a vostès
per donar-me novament
l'oportunitat
de petar la xerrada
en aquesta hora del matí
gràcies
bon dia
fins la propera
gràcies bon dia