Tarragona Ràdio
Comença una nova hora del matí de Tarragona Ràdio, és la sisena.
Com sabeu, una primera part del programa entre les 7 i les 11 del matí.
L'hem efectuat des dels estudis de l'Avinguda Roma
i des de les 11 del matí que estem molt ben instal·lats aquí a la plaça del Rei
amb aquest programa especial que fem cada any des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
un programa de dijous sant que ens permet observar amb tota mena de detalls
el que és el dia a dia en la vigília del divendres sant,
que probablement sigui dels dies no més importants,
com destaquen els diferents integrants de les congregacions,
però sí probablement, amb seguretat, millor dit, el més multitudinari.
En guany, doncs, em van pensar que era important posar en valor i donar èmfasi
el que és el so de la Setmana Santa Tarragonina.
I per això, davant de la convocatòria que hem fet a diferents formacions,
la veritat és que han vingut diferents representants,
han vingut amb els seus timbals, hem tingut ocasió d'escoltar alguna d'aquestes formacions,
ho continuarem fent, només faltaria, i també parlarem amb ells,
perquè no és només sentir aquest so que ens és familiar de la Setmana Santa Tarragonina,
sinó també saber una miqueta com es preparen, com són aquestes peces que sonen.
Els saludarem immediatament.
Com és habitual, també, cada dijous sant, en aquest programa especial,
contactem amb en Jordi Bertran, expert en cultura popular,
antic col·laborador d'aquest programa,
i cada any, per aquestes dates, ell es desplaça a una processó diferent de l'estat espanyol.
Amb ell, cada dijous sant, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
hem estat a Sevilla, a Còrdoba, en guany el tenim a Jerez de la Frontera,
i abans de la una connectarem amb ell perquè ens expliqui les característiques
d'aquesta manifestació a la ciutat andalusa.
I acabarem amb en David Serra, Juanjo Ferrer,
dedicarem també un temps al cinema, aquell característic de la Setmana Santa.
Tots tenim en la memòria retingudes tota una sèrie de títols
que segur que quan els comentem amb ells us resultaran familiars.
Immediatament us presentarem els convidats que tenim aquí a la taula,
però ara a mi m'agradaria tornar a saludar el Josep Ardila.
Mentrestant buscarem unes cadires perquè puguin venir,
perquè puguin ser un dels convidats.
Doncs de moment el tenim aquí,
doncs com que no vol destacar, s'ha assegut sobre les seves cames,
no sé, ara ho arreglarem, arreglarem el tema, eh, Josep?
Ara ho arreglarem, arreglarem.
Però em penso que tenim una altra formació a punt,
que podria encetar a aquesta sisena hora del matí de Tarragona Ràdio
justament amb un altre so de la Setmana Santa.
Un altre dels sons, que són els de la Puríssima Sang.
No sé si estan preparats ja, no sé si estan preparats.
Qui és el cap de colla?
Bon dia.
Bon dia.
Ja ho teniu preparat, això?
Sí, sí, més o menys.
Què ens tocareu?
Doncs començarem amb el toc número 1,
que és el típic de processó.
Després farem un petit toc d'exhibició
i finalment farem el toc andalús, que és el número 7.
I esteu preparats ja? Podem començar?
Sí, bé, ens posem al mig de la plaça.
Ah, doncs vinga, anem al mig de la plaça, som-hi.
Doncs anirem cap al mig de la plaça, a l'Anda.
Al mig de la plaça, que és com millor sonarà,
i la veritat és que els visitants i les persones
que s'obrinteixen aquest matí la plaça del Reis
segurament agrairan també aquesta col·laboració
de les diferents formacions que ens estan oferint
aquesta demostració fora del programa, insistim.
Això no ho busqueu l'any que ve, que vinguin a tocar,
no crec que piquin una altra vegada, que esmercin unes hores del seu temps,
però que és excepcional el fet que un dijous al matí
puguem sentir aquest so dels timbals de la Setmana Santa Tarragonina.
Doncs ja els tenim gairebé preparats.
Al mig d'aquesta plaça del Reis, com dèiem,
on estem fent aquest programa en directe,
i quan digui el cap de golla, quan estiguin preparats,
doncs podrem començar ja a sentir un dels sons també característics
d'aquesta Setmana Santa Tarragonina.
Som-hi? Endavant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs moltíssimes gràcies també.
Déu-n'hi-do, moltíssimes gràcies de veritat.
Moltes gràcies a tots.
Sort que estan acostumats a les càmeres, eh?
Sí, sí.
Perquè ja sabem que hi ha moltes persones i déu-n'hi-do la quantitat de fotògrafs professionals i no professionals que treuen fotografies el dia de la processa del Sant Enterrament.
Però avui, improvisadament, com que en aquesta plaça hi ha molts visitants i molts turistes, ja seu ara ha començat el programa amb alguns tocs, els dels armats.
el Xavier Salvador, que el tornem a saludar. Xavier, hola de nou.
Hola, bon dia.
Em deies que pesa 8 quilos el timbal.
8 quilos pesa el timbal.
Deia, escolta, a les 12 vinc amb el timbal o sense, perquè pesa 8 quilos i clar, tampoc no és plat, no?
Pesa molt, pesa molt.
I l'itinerari és llarg?
És molt llarg i ens l'hem de lligar molt fort perquè, si no, els rinyons queden bastant tocadets.
No, ja m'ho penso.
Saludem Manuel Sapinya, és del plaç de la flagellació de la Puríssima Sang, que els acabem de sentir tocar.
Manuel, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
Molt joves, eh?, els integrants d'aquesta formació.
Sí, n'hi ha de totes les edats, però aquest any han entrat 4 o 5 de nous, que són de l'última fornada del professor, i són molt joves, sí.
La veritat és que no falta personal, podríem dir, quan es tracta de convocar els timbalers de la Setmana Santa Tarragonina.
El Jordi Teruel i la Montse Serra venen en representació del gremi de pagesos.
Jordi Montse, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir a la ràdio.
Vosaltres també teniu una formació extensa, eh?
I em penso que no han vingut tots, però Déu-n'hi-do, quants sou a la formació de timbalers dels pagesos?
Doncs som uns 30 membres.
Feu soroll.
Sí, bastant.
En el millor sentit del terme, eh?
Sí, sí.
Es nota quan entraveu pel carrer Santana, la veritat és que era emocionant sentir el vostre toc.
I el Francesc de Vitjol ve amb el gremi de marejans.
Francesc, molt bon dia.
Molt bon dia.
Esteu imparables també, a més enguany heu presentat una banda petita de timbalers també.
Sí, sí, exacte. Tenim les dues formacions, el Sant Sopar i el Sant Enterrament, i l'any hem fet una petita escola de timbalers, ja per anar fent cantera, tant d'una banda com de l'altra.
L'únic que es van presentar juntes perquè el cap és el mateix i endavant.
A veure, no hem de patir pel futur, eh? Dels timbalers de la Setmana Santa.
No.
Jo diria que no.
No, no.
Jo estic temptada, el que passa que és una mica incòmoda, que m'ensenyéssiu les mans ara i me les ensenyeu divendres a la nit o dissabte.
No.
No?
Ja surten callos.
Sí.
Sí?
Sí.
Però tot i així, voleu dir que no es ressenteixen?
Bé, hi ha algú que toca el bombo, que sí que es fa cagant i això, bastanta, però els que toquem amb baquetes tenim el callo fet i no es nota, no?
No, nosaltres per almenys no.
També el problema.
Les cervicals.
Clar, una mica el que deia el Javier, no? El tema del pes dels timbals, el seu pes a 8 quilos, els vostres quin pes pot fer?
Sí, més o menys tenen tot.
Més o menys, sí.
Sí, el mateix pes.
8-10 quilos depèn de la caixa, del timbal i el combusts també.
Per tant, clar, la protecció a les mans, diguem-ne, que ja ve de sèrie amb aquests callos de tota la vida, com aquí te diu, no Montse, preneu algun tipus de precaució prèviament o no?
No.
L'altre, algun dels que porta bombos gros, porta faixa, però són aquests bombos tipus d'acabanda i el tenir molta balançada, algun porta faixa pels ronyons.
A veure, algú es pot pensar que això del so de la Setmana Santa, doncs, que ha estat tota la vida.
Jo no sé si s'ha anat incorporant al llarg del temps, si originàriament els passos tenint en compte que la concepció de les processons i tot plegat ha canviat amb els anys.
En el vostre cas, de cadascuna de les entitats que representeu, tradicionalment ja heu sortit amb percussió, en aquest cas?
A nosaltres, tradicionalment, portàvem una banda de música.
Fa anys que venien de l'Ebre i pujava una banda contractada.
I des que vam recuperar el pas del set d'enterrament en el 91, es va fer cap primera banda timbals,
que era una banda que hi havia al Serrallo, també de gent jove, i es va incorporar al set d'enterrament.
I el Sansu Passi, des de l'inici, portava la seva pròpia banda.
Però antigament anava amb banda de música.
Clar. En el cas dels pagesos, en aquest cas, Montse.
I Jordi, Montse, en el cas dels pagesos, ja fa temps també que estava incorporada a la percussió.
Jo porto tota la vida, i tota la vida que porta la banda de timbals.
Sí, pràcticament sí, jo porto 10, vaig estar 10 anys, ho vaig deixar un parell d'anys, i ara tornarem a estar 3.
Jo des dels 4 anys que porto el gremi, sempre he vist timbals.
14, 15 anys, sí.
És una pregunta òbvia, però millor que ho expliqueu vosaltres.
Què determina que un pas porti timbalers o porti una banda de música, Manuel?
Això té una explicació.
Generalment, la culpa la té el pressupost de la cofreria.
Ah, és un tema de diners, com tota la vida.
Sí, perquè antigament totes portaven banda de música,
la Sanc tenia una banda de 40 professors que venien de València,
però va arribar un moment en què el pressupost va obligar a formar una banda
que sortigués de la pròpia cofreria.
I l'any 2002 em van demanar que formés una banda de timbals.
Nosaltres som joves, per tant, perquè vam començar,
la primera sortida va ser el dimecres de Dolor de l'any 2002.
Els armats també ho portaven de sèrie, pràcticament, això de la percussió.
Sí, sí, sí. Des del meu començament només sortien dos armats,
acabats se'n van incorporar quatre,
i el 86, si no ho equivoco, 86 o 89,
se'n van incorporar els sis actuals que nosaltres portem.
Sí, sí, sempre en timbals.
Home, hi ha passos que es porten a espatllar,
per tant, jo m'imagino que, no ho sé,
ho pregunto perquè no ho sé,
si no és necessari també una mica per marcar la cadència,
és important, no?,
perquè marcar la cadència del pas,
són moltes hores, això ha de portar un ritme, no?
Realment els acompanya,
els timbals acompanya el ritme del pas,
el vellet del pas el porten els timbals,
i al cap les bandes són pel pas.
L'idea és que ara s'han fet exhibicions i mostres,
és el que diem,
però en si la banda és la banda del pas i pels portants.
Això fa que us coordineu,
que parleu prèviament, tot plegat,
o diguem-ne que ja de cada any ja ho sabeu.
Interveniu quan vulgueu, eh?
No, bueno, normalment,
amb els armats a vegades es fan avançar el ritme,
o avançar el ritme,
el que fem és avançar o arretressar una miqueta més
el tempo del toc,
però és imperceptible, pràcticament,
vull dir, normalment,
t'adacues al ritme que va a la professor,
si diuen, ves més ràpid,
doncs acceleres una miqueta,
més lent, vas una miqueta més lent,
allarga més el pas,
excurses més el pas,
vull dir, vas al ritme que va a la professor.
En el cas del pas de la flagellació,
parleu prèviament,
us organitzeu,
per al tema després de la sortida de la processó
de Divendres Sant, sobretot?
Sí, però ho fem més que res per qüestió estètica,
perquè nosaltres anem sobre rodes.
el pas deu ser el més pesant de tota la processó,
i és un pas que no es podria portar a espatlles.
Llavors, va sobre rodes i nosaltres tenim menys problema
perquè no hem d'anar massa coordinats amb els que es pitgen.
Però així tot ho ensegem,
de manera que quan nosaltres ens posem en marxa,
el pas també s'hi posi de cara a que quedi més bonic.
Clar.
Vosaltres, els pagesos,
també ho prepareu,
ho organitzeu amb el tema dels passos?
Sí, nosaltres comencem el gener,
ensajem el pas,
fins a la professor.
Què teniu en compte?
Quins criteris?
És a dir, com seria un assatge d'aquests que feu habitualment?
Com un divendres Sant.
Igual?
Però vestis de carrer.
I on ho feu exactament això?
Per la part alta.
Per la part alta, ja, clar,
perquè això no es pot assajar en un local tancat,
ni de bon tros.
Hi ha un aspecte que no se li escapa a ningú,
que a Tarragona, diguem que té un fons de timbalers
important en general,
en totes les manifestacions del carrer,
ja siguin festives, religioses en aquest cas.
Una mica esteu a tot arreu, no?
Els que toqueu el timbal.
És a dir, podeu tocar la setmana santa,
però també per Santa Tecla,
o per qualsevol altra manifestació.
Hi ha de tot.
Sí, sí, sortim a tot arreu.
És que és aquesta la sensació, no?
Sí, sí, hi ha, bueno,
els crios que estan tocant a qualsevol grup,
hi ha gent que està a les colles de castells,
hi ha gent que està gairebé tota la vida
tocant el timbal,
i per la setmana santa,
el que li agrada tocar el timbal,
doncs...
Ho fa...
Ha de canviar molt el xip, eh?
Sí.
Però, bueno,
ho portes a la sang,
com el que aquí diu.
Realment...
El que li agrada tocar el timbal,
doncs...
Aquí t'agrada realment si...
Tots els que ens coneixem de Santa Santa,
et veus per Santa Tecla,
et veus per Corpus,
et veus pel Carnaval,
al fi del cap,
per Reis,
tothom està involucrat en totes les festes,
són sempre les mateixes cares que ens veiem.
i cada any hi ha més de més,
per sort,
però sempre...
Sempre comences les cares de tot.
Anava a dir que...
El que li agrada tocar el timbal,
el que vol és tocar el timbal,
i si hi hagués més oportunitats a la llarga de l'any
per tocar el timbal,
el tocaríem també.
Jo aquesta nit me'n vaig a Calanda a tocar el timbal,
i el tocarem demà al migdia a la rompida que diuen ells,
i tocarem aquí a la tarda a la set a la professor,
és a dir que...
I perquè no hi ha més motius.
Manuel, vas en qualitat, diguem-ne,
d'integrant de la sang a tocar a Calanda,
o una mica per lliure?
No, no, no,
jo vaig perquè tinc allà molts coneguts,
i bueno, tinc la Vesta,
i agafem dos cotxes i se n'anem a tocar el timbal.
Molt bé, no, no,
això teniu raó,
perquè jo tota la gent que conec que toca el timbal,
vull dir, no li demanis explicacions,
m'agrada tocar el timbal,
i sempre trobo una oportunitat per fer-ho.
Jo no sé per on dia ho he d'intentar,
perquè ha de ser una cosa que deu estar molt bé.
Ara que feies esment de Calanda,
a veure,
hi ha qui diu que hi ha massa percussió,
a la processó de divendres sant.
Bueno, això...
Hi ha qui diu que no, eh?
Però hi ha qui diu que sí.
Realment, la processó d'aquí és el processó del silenci.
Sí, sí, això sembla un contra...
Silenci el que ha de mantenir, diguem-ne, l'espectador,
però la processó en sí,
jo m'imagino que ha de portar aquest son, eh?
Exacte.
I antigament, és veritat,
perquè hi havia parts que anaven amb un flaviol i un tamborí
només que marcava el pas i prou.
I que clar,
els últims anys s'han d'incolts al timbal,
perquè també és una manera d'agafar més gent,
i la gent jove les tenim amb alguna cosa.
I el timbal és un bon ganxo, realment.
I els germans es portant, és un bon ganxo.
Jo penso que els passos de sempre,
tota la vida,
han portat música.
I la percussió és música.
El timbal és un instrument.
I l'únic que ha canviat ha sigut
que en lloc de portar una banda de música,
ara porta una banda de timbalers i de bombos.
Bandes de música, sac de jamecs,
també s'han anat incorporant fins i tot
alguns instruments tradicionals, no?
Mica en mica.
Pobla, ministrés.
També, és veritat.
Corals, bandes.
Com s'articula o què determina
què es toca en cada moment?
Vull dir, hi ha, diguem-ne,
com una coordinació general
per cadascun de vosaltres?
No aneu davant del pas i toqueu
quan dic perquè no encabalqui
el toc d'una formació amb l'altra?
A veure, explica això.
Per exemple, els armats anem molt determinats
en el que fem.
Vull dir, la professora hem d'anar en marxa lenta,
quan fem la recollida dels passos
anem a marxa lenta,
quan arribem al pas
fem les tres reverències,
marxem a marxa lenta
i quan arribem a l'altre...
passem a marxa ràpida
i quan arribem a l'altre pas
parem, fem les tres reverències,
és a dir, determina una miqueta l'horari,
perquè hem de complir un horari,
determina molt això.
Home, que des de coordinants, realment,
aquí a Tarragona també hi ha una reunió
en la qual s'acorda
quan es creuen dos bandes en un mateix carrer,
quina té preferència de tocar
i l'altre només toca una caixa
o toquen les caixes xineses
per no molestar-se'n dels altres.
Al mig de la Rambla,
qui passa pel mig de la Rambla
té preferència de toc
sobre qui passa sobre el lateral.
Quan es passa per l'hospital també es para,
és el mateix.
Sí, no, no, això ja diguem-ne que és el mínim.
Hi ha diferències de com es toca a Calanda,
ja que el Manuel ha posat aquest exemple,
en trobaríem més, segurament,
de ciutats, sobretot mediterrànies,
que tenen aquesta tradició de la percussió.
Hi ha diferències en el moment de tocar
el tipus de timbal i tot plegat?
Perquè sembla que,
Setmana Santa a Calanda,
i ho sento, que és magnífic,
però diguem-ne que cadascú té
les seves particularitats, no?
No es toca diferent d'aquí a Tarragona
o a altra ciutat.
No, quan el que es toca és el timbal i el bombo
és més o menys el mateix
el que es toca a Castelló
o el que es toca a Calanda
o el que toquem aquí.
No hi ha particularitats pel tipus de timbal,
per les formacions?
Tot sonaria igual, vols dir?
No ho sé, pregunto.
Jo crec que no.
És molt diferent el so que, per exemple,
hi ha a Calanda
que el so que hi ha a Sevilla,
per molt que pot tindir timbals.
El so que pot haver a Salamanca,
el so que pot haver a Valladolid
és molt diferent.
Jo crec que cada posto
té el seu so característic.
Nantos potser ens hem agafat
una miqueta el so de Calanda,
perquè és el que tenim més a prop,
però bueno, vull dir,
jo crec que cada posto
té el seu toc característic.
I aquí a Tarragona
que dèiem abans del professor
del silenci,
hi ha toques,
com diu el...
Xavi.
El Xavi, no me'n recordo.
Hem fet tocs de Calanda,
els hem adoptat,
els hem fet nostres,
però els toquem més solemnes,
potser es toquen més fluixos,
es varia la tonalitat del so,
per fer la professora més solemne.
No és tan sorollosa
com podria ser amb Calanda
o amb una part d'Araó
que realment,
ja que són les que són d'altres sortides,
això hi ha una diferència vist mal.
Els representants dels pagesos
deien que no,
que no sona igual.
A veure,
jo he estat a Andalusia,
també,
i he sortit
quan estava al servei militar
i allà es viu també d'una altra manera.
O sigui,
a Calanda jo no hi he estat,
no,
però ho he vist
i és això,
cada puest
té el seu so,
la seva particularitat,
és diferent.
Sí,
aquí pots tocar
el normal
o pots dir
fem el pas sevillano
o pots dir...
però no,
no és igual.
De fet,
teniu oportunitat
de comprovar aquestes diferències
perquè les diferents congregacions
ja fa un quant temps
amb el tema
de les visions
de Setmana Santa,
diguem-ne que es fan
molts intercanvis,
venen gent de fora,
vosaltres aneu també
a altres ciutats
a comprovar una miqueta
com viuen
i preparant la Setmana Santa.
Sí, sí.
Heu fet sortides, no?
Sí,
a la gran emergència
fa potser 7 o 8 anys
que fem sortides.
Aquest any
ens hem anat a Sevilla,
quasi cada any
anàvem a Calahorra,
hem anat a Bilbao,
hem fet diferents sortides,
per la part del nord d'Espanya,
aquest és el primer any
que hem anat a Sevilla
i realment sí,
per allà,
molta cordialitat
quan vas fora
i et dones compte
les diferències
i també s'ha de dir,
el primer que vam sortir
nosaltres
hem de dir,
ostres,
hem de millorar molt
perquè realment
et dones compte que...
És que allà es viu
d'una altra manera,
allò és d'un altre món.
No té...
És diferent, clar.
Allò,
jo l'experiència
que vaig viure allà
va ser al·lucinant
i clar,
vens aquí
dius,
ostres,
sí,
venim,
tenim una banda
de timbals
de bombos
però el que és
música,
cornetes,
gaites
i...
és molt bonic,
molt bonic
i ho viuen molt.
Un dels analicients
que quan vam començar
a muntar la trobada
de bandes
va ser per això,
per conèixer bandes
de fora,
la gent d'aquí a Tarragona,
no per nosaltres,
sinó per tot Tarragona,
perquè aleshores
donéssim compte
del que hi ha fora,
dels sons que es toquen fora
i poguéssim
agafar,
robar,
digue-li com
molts tocs d'altra gent,
formes d'educar
i crec,
això ho compartim tots,
que en els últims anys
de Tarragona
hem millorat molt
el so,
crec.
Sí,
sí,
molt.
Abans,
fa molts anys
es deia
que era una mica
sosa,
si em permeteu
l'expressió,
entre cometes,
la processó
de divendres sant,
no?
Són expressions
que potser
les persones
que estan dins
de la Setmana Santa
troben una mica frívoles,
però deien
que li faltava
animació,
entre cometes,
a la processó
del sant enterrament.
Parlàveu
de que us agrada tocar,
que toqueu
a totes les festes
i en totes les manifestacions
on hi ha timbalers
i jo sé
que hi ha moments
endeterminats
que us agraden
particularment.
A la processó
del sant enterrament
hi ha un lloc
de la ciutat,
un moment,
un espai
de la processó
de divendres sant
que tingui
unes particularitats
que us emocionin
d'una manera singular?
Sí.
A mi particularment
la recollida.
La recollida.
Déu que més m'agrada.
Per exemple,
pels armats,
el moment que estem
a les 4 a la tarda
plantats
dintre l'esglés de la sang
tancats,
que només estem
nantros,
la junta,
fem els tres
acataments
al Sant Crist
i sortim
i quan anem
a recollir
el Sant Crist
arribem a l'església,
el deixem
i fem els tres últims
acataments
o reverències,
són els tres moments
que si parles
a qualsevol armat
et diuen
que et posen
la pell de gallina.
Sí,
alguna vegada
hem parlat
dels armats
i aquell moment
sempre el destaca.
De moments
també hi ha molt macos
en el nostre cas
quan baixem
cap a cancarem
el carrer del claustre
que anem
als armats
de la grèmia
marejans
el pas del sant enterrament
i els timbal al darrere
aquell tomb
que fa així
a la volta
amb el carrer estret
que almenys
és un lloc
que tots els que
anem dintre el gremi
o anem dintre el sant enterrament
ens agrada.
No té cap explicació
sinó pel fet,
pel entorn
o pel pas
a poc a poc
que baixem poquet a poquet.
Sí,
l'entrada a la pla
de la catedral
també
perquè
se sent molt
el so,
la gent
i
s'agrada molt.
A nosaltres
particularment.
Manuel,
algun moment
especial
en el teu cas?
hi ha un moment
que els tarragonins
n'hi ha molt pocs
que ho coneixin
i és com comença
la processó
del divendres sant.
tothom sap
que comença
a la plaça del rei
i s'imaginen
que és
formant-se
en fileres
i començant.
I no,
la processó
comença
a dins
de l'església
de Nazaret
amb les reverències
dels armats
al Sant Crisc
amb els timbals
i en aquest moment
és quan
comença
la processó.
Comença
a dins
de l'església
i surt
tenia
els armats
formats
donant
sortida
a la resta
de processó.
És important
el que destacava
el Javier
i l'Emmanuel
i aprofitaríem
per recordar-ho
d'acord que us ho hem dit
ja diverses vegades
la recollida
dels misteris
realment
té
quelcom especial
i us volem recordar
que per segon any consecutiu
podreu seguir-la
en directe
des d'aquesta sintonia
la de Tarragona Ràdio
una vegada més
amb la col·laboració
de la Congregació de la Sang
estarem en un d'aquests
terrats
i podrem donar
aquesta perspectiva
a tots els oients.
És un moment
magnífic
sens dubte
que podria durar
la processó del centre
d'enterrament
4 o 5 hores?
A veure
nantros
des que comencem
fins que acabem
acostuma a durar
unes dues hores i mitja
sortim a les 8
i arribem a les entre 10 i 10 i mitja
interioritats
a veure
solucionem
les 7 necessitats
que se m'ha trencat
la correga
que m'aguanta el timbal
va
entrem en interioritats
d'allò que no es veu
i que vosaltres
se'l veu
amb l'expertesa
que teniu
de cada any
de la processó
a nosaltres
ens ha passat
ja bastantes coses
d'aquestes
un parx
és normal
que es trenqui
i el que has de fer
és girar el bombo
de seguida
i si el que fas
és trencar
una masa
el que s'ha de fer
és portar-ne
una de recanvi
un altre repòs
i si el que tens
és 7
doncs t'aguantes
fins a que
que ve la professora
que per això
setmana santa
no?
sí, sí
clar
portem un regulador
en antrus
que quan una llança
es trenca
perquè la banda
de dalt
a vegades
a vegades
se'ns pot trencar
puja ràpid
corrents a la sang
agafa una llança
de recanvi
la baixa
i fem el canvi
tot això
que us passa
la gent ni s'assabenta
no
lògicament
no, des de fora
no es nota
des de fora
no es veu
en guanya
una de les confreries
si m'equivoco
sisplau
que em perdonin
però em penso
que era l'Ecceomo
estrenava una nova peça
musical per la processó
en el cas de percussió
també hi ha noves notes
nous tocs
noves incorporacions
d'un any a l'altre
o diguem-ne
sempre són les mateixes
en el cas dels armats
m'imagino que no
que és intocable
és intocable
això
sí, sí
en el cas del que feu vosaltres
cada any
algun toc nou es fa
però clar
el fas
i el pactes amb el pas
que és el que érem abans
primer el cap del pas
li fas escoltar
si els hi va bé o no
per caminar
bàsicament
tocs d'exhibició
sí, tocs de caminar
com si diéssim
cada any
alguna enfenda
o alguna variació
s'ha intentat fer
però vaja que en principi
sempre es va una miqueta
sobre un repertori
que és habitual
i tradicional
sí, nosaltres sí
nosaltres tenim
deu tocs
però no els tenim
pels que van a veure
la processó
que finalment
l'únic que senten
és un
un bocí
d'aquest so
el tenim per nosaltres
que com que estem
dues hores tocant
tocant
ens interessa
tenir diversos tocs
perquè sigui més divertit
per nosaltres
que tota la processó
amb un toc sol
seria molt bonic
molt més motivador
no?
nosaltres també tenim
diferents tocs
també pel pas
pel que dèiem
el nostre pas
és bastant pesat
quan fem baixades
fem un toc
que és molt lent
extremadament lent
perquè el pas
els hi vagi bé
i vagin frenant
quan fem una rambla
que és una tirada llarga
és un pas més alegre
que és un pas molt més llarg
que la facin ràpid
i no es cansin
i el rest de la provació
anem variant dos o tres tocs
ens acomodem el pas
sempre
sempre hi ha moltíssima
preocupació
a la processó
del sant d'enterrament
del ritme
i no dic dels vostres timbals
sinó del ritme
de la mateixa processó
i home
hi ha persones
que ja s'en ocupen
hi ha moments
complexos
per tot aquest moviment
dels passos
punts determinats
de la part alta
de la ciutat
tot això també
va una miqueta
modificant
els vostres tocs
un divendres sant
no és igual
que l'anterior
mai
mai
per exemple
nosaltres que anem al davant
som els que obrim professor
ens trobem
que si hi ha algun problema
ens diuen
pareu i feu passades
i per exemple
el sant sopar
que va just
darrere nostre
perquè pareu
oh
és que està tallada
i dius
clar
dius
es talla aquí
hi ha un problema
que un pas
el claustre
no gira bé
s'ha de parar tot
llavors dius
contentar tots
és molt difícil
llavors dius
sempre te trobes
que cada any
hi ha alguna incidència
algun misteri
que quan baixa
enganxa el peu
amb un punt
ara aquest que no gira
pel claustre
sempre hi ha alguna cosa
sempre passa
respecte a això
que diu ell
nosaltres no
veiem el sant sopar
davant
i el sant sopar
pel tercer
per la cua
entre un i l'altra
diferència és d'una hora
de professor
sembla mentida
i el sant sopar
són quasi tres hores
i el sant sopar
entre dos i quart
dos
depèn de l'any
sí
és molt llarg
i la sola menys
és que el que et mata
és això
les parades
i tindrà que esperar
nosaltres
si en podíem
perquè arriben els armats
de la sang
amb el sant Cris
la professora
se'n salera una barbaritat
perquè ells no la frenen
llavors comença a córrer
això també
a vosaltres
el modifica
el problema és que
si nosaltres
no la frenem
és un efecte cert
o l'àtico
com vulgui
si nosaltres anem ràpids
la cua
ha de córrer molt més
nosaltres hem d'anar
molt a poc a poc
perquè vagi tot compactat
a menys és el que ens expliquen
des de la sang
perquè la professora
vagi tota
molt ben digada
ja no hi ha freno
la professora
exacte
en Pic Nantos
s'accelera una barbaritat
sempre diuen el mateix
que en Pic Nantos
arribem a la plaça del rei
que hem acabat la professora
i esperem per arribar al Sant Crist
la professora es descontrola
és una altra professora
es descontrola totalment
perquè en Nantos regulem
ah clar
aneu marcant aquesta cadència
el ritme que dèiem
els primers podem regular
a vegades
s'ha sentit a dir
que els armats
tenen la culpa
que quan fan passades
quan no sé què
però clar
en Nantos realment
som qui regulem
la professora
sou criticats
però sou admirats també
d'això no hi ha dubte
us poden criticar
en un moment determinat
però déu-n'hi-do
els armats són els armats
i les bandes són les bandes
en Manuel somreia
quan dèiem això
del ritme
i de passar per aquí
i passat per allà
déu-n'hi-do
les que hauràs vist tu també
sí
perquè és molt criticat
el que es talli
però és molt difícil
aconseguir
que no es talli mai
perquè són moltes
les coses
que intervenen
i els armats
què faríem
sense els armats
de la professora de Tarragona
però escolta
i si em permeteu
l'expressió
això és com el futbol
posa-t'hi tu
quan dius
és molt criticat
castalli
però intenta fer-ho tu
millor d'una altra manera
un cop passat
és molt fàcil criticar-ho
des de darrere també
però quan te trobes
amb mitja professora
tant per als arregladors
de la sang
com els dels pobres cofredies
amb un problema
amb mitja professora
és improvisar
el millor que puguis
i que no es noti gaire
és com un obra teatre
en el fi del cap
és així
i qui va al davant
sempre és criticar
exacte
les primers
en fi
jo si sento
que algú us critica
al costat
no us preocupeu
que diré
que ni de criticar
no res
que s'hi posin ells
a coordinar
i a organitzar
el que sens dubte
és un esdeveniment
des de primera hora
del matí
ho comentàvem
també en el temps
de la tertúlia
i aquí té una visió
determinada
o una altra
de la processó
és un fet
que es viu individualment
cadascun
en funció
de les seves motivacions
però del que no hi ha dubte
és que és l'acte
més multitudinari
de la setmana
santa tarragonina
parlem de 19 confraries
parlem d'unes 3.500 persones
que formen part activa
i de totes aquelles persones
que actuem com a espectadors
és que ni m'atreveixo
a fer un pronòstic
del nombre
però realment
és elevadíssim
moltíssimes gràcies
de veritat
per venir avui
jo crec que al gremi
de marejans
tocarà alguna cosa
no?
sí, això
ara farem
jo diria que sí
de veritat
us ho agraï moltíssim
la vostra companyia
i que hagiu portat
el so avui
al matí
de Tarragona Ràdio
que vagi tot molt bé demà
ànim
saldíssimes gràcies
adeu-siau
Josep
hola
on ets?
ai, estàs aquí
estic aquí
estic aquí
estava tan concentrada
parlant de
oh, també han vingut
una bona colla
del gremi de marejans
i tant, del gremi de marejans
l'Albert Ramos
és el cap de colla
Albert, bon dia
hola, bon dia
sou dos bandes en una
explica'm-ho això
perquè el gremi
té dos misteris
i cada misteri
té la seva banda
que l'acompanya
per tant, aneu
amb jaquetes blaves
i negres, eh?
exacte
jaquetes blaves
són la banda del sant sopar
i els jerseis negres
a la banda del sant enterrament
què escoltarem ara?
dos tocs
que són molt típics
de la nostra cofredia
perquè fa molts anys
que els toquem
i dos tocs
que
que vam
eh
composar nosaltres
per dir-ho d'alguna manera
i que ens representen
una mica
la nostra
la nostra cofredia
preparats doncs?
preparats
doncs vinga, som-hi
quan vulgueu
començarem
amb el gremi de marejans
a la nostra cof
clau
i
m'en
la nostra
jo
en
l'afell
est
pas
que
udi
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!