Les 10 del matí, 39 minuts.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara volem dedicar uns minuts del programa a parlar de la Fundació Bona Nit,
que des de fa quatre anys es dedica a ajudar les persones sense sostre
aquí a la ciutat de Tarragona.
De fet, ara, aquesta última setmana del mes d'abril,
tanca, podríem dir, el quart exercici en què ha estat en funcionament,
perquè el principal objectiu de la Fundació
és ajudar aquestes persones indigents sense sostre
durant els mesos més freds de l'any.
I enguany, per exemple, ha signat un conveni
per contractar 17 places diàries
en una pensió de la part baixa de la ciutat.
Ara, de totes maneres, ens dirà si ens hem equivocat o no
en alguna d'aquestes dades el president del patronat de la Fundació,
el company periodista Antoni Coll.
Antoni, molt bon dia.
Hola, bon dia.
M'he equivocat amb aquestes dades.
No, no, ha estat perfecte.
17 places que s'han contractat durant sis mesos.
Sis mesos, sí.
Des de l'1 de novembre al 30 d'abril,
sí que ara s'acaba perquè és l'època de més fred
i, per tant, l'època en què és més necessari
acollir a les persones.
No solament quan gel o quan els termòmetres
estan a sota zero,
perquè això passa poques vegades,
ni que sigui per damunt de zero.
També és una situació que no es pot tolerar,
que deixem gent dormint al carrer
si es pot remediar la cosa.
I aquest ha estat el quart any, no?
El quart any.
que funciona com a fundació i feu aquesta feina.
Com ha anat?
Ara que estem ja a punt d'acabar,
ara que precisament arriba això al bon temps,
la primavera...
Encara no tinc les xifres definitives,
però suposo que haurem tingut més o menys.
Unes 2.500 prenoctacions
que haurem atès a unes 200 persones diferents
i distribuït a prop de 2.000 menjars també.
De manera que, en fi,
hem fet una labor que és continuació
de la d'aquests anys anteriors.
Penso que entre tot aquests quatre anys sumats
seran unes 10.000 les prenoctacions
que hem pogut oferir a persones molt diverses
que algunes són d'aquí, de Tarragona,
d'altres de Pas.
Algunes les hem tingut pràcticament
els sis mesos, quatre o cinc persones
han estat molt temps
perquè per qüestions de malaltia
no és suficient com per estar hospitalitzades,
però tampoc per estar al carrer.
I les altres estan més aviat
gent que ha anat passant
i que cada una està,
o una setmana, dues, tres,
depèn de la seva situació.
Com treballa la Fundació?
La Fundació signa aquest contracte,
aquest conveni de col·laboració
amb la pensió Carmen,
ho podem dir, no?
Està a la part baixa de la ciutat.
Com us arriba la gent?
Per una part tenim aquest conveni
i una altra el tenim en Càritas.
Càritas ens porta el que és
el tracte amb el personal
de tal manera que ells són els que avaluen
en cada cas la necessitat
que té una persona d'estar acollida
per damunt de d'altres,
perquè naturalment,
ojalà poguéssim tenir
de forma il·limitada les places,
però sempre hem de donar una prioritat
a aquells que ho necessiten més
i aquesta labor és la que ens fa Càritas,
la que parla amb la gent
i avalua això.
I després ja van a la pensió Carmen,
que és aquesta que tenim nosaltres llogada
i allà s'hi atenen
i estan no només per dormir
i també esmorzen
i després van a menjar
a la casa del 31,
sinó que a més també
se'ls renta la roba
i se'ls atén psicològicament
a la mesura del possible.
En números rodons
parlava en Toni Coll
de 2.500 pernoctacions
en aquests mesos,
uns 200 usuaris,
això vol dir que
de mitjana
unes 10 nits.
Això vol dir que, clar,
hi ha gent,
ja deies que teníem exemples
a pràcticament tota la temporada
i hi ha altres que potser
només una o dues nits.
Exacte,
podria ser,
perquè hi ha gent
que a vegades demanen,
estic recordant ara,
per exemple,
un pastor d'aquí,
evangelista,
em sembla que és de Tarragona,
va telefonar
a veure si una persona
que estava de pas aquí
però que no tenia lloc
per dormir
a veure si podíem agafar-la.
I persones així
molt diverses,
sobretot gent
que està buscant feina
i que a la millor necessita
estar uns dies
fins que la troba.
Hi ha gent que la troba
més fàcilment,
d'altres que no.
Ara, per exemple,
puc parlar d'un cas concret.
Tenim un matrimoni
de persones de Lituània
que estan en una situació
en què les hem d'atendre
i ho han fet molt a gust també.
O una persona,
un francès,
per exemple,
que vivia en un cotxe
i estàvem en un estat
ja deplorable
després d'estar molt temps
dormint en un cotxe
i també l'hem pogut atendre
i durant un temps
ha estat allà.
O un sud-africà
que havia estat a la presó
i ara està preparant
uns papers
per resoldre situacions
de tornar
a la societat,
diguem.
Com aquests,
hi ha molts casos.
Sí, sí.
Podríem comentar
perquè, clar,
aleshores,
la pregunta també seria
hi ha casos molt diversos,
m'imagino, no?
Absolutament.
És difícil
de fer una mena de perfil...
Sí, no, no,
no té res a veure.
No hi ha un únic perfil
sinó que hi ha desenes de perfils.
Per exemple,
ara estic veient aquí
aquest mes de març passat
hi ha hagut tres,
no, quatre o cinc persones
de Tarragona,
alguna de Vilaseca,
algunes de Marroc,
de República Txeca
i amb qualitats molt diferents.
Per exemple,
un marroquí
que ha estat malalt
que li estan fent la diàlisi
tres dies a la setmana
i llavors la doctora
ha demanat,
a veure,
per no estar al carrer
una persona
que li estan fent la diàlisi
si pot estar allí
i aquest l'hem acollit
durant bastant temps també.
i d'altres
que estan buscant fenya.
Per exemple,
una persona,
aquest és espanyol,
un d'aquí
que l'han portat
de Santa Tècle
per tenir les cames
plenes de llagues,
persones molt,
absolutament diverses
i cada circumstància
és diferent.
Però majoritàriament
de fora,
estrangeres,
pels casos que has comentat?
Sí,
la majoria sí,
la majoria sí.
Tot i que aquí
deu haver un 30%
o quasi una tercera part
són persones
d'aquí del país,
però les altres
dues terres parts
són de fora.
molts d'ells
són nord-africans
i també de l'est.
En canvi,
llatinoamericans,
per exemple,
n'hi ha molt pocs.
Suposem que és
per qüestió de l'idioma
que també s'espavilen més
i també perquè
entre ells
hi ha uns llaços
de fraternitat
superiors.
Que s'ajuden entre ells.
S'ajuden molt més.
Segurament
en Llatinoamèrica
això pot trobar
més fàcilment
on dormir
amb un compatriota,
no?
Exacte,
això passa molt més.
En Llatinoamericans
en tenim molt pocs
i no perquè no n'hi hagi,
aquí a Tarragona.
En canvi,
de nord-africans
en tenim molts
i sobretot
de Marroc
i d'altres països
i després,
ja dic,
de l'est
tenim diversos països
però de Txèquia,
de Lituània,
de tot aquest tipus
de països.
Comentaves al principi
tres o quatre casos
d'aquells
que han hagut d'estar-se
pràcticament
durant tota aquesta temporada
d'hivern
a la pensió
gràcies a la Fundació Bonanit.
Són gent d'aquí,
de Tarragona?
La majoria d'aquests sí.
N'hi ha un que és del País Basc
i els altres són de Tarragona.
Són persones
amb problemes de salut?
Amb problemes de salut
quasi tots.
Alguns derivats
també de l'alcohol
i en fi,
d'aquestes qüestions.
D'altres que estan,
per exemple,
n'hi ha un que està pendent
d'una tramitació
de pensió de jubilació.
En fi,
problemes molt diferents, sí.
Molts més homes que dones?
Sí, sí, sí.
D'ones n'hem tingut molt poques.
Normalment en tenim això,
un 10%,
que sí,
si és que arriba un 10%,
hi ha vegades
que és un 5%,
un 7%,
però sempre és un percentatge
molt baix.
I quasi sempre són homes.
I d'edats?
Molt diverses?
O també predomina
una franja d'edat?
Podríem dir que
quasi la majoria
estan entre els 40 i 60
d'anys.
O sigui,
no són molt grans,
però tampoc joves.
Però d'aquesta edat
és la que predomina més.
I moltes persones,
per exemple,
que venen com a conseqüència
de ruptures familiars
i d'alcoholisme i tal,
però que porten ja uns quants anys
amb aquesta cosa
i tenen això,
40 o 50 anys,
si això n'hi ha bastants,
i fins i tot alguns
de 60 o 60 i escaig.
A la Fundació Bona Nit,
heu notat que aquest any,
més enllà de moltes persones
que poden tenir problemes
de llarga durada,
en fi,
de salut
o de problemes personals,
de relacions personals
amb la família,
de distanciament amb la família,
també us heu trobat casos
nouvinguts
per l'impacte
de la crisi?
Persones que potser
s'han quedat de cop i volta
sense feina
i sense casa?
Sí, sí.
N'hem trobat bastantes.
Sí, sí, bastantes.
Aquestes normalment,
per això,
bé,
millor ara estan
en una conjuntura dolenta,
però tenen esperança clara
de trobar una feina
i, de fet,
alguns ja han abandonat
voluntàriament
abans del temps
que li deixàvem d'estar
perquè vingui a trobar la feina
i, bé,
m'ho sembla,
m'ha agradat molt
que fos així, no?
No és que sigui el més normal,
perquè moltes persones
que ens arriben
estan en una situació
que és molt difícil
que resisteixin
a una entrevista de treball
i fins i tot.
Però n'hi ha algunes
que han aconseguit això
i en tenim d'altres
que estan a l'espera d'això.
Per exemple,
tinc aquí
un que fa dos anys
que no treballa,
que és un de Jaén,
un altre d'Astúries
que fa treballs esporàdics,
un que fa un any
que no treballa,
un marroquí,
d'altres que han estat
unes setmanes
i que després
l'han pogut trobar
i han marxat.
Aquestes persones,
també gràcies a la Fundació Bonanit,
poden anar al menjador
que fa uns mesos
es va obrir a la casa
del Transeun,
de Càritas?
Bé,
el menjador aquest públic
hi pot anar
a qualsevol persona.
Nosaltres,
a més d'això,
el que els donem
és també
alguna cosa per a sopar,
de manera que
tenen les tres apes,
diguem,
l'esmorzar,
que el fan a la mateixa pensió
i després a la casa
del Transeun,
allí fan el dinar
que és públic,
hi pot anar qualsevol,
i també aquests nostres
hi van a l'hora de sopar
perquè és a les set de la tarda,
per si volen prendre alguna cosa.
Ja fa quatre anys
que la Fundació treballa,
quin balanç en feu?
Quina valoració?
N'esteu satisfets?
Creieu que la Fundació,
com a mínim,
ajuda a pal·liar aquesta problemàtica?
Si no,
a resoldre-la com a mínim a pal·liar?
Sí, estem molt contents d'això
perquè és una cosa
que és fàcil d'organitzar,
vull dir,
no tenim més estructura
que un grup molt petit
de persones,
la majoria més voluntàries,
i per tant,
el que fem és contactar
amb Càritas
i amb la Pensió Carmen,
com he dit,
de manera que és una organització fàcil,
però que resol un problema
que penso que té a Tarragona,
que és el que no té un alberg
per aquest tipus de persones,
que penso que això és alguna cosa
que algun dia es plantejarà
a l'Ajuntament
de tindre-ho ell
i llavors nosaltres
potser podem ajudar
d'una altra manera.
Però de moment,
el que hi havia aquí
eren les 24 places,
que ara són 26
de la Casa del Transaunt,
i les nostres,
que han passat de 15 a 17,
i a veure si podem passar 20,
i entre tots,
nosaltres fem una labor complementària,
no volem amb això distingir,
sinó unir esforços amb d'altres,
de manera que si entre tots
podem arribar a 40 o 50 persones,
doncs sempre és important.
Tenir un alberg seria
una part de la solució?
Penso que seria igual.
Per aquestes persones
que sempre n'hi haurà,
persones que no dormen,
que no tenen un sostre
sota el qual dormir?
Jo penso que aniria bé,
perquè llavors permetria
allargar més temps
de l'estada també,
i segons els casos,
i després que,
de fet l'Ajuntament
ja fa l'operació i gru,
per exemple,
que és quan el termòmetre
baixa a prop de zero,
i col·loca a pensions
i a la mateixa pensionostra,
si a plaça
o en d'altres de la ciutat,
a les persones.
Però hi ha una mica
la por
que això suposi
una clida a l'agència,
que és un alberg,
però penso que s'hauria
de fer una cosa d'aquestes,
una cosa molt senzilla,
que sinó anar a dormir,
que és lliteres,
sense complicacions,
però sempre estaria molt millor
allí,
que no passen els caixers
automàtics o al carrer,
i a més estaria controlat
per alguna persona
de vigilància.
La feina de la Fundació
s'acaba aquest 30 d'abril,
aquest divendres?
S'acaba des d'aquest punt de vista,
però ara continua
amb la recaptació
de sàntims,
perquè quan acabem
el 30 d'abril
no només no ens queda
un remenent,
sinó que ens queden
factures per pagar,
i ara és el que hem de procurar
fins que tornem
avui,
el dia 1 de novembre,
acabar de pagar
les factures
i tenir una mica
de remenent
per quan comencem
l'1 de novembre.
Així que la labor continua.
Tenim, afortunadament,
uns 120 socis,
membres, diguéssim,
de la Fundació,
que tenen una quota
que és anual
de 50 euros
a l'any,
un euro a setmana
és com ho plantegem,
i a part d'això,
tenim moltes gestions
encetades
també aquest any
amb empreses
i institucions
perquè ens ajudin
com han fet d'altres anys.
Sí, perquè ara
anem a preguntar
i per anar acabant
l'entrevista
amb l'Antoni Coll,
com es pot ajudar?
Normalment,
quan parlem
amb organitzacions
no governamentals
o amb fundacions,
en fi,
que fan tasca solidària,
sempre els preguntem
i el ciutadà,
la gent que ens està escoltant,
com pot col·laborar,
com pot ajudar?
En el vostre cas?
En el nostre cas,
el més pràctic
és que entressin
a la nostra web
perquè allà està
no solament
el que fem
i el que...
Això,
sinó que també
hi ha la manera
en què poden ajudar
que és des de casa
seu mateix
poden fer un clic
i s'arregla això
i que és inscrivint-se
d'alguna manera
com a amic
o fent una donació
encara que sigui
una sola vegada,
no cal que sigui anual,
de manera que pot ser
o un donatiu esporàdic
o fes amic de la fundació
i això es pot entrar
a la web
que és la triple U,
la U-B-D-O-P-L
i després
fundacióbonanit
tot junt
punt O-R-G
És molt fàcil,
fundacióbonanit
punt O-R-G
fundacióbonanit
tot junt
aquí trobaran
tota la informació.
També teniu col·laboració
especial
d'algunes empreses,
algunes institucions
que us ajuden
econòmicament
o amb material
si cal?
Sí, sí, sí.
per suposat
tenim l'Ajuntament
que sempre ha estat
molt interessat
en poder ajudar-nos
també
i nosaltres ho agraïm
molt
i la Diputació
i d'altres entitats
de Tarragona
i empreses
en fi
i algunes
a més des del primer any
que cada any
ens estan ajudant
no vol dir si tant
ara alguna
per deixar d'altres
però
estem molt contents
que hi hagi
aquesta sensibilitat
per part d'algunes
empreses de Tarragona.
Ara sí, l'última,
vosaltres com a fundació
que igual que Càritas
o moltes altres organitzacions
observeu
el panorama
segurament
dels sectors socials
més desafavorits
preveieu que
això de la crisi
encara s'allargarà
i que
preveient
això
l'exercici 2010-2011
que en el vostre cas
començarà l'1 de novembre
en fi
continuarà sent dur?
Sembla que sí
perquè
ahir mateix
vam conèixer
l'última dada
de destrucció
de l'empreu
que està en 20%
una cosa
és que no continuï
avançant
aquest
l'atur
i l'altra
és que
es creï
en preu realment
i això
pot tardar
bastant
i per tant
pensem que
l'any que ve
aquest curs
aquest any
més ben dit
que encara
continuarà tot igual.
Antoni Coll
és periodista
president del patronat
de la Fundació
Bona Nit
en aquesta condició
avui l'hem convidat
al matí
de Tarragona Ràdio
per fer un repàs
per fer balanç
de com ha anat
aquest quart any
en què ha funcionat
la Fundació
contractant places
diàries
en una pensió
de la part baixa
de la ciutat
per ajudar
a totes aquestes persones
sense sostre
que hi ha a Tarragona
moltes d'elles
per cert
estrangeres
de diferents nacionalitats
com ens comentava
Antoni Coll
felicitats
per la feina feta
gràcies per venir
aquest matí
a Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
moltes gràcies
per aquesta emissora
des del primer moment
que està al nostre costat
i això jo ho agraeixo molt
gràcies Antoni
bona feina
gràcies
adeu-sia bon dia
gràcies