Les 10 del matí i 39 minuts,
estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
En els espais informatius de primera hora del matí
ja us hem explicat l'aprovació definitiva
per part del Govern de la Generalitat
del Pla Territorial del Camp de Tarragona.
Una qüestió que, a més,
els que ens esteu escoltant des de fa una estona,
hem comentat ja, ho haureu sentit,
al temps de la tertúlia,
l'hem comentat amb alguns responsables polítics
i també experts en temes de territori.
Ara volem entrar en algun detall més concret
relacionat amb la ciutat de Tarragona
i, per això, saludem a través del telèfon
el senyor Joaquim Margalef,
director responsable del Departament de Política Territorial
i Obres Públiques aquí a Tarragona.
Senyor Margalef, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Primer que res, què suposa aquesta aprovació definitiva
del Pla Territorial per part del Govern de la Generalitat?
Suposa que tenim un instrument territorial i urbanístic
que realment ens assenyala la variació,
el creixement global,
les disponibilitats territorials fins a l'any 2026,
de tot aquest territori del Camp de Tarragona
en quant a l'adequació dels assentaments urbans,
en quant a l'adequació dels espais oberts
i en quant a l'adequació de les infraestructures.
Essencialment, és un document que té aquest sentit
i correspon amb una valoració o amb una elaboració
de plans territorials que ha fet el Govern,
que ha fet la Conselleria de Política Territorial
i Obres Públiques per tot Catalunya.
En aquests moments portem més del 80% del territori català
ordenat a través de plans territorials partials.
Hi ha un tema que Tarragona Capital interessava especialment
i que interessa i que és motiu de debat de fa temps,
les infraestructures ferroviàries,
l'arribada de l'alta velocitat.
El pla dibuixa precisament aquesta connexió,
la possibilitat que Tarragona tingui accés a l'alta velocitat
amb aquest bypass,
que el pla dissenya i el porta,
per enllaçar-lo amb la línia actual de l'AVE,
per la pobla de Montornès.
Per la pobla de Montornès, exacte.
Per què s'ha decidit aquest pas?
Bueno, primer, a Tarragona estava plantejat
la possibilitat de fer un cul de sac.
Això va ser per l'inicial
i realment es van fer estudis
i es va veure la possibilitat
que no calgués aquest cul de sac,
sinó que hi havia la possibilitat
que el bypass realment
sigui el plantejament
de les línies de llarga distància
a l'AVE de Barcelona a Madrid
i realment l'entrada a les ciutats de Tarragona
i també a les ciutats de Reus
sigui possible a través d'aquestes desviacions.
I aquesta variant és la que porta l'enllaç,
diguem-li, des del corredor del Mediterrani,
que pot passar per Tarragona,
també els que venen de Madrid o de Lleida
poden entrar també per Tarragona
i llavors tenen la possibilitat de connexió de sortida
en direcció cap a Barcelona
per aquesta variant cap a la pobla de Montornès.
Aquesta variant, per aquest espai concret,
en fi, l'han decidit seguint uns criteris tècnics, econòmics?
No, no, seguint uns criteris realment
de dotar a la ciutat de Tarragona
de les possibilitats de l'alta velocitat
com que passi pel centre de la ciutat
i aleshores era relativament més simple
trobar aquesta solució
de determinar el bypass
que no, que hagués de tornar enrere
per posar-se, diguem-li,
sobre la via d'alta velocitat una altra vegada.
Aquest matí, com dèiem,
al programa teníem en temps de tertúlia
l'opinió d'alguns experts,
d'entitats ciutadanes, també,
que s'han mogut molt amb el tema del bypass.
Consideraven positiu el que dissenya el pla territorial,
que la proposta inclogui el bypass,
però ja posats a demanar,
demanaven que potser el trajecte,
aquest itinerari que es dibuixa fins a la pobla de Montornès,
tingués un altre recorregut més proper,
que fos més curt,
fins i tot seguint de forma paral·lela
el riu Francolí.
Aquesta seria una possibilitat
que es podria tenir en compte en el futur o no?
No, a veure,
el pla territorial,
amb l'aspecte d'infraestructures,
les posa de manera indicativa
i diu que els estudis informatius
que es tenen que fer prèviament
al traçat de la infraestructura,
com a mínim una ha de estudiar aquestes,
que nosaltres hem fet els primers estudis.
Després hi ha la possibilitat
de modificar-les amb els estudis informatius,
que es tenen que presentar altres opcions
amb la visió que n'hi ha una
que pot ser més afortunada,
que pot ser més certera,
que pas aquesta que nosaltres assenyalem
amb el pla territorial.
Aleshores,
jo ara no tinc suficientes dades
com per valorar
si és millor o pitjor
o si és possible.
De moment,
el pla territorial ha estudiat aquesta,
la veu factible,
i segurament que la gent econòmic
o polític o administratiu
que hagués de determinar
aquest tipus de traçat,
aleshores amb els seus estudis informatius,
ha de valorar aquesta proposta
i en pot valorar alternatives
que es poden ajustar millor
a la realitat del territori.
Queda clar.
El pla també contempla,
senyor Margalef,
vuit estacions,
fins a vuit estacions
de connexió interna
en aquesta zona del Camp de Tarragona.
Quin paper tindrien?
Perquè molta gent del territori
pot pensar tantes estacions.
Bé, cuidado,
en aquests moments ja hi són.
Però tindrien
una característica intermodal, no?
Sí, sí,
però només se'n planteja una,
de nova,
que és al costat
de l'aeroport de Reus,
no al sud del costat.
Totes les altres ja hi són.
Ja hi són.
I tindrien la mateixa funció
que actualment?
El que passa que aquí
hi haurien,
de la manera que hem traçat el sistema,
hi ha tres sistemes viaris.
Hi ha un sistema viari
amb ampli europeu,
un altre amb ampli ibèric
i llavors hi haurà el Transcamp.
I resulta que amb aquestes
vuit estacions
s'ha procurat
que coincideixin
les tres opcions.
Aleshores,
per això,
són vuit estacions intercanviadors,
on coincideixen,
diguem-li,
tres tipus de línia diferent.
El que es busca és precisament
que tingui la màxima prestació
cadascuna de les estacions.
Exacte.
Aquestes estacions ja i xon
accepta per aquesta que li deia.
No és que que hem inflat
el territori d'estacions,
sinó que aquestes estacions principals ja i xon,
després en determinen algunes més
per l'augment demogràfic
que es preveu
en el cas de Tarragona
se'n planteixen dos més
amb un concepte més urbà
i, en el cas de Reus,
també se'n planteia alguna altra.
Però, vull dir,
que aquestes grans estacions
es potencien
en el sentit d'intercanviadors
perquè hi haurà
tres sistemes de ferrocarril,
tres sistemes de fluxes ferroviaris
dintre del camp de Tarragona
amb aquest nucles central.
I llavors aquestes,
vuit que hi són,
es potencien
i s'ha procurat
fer coincidir
amb elles
els tres sistemes,
el camp per una part,
l'alta velocitat
i el sistema tradicional.
Per posar un exemple concret,
el fet del que comenta,
el camp camp,
per exemple,
estaria connectada
a la futura estació urbana
de Tarragona Ciutat
i també a l'estació
del sud de l'aeroport,
no?
Exacte.
El trencant.
Aquestes són les previsions.
L'estudi informatiu,
torno a repetir,
pot tenir uns plantejaments
per les circumstàncies
que siguin
d'optar per una opció
que es considera
més acertada, no?
Ja que parlem del trencant,
per què el trenvia?
Per què el considera
el govern
i de fet la majoria
de forces polítiques
consideren que és
el millor sistema
per comunicar internament
les principals ciutats
de les nostres comarques?
A veure,
el trenvia
és un mode
de transport.
El trenvia
realment
s'ha plantejat,
és una reivindicació
del camp de Tarragona
de fa molts anys,
el Pla d'Infraestructures
i Transport
de Catalunya
del 2004
o 2005
ja es va plantejar
la seva necessitat
i algunes previsions
d'inversió
abans del 2016
i el que fa
el Pla Territorial,
per altra part
la Direcció General
de Transport
i de la Generalitat
de Ptupé
també va plantejar
un estudi informatiu
pel traçat d'aquest trenvia
per l'aprofitament
també
de les vies
que com a conseqüència
del traslat
del corredor
del Mediterrani
implicaria
entre Cambril,
Salou,
Vilaseca,
Port Aventura
amb la possibilitat
de fer
una xarxa
de transcamp,
de trenvia
o també
a vegades
utilitzant la xarxa
del ferrocarril
amb una certa
ambivalència
i aleshores
el Pla Territorial
amb totes aquestes
consideracions
fa el traçat.
Aquest traçat,
unes possibilitats
de traçat,
un estudi de traçat,
una valoració de traçat.
Després
hi ha un estudi informatiu
que s'està acabant
que segurament
es presentarà
a començaments
de febrer
i finals de gener,
aleshores
on es determinarà
el traçat,
diguem-li,
més realista
que pot tenir
aquest trenvia
o de manera
més acurada
i no en una escala
d'un 50.000
com nosaltres
hem estat treballant
sinó més a prop
del projecte
per la seva realització
futura.
Perquè un cop
ja tenim
ja aprovat
definitivament
el Pla Territorial
amb totes les línies
de treball
com ara
la que comentàvem
amb aquesta del trenvia
amb tots els projectes
que inclou,
en fi,
un cop tenim
aquest document
les properes passes
és anar desenvolupant
cadascun
d'aquests projectes?
L'interès
del Pla Territorial
és un que aquí
en aquests moments
hi ha molts projectes.
Hi ha projectes
de sortida
de mercaderies
pel port
amb una línia
cap a Castellbisbal
i hi ha projectes
de connexió
de la línia
d'alta velocitat
en Madrid
i en València
i hi ha un projecte
a l'estació del sud
de l'aeroport
una altra estació
a Cambrils
i hi ha projectes
de generar
una sèrie de bypassos
s'està estudiant
també
la mobilitat
ferroviària
dintre d'aquesta àrea
per part
del Ministeri
de Foment
el Pla Territorial
l'únic que fa
és tots aquests projectes
donar-los
una certa coherència
una certa lògica
i una certa
connexió entre si
seria molt diferent
que cadascú
vingués separat
i no tingués
aquesta visió conjunta
però no només
d'infraestructura
sinó també
la infraestructura
lligada amb el territori
lligada
amb les previsions
de creixement urbà
de les diferents
ciutats i municipis
perdó
aleshores
el que fa
el Pla Territorial
és donar
diguem-li
aquesta
aquesta
visió global
aquesta consideració global
de com
ha de funcionar
aquesta part
del territori
amb infraestructures
ferroviàries
i amb infraestructures
viàries
a partir d'aquí
el desenvolupament
dels projectes
correspon
amb uns estudis
informatius
correspon
amb uns projectes
d'actuació
amb un concurs públic
per la contractació
i amb una realització
i això realment
porta-se el temps
el Pla Territorial
la seva funció
essencial
amb tota aquesta situació
és que dona
una lògica
una coherència
i una possibilitat
d'interconexió
entre les diferents
opcions
que es prenguin
sobre el territori
Ja sé que s'abusa
moltes vegades
de la paraula
històrica
però l'aprovació
del Pla
des d'un show
des d'una perspectiva
de molts anys
i de dècades
és realment
una fita històrica
pel territori?
Sí, jo considero
que sí
i jo em remunto
ens podem remuntar
als anys 70
però sobretot
a finals dels 70
amb la Generalitat
Provisional
es va plantejar
aquí
una necessitat
de planejament conjunt
als municipis
centrals del camp
Aleshores
això
era una necessitat
aquells moments
ja
molt apreciada
pel territori
molt necessària
pel territori
perquè s'és molt conscient
que és un territori
on hi ha
unes connexions
molt fortes
ja sigui
de mercat de treball
mercat de l'habitatge
mercat de lleure
una mobilitat important
una configuració
de ciutats
molt dependents
unes de les altres
aquells moments
ja era això
una necessitat
pel territori
d'un caràcter
si es vol
una mica
centrat
en 22 municipis
que va ser
els 22 municipis
del camp
aquests moments
com a conseqüència
del Pla Territorial
General de Catalunya
en la llei
de política territorial
de l'any 95
es va plantejar
una necessitat
de desenvolupar
unes 6 comarques
que l'he anomenat
el camp de Tarragona
i amb aquestes 6 comarques
Aleshores
s'ha fet un planejament conjunt
el Pla Territorial
Parcial
també determina
unes actuacions
d'un Pla Director Urbanístic
a la zona central
del camp
que aquest sí
que té una coincidència
amb aquells
dels 22 municipis
però estem ara
diguem-li
amb una visió
més àmplia
ajustant-nos
amb aquesta llei
del 95
però continua
jo diria
que aquesta tradició
està molt ben rebuda
la necessitat
d'aquest planejament
com a conseqüència
que ja fa anys
ja fa dècades
en aquest cas
que l'àrea
estava determinant
una necessitat
d'organització
territorial conjunta
He entregat 30 anys
però segurament
ha valgut la pena
Senyor Joaquim Margalef
en director
del Departament
de Política Territorial
i Obres Públiques
de la Generalitat
segur que tindrem temps
les properes setmanes
i mesos
d'anar entrant
en els detalls
d'alguns
dels projectes
que contempla
aquest pla territorial
moltes gràcies
però
per les seves explicacions
i per atendre
aquest matí
la trucada
de Tarragona Ràdio
Estic a la vostra disposició
molt agraït
Fins la pròxima
adeu-siau
bon dia
Fins la pròxima
adeu-siau