Un minut hi seran tres quarts de dotze.
El Pep Sonyer aquest cap de setmana ha tingut temps
per baixar a les aigües del parc subaquàtic de Tarragona,
però també ha tingut temps per assistir a la primera festa gitana
que s'organitzava dissabte a la zona del cos del Bou i la baixa de Peixateria.
Així que, Pep, canviem absolutament de registre i d'escenari.
Doncs sí, canviem radicalment de registre,
tot i que també parlarem d'alguna espècie subaquàtica,
com ara les gambes que van triomfar molt al parc molt popular.
Sí, sí, gambes i moltes.
Però si estàs al parc subaquàtic no pots agafar, no pots pescar gambes, eh?
Aquelles no, eh? Aquelles en costa del cas no.
Però baixa, hi va haver moltes al parc molt popular
que van organitzant aquesta primera festa gitana a Tarragona,
el vermut popular que es va fer dissabte al cos del Bou.
Gambes, bé, de fet eren llagostins, eh?
Diguem-ho, en propietat, llagostins, musclos, patates, olives,
en fi, no va faltar a res.
Un vermut que va ser molt concorregut,
nosaltres vam anar-hi allà,
hi havia moltíssima gent, eh?
Paios i gitanets, vull dir que hi havia una mica de tot, barreixat,
i vam poder parlar amb el president de l'Associació Gitana de Tarragona,
amb en Francesc Ferreres, més conegut com a Paquito.
Elles parlava una mica del que encara estava per venir a la festa,
el que havia d'arribar encara, i quines valoracions feien?
Paco Ferreres, Paquito, què tal? Com va la festa?
Us ja ho veieu, esplèndida.
Molt bé, la gent està disfrutant,
estem tenint música de rumba,
i la gent aquí disfrutant del vermut que fem ara popular.
Una festa que, home, podríem dir que a partir d'anar acaba de començar,
queden molts actes per fer, no?
Oh, ara és el principi.
Ara acaben de fer el campionat de Botifarra,
ara és el vermut popular,
i queda molta tard i molta nit.
Com diries que ho està visquent la comunitat gitana d'aquí, de la part alta?
Ho està visquent, doncs, bueno,
disfrutant, irradiant i involucrada,
al 100% tothom,
i obviau, amb els païers de la part alta,
gent que ve de fora,
molt contents.
Ja tocava, no?, una festa vostra, per tothom.
A veure, nosaltres,
a veure, és el primer camí que es fem dins dels actes de Sant Magí,
no?, participant amb l'Ajuntament de Tarragona,
ja que hem tingut tant de recolzament en nosaltres,
en nosaltres amb ells,
i, bueno,
doncs, sembla que sigui la primera,
però no és la primera,
que hem fet més d'una i més de dues, ja, no?
Però, bueno,
ara toca aquesta i és el que vivim.
Viviu aquesta festa
i esteu, de fet, molt integrats,
no només a la part de la ciutat,
a tota la ciutat,
però, bàsicament, a la part alta, no?
Sí, naltros,
perdoneu,
sempre dic que naltros aquesta paraula d'integració
no van naltros,
evidentment,
perquè l'educació ja l'he tingut a casa meva,
els molts pares l'han tingut,
evidentment,
com la he de tindre jo amb els molts fills.
Però, bueno,
és una paraula que es diu,
però que naltros no integrats,
som soca de Tarragona,
rels de molts anys i moltes generacions,
som tarragonins fins a la mèdula,
i estem compartint i convivint
amb els paillets,
sempre dic paillets,
amb bona estimació la paraula,
però que aquí som una família,
paios i gitanos.
Sou gaires, diries?
Aquí naltros,
aquí, per exemple,
a l'associació estem censats,
censats dir perquè som escrits,
uns 450-500.
Ja no parlo del que a mi m'apertoqui
com a coordinador de l'Ajuntament
i responsable de l'inserció laboral
del poble gitano per la Diputació,
per exemple,
a Tarragona podem ser
Camp Clar,
Bonavistes,
i el que es toquen aquí,
potser podem ser uns 2.500 gitanos.
Actes com el d'avui,
serà sentit per donar a conèixer
la vostra cultura,
donar a la cultura que ho s'identifica.
naltros és el que sí que fem.
La gent sempre es dona a conèixer naltros
i dir,
xe,
que en fareu una festa?
Perquè la gent participa molt en naltros
i està molt involucrada
i naltros demostrem
quina cultura tenim,
sinó amb la rumba catalana,
que és el que portem a la sang
i és el que sabem fer.
I em diries que és el tarannat
del poble gitano,
allò que s'identifica,
culturalment parlant?
Culturalment parlant,
a veure,
com a caràcter personal,
no ho sé.
Com a caràcter és la unió
que tenim naltros,
és una cosa que destaca
de moltes altres ègnies,
és la unió que tenim
la comunitat gitana.
Tant per lo bo,
per lo dolent,
sempre estem allà units,
pel que faci falta
i tots fem una pinya.
I, bueno,
més que això ja,
penso que és un principi primordial.
Fa música també, no?
Fa música rumbina.
És que ja neix en naltros.
És una cosa que,
si fixeu les nenes petitetes
i els nens ja estan ballant,
ho estan vivint,
imagina't els grans,
ja és que neieixem això,
amb la guitarra sentint,
amb els discos,
amb les congas,
amb els bongos,
palmes,
és una cosa que es viu
de petitet i a casa.
Podem veure aquest efecte gitana
el cap de setmana aquí a Tarragona,
al mar de Sant Magí.
A partir d'aquí què?
Fareu més actes com aquest?
Evidentment,
evidentment que sí.
Esperem que sigui el principi
de posar-ho dintre tots els actes
de Sant Magí de cada any,
però a més a més
que n'hi ha molts conjunts
que estan sortint ara,
sortint d'aquí de Tarragona
com a gitanets rumberos,
catalans ja que tenim la seu
de la rumba catalana
anomenada pel nostre alcalde,
el senyor Félix Ballesteros.
I d'aquí estan molt animats
i estan preparant-se
per fer moltíssimes coses
amb el tema de la música.
Paquito, gràcies.
Moltes gràcies a Valtros.
Allà ens ho diu el Paquito
que el bon gitano
quan sent la rumba de fons
ja comença a ballar.
Allà davant del cos del bou
hi havia un parell de noies
que tot i que no eren gitanes
també ballaven i força
al ritme de la rumba.
és a dir que també hi havia anat
fins a la festa a tretes
per aquest sol,
pel sol de la rumba.
La Míriam i la Manna
també estan aquí a la festa
gitana a Tarragona.
Salutem la Míriam.
Què tal, Míriam?
Bé, molt bé.
Explica'm per què heu vingut.
Doncs perquè saiem
que fèiem festa
aquí al cos del bou
de l'associació de gitanos
i hem vingut a fer el vermut.
Què tal?
Molt bé.
Molt animal, sí, sí.
Bé, hi ha festeta.
Està bé.
Però heu vingut
perquè us agrada la rumba?
Sí, sí, ens agrada la rumba.
Digue, digue, Samana, digue.
Perquè vivim també per aquí
i ens hem enterat
i per això hem vingut.
La rumba i les gambes.
Vosaltres no sou gitanes,
en principi, no?
No, no.
Què us sembla?
Els gitanes que viuen
per aquí de part altres,
gent molt,
de moltes generacions
visquent aquí a la ciutat,
no?
Molt involucrats
amb el teixit social
de la ciutat i del casc antic,
no?
Sí, sí, no?
La veritat és que sí.
I la setmana passada
que van ser les festes
del cos del bou,
van fer el joc de botifarra
aquí a la colla jove,
també van vingut a molts gitanos.
Bé, molt bé.
Hi ha molt bon ambient
també pel que fa a la rombeta,
no, a la ciutat?
Sí.
Què diríeu,
què destacaries?
De què?
De la rombeta de la ciutat,
del grup que surten ara,
per exemple,
de Guantajena.
Bé, molt bé.
Almenys fa vidilla
a la ciutat.
Sí, aquesta nit
també hi ha concerts aquí.
Bé, molt bé.
O sigui, balanç,
diríeu que positiu,
no, venir avui aquí a la festa?
Balanç positiu,
no, venir a la festa avui?
Sí, molt positiu.
Sí, sí.
Val la pena.
Amb tant de música de fons
gairebé no s'escoltàvem les veus,
però baixa,
estaven contentes
d'haver assistit
a aquest vermut popular
en el marc de la primera festa gitana
de Tarragona.
Un vermut popular
que va donar pas
amb molts més actes.
De fet, al matí hi havia hagut
un esmorzar popular,
també jocs per la canalla,
gincana,
i també la tarda
amb els seus protagonistes,
la canalla,
amb un carreu que popular,
també amb un joc de multifarra,
però en casc pels més grans,
una partida multifarra.
Tot plegat va servir
de preàmbul
pel gran acte culminant,
la festa de la rumba catalana,
amb l'actuació
d'Estrelles de Gràcia,
Sonora Cali
i vergüenza ajena,
els tarragonins,
vergüenza ajena.
Van parlar també
amb altres persones
que eren allà,
al vermut popular,
com dèiem,
a base de musclos al vapor,
de llagostins,
de patates,
d'olives,
en fi,
de beguda,
refrescos...
Van parlar també
amb un matrimoni
que eren allà,
que eren a la festa,
i que coneixem també
amb molts dels integrants
de la comunitat gitana
del casc antí.
I també hem vingut
a la festa
la Genoveva i el Rafa,
i són de Ciutat Jardí,
aquí a la vora,
però avui hem vingut aquí
que els del Bou,
què tal, Genoveva,
com esteu?
Doncs molt bé,
hem vingut perquè ho vaig veure
anunciat,
que feien la festa gitana,
i com que a mi m'agrada molt
i a més coneixo gent,
doncs m'assembla estupendo,
però molt bé,
hem fet una festa guapíssima.
És gent del col·lectiu gitano
a la ciutat,
els coneixes, no?
Jo coneixo Manolo,
i després coneixo
un parell de senyores
que me venien a portar
jerseis a la botiga
quan jo tenia botiga,
i sempre ens saludem,
i m'assembla
que si som tots de Tarragona,
doncs ho trobo estupendo.
Com miris,
què és el caràcter
del poble gitano,
dels gitanos tarragonins?
El seu caràcter com és?
Molt alegre,
sempre de festa
i sempre content.
Per mi això és importantíssim.
No es pot generalitzar,
però vaja,
vull dir que
els que tu coneixes
almenys són bona gent.
Molt bona gent.
Jo els que coneixo
són els millors del món,
no he tingut mai cap problema,
sinó tot el contrari.
Vull dir que no,
no, no tinc cap recància
contra els gitanos,
ni molt menys.
No, no, no,
a més, mira quina pinta porto,
jo semblo mig gitana.
Tu no ets gitana, no?
No, no, jo no soc,
però no tinc,
vull dir, no, no, no,
a mi m'assembla molt bé.
Els que jo coneixo
és una gent
molt honrada,
molt amable
i no tinc res en contra,
tot el contrari.
Aquí el casc antic
porta en diverses generacions,
viscanti, no?
El casc antic.
Sí, sí, sí,
i a més ens coneixem
d'aquí a la plaça La Font,
ens saludem,
vull dir que no hi ha
cap problema,
amb absolut, eh?
Però amb absolut.
La rumba el s'agrada també?
Molt, a més, home,
la rombeta catalana,
això és d'aquí,
és la rombeta catalana,
això no és d'altres llocs,
vull dir que això és nostre.
Per cert,
que heu fet el vermut, no?
Suposo.
Sí, i molt bé, eh?
Una passada de vermut,
quasi, quasi el millor
de les festes de Sant Magí,
una passada aquest personal.
Explica'ns-hi a la suïllència,
què hi havia de vermut,
que no ho saben,
què hi havia de vermut?
Ah, doncs mira,
si demanaves vermut, vermut,
ni te'l cobraven.
Les cerveses sí,
però el vermut, vermut no.
Llavors, uns musclos acabats de fer,
calentets, calentets,
molt bons,
i a més fets al vapor,
que és com són bons els musclos d'aquí.
I després hi havia com uns llagostins
i patates fregides,
i tothom que em demanava
s'enduia tot el que volia.
Vull dir que més amables
aquesta gent no poden ser,
t'ho juro.
Moltes gràcies.
Aquest és l'ambient que es vivia
al cos del Bou,
amb un sol de justícia,
per cert,
en aquella hora del migdia,
amb el vermut popular
de la primera festa gitana,
també hem enviant
per la plaça de l'Esperidió,
per enviar taules i cadires,
gent asseguda,
fent la petà,
i vam voler anar fins al local
de la socia gitana a Tarragona,
per veure com estàvem visquent,
també,
a la baixada de Peixateria.
Allà vam trobar la Marta
i vam conversar una estona amb ella.
I ara som aquí al local
de la socia gitana,
aquí al carrer de la baixada de Peixateria,
amb la Marta.
Què tal, Marta?
Molt bé.
Com va la festa?
Molt bé.
Molt animat,
estan molt animats.
No n'hi dono,
la gent que ha vingut?
Molt, molta gent,
molta.
És que n'hi ha molts de gitanos
aquí a la Peralta,
sembla que no, eh?
I de Pallès també.
som on estem ben relacionats.
També s'hi vist que més o menys
anava per igual, eh?
Pallos, gitanos, no?
Sí, sí, sí.
És que aquí estem tots units.
Vull dir,
no tenim aquí res,
m'haig de dir gitanos o espaios, no.
Però encara es diu això,
Pallos, gitanos o...
Però ho diem així a...
Pallès, no?
Pallès, sí,
a més tipus així en confiança, eh?
No allò de dir faltar, no.
És que porteu molts anys aquí a la Peralta,
a diferents generacions.
Tot per vida.
I n'hi ha nascut aquí, no?
I n'hi ha nascut aquí,
no sé si s'han nascut aquí,
tots s'han nascut aquí,
els meus avis són d'aquí,
vull dir que tots.
Tots a Tarragona.
I com és el caràcter de la dona gitana?
Doncs normal i corrent,
com una dona.
Quan tenim d'enfadar,
s'enfadem,
i quan estem contentes,
estem contentes.
Vull dir,
no és perquè som gitanes
tenim d'anar sota l'home, no.
Això ja no és.
Anem a veure igual.
Avance era així, no?
Una mica?
Ah, bueno,
el tens a la meva sàvia, sí.
Però tampoc és com diuen
que surten aquells reportatges a la tele, no.
són normals i corrents,
com un matrimoni paillet,
doncs igual.
Sempre respectant-nos,
claro, mútuament,
tant l'home com la dona.
Vull dir que...
que diuen gitanes,
però normal,
són persones normals.
No m'estalte, no?
No?
És que diuen,
de vegades s'assusten, no?
Però aquí no tant, eh?
La paraula,
perquè ja es coneixen,
tots els païs estan contentíssims.
Però n'hi ha gent de fora,
per exemple,
que diuen,
bé, bueno,
s'ho són gitanes
i ja no gosen entrar.
Per dir, bueno,
gitanos,
no?
La paraula ho diu gitanos,
no?
Què vol dir això?
Els que roben, no?
Dic jo.
A més, ara que aquests dies
el fan fora de França,
no, i tot això,
clar, no ajuda, eh?
A veure,
no és el mateix que nosaltres, eh?
Nosaltres treballem,
aixequem cada dia,
tots els homes van a treballar,
que diuen,
pinta de pagos,
a veure,
n'hi ha uns quants.
Molt a tot arreu.
Molt a arreu,
però a veure,
aquí tothom treballa,
té la seva obligació,
mira, per exemple,
aquest d'aquí és mosso d'esquadra,
el seu nebot també,
com te diria més,
gitanants,
són d'aquí,
treballadors de tota la vida,
ara estan jubilats,
aquest també,
també, també,
és molt treballador.
Molt.
Què tal, home, com estiu?
Com te dius?
Què tal, Josep?
Mira, com jo,
com estem?
Molt bé, molt bé.
Com va la festa?
Molt bé, extraordinari.
Ara mira,
estava preguntant a Marta
com és la dama gitana,
home,
són guapes, no?
Home,
és el nostre, eh?
I s'han de ser guapes per collons,
o no?
Però guapes o molt guapes?
Molt guapes.
És molt magista, eh?
Escolta,
que t'ha deixat molt bé,
a Marta diu,
molt guapes, eh?
Molt magista,
i molt magista,
ella.
Però hi ha aquesta bona harmonia,
hi ha aquest bon rotllo, no?
Nosaltres sí,
vull dir,
és que,
no sé com ho ha explicat,
no?
Vull dir,
si t'havia vingut a la trínia,
ella sap més parlar,
bé,
té el seu curs de mediadora,
té un curs,
clar,
ho sap més expressar.
Suposo que per això
és important un dia com el d'avui
fer una festa
en el mar de Sant Magí,
no?
De la festa...
Som molt creients de Sant Magí,
tan égitanos, eh?
ni que siguin molts evangelistes,
però la meitat de gitanos
som creients de Sant Magí.
I el dia a dia aquí a la part alta,
com és?
Què passa?
Anem a treballar,
obrim l'associació,
els nens van al col·le,
van a l'institut,
per exemple,
els meus fills,
un ja ha acabat l'ESO,
l'altre està estudiant.
Normal.
I corrent.
Normal.
Oi, Marta,
aquesta nit hi ha una festa aquí, eh?
Una festa increïble,
crec jo, no?
Serà xulíssim.
No estareu?
Sí, sí, no, i tant, i tant.
Estarem xulíssims, vull dir,
bueno, veuràs totes les noies arreglades,
com se li cinta casament.
Com, com s'arreglen?
Ui, com s'arreglen,
ja les veuràs totes pintades,
totes prefollades,
com una boda,
com un casament, elles.
Això també és una característica
de la meitat,
que s'arregla molt,
li queda molt arreglar-se.
La dona més,
la fadrina, diguéssim,
la que no té nòvio,
claro,
i aquest dia és especial per ella,
perquè si s'agrada algun xiquet,
ja van mirant-se,
ja van conèixer-nos,
ja els coneixem tots,
però jo,
com els meus fills,
que ja són fadrinets,
tenen 15 anys,
doncs no,
s'ho passaran més aig que nosaltres.
És aquest dia per ells,
avui tothom estrenar roba,
com un casament.
Aquesta festa és ideal.
Molt bé, Marta,
que vagi molt bé la festa,
moltes gràcies.
Molt bé.
Doncs hi va haver-hi festa de la nit
amb vergüenza ajena,
aquests que escolteu de fons,
aquell grup de tarragoní emergent,
també estrella de gràcia
i sonora calí.
Així va ser la festa gitana a Tarragona
aquest dissabte,
una festa, com heu vist,
amb moltíssima activitat,
amb molta concurrència,
en fi,
molt animada,
durant tot el dissabte,
Ricard.
Ara sí.
T'ho has passat bé
el cap de setmana,
eh?
Sí, no,
sí, sí,
no n'hi do.
Què prefereixes,
baixar...
Combinaria amb les dues coses.
A fer submarinisme
o a prendre unes tapetes?
A veure,
combinaria amb les dues coses.
Primer submarinisme,
després tapetes.
Molt bé,
doncs la festa gitana de dissabte
que va comptar
amb el suport especial
d'aquesta casa de Tarragona Ràdio,
una festa que tindrà continuïtat
l'any que ve
després de Sant Magí.
Així,
amb aquest ritme festiu,
arribem pràcticament
al punt horari
de les 12.
Ara de seguida
tornem a repassar en titulars
l'actualitat general del dia.
Gràcies.