Ara són tres quarts d'una del migdia, gairebé dos minuts, camí de la una,
seguim amb tots vosaltres i abans de tancar aquesta hora
ens reservarem alguns minuts per sentir una altra peça del gremi de pagesos.
La veritat és que han vingut una multitud, podríem dir, dels timbalers.
Però ara volem saludar Jordi Bertran.
Ens agrada tant i sabem que a vosaltres també retrobar-nos amb aquest,
el podria presentar així, expert en cultura popular
i jo diria que col·laborador eventual, en aquest cas, al matí de Tarragona Ràdio.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
El tenim a Jerez de la Frontera.
Sí, estem aquí amb una expedició de vuit terragonins
desplaçats en aquesta ciutat amb l'Usa, veient la Setmana Santa.
Escolta una cosa, avui, jo ja sé que estàs molt bé allà,
avui t'hauria encantat, t'ho explico molt ràpidament.
Hem tingut bandes de timbalers de la Setmana Santa que han tocat en directe
i abans de la una, per tant, controlem el temps,
et dedicarem una peça del gremi de pagesos que estan aquí en directe.
Què et sembla el regalet?
Doncs molt bé, moltes gràcies.
I a més a més tinc al costat una persona que té molt d'interès en saludar-te,
dir-te bon dia, és Carles Batxes.
Hola, Carles.
Jordi, què tal?
Bon dia, bona hora.
Bon dia.
Rodejats de confreries del segle XVI aquí en aquest moment també.
I tant, evidentment.
És una Setmana Santa que té moltes particularitats, aquesta de Jerez de la Frontera, no?
Com totes, vaja.
Bé, aquesta és una Setmana Santa potser poc coneguda, a diferència de les unes altes
de les que hem tocat aquí a Tarragona Ràdio, però és una ciutat, doncs, prou important,
amb uns 200.000 habitants, que treu unes 40 confraries al carrer durant tota la setmana.
Té algunes particularitats també que la fan tingut.
40 no són moltes, Jordi?
Home, en comparació de ciutats més grans, doncs, no són el que són més,
però tenen compte amb aquests 200.000 habitants, doncs, Déu-n'hi-do, són una quantitat important.
Té, a més a més, algunes característiques que la fan singular, com, per exemple,
que té la carrera oficial, que diríem que és el lloc on totes les confraries
tenen l'obligació de passar en la Setmana Santa s'Andalusas, més llarga de tota Andalusia.
amb unes 12.000 cadires i 1.400 llotges, això és una particularitat prou singular,
perquè vol dir que pràcticament tota, una bona part del recorregut d'aquestes confraries
sempre passa pel mateix lloc, cosa que és molt inusual en la Setmana Santa s'Andalusia, no?
I, a banda d'això, doncs, té també una altra característica que la fan prou singular,
que és que en un moment que les confraries de Sevilla es desfeien de peces artístiques importants,
per allò de les modes, doncs, aquí a Jerez de la Frontera, la gent les comprava, aquelles peces,
i avui en dia, doncs, algunes de les particularitats de la Setmana Santa sevillana del segle XIX
o principis del segle XX, doncs, es poden veure aquí,
per això ahir, precisament a la nit, ens acompanyava, doncs, un escultor important de Sevilla,
que ens anava guiant una mica per veure aquelles peces que s'havien desprès erròniament els sevillanos,
ells ens deien, i que podíem veure aquí, no?
I ja, per posar alguns exemples, l'antic trono del Cachorro,
el Cachorro, que és un dels cristos més famosos de Sevilla,
doncs, el pas sobre el qual anava suportat,
doncs, antigament, aquesta figura, doncs, està...
Aquest pas està aquí a Jerez i desfila, doncs, el dilluns, no?
O també d'altres palis i altres mantells de les Mares de Déus, no?
També de diferents confreries, com, per exemple, una de l'armargura de Sevilla,
que és una de les més característiques de la Setmana Santa.
Disculpa, a mi em crida molt l'atenció això que acabes de comentar,
però no crec que sigui habitual que una confreria vengui passos a una altra.
Això va ser una moda.
Això és insòlid, no?
No, això és una cosa de les modes, no?
Els escultors, doncs, també estaven subjectes en part a les modes, no?
I aquí és, allò deia, venien una cosa per fer-ne una, teòricament, més maca,
més moderna, més d'acord amb l'època, no?
I això, doncs, són coses que s'encerten o es desencerten, no?
El que està clar és que, en aquest cas, els sevillans alguns consideren que es va desencertar
i per això, doncs, venen en part a veure algunes d'aquestes peces.
No són les imatges, pròpiament, sinó que són tot allò que envolta les imatges,
les indumentàries, les peanes, sobre les quals van col·locades aquestes imatges,
cosa que, doncs, també té la seva part i la seva part d'història, no?
Lògicament hi ha peces aquí molt antigues.
Tu, ja que coneixes, i molt, moltes processons andaluses,
la de Jerez de la Frontera deu seguir una miqueta la seqüència, l'estètica
i la tradició de la resta de processons d'Andalusia.
Doncs, mira, sí i no, sí i no, perquè té algunes coses, també, particulars,
a banda d'això de tenir coses de segona mà.
Jo, no sé, n'he apuntat algunes.
Per exemple, el dilluns assistíem a l'entrada d'un dels cristos més famosos,
que és el Crist de la Viga, que es diu de la Viga perquè va estar penjat o suspès d'una viga d'un temple durant molts anys, no?
Aquest Crist, quan retorna al seu temple titular, que és la catedral,
que abans era una col·legiata fins que es va establir l'arquebisbat aquí a Jerez,
tampoc fa massa anys,
doncs és rebut amb uns focs de bengala que il·luminen tota la catedral,
una mica com l'entrada del braç de Santa Tecla a Tarragona.
Doncs això, 3 i 10 a Setmana Santa, i aquí es produeix el dilluns, no?
És una de les coses també prou singulars, no?
Una altra de les característiques que la fan també una mica diferent,
jo diria que correspon també a les distàncies, no?, que es recorren, no?
Hi ha alguna excepció, però en general podem dir que tot es fa molt, molt a prop del centre,
és a dir, no hi ha grans distàncies d'una punta a l'altra de l'inici dels recorreguts,
i tot i que hi ha moltes confraries simultànies,
avui, per exemple, desfilaran 10 confraries amb 10 itineraris diferents,
des de les 4 de la tarda, no?, d'avui fins a les 11 del matí de demà, divendres, no?
És a dir, d'una manera continuada, no?
Això no és molt habitual, si ho agafem a les altres ciutats, com Córdova, com Granada o com Sevilla,
les distàncies en què es mouen aquestes confraries són molt més llargues.
Tot i així, n'he apuntat un aquí, que és la que va sortir dimarts, una de les de dimarts,
la Clemència, que fa un recorregut, el recorregut més llarg, és de 7 quilòmetres i mig,
és a dir, que Déu-n'hi-do, 7 quilòmetres i mig vol dir tot el terme municipal de Tarragona
des de nord a sud, pràcticament, no?
Tot és d'unes dimensions tremendes, eh?, tot això de la Setmana Santa a Jerez.
Sí, sí, és una cosa bastant singular, no?
I una altra de les característiques també prou curioses,
és que ahir estàvem, per exemple, a la nit amb els companys del Canal Sur,
de televisió i de ràdio, que van fer el seguiment d'una confraria que és molt popular,
que és la confraria que diuen del Prendi, el Prendi vol dir del Prendimiento.
És una confraria que, precisament, té molta devoció amb el món dels gitanos,
però, a diferència d'altres poblacions, aquí realment,
els gitanos els fan una presència, doncs, molt, molt, molt mostrada,
no com a penitents o com a nazarens, sinó, realment, cantant les saetes.
És una de les diferències, jo l'he trobat més així, més notable,
perquè, pràcticament, des que surt fins que torna,
aquesta confraria del Prendimiento, no?, del Prendi, que en diuen...
Això que li dic del Prendi és com estrany, eh?,
perquè sempre hi ha com una mena de protocol i distanciament, no?,
amb tot això de la Setmana Santa, però diuen la confraria del Prendi, no ho sé.
No, no, li diuen així, popularment.
Comsiona molt, jo crec que l'alfabet jerezano té unes quantes lletres menys,
uns quants sons menys, realment, en el dia a dia,
i una de les coses que té menys també és alguns dels noms de les confraries, no?
En aquest cas, és aquesta confraria del barri de Santiago, no?,
que és una de les característiques més interessants.
I després, també, una altra de les coses que també es pot dir
és que hi ha alguns barris molt degradats a nivell urbanístic
que, en canvi, per el motiu de la Setmana Santa,
d'una manera o altra, doncs, reprenen la seva importància, no?
Nosaltres hem tingut l'oportunitat d'assistir en alguns llocs
que jo crec que durant el dia et faria por, doncs, entrar, no?
I, en canvi, a la nit, no?, és a dir, quan retornen aquestes confraries històriques,
o algunes amb tres o quatre segles d'existència, no?,
doncs, d'una manera o altra, sembla que es reprèn, no?,
aquella cadència de la vida diària d'aquests barris, no?,
que, en canvi, doncs, algun d'ells, realment,
hem tingut l'oportunitat d'assistir-hi, és molt degradat, no?,
i que fa un cert respecte amb llum viurna, doncs, entrar-hi, no?
És inevitable? Sí, sí, digues, Jordi.
És que estem fora de temps, pràcticament, ja.
No, d'acord, perfecte. No, no, ja està, ja està, ja estava a dir,
que és una mica suggerent, no?, aquest treball que fan
algunes d'aquestes confraries amb el retorn, diguéssim,
a la vida més diària que havien tingut algunes d'aquestes zones de la ciutat.
I, probablement, aquest sí que sigui un aspecte diferencial
i no els altres que podrien ser més anecdòtics, no?,
que normalment es concentren en els nuclis antics,
aquest tipus de manifestacions, i en aquest cas parlaves d'aquests barris.
Molt breument, perquè tenim esperant el gremi de pagesos
per fer una última intervenció.
Quan parlaves de les magnituds de participació,
Carles Batges feia un somriure.
No sé si vols fer un comentari molt breu, Carles.
No, realment que és veritat, perquè parlàvem d'un nivell de cofredies
i un nivell de participació, que si veies pels 200.000 habitants,
que diu, és molt important, realment.
Només donar-li una abraçada molt forta al Jordi,
que ja sap que me l'estimo molt, i ens veurem aviat.
També el Carles i els companys de Tarragona que tenim aquí,
també seguint aquesta Setmana Santa,
i també recordant la Tarragona.
Una última xifra per acabar, Iolanda,
porten les magnituds, dos passos significatius,
que com són el Crist de la Defensió i la Verge de la O,
cadascun d'ells porta 3.000 flors.
Perquè et facis una idea també d'aquesta magnitud.
Que bonic.
Que m'apuntaven aquí uns companys.
Jo sé que a tu t'agradaven els flors,
per tant, acabem amb un dessall.
Sé que anava dedicada a aquesta última xifra,
les 3.000 flors que surten en aquest pas.
Jordi Mercant, escolta, que et dediquem a aquesta peça
que ara ens presentarà el gremi de pagesos de percussió,
que tu també ets una mica timbaler de tota la vida.
Molt bé.
Que t'agraïm molt, que com sempre,
com cada dijous sant,
ens facis de viatger per les processons
de Setmana Santa de l'Estat.
I torna aviat, que t'enyorem moltíssim, d'acord?
Molt bé, una abraçada i bon dijous sant.
Una abraçada molt forta. Adéu-siau, Jordi.
Adéu, Jordi.
Adéu, que vagi bé.
Doncs de Jerez de la Frontera tornem aquí a la plaça del Rei
i la veritat és que al gremi de pagesos
ja heu vist que ha vingut una formació molt extensa,
molt àmplia.
I a veure, que et toquin alguna altra cosa
per tancar aquesta sisena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Què serà, Josep, concretament?
Doncs, què tocareu, què tocareu?
Passa Villano.
Doncs vinga, som-hi.
Amb el Passa Villano tancarem aquesta hora.
Fins ara!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!