Tarragona Ràdio. Les entrevistes als candidats.
Hortència Grau, bon dia.
Bon dia.
Hortència Grau és la cap de llista per Tarragona
de la coalició Iniciativa per Catalunya Verde,
Esquerra Unida i Alternativa.
Té 50 anys i viu a Cambrils.
Professionalment prové del món de l'ensenyament.
Actualment és la directora territorial
del Departament d'Interior de la Generalitat
aquí a les comarques de Tarragona
i per primera vegada es presenta com a candidata
a unes eleccions al Parlament.
Senyora Grau, quantes vegades li han dit aquests dies
que és l'única dona candidata
que es presenta en aquestes eleccions per Tarragona?
Bé, algunes vegades m'ho han dit.
I jo també ho dic, eh?
Perquè jo ho poso en valor.
Jo també ho dic perquè ho poso en valor
perquè tothom diu que està per la igualtat de gènere,
tots els partits porten un discurs,
uns més, uns menys feminista,
perquè si no fa com lleig, no?
És com dir que no ets ecologista.
Però clar, després a l'hora de la veritat
van de número dos o tres les dones, no?
La nostra coalició no és el primer cop.
Ja vam tenir una diputada dona
d'aquí de la demarcació, la Dolors Comas.
Per tant, ho diem i ens ho creiem.
Ens falta molt per aconseguir una veritable igualtat d'oportunitats,
una veritable situació d'igualtat entre home i dones al nostre país?
Jo crec que sí, que ens falta molt i només cal veure les dades, no?
Les dades de l'INEM, les dades de l'IDESCAT,
qui es queda a casa quan hi ha una persona malalta,
qui es queda a casa a cuidar la gent gran,
qui deixa la feina per tenir la cura dels infants.
I, per tant, també em fa una mica de por
segons quines propostes de CIO o del PP
en comptes d'articular una xarxa pública potent,
donar xecs perquè les dones amb aquell xec tornin a casa, no?
Llavors, hi ha propostes que em fan por
en el sentit que no avançarem cap a la verdadera igualtat.
I després, el sostre de vidre.
El sostre de vidre que dius,
a moltes feines hi ha moltes dones,
però després en la universitat, per exemple,
però després en els càrrecs directius o de comandament
no hi arriben, no?
Per tant, encara ens queda.
Aquests dies veien els cartells
de la campanya d'iniciativa per Catalunya Verde,
veiem, verd esperança.
Què volen representar?
Què volen dir amb això?
Verd i esperança.
Sí.
Primer, esperança,
perquè creiem que en aquests moments
que la crisi està colpejant
d'una manera tan punyent a moltes famílies,
que molta gent està a l'atur,
que molts joves no troben feina,
que molta gent està que si els desnonaran,
que si la hipoteca,
creiem que cal donar un missatge d'esperança,
i nosaltres l'esperança la centrem molt en el verd,
en el sentit que creiem que l'ecologia
o la sostenibilitat,
la lluita contra el canvi climàtic,
aquests temes poden ser i han de ser el motor
que canvi aquest model que ha generat aquesta crisi
i que, a més,
que pugui crear ocupació i reactivar l'economia,
com de fet estem veient també amb l'última EPA,
que totes les ocupacions lligades més o menys
al que anomenem economia verda
s'estan mantenint.
En canvi, el model del pelotaz o del totxo
i tot el que ha associat és la feina que s'ha destruït.
Per això, a veure, esperança, perquè hi ha esperança.
Ara l'acaba d'anomenar economia verda.
Què volen dir amb això, economia verda?
Nous sectors econòmics on es poden crear, per exemple,
llocs de treball de cara al futur?
Exacte.
Quan nosaltres anomenem economia verda,
parlem de coses que ja hem anat fent
i que ja han creat ocupació, per exemple,
tots els llocs de treball lligats a l'aigua
i al tractament del cicle de l'aigua,
depuradores, desalinizadores,
els residus, a la brossa.
Però això ja ho hem fet, camina per alí.
Però després, tot el tema de renovables,
complir amb el Pla Energia 2020,
que és l'eficàcia 20%, estalvi i renovables.
I, de fet, renovables, parlem de biomassa,
de solar, de fotosolar, de fotovoltaica,
de geotèrmia, de cicle combinat.
Això dona feina d'eòlica.
Però no només això, també la rehabilitació d'edificis,
per exemple, ara ja tenim un parc immobiliari molt gran,
moltes cases buides, per tant, nosaltres diem
que tot aquest parc necessita un manteniment
i necessites rehabilitar-lo per fer-lo més eficaç
i eficient energèticament.
Però també el transport, per exemple,
la mobilitat a través del ferrocarril.
Tot el que és l'electrificació del transport,
tant amb els cotxes elèctric, amb els punts de carregament,
com amb la xarxa de transport, això genera ocupació.
Com fer més trens, ara hem aconseguit una cosa
que feia 20 i escaig d'anys que lluitàvem,
que era el traspàs dels regionals.
Ja ho tenim la generalitat,
ara el clúster ferroviari que tenim a Catalunya és potent,
pot generar ocupació.
Haurem de fabricar més convois
per tenir més freqüències, etcètera.
Per tant, és tot aquest sector el que pot generar.
Bé, el que de fet ja està generant ocupació avui en dia,
ja està generant llocs de treball,
de qualitat i de valor afegit,
i investigació, recerca i desenvolupament clau.
Ha parlat de moltes coses en aquesta resposta,
de trens de seguida parlant, per exemple,
de trens de transport públic, però també d'energia.
Ha parlat d'energies renovables.
Calen més parcs eòlics al territori d'aquesta demarcació?
En aquest, de fet, el tema sí que calen...
Ara, amb el decret nou, que fixava les cetes de pes,
les zones de desenvolupament preferent,
s'ha ordenat, perquè durant els anys
en què vam anar a Convergència,
qualsevol promotor, qualsevol constructor,
negociava amb l'Ajuntament i posava el parc eòlic
on li semblava bé, on l'Ajuntament li donés el permís
sense cap tipus d'informe de compatibilitat ambiental, etcètera.
Ara ho hem ordenat.
I, per tant, ara, amb les zones de desenvolupament
preferent aprovades, nosaltres, el territori,
Tarragona, ja compleix amb Escreix la seva quota,
perquè el que no pot ser és que sempre li demanem esforços
al sud, no?, en aquest sud de Catalunya,
que el tenim com el tenim, i, per tant,
ara ja tenim la nostra quota de renovables
i quan les acabem d'implantar, de fet,
quan tinguem acabat d'implantar tot el mapa eòlic
de Catalunya, produirem tanta energia
com, no ho dic jo, eh?, ho diu el senyor Ramon Fol
de la Universitat, com set tèrmiques
de cicle combinat o tres nuclears,
perquè el problema no és de producció
d'energia elèctrica, d'aquesta en produïm
molta i fins i tot n'exportem.
Quina alternativa li podem oferir a Esco
si finalment no val magatzem de residus nuclears
a la localitat de la Ribera d'Ebre?
Bé, jo crec que Esco les alternatives,
bé, en principi el magatzem, nosaltres sabeu
que ens ho posem a que vagi, però no només
ens ho posem a que vagi Esco, és que ens ho posem
a que es planteja un magatzem
centralitzat, des de l'O, Catalunya no,
però a cap lloc, sense un pla
de tancament, un calendari de tancament
de les centrals nuclears.
I, a més, fer-ho d'una manera
progressiva i preparant-nos
per aquest tancament, és a dir, com han fet
altres països del nord quan han proposat
el tancament. De dir, si la vida útil
de la central són 25 anys, donar-li
una pròrroga a l'empresa
perquè en aquells cinc anys de pròrroga
els beneficis, no com ara, que els beneficis
van a les grans lobbies elèctrics,
sinó que els beneficis s'inverteixin,
una, amb el desamantellament en seguretat,
però dos, en fer un pla,
en fer inversions en aquell
territori que es desnuclearitzarà
per crear els llocs de treball.
I, de fet, la Ribera ja té possibilitats,
la Ribera té possibilitats en el sector primer,
en l'agroindústria, en el turisme
sostenible, però perquè, a més,
la central no ha aportat
riquesa a Escó. Té un pipal,
però, en canvi, la renda per càpitas
de les més baixes de Catalunya, i la prova és que
Escó perd habitants, perd 18 habitants
cada any, per tant, no ha generat riquesa.
Cal crear un pla amb
aquests diners del tancament que sí que
pugui generar, a partir del primer sector,
a partir de sectors emergents, pugui generar riquesa.
A les Terres de l'Ebre
hi ha el problema dels nucliars, als voltants
de Tarragona tenim la indústria química
que, periòdicament, va produint incidències
i episodis de males dolors.
Això té alguna solució, senyora Grau?
Jo crec que sí que té solució, i, de fet,
ens hi hem posat a treballar. Ens hi hem posat a treballar
des del Govern de Catalunya, des del Departament
de Medi Ambient, amb tot el tema
del control d'olors. Ara volem
treure, justament, una
llei que controli...
I hi ha les normatives. Les normatives
europees les tenim, el que cal.
Jo crec que la indústria química ja s'ha
posat les piles en els temes de la seguretat,
perquè, ja us dic, és una normativa
que no és que la faci el Govern de Catalunya,
ve de directrius europees.
I el que cal és, per una part,
més control, també inversió
amb detectors, inversió amb més mesures
que caminin cap a aquesta transformació
de la indústria química
per fer-la més sostenible
i més compatible. I hi ha
algunes indústries que, evidentment,
s'han posat les piles i ho entenen,
i altres que els costa més i que cal,
fins i tot, a vegades, sancionar-les
perquè no fan els deures.
Vostès serien partidaris
des d'Iniciativa per Catalunya
d'ampliar, si hi hagués propostes
a les indústries químiques, d'ampliar
fins i tot la presència d'aquest tipus d'indústria
al nostre territori?
Mira, més que ampliar,
dependrà de la proposta,
perquè, clar, les que van lligar,
hi ha indústria química que és compatible
amb la que ja tenim ara i no aporta més risc.
Al contrari, pot ser línies d'investigació
que inclús siguin línies de futur i positives,
com, per exemple, la planta que ha fet
d'un xèmical de membranes
per desal·ladores i desal·linitzadores.
Això són vies de futur,
perquè, a més, creen llocs de treball,
fan recerca...
Clar, hi ha després un sector
més lligat a determinats components
o a la petroquímica
que ens fa més por
en el sentit que sabem
que els combustibles fosils,
els petroli, també tindran
un moment de tope,
vindrà l'encariment,
el famós picó i la punta no,
i, per tant, potser ara a Tarragona
aquest pull ja l'ha desenvolupat,
ja el té prou desenvolupat.
Indústries compatibles en les que hi ha,
que siguin netes,
que creïn valor afegit, sí,
però sempre mirant molt
aquest equilibri del que tenim al territori,
que és la indústria química
que conviu també amb una oferta
de serveis turisme potent,
i, per tant, aquest equilibri,
que jo trobo que és una gràcia
i que haver-lo aconseguit
amb totes les dificultats,
poder-lo mantenir és molt important.
Infraestructures.
Tenen la imatge, per molts,
que vostès estan en contra
de les infraestructures,
que estan en contra
de l'evolució del país
perquè...
No som els pica piedra, eh?
...perquè frenen això,
projectes d'infraestructura.
Per exemple,
l'Iniciativa està a favor
que es faci l'autovia A27,
la projectada entre Tarragona i Montblanc?
Sí, clar, sempre ho hem dit.
A més, hem dit fins a Montblanc, sí.
Per què?
Perquè és una via
que articula el territori,
perquè és una via
que ens facilita
la comunicació de la Conca
amb el Tarragonès
i amb les comarques de la costa.
Però tu ho has dit,
bé, Ricard, fins a Montblanc.
Fins a Montblanc,
de Montblanc a Lleida,
no cal,
perquè és que suposo
que tothom ho entén,
és que és de sentit comú.
Si tenim una autopista estupenda,
que, a més, va bastant buida,
perquè hem de trinxar més territori.
En un moment de crisi
en què no hi ha diners,
escolta, si no hi ha diners
i no hi ha crisi,
posem els diners
amb les infraestructures
que fan falta,
que és amb el tren,
per exemple,
que hi hagi una xarxa
de rodalies
i que la gent que està a Valls
no només tingui dos trens
per anar a Barcelona
o per baixar aquí.
I amb petites obres
que tothom pugui anar
d'un lloc a l'altre
en tren
o posem amb altres infraestructures
que són més intangibles,
perquè infraestructures
no només són carreteres,
infraestructures són depuradores
que fan possible
que puguem
no agafar més aigua
dels capdals dels nostres rius
i recuperar-los.
infraestructures
són infraestructures
del coneixement
com els centres de recerca,
però no sé per què
tenim aquell xip
del totxo
i de la carretera
que a més això
és insostenible
perquè amatem més CO2,
col·lapsem,
vull dir,
nosaltres,
clar,
no és que siguem allò,
no volem tornar a la caverna,
ni molt menys,
el que volem
és una societat més neta,
un aire més net
i més còmode
per la ciutadania,
perquè a més al final
aquí pringues
els de sempre,
perquè qui no té cotxe
no té la llibertat
de desplaçar-se.
En canvi,
si tu poses un transport públic
que ve de preu
amb freqüències i tal,
això sí que és llibertat,
llibertat per anar
a comprar reus
al cinema a Tarragona
o a les Gavarres,
que ara una feina d'aquí
no té cotxe per anar-hi,
per exemple.
Ja que ha parlat
de transport públic
i de trens,
ja ho has mentat,
recordem,
el proper 1 de gener
la Generalitat
assumirà
les competències
dels trens
a mitja distància,
dels trens regionals.
Imagini,
senyora Grau,
que vostè és la responsable
del servei
aquí a nivell de Tarragona.
Què és el primer que faria
si pogués l'1 de gener
tenint en compte
que ja té assumides
aquestes competències?
El primer que faria
augmentar els convois
i les freqüències
entre les principals ciutats
que articulen
el Camp de Tarragona
i entre les ciutats
més allunyades
i crec que és possible,
crec que és possible
perquè és una qüestió
d'envaloparador
que et faci un pressupost
i fer un contracte programa.
Tenim els convois
perquè s'han retirat convois
de l'àrea de rodalies
quan s'han fet
les rodalies
de Barcelona
i per tant
jo crec que és una voluntat
política
de fer aquest contracte programa
de dir
a veure,
per què fes-me un pressupost?
Perquè tinguem
cada, per exemple,
cada 15 minuts
amb les hores punta
i amb les hores ball
cada mitja hora.
Can Valls,
Can Brils,
Vilaseca,
Reus,
Tarragona
i després
mirar quines estacions
on ens fa falta
posar estacions
que n'hi ha unes quantes
que són clares
i sobretot
mirar
fer un model
de gestió de la mobilitat
que tingui en compte
la interconnectivitat.
O sigui,
fer la real integració
no només la tarifària
que l'hem fet aquí
amb els autobusos
sinó la tarifària
i la funcional
i que jo pugui
desplaçar-me
amb un únic tíquet
com a totes les ciutats
àrees metropolitanes
d'Europa
i pugui deixar l'autobús
i agafar el tren
i tornar a agafar l'autobús
i sobretot
articular-ho també
amb l'estació
aquesta
Out
que tenim a Perefort
i que suposo
que els de Valls
els diuen anar molt bé
però els de la resta
del territori
ho tenim magre.
Està a favor del tramvia?
Del tramvia del Camp de Tarragona?
Totalment.
No és que estiguem a favor
és que nosaltres
portem
és com un mantra
portem dient-ho
des dels anys 90
allò del tramcamp
i mira si hem perdut temps
planificant
per on havien d'anar les coses
a més el tramcamp
per àrea metropolitana
i el tramcamp
integrat
amb aquestes rodalies
i amb aquests autobusos
o sigui
integrant tota aquesta interconnectivitat
perquè això sí que és
això sí que fa àrea metropolitana
això sí que fa
que
que ens olvidem
del discurs
i de les baralles
i les picabaralles
entre les capitalitats
perquè això articula
el territori
i fa que la gent
realment
se'l senti seu
el territori.
Parlem de territori
i de la capitalitat
que parlava ara
de les baralles
el Parlament aprovava
en la recta final
de l'entera legislatura
la llei de vagaries
però hi ha tota una sèrie
d'entrebancs
que l'envolten
creu que
es pot
i s'ha de desplegar
la llei de vagaries
en aquesta propera legislatura?
En aquesta propera legislatura
hi ha una vagaria
que s'hauria de desplegar
clarament
perquè és una demanda
històrica
i perquè a més
crec que
i és la de Terres de l'Ebre
el territori
té una identitat
forta
i perquè a més
de fet
el desplegament
funcional
ja l'hem fet
en aquests set anys
de govern d'entesa
s'han desplegat
a Terres de l'Ebre
hi ha delegacions
de tots els departaments
de la Generalitat
s'ha invertit
arribarà a la universitat
i per tant
aquesta
vull dir ara
ja són un àrea
de desenvolupament funcional
el que cal
és donar-li
acabar-li de donar
aquesta
marc legal
però clar
jo també soc
a veure
tots sabem
que això
per a fer això
hauríem de canviar
lleis orgàniques
que continuen
fixant la província
i llavors
també caldrà
que mirem
els diferents nivells
de l'administració
com els articulem
perquè el que no té sentit
és si
si posem en marxa
una vagueria
continuar mantenint
doncs
a lo millor
consells comarques
diputacions
etcètera
per tant
aquí
primer
de cara a l'estalvi
i de cara a una coherència
i eficiència
de l'administració
no podem anar
interposant nivells
haurem de racionalitzar-ho
per tant
ho veig
complicat
aquesta propera legislatura
en aquests quatre anys
de govern
de progrés
de govern d'esquerres
iniciatives
Esquerra Republicana
i el PSC
en què s'ha notat
precisament això
que sigui un govern progressista
és un govern d'esquerres
en el nostre territori
mira
jo no tornaré a fer
el llistat
aquest llistat
d'inversions
que s'han fet
no?
perquè al final
sembla que la política
sigui només gestió
i jo penso que la política
és més que gestió
no?
jo crec que s'ha notat
a part de l'augment
aquest d'inversió
que hi ha hagut en polítiques socials
en què s'han canviat
molts valors hegemònics
s'han canviat valors
que per a mi eren importants
un
l'aigua
fa uns anys
la cultura de l'estalvi
de l'aigua
no hi era
i en canvi avui
aconseguim estar
en els números més destacats
d'Europa
la gent ja sap
que l'aigua és un vescàs
i que per tant
no es pot malbaratar
amb els temes
mediambientals
s'ha fet un abans
amb la recollida
de la brossa selectiva
tots els pobles
teníem abocadors
la gent
fotia la brossa
les rieres
tots els pobles
tenien abocadors
incontrolats
avui dia estem
a sobre d'Espanya
en el nombre més alt d'Espanya
reciclem uns 37%
de tota la brossa
però també hem reduït
amb les bosses de plàstic
hem reduït
i sobretot
aquell canvi cultural
per exemple
hem posat polítiques
que no s'havien fet mai
l'habitatge
l'habitatge públic
amb ajudes a l'habitatge
perquè l'habitatge
no està en mans del mercat
l'habitatge és un dret
que l'administració pública
ha de garantir
però també per exemple
amb el concepte
de seguretat
l'hem canviat
la seguretat
no és només
perseguir els delinqüents
no és només
el fenomen
que teníem
això
del fet delinqüencial
no
seguretat
és el dret
de les dones
a viure sense violència
seguretat
és a la protecció civil
i també per fi
altres valors importants
per exemple
que no havien existit
en 23 anys
no havia hagut
unes polítiques
de recuperació
de la memòria
una cosa
que molta gent
estava demanant
perquè érem
l'únic país
que havíem fet
una transició
en silenci
totalment
en silenci
ocultant
perquè en aquell moment
l'havíem de fer així
però tots els països
que han sofrut
una dictadura
una guerra
han fet els seus
processos de recuperació
i avui dia tenim
un memorial democràtic
que ha fet una feina
i que jo penso
que tenia un deute
amb tota la gent
no només
que va lluitar
i va morir
per defensar
un govern legal
com era la república
sinó després
la gent
que va lluitar
per recuperar
la democràcia
que avui tenim
i clar
a mi em fa molta por
quan el PP
diu que per estalviar
vol carregar-se
el memorial democràtic
ho haurà d'explicar
a totes les entitats
memorialistes
a totes les famílies
els haurà d'explicar
s'ha acabat
la legislatura
s'està acabant
la legislatura
ha arribat
la campanya electoral
i al final
l'iniciativa per Catalunya
sembla que s'han quedat sols
apostant
per un tercer govern
d'esquerres
amb unes enquestes
a més que donen
una àmplia majoria
a Convergència i Unió
com s'ho explica?
Bé
ens hem quedat sols
apostant per un govern
per refundar
l'esquerra
per refundar
Què volen dir
amb refundar?
Volem dir que
nosaltres
som coherents
som una força coherent
i per tant
hem format part
d'aquests set anys
de govern
Dribardín
nosaltres en aquest govern
hem tingut la força
que hem tingut
12 diputats
i ens hauria agradat
que aquest govern
hagués anat més a l'esquerra
amb moltes coses
també és la veritat
en aquests set anys
hem tingut
hem tingut moltes punyalades
traperes
del govern
central
vull dir
hem tingut
que enfrontar
coses que ens han vingut
imposades
com la retallada
però per tant
nosaltres diem
si refundem
un proper govern
volem un govern
on tinguem més força
i on puguem sortir
més cap a l'esquerra
però és que a més
és lògic
el que no pot ser
és que hàgim estat
set anys
defensant unes polítiques
fent unes polítiques
i que ara
diguem que no en volem més
d'això
que no en volem més
set anys lluitant per una política fiscal progressiva justa
que pagui més el que més té
i que en canvi ara diguis
no, doncs ara com que les enquestes me van malament
oi quina por
tiro cap enrere
i ara miro a convergència
no, bueno, això és la tàctica aquesta
que també han fet
han fet a vegades
els demòcrates
als Estats Units
davant de la força
d'altiparty
i no els ha sortit bé
tu t'has de quedar amb el teu discurs
i amb la teva coherència
és que al final
també jo crec que la gent
també ho valora
per això volem un govern d'esquerres
volem refundar un govern
amb més força
i de fet
tot està obert
jo continuo pensant
que encara que les enquestes
donin una clara majoria
no li donen l'absoluta
i per tant
com que aquí no triem president
triem un parlament
i és el Parlament
qui amb les seves forces
tria un govern
doncs, bueno
haurem de veure
quins són els pactes
que per altra part
m'encantaria
que la ciutadania
també ho pogués saber
quan va votar
que els partits
diguessin clarament
amb qui votaran
amb qui governaran
i amb qui no
perquè això és fer la política
amb parells de vidre
i potser no tindríem
tanta desafecció
Amb quina força electoral
li agradaria comptar
el proper diumenge?
Amb quina força
m'agradaria governar
comptar
a veure
nosaltres faríem
pactes sobre programa
evidentment
el que sí que tenim clar
és que vistos els programes
el que hem vist de programa
nosaltres no podrem
no podríem governar
ni amb Convergència
ni amb el PP
amb Ciutadans difícilment
i bueno
podríem arribar
això no vol dir
que per exemple
amb el tema nacional
amb el tema nacional
amb el tema de la nostra
Uncaix Espanya
nosaltres no poguéssim
arribar a pactes puntuals
amb Convergència
perquè aquí necessitem
un front comú catalanista
i aquí excloc
completament el PP
a Ciutadans
perquè a més són els que
ens han posat
el PP en particular
amb el problema
que tenim ara
i per tant jo crec
que aquí
totes les forces catalanistes
hem d'anar una
davant de Madrid
perquè és que si no
estem perduts
aquí hem d'anar una
i pactar un full de ruta
en el que puguem anar
tots junts
a aconseguir més autogovern
i a definir ja d'una vegada
el nostre encaix amb Espanya
que com deia Ortega i Gasset
doncs ja en portem 100 anys
o bé més
i per tant
aquí sí que haurem d'anar
tot xauna
Immigració en aquesta campanya electoral
què li sembla
de forma molt sintètica
S'han passat totes les fronteres
és l'abisme
és l'abisme
vull dir
s'ha passat
com el PP
ha passat totes les fronteres
totes les ratlles vermelles
i a més jo crec que això
ara potser li aportarà boig
però a la llarga
és el pan
per a oi
i per a mañana
i una altra qüestió
és molt fals
i molt demagògic
el seu discurs
perquè només el fan a Catalunya
llavors és el seu laboratori
jo suposo que ells estan mirant
a veure aquest extrem xenòfob
i aquest discurs extrem xenòfob
radical d'extrema dreta
si els hi funciona
si els hi ha funcionat a Catalunya
per després suposo
que intentaran aplicar-ho
a les perifèries
als barris obrers
una mica com ja va passar a França
per tant molt perillós
molt perillós
perquè això
això no fa país
i això crea
crea tensions
que són innecessàries
ho han fet amb el catalanisme
ho han fet amb la llengua
i ara ho estan fent
amb la immigració
i això pot tenir
conseqüències perverses
per a tothom
Última part de l'entrevista
sis preguntes
i sis respostes
en síntesi
de forma molt sintètica
senyora Grau
una paraula per definir
Tarragona Ciutat
una paraula
per definir
Tarragona Ciutat
el mar romà
una paraula
per definir
la seva formació política
el verd i el vermell
un defecte
i una virtut
seves
personals
un defecte
que soc molt impulsiva
una virtut
que soc molt treballadora
Què és el millor
d'una campanya electoral
tenint en compte
que és la seva primera
com a cap de llista
El millor
el contacte amb la gent
poder parlar
amb la gent al carrer
i escoltar sobretot
Ara que ja som
patrimoni mundial
els castells
patrimoni cultural
i material
de la humanitat
quin lloc li agradaria ocupar
suposadament a vostè
en un castell
en una colla castellera
on li agradaria estar?
A mi m'agradaria estar
fent pinya
tot i que m'agrada
molt escalar
i potser
clar
si fos petita
ser l'atzaneta
perquè m'agrada escalar
m'agrada la muntanya
Totes les posicions
li agradaria
Totes?
Sí
És que m'agrada tot
és el problema
I l'última pregunta
on la podrem trobar
el primer cap de setmana
de després de les eleccions?
Si no passa res
i no hem de treballar molt
a la muntanya
fent muntanya
agafaré els esquís de muntanya
i m'aniré al Pirineu
Al Pirineu
Sí
Sí, perquè aquí no tindrem neu
Hortència Graua
ella és la cap de llista
per Tarragona
d'Iniciativa per Catalunya
Versa, Esquerra Unida
i Alternativa
Aquesta àmplia coalició
d'esquerres
que es presenta a les eleccions
ella és la primera vegada
que encapçala la candidatura
per Tarragona
i ella ens ha acompanyat
durant una estona
aquest matí
a la sintonia de Tarragona
Ràdio
Hortència Grau
molta sort
en aquesta recta final de campanya
que li vagi molt bé
Gràcies
I fins la propera
Bon dia
A la propera
A la propera
Gràcies