Ens acompanya d'una banda Jordi Collado. Bon dia, Jordi.
Benvingut del moviment Laic de Tarragona.
Fàtima Souki, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és mediadora cultural de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Ja en una ocasió ens va acompanyar.
Una mica, no vam parlar ben bé del burca, però sí de les...
Hem parlat en general de la mediació intercultural.
De la mediació.
En què consisteix.
I fixa't que, si no recordo malament, quan vas venir vam parlar en general,
però vam apuntar molt al tema de la dona.
Sí, de la dona, sí.
En els hospitals.
A l'hora de parir, a l'hora de fer la visita mèdica.
Això, exactament.
A veure què donarà de sí.
Jo crec que molt, perquè també podem saludar Zara Hermic,
de l'associació Amic, de la UGT.
Zara, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hay que decir que Zara habla catalán perfectamente,
pero me ha pedido con toda lógica que ella sabe,
porque además lo ha comentado con compañeros y compañeras suyas,
que son también inmigrantes marroquíes, la mayoría de ellos,
que todavía no entienden el catalán y que en todo caso ella haría sus intervenciones en castellano
para que la puedan entender, sobre todo teniendo en cuenta la importancia y la trascendencia que tiene esta cuestión.
També m'agradaria apuntar que tant la Zara com la Fàtima sou musulmanes.
Sí, sí.
Sou dones religioses.
Sí.
I m'agradaria també, i diréu, ui, que superficial, però jo crec que aquesta descripció cal fer-la,
que jo vaig més tapada d'aquelles, objectivament, sí?
Sí, clar.
Vaig bastant més tapada d'aquelles.
Jo porto samarreta de màniga curta, collall,
la Fàtima va amb una samarreta de tirans
i la Zara va amb una brusa sense mànigues.
A veure, jo crec que sembla un detall superficial, però aquí sí que és important dir-ho, no?
No, no, és que això ho feia des de petita
i al meu país d'origen també em vestia d'aquesta manera.
Quan fa calor és ahí.
Ja veus, clar.
Bé, això és important, eh?
Sí, jo també, la veritat, quan vaig arribar aquí fa 12 anys que vaig a Catalunya,
jo no vaig canviar pel sentit del meu vestit,
perquè jo sempre al Marroc anava així.
no vol dir que jo sóc tan liberal, però sóc musulmana practicant.
I com nosaltres, els musulmans, tenim una agenda,
perquè una agenda cadascú,
i cadascú si fa una cosa té més notes que l'altra,
si no compleix una cosa té menys notes.
Jo no porto ni el vel, ni el burka, ni res,
doncs tinc més notes.
No vol dir que no sóc musulmana practicant,
perquè tant la burka com el vel,
la persona que s'ha de portar-lo, s'ha de portar-lo amb normes.
Jo, clar, jo no puc fer totes les normes.
Jo no puc posar-me, per exemple, el vel
i pot tenir una relació fora, per exemple, del matrimoni,
que això es proveix en la nostra religió.
Però això, com jo veu que no puc complir això les normes,
prefereixo anar així amb roba normal,
que poso el vel i al final del cap no compleixo les normes.
Això ja és pejor que posar el vel i fer coses males.
Jo pensava que era molt important acotar
que vosaltres sou musulmanes i que sou practicants.
Sí, sí, practicants.
Jo soc musulmana practicant,
però jo entenc molt bé que mai en l'islam,
el vell o el borcà són obligatòries,
perquè si volen saber més sobre aquest tema,
poden consultar el catedràtic Samin Nair,
que va explicar el Corán amb visticolos,
si és surat, si va a demostrar.
Jo també abans de Samin Nair conèixia aquest tema,
i per exemple ja sap el Corán que diu que es dirigeix a les musulmanes
que porten només a qui han de tapar els pits.
Això és el que ha sortit en el Corán,
i mai en el Corán ha dit que s'ha de portar el mocador.
La religió catòlica també ha convidat a tapar-se els pits.
Sí, això mateix.
És que quan vaig parlar amb alguns antropòlogs
han dit que el fenomen del vell
era un fenomen de la Mediterrània.
Tots els països de la Mediterrània ho portaven.
Amb l'esort econòmic,
alguns països ara del nord de la Mediterrània
l'han tret,
però alguns al sud de la Mediterrània ho porten.
Això és el tema dels homes
que volen que les coses segueixin el mateix
i no volen donar a les dones la llibertat.
Per això jo crec que és un tema de masclisme,
és un tema de religió.
Si us sembla, us faré una pregunta molt bàsica,
molt senzilla,
us demano que em contesteu breument
i després anem aplicant matisos.
S'ha de prohibir el Burka, Jordi?
Als espais públics és necessari identificar-se?
Jo crec que no,
que no s'ha de prohibir.
Per un plantejament bàsic,
que és que els països europeus
on ho estan prohibint,
fa 20 anys que legislan sobre la religiositat,
vingui d'on vingui.
En aquests moments, en aquest país,
tal com tenim el Pati,
que som un país a confessional,
que tenim un tractat internacional amb l'Església,
que financem íntegrament l'Església en aquest país,
que donem possibilitats a les regions reinstal·lar-se.
Intentar fer un debat sobre la religiositat ara mateix,
aplicant aquest tipus de normatives,
crec que és un error.
Fàtima, l'hem de prohibir.
jo crec que en els països públics,
no s'ha de prohibir perquè cada persona té el dret a la diferència,
però en els països oficials,
jo crec que si l'Azhar,
si coneixeu l'Azhar,
que és la universitat la més famosa del món islàmic,
on sorten les fatuas,
la fatua és la decisió.
Allí l'han provat el sheikh,
el sheikh,
el sheikh Mohamed Sayyid Tantawi,
ha provat la burca,
perquè s'han adonat que en els exàmens
venen homes vestits de burca
i passen exàmens per les dones.
Per això l'han provat,
jo crec que és lògic.
Zara.
Sí, la verdad, en mi punto de vista
como mujer musulmana practicante,
yo lo veo por la lógica,
lo veo que es normal que lo prueben
en las administraciones públicas.
Como tenemos que identificarnos
cada vez que vamos a hacer un trámite,
hay que ir destapado la cara
y presentar el documento.
Entonces, una vez que se presenta el documento,
si la persona va tapada,
no sabemos si es una mujer o un hombre.
Por eso que yo lo veo por la lógica.
que sí.
Pero los municipios que van más para allá,
que hará el futuro,
quieren proveerlo a la vía pública,
no lo veo normal y es un error.
No sé què penseu vosaltres,
entre moltes coses,
i com passa en aquest àmbit,
també passa en altres,
tenim un gran desconeixement,
tots, absolutament de tot.
Només cal escoltar l'exemple que posava
la Fàtima de la universitat.
de l'Azhar.
Tenim un gran desconeixement,
ens falta una gran informació a la ciutadania.
Sí, que tothom pot consultar
la Universitat de l'Azhar i el Burka
i sortirà.
Però vosaltres creieu que això és un debat sobre el Burka?
Aquí hi ha molts debats,
que s'estan barrejant, no?
Jo, la verdad, quiero añadir una cosa,
que al mundo musulmano,
que allí el libro que es diu al Corán,
pero bajo el Corán
hay cuatro personas muy conocidas,
muy famosas en el mundo musulmán
y cada persona ha hecho su futua, ¿vale?
Nosotros en Marruecos aplicamos el sunnah,
que es lo que ha hecho Mohamed,
la profeta Mohamed en su vida.
Y también tenemos al libro,
eso que le llaman al Malikia.
Al Malikia es un poquito más abierto.
En nuestro Dios, Allah, que ha dicho,
como hay cuatro personas,
tienen diferentes puntos de vista,
siempre hay que elegir lo más fácil.
Entonces, por allí que hay países
que obligan a las mujeres que llevan la Burka
y hay países que no.
Por ejemplo, en la sunnah,
al profeta...
Sí, nosotros al Malikia.
Y más a más aplicamos en Marruecos al sunnah.
Sí, son cuatro sectos muy famosos al islam.
Lo que ha hecho la profeta Mohamed en su vida.
Por eso, Mohamed, cuando le preguntaron
cómo tienen que ir las mujeres,
y él enseñó, enseñó así y así.
Quiere decir que hay que ir con la cara destapada
y los manos destapados.
No quiere decir que las mujeres no tienen un privilegio.
Al contrario.
Yo como musulmana, al islam sí,
que respeta a las mujeres.
Por eso, apuesto, una obligación
que van con el velo, apuesto.
Lo hacemos a la inversa.
Os he preguntado,
¿se tiene que prohibir el Burka?
¿Hay que obligar a las mujeres,
en su determinado contexto,
en su contexto,
a que lleven el Burka?
No, yo creo que no.
No, no.
Es que algo se puede aportar la respuesta primera.
Alguien podría pensar...
No prohibimos el Burka,
pero sí que tenemos que obligarlas.
No, y más a más,
el islam no ha obligado
que las mujeres van tapadas o destapadas.
El islam sí que viene en una zora,
que es de un zora de al-Bakara,
que explica lo que las mujeres
hay que llevar el velo,
la cara destapada y las manos.
No, lo siento, amor.
Y si lo he visto en la zora de al-Bakara,
sí que existe.
La zora dijo que...
Pero lo cumple lo que ha hecho
la profeta Mohamed,
enseñando la cara destapada
y los manos destapados.
No, es que no hay estudios
de gente muy sabia
y son teólogos
que van a demostrar
que en la época
de la profeta,
sallallahu alayhi wa sallam,
las donas andaban
al mercado
en el pelo aichín,
ybran o tapaban el...
és que només
si estudiem
molt bé l'islam,
no aquí,
com surt
en la declaració
del Samin Ney
que ha explicat aquí
i hi ha altres teòlogos
del món islàmic
que van demostrar
que mai, mai...
En principi,
el burka...
Ha sigut obligat...
La imposició del burka,
diguem-ne,
o podem entendre així
per resumir una mica,
és una imposició
que fan determinats col·lectius
d'homes
que diuen representar
l'islam.
No, és que...
Ara estem parlant
del velo.
Ah, del vell.
Del vell.
El burka,
el burka peor...
El burka,
per exemple,
si agafem el fenomen
del burka,
va a sorgir
en l'època
d'Abdelmola,
d'Afganistan,
que va obligar
a les dones...
Abans d'Abdelmola,
en l'època
d'emperadrius persos,
era un símbol
de noblesa,
perquè les dones
de noblesa
no es barregen
amb les classes populars.
Sí, sí.
Jordi.
Jo és que crec que
coincidim completament
amb el plantejament
que en realitat
el burka neix
com una distinció
de la classe alta
i les classes populars
comencen a copiar-ho
per voler ser iguals.
Jo crec que,
com plantejaves,
hi ha tres debats
concrets i contundents.
A la pregunta
jo crec que la podríem
respondre
al que feies al principi.
Jo crec que hi ha
un debat
que és religiositat,
que és el que sempre
acabem abocats,
per desgràcia
o per sort,
però que mai el fem,
crec que amb la serenitat
i amb la representació
necessària
de la societat
com per poder-ho fer.
Hi ha un debat
sobre la seguretat ciutadana
que és concret i clar.
I estem tots d'acord, no?
I aquests estem tots d'acord.
Sí, sí, la veritat sí.
I hi ha un debat de gènere
amb el que també
estem tots d'acord.
I a mi el que em sorprèn
i no ho sé vosaltres,
tots esperàvem
que amb la crisi,
la situació,
el debat sobre la migració
fos ampli
i fos...
comencés a...
I fos un altre escenari, no?
Sí.
No, no, no.
És que nosaltres
ho sento molt,
estem molt convençuts
d'aquest tema
perquè ho trobem
molt ridícul
de parlar d'aquest tema
i ara estem esperant
que sorgirà
després del debat del velló.
Estem segurs
que serà alguna cosa
que serà connectada
amb el món musulmà.
Però que serà així
un debat superficial.
Sí, no, no,
és que no,
és que per desviar
la massa pública
s'ha d'agafar
i el que és molt,
molt estrany
que ara
amb la crisi al Marroc,
saps el que està
en debat
aquests dies
l'Associació Marroquina
de Drets Humans
parlant de la laïcitat
i homosexualitat.
Aquí a Espanya
és quasi al revés.
És veritat.
No, no,
és que és una cosa
molt estranya
que jo trobo.
Acabem amb aquesta intervenció.
després voldré,
perdoneu,
que escolteu
unes opinions del carrer.
El que deia
és just això,
que són pilotes fora bàsicament
i després
que en el debat
sobre la immigració
i la classe política
que normalment
no l'encerta gairebé mai,
desencerti d'aquesta manera,
o sigui,
ara mateix s'han posat
en allò
de
i jo mas.
I aquest debat
l'altre dia
el Faro
feia l'acudit
de la bola de neu.
S'està convertint
en una bola de neu insuportable
que ja veurem
on l'aturem
perquè
amb l'electoralisme
i la demagògia
poden...
I la barbaritat
que s'estan dient
arrel d'això.
Clar,
és que
calar foc
en aquest tema
és supersenzill,
no?
I començar
la guspira
surt en qualsevol lloc.
Escolteu-me
algunes opinions
que hem recollit
al carrer.
M'imagino
que n'hi ha moltes,
eh?
Això no té,
lògicament,
no és una enquesta
ni és un estudi,
són senzillament
opinions agafades
a l'atzar,
ho ha fet el Josep Ardila.
No,
jo no crec
que l'Ajuntament
de Tarragona
hagui prohibir
aquest tipus
de prohibició
perquè
les persones
que porten burques
són unes persones
i tenen
els mateixos drets
que tothom
i no crec
que una entitat
pública
hagui prohibir
una part
d'una cultura
que represente
la societat
de Tarragona.
Jo no sé
si és exactament
l'Ajuntament
el que ha prohibit
la burca
però realment
me penso
que hi ha d'haver
una mica
més de serietat
sobre aquest tema.
Nosaltres
estem integrats
aquí
no menys
que integrats
ells
aquí una mica
per tant
jo diria
que realment
hauríem de
prendre mesures
tot.
Aquí és la pregunta
potser
que realment
no sé
quin estament
ha de prendre
la decisió
aquesta
però realment
hauria de ser
que realment
ells s'adaptessin
torno a repetir
a nosaltres
no a nosaltres
amb ells.
El Ayuntament
puede consultar
directamente
prohibir
no.
Ahora bien
vivim en una democràcia
i si
nos guiamos
por lo que nos dicen
los derechos
de los españoles
y cómo debemos
convivir
el que vaya
a una persona
por la calle
tapada
no es
yo no lo veo
correcto.
Es un debate
que me parece
que no hay debate
o sea
es evidente.
Dentro de la seva
competencia
dentro de lo que es
el seu espai
pues em sembla
que sí
es él
el que ha de marcar
com ha de
anar
identificat
les personas
¿no?
A mi em sembla
bé
¿Por qué?
Porque es una manca
de coneixement extern
de qui es la persona
que porta
es como si yo
ahora mismo
somos un barrio
de guillo
al cap
y entre la administración
ha de manar algo
a mi me sembla
pues muy adecuado
el tema religioso
per mi es una excusa
yo pienso que es un problema
más cultural
que no religioso
que sí que la cultura
y la religión
están en conjunto
están muy bien
unidas
pero yo pienso
que hoy en día
permeten que la gente
no se pueda identificar
pel carrer
que em sembla una barbaritat
jo dic
jo voldria anar demà mateix
amb un barrio
i segurament
que aniria a un puesto
i bueno
entro en un banc
amb això
i segurament
que me'n fotrien
pel cap
el vintre de seguretat
segur que no em fotria a sobre
per tant
penso que és adequat
Una de les intervencions
deia
però
és que no hi ha debat
no sé
què us sembla
realment
a vegades
la societat
demostra una maduresa
que no es va reflectida
és que sobre la seguretat
no hi ha debat
si és que això
està clar
el problema
és com es barreja tot
jo a vegades em pregunto
i no em fa res
per la nivell personal
eh
aquesta dèria de salvar els altres
que ens agafa a tots
de tant en tant
jo quan sento parlar
de que
de les dones musulmanes
com unes dones
que estan sotmeses
com unes dones
que no tenen possibilitat
de formació
que estan tancades a casa
criant la canalla
amb el seu burka
allà posat
perquè aquesta és la imatge
que s'intenta projectar
i pel coneixement que tenim
les dones musulmanes
com les que no ho són
hi ha dones que estudien
que treballen
que es formen
que tenen una família
i uns fills
que fins i tot
exerceixen un cert matriarcat
d'altres que estan
absolutament subjugades
a l'home
vull dir que es donen
situacions
i circumstàncies
que universalment
pateixen
moltes dones
independentment
de les seves creences religioses
per tant
jo no sé si parlem
de religió i dones
o estem parlant
de gènere exclusivament
més enllà
de la religió
que professi cadascú
ho plantejo
perquè vosaltres
insisteixo
i és important dir-ho
sou dones musulmanes
i esteu al món
i teniu una activitat pública
i privada
i feu la vostra
com qualsevol altra dona
no?
Sí, jo la veritat
no niego
que
hay personas
que hay mujeres
que lo llevan
tanto el velo
como la burka
lo llevan por obligación
y eso no es bueno
en nuestro
en nuestra religión
porque la religión
ha dicho
que aquí tenéis
mi religión
mis normas
lo que quiere
que lo llevan
lo practican
lo que no quiere
cada uno
y sus cosas
pero al fin y al cabo
cada uno
tiene notas
menos notas
siempre vuelvo yo
a las notas
para que la gente
me entiendan
porque la verdad
yo tengo carrera
en general agrónoma
y yo digo
una experiencia personal
yo estaba estudiando
en Marruecos
cuando acabé mi carrera
me salió un trabajo
en el sur de Marruecos
unos 800 kilómetros
de mi casa
entonces fueron
mis hermanos
chicos
al medio
tú no puedes ir
a este sitio
porque eres mujer
sola
y no puedes ser
y mi padre
que ahora tiene
75 años
más abierto
que mis hermanos
que tienen carrera
le dijo
mientras que yo soy
en vida
el que
el que diga
las cosas
soy yo
fue mi padre
que cogió
un equipaje
conmigo
hasta el norte
de Marruecos
y tus hermanos
más jóvenes
eran los que
aplicaban
este sometimiento
y más con carrera
uno licenciado
el otro
estaba en el tercero
de la facultad
y mi padre
no tiene nada
de estudios
analfabeto
y fue él
que cogió
lo que pagué
conmigo
hasta el puesto
de trabajo
¿sabes?
eso no quiere decir
eso ya según personas
según cultura
según familiares
pero yo no niego
que verdad
que hay personas
que lo llevan
por obligación
el islam
ha dicho
cuidado
cuidado
que no obliguéis
vuestros hijos
porque si lo obligáis
de llevar el panuelo
puede ser
que detrás de esto
van haciendo
cosas malas
por ejemplo
yo cuando estaba
en la facultad
tenía compañeras
que van con chalaba
el velo
y todo
pero abajo
van con minifalda
y cuando salen
de sus casas
que no están
en eso
pues que están
todas
y van destapadas
¿por qué?
porque lo llevan
por obligación
no lo llevan
porque ellas
han querido
y eso no es bueno
en el islam
hay que llevar
las cosas
hay que practicar
las cosas
con voluntad
¿y hay mujeres
que si quieren
llevarlo?
sí
si yo tengo
mis hermanas
dos hermanas
en Marruecos
una ingeniera
topográfica
y otra ama
de casa
lo han llevado
ellas mismas
le dijo a mi padre
si no lo llevas bien
mejor que lo quitáis
ellas hasta el momento
ya más de 15 años
lo llevan puesto
el velo
tu padre es muy sabio
mi padre
la verdad
digo analfabeto
y tiene 75 años
ahora
y muy abierto
que algunos
de mis hermanos
chicos jóvenes
más jóvenes
que él
y no he tenido
ningún problema
más o más
cuando quería elegir
continuar mi carrera
en otra ciudad
él no me hizo
ninguna pega
tu vida
y más a más
yo vine aquí a Europa
sola
me dijo
tu vida
haga con tu vida
lo que te da la gana
solamente
tienes unos
límites
que tú sabrás
yo gracias a Dios
tanta libertad
que me ha dado
mi padre
que no me vi luego
nada
nunca yo viví
en mi vida
ni cuando estaba
soltera
ni ahora casada
que siempre voy
muy
muy liberal
pero claro
yo sé que tengo
unos límites
que hay que respetarlos
eso es lo que marca
tu religión
pero has hecho
tu vida
y lo has elegido
tú
sí
lo que marca
la religión
normalmente
son los cinco
pilares del islam
no entra el velo
son los cinco
pilares del islam
y ahí no entra el velo
pero Fátima
tú tens la sensació
que sembla que
us posen a vegades
vaja
amb el que deia
la Zara
ya queda clar
pero que
amb aquesta mirada
tan
eurocentrista
sempre intentem
salvarvos
eh
desde Europa
se intenta salvar
pero claro
es que no puedes
pero no puedes
saber si esta persona
lo lleva por obligación
o no
es que no puedes
saberlo
una cosa
per exemple
hay dones
que portan
el burka
o el velo
que son
que tienen
una personalidad
que tienen carácter
no están obligadas
son las
sebas
convicción
pero yo
por ejemplo
cuando surto
de casa
me va
no veo
tantas dones
que portan
el velo
al contrario
en cada redonda
o en cada
lluvio
dones
burka
només hi ha
4 a Tarragona
4
i estan
comptabilitzades
4 dones
només
han fet
el sense
de les
xiques
aquí
que son
víctimes
de
màfies
de prostitución
s'havien
i
aquests dones
potser necessiten
algun
paripò Argueta
més que
d'altres
no ho sé
Jordi
hi ha una part
també
no
el
Santi Castellà
que
és una artista
sempre fa
una broma
que té
molt de sentit
quan parlem
de la desconfiança
cultural
d'aquesta
visió eurocentrista
sempre
diu el mateix
si confiéssim
en l'escola
no ens preocuparia que les nenes portessin bel
perquè si la nostra escola funcionés
com s'hagués de funcionar, s'alliberarien
i escollirien allò que volguessin
com no confiem en l'escola
aquests dies veiem els mestres revoltats
amb tota la raó del món
acaba succeint, tot ho hem de prohibir
i hem de controlar
el Joan Oliver, ministre de la República
deia que els primers ciutadans eren els mestres
els primers ciutadans de la República eren els mestres
si això ho féssim en el dia a dia
no tindríem dificultats d'aquest tipus
si permetéssim i demostréssim que confiem
en l'escola, els nostres infants, les nostres nenes
creixerien i decidirien si portar el seu vel o no
igual que ho fan al Marroc
igual que ho fan a altres països
però les nenes que ara ha parlat el Jordi
aquestes noies
que ja han nascut aquí o han arribat
molt petites, que fan la seva vida
que tenen una vida absolutament
normalitzada, que probablement tinguin pocs
referents del seu país, que no vagin de vacances
cada estiu, què passa amb aquestes noies?
que potser decideixen, com hem conegut
a algun altre cas, posar el seu mocaduret
i els hi proveixen al seu centre educatiu
què passa amb aquestes noies?
aquestes noies que ara tenen adolescents
com veuen tot això?
perquè voleu dir que no hi ha un cert estat de confusió
entre elles?
d'una banda la família, d'una altra banda la pressió social
no sé, aquestes noves generacions
com aniran desenvolupant la seva personalitat
i les seves creences religioses
en aquest context?
jo crec que si ells ja estan nàcidas aquí
els pares ho han obligatat
per a que lleven el seu vell
així, recordeu, jo crec que si no el llaman
perquè no saben por què
ni con sus voluntades
al final al cap i llegan
quittant-lo, perquè
claro, veien que el que estan fent
perquè si no el llevan con su voluntà
no saben el por què ni nada
si no el entienden, el llevan por obligació
si no han criat algun temps, el quitaran
jo personalment sempre pateix
aquestes joves
que siguen noies o noies
sempre penso que estan
viscant una mena
de esquizofrènia
a casa
no has de ferreixo
has de ferreixo
a la escola
no has de ferreixo
tot al contrari
que el que diuen las pares
yo sempre pateix
para aquestes joves
que estan almenys
entre dos mons diferents
de pensament
i jo penso sempre que s'ha de treballar
s'ha de crear projectes
para
no sé
intentar
localitzar aquests noies
i explicar-los
com van les coses
és que no és fàcil
personalment
això em fa
em dona molt de treball
al meu cap
a vegades
jo dic
no és que no pot ser
no sé
s'ha d'ajudar
aquests joves
claro
nosaltres com a pares
és per això
si viuen
ara
diuen que
90%
dels nens marroquis
dintre
90%
dels
immigrants
viuen
el que
és el fracàs
escolar
és per això
és que
no sé
no ser ciutadans d'enlloc
els immigrants
acostumen
quan deixa de ser un immigrant
és una d'aquelles preguntes
que mai es respon
és a dir
jo porto 30 anys aquí
o he nascut aquí inclús
però
a l'escola
continuo sent del Marroc
però quan vaig al Marroc
de vacances
no soc d'allà
per això els hi passava
també a les immigracions
que venien d'Andalusia
i Extremadura
quan anaven al seu poble
es deien
mira allà viene el catalán
i aquí era l'Andaluz
és el mateix fenomen
segurament
són com ho diu
Amin Mellus
són persones
franges
no són d'aquí
no són d'allà
i això
pot donar lloc
a trastorns mentals
jo conec
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
ja per anar acabant
jo
pel que veig
i pel que expliqueu vosaltres
dins del que és el fenomen
de la immigració
d'aquestes
immigracions
actuals
el davant no és el Burka
el debat és bastant més ampli
i diguem-ne que s'han de fer plans a llarg termini
i que això no s'arregla ni amb una moció
ni amb un decret llei
no?
el que és realment arribar a un punt de convivència
ja no parlem de la paraula
integració
absorció
perquè això és molt polèmica
jo parlo de convivència
en tot cas
no?
que seria el mes a dia
probablement
sí
és que la integració
és una paraula molt confusa
pot donar-hi
molt de confusiós
no sabem
de quina integració
volen la gent
d'aquí
si és una integració física
o metafísica
si hem de deixar
no tenia una bola de vidre
però si comencem a prohibir
aquests signes externs
d'identitat
a veure
partim de la base
que el Burka materialment
jo trobo que és
patir una tortura
a les 24 hores del dia
però
si s'arriba
que es comencen a prohibir
aquests signes
d'identitat
externs
vosaltres
què creieu que pot passar
insisteixo
ja sé que no teniu
una bola de vidre
creieu que el tema
s'aturarà aquí
o que això pot crear
problemes
que no tenim ara
jo crec que
encara ens enredarem
més directament
crec que hi ha un error
electoralista
per part de
tres partits
en concret
que juguen
no només
en aquesta ciutat
a nivell estatal
que juguen a organitzar
o a intentar plantejar
la immigració
com la dificultat màxima
que ens ha portat
a la situació de crisi
bàsicament
per no parlar
de la crisi
en el moment
que recordem
en quina situació econòmica
estan aquestes
tres dones
o quatre
que porten el Burka
en aquesta ciutat
i veiem que
no representen
les dificultats
que s'estan avent
ens donarem compte
que és un joc de mans
que per desgràcia
ens tenen massa acostumats
i que
l'entrem
per desgràcia
un altre cop
com a debat central
i jo només
feia això
feia una crida
a que si volem
tenir aquests tres debats
seguretat ciutadana
de gènere
i jo parlaria
laïcitat
més que de religiositat
els fem
els fem obertament
i muntem grups
de debat
contínuament
en aquesta ciutat
s'organitzen grups
de debat
a nivell municipal
per xerrar
de diferents temes
fem-ho
xerrem-ne
i veiem on arribem
amb l'em