Aquí tres minuts serà un quart de dotze del matí.
Seguim endavant en aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio,
una cinquena hora que volem dedicar avui especialment
a parlar de literatura,
que aquesta setmana té un protagonisme especial
a la ciutat de Tarragona,
perquè demà dissabte tindrà lloc la nit
dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
D'aquí una estona parlem de la gala i de l'espectacle
que tindrà lloc demà la nit al Teatre Metropol.
Però abans volem saludar la guanyadora del Premi Rubiri,
Virgili de Biografies, Autobiografies, Memòries i Dietaris.
Un premi, un veredicte que es va donar a conèixer ahir al vespre
i que en guany recau en la persona de Susanna Rafart.
Ella ha guanyat aquest premi per l'obra Gaspara i jo,
el retrat d'una dona italiana del segle XVI.
Ara mateix la podem saludar a través del telèfon.
Susanna Rafart, molt bon dia.
Molt bon dia.
La Susanna Rafart és de Ripoll,
de Ripoll, tot i que viu i treballa a Barcelona,
llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana
per la Universitat Autònoma de Barcelona,
catedràtica d'ensenyament secundari
i, a més a més, compagint aquesta feina
amb la crítica literària
en diversos mitjans de comunicació.
Abans que res, Susanna,
felicitats pel premi.
Moltes gràcies.
S'ho esperava?
Doncs no, la veritat és que no,
perquè és un llibre especial dintre del gènere de la biografia
i, per tant, doncs, sempre és un risc, no?,
presentar-se a un premi d'aquest tipus.
Per què és un llibre especial?
És un llibre especial perquè és una biografia ficció
a través d'uns poemes
i de la traducció d'uns poemes d'una dona
que sí que va existir realment,
que va ser la poeta Gaspar Estampa,
i molt relacionada amb una ciutat que és Venècia
i, sobretot, amb una obra literària
que és un cansoner amorós,
a la manera de patrarca.
Aleshores, a partir de tots aquests mons,
de tots aquests interessos,
es vesteix una biografia,
biografia ficció,
un joc que és ella i que soc jo
i que és, bàsicament,
un joc de miralls biogràfic
entès a la biografia com a tema literari
i dintre, diguem-ne, d'una projecció poètica.
Què és una biografia ficció?
Com ho podríem explicar
a les persones que ens estan escoltant?
Bé, l'important de la poeta que presento,
de la qual sí que n'havia parlat anteriorment
algun altre escriptor,
és que tota la biografia
ve vestida a través de les traduccions
dels seus poemes
i, per tant, cada capítol
va desgranant una mica
temes, dades de la seva vida,
però també va explicant els poemes
que hi ha al final
de cadascun d'aquests capítols.
Aleshores, és tan important el text
com la vida
i una mica la reivindicació
és la reivindicació de la seva figura poètica
i no vital, que és el mite
que ha persistit també a Itàlia
com a dona poeta.
S'ha parlat més de la seva vida
que no de la seva obra.
En aquest llibre es reivindica
una mica tot el contrari.
Com dèiem, la Gaspara Estampa
és una dona italiana poetessa
del segle XVI.
Com arriba Susanna Rafarta
a conèixer aquesta dona
i la seva trajectòria poètica?
Bé, la meva relació amb Itàlia
està llarga, també a través de la traducció,
he traduit Quasimodo i altres autors,
i també a partir dels autors catalans.
Per exemple, alguna menció
que n'havia fet fa anys
en alguna de les seves novel·les,
Maria Àngels d'Anglada,
també Pérez Ging Ferrer,
n'havia parlat en el seu dietari.
Han estat pinzellades,
però diguem-ne que coneguda i traduïda
no ho ha estat fins ara a Catalunya.
Aleshores, a partir de la lectura a Itàlia
del seu llibre,
primer vaig voler traduir els poemes
i després em vaig plantejar
aquesta ficció biogràfica
que té base real, naturalment,
i que ha fet al final el treball que he presentat.
El títol del llibre, com dèiem,
Gaspar i jo ja demostra
el que també comentava l'autora,
la relació de la pròpia autora
amb la poetessa.
Es crea com una mena de relació
a través de les pàgines de l'obra.
Exactament.
Gaspar i jo és un llibre mirall
perquè les traduccions són meves,
els sonets són seus, evidentment,
i aleshores és un diàleg constant
entre una dona creadora del segle XVI
i una dona creadora del segle XX,
les circumstàncies socials
i col·lectives que fan
que una veu se sostingui
en diferents contextos
i després l'impacte de l'obra
i l'impacte de la biografia.
Aquesta relació que comentava la Susana
amb Itàlia,
amb la cultura i amb la literatura italiana,
en fi, és una circumstància puntual,
és un amor, per dir-ho d'alguna manera,
que ja ve de fa temps,
un interès per aquesta cultura
i per aquesta literatura,
per alguna raó en concret?
Bé, és un amor de lluny, com tot.
El meu interès per Itàlia,
doncs, ha existit sempre,
he estudiat la llengua,
hi he viatjat sovint,
hi he conegut poetes, editors,
n'he llegit obres
i, finalment,
a través de la traducció i de l'estudi,
doncs, hi he anat aprofundint.
I què més ha fet la Susana Rafar?
Si s'hagués de donar a conèixer
entre el públic que ens està escoltant,
com explicaria, doncs, el seu currículum?
Bé, jo diria que aquest llibre
neix d'una dedicació a la prosa de no ficció,
que, sobretot, es va conèixer i reconèixer
a partir d'un llibre de viatge sobre Grècia
que es titula Un cor grec
i que va del tot lligat
i és indestriable
de la meva obra poètica,
que jo crec que, bàsicament,
se'm coneix per això,
per la meva obra poètica,
tot i que, ja dic,
que he escrit narrativa
i també narrativa per a infants
i alguna cantata.
Aquesta Gaspar i Jo ja fa un temps
que l'havia escrit?
És un llibre d'un llarg procés,
perquè, com dic, va començar
per les traduccions,
i sí, tot el treball
ha durat uns tres anys.
I per què ho presenta el Premi Roviri Virgili?
Bé, jo penso que és un premi que té caràcter,
perquè està obert a aquest ventall de gènere de no ficció,
el dieterisme, el memorialisme, el biografisme
i, sobretot, perquè també destaca la qualitat literària
i s'obre, diguem-ne, aquest interregne de gèneres
que és el que a mi m'interessa.
És un premi també una mica singular
en el panorama de premis i de guardons literaris
que hi ha arreu del país.
Potser aquest té una certa singularitat
per la seva especificitat?
Jo diria que és un premi molt singular,
precisament per això,
perquè es destaca que l'important és la biografia,
però la biografia literària,
que em penso que és important destacar això,
i després perquè és un premi de prosa de no ficció.
I cada vegada diguem-ne que la literatura
es va restringint més en aquest camp,
ja que la novel·la, el camp de la narrativa en general,
tendeix a buscar un públic més ampli,
que no vol dir més conformista,
però bé són uns altres registres.
I jo crec que aquests premis tan singular
donen peu a que també obres poètiques
se sostinguin a través d'aquest tipus de prosa.
El premi inclou la publicació del llibre, no?, de l'obra?
Sí, tinc entès que es publicarà a l'editor
aquesta biografia, concretament.
Perfecte, doncs, Susana Rafar,
moltes gràcies per atendre en directe
la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
La notícia la vam conèixer ahir a la nit,
així que és un plaer haver-la pogut saludar
i felicitar en directe a través de les zones de la ràdio.
Imagino que ens podrem veure demà a la nit aquí a Tarragona.
Doncs demà a la nit, molt bé.
Susana, moltes felicitats i moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Susana Rafar, la guanyadora d'aquest Premi Rovira i Virgili
de Biografies, Memòries i Dietaris.
Hem conegut, doncs, la guanyadora d'un altre dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona.
Uns premis que s'atorgaran demà a la nit
en una gala que tindrà lloc al Teatre Metropol.
De seguida en parlarem d'aquesta gala
aquí, al matí, de Tarragona Ràdio.
Gràcies.