Passen 12 minuts pràcticament de les 10 del matí.
Aquí estem en directe en aquest matí de Tarragona Ràdio,
en aquest matí de dimecres 21 d'abril, parlant de llibres.
De fet, ja fa dies que parlem de llibres.
Han passat uns quants escriptors per aquests estudis
en les últimes setmanes.
Ahir parlàvem, per exemple,
amb el president del gremi de llibreters de Tarragona
i avui també volem dedicar uns minuts del programa,
diferents estones del programa, a parlar de literatura.
Perquè quan arriba Sant Jordi, tot es concentra
o molt es concentra al voltant de la literatura.
Avui tenim com a protagonistes, en aquests minuts de ràdio,
els responsables de les dues principals editorials terragonines,
Cossetània i Arola.
Ens acompanyen els directors,
els responsables de les dues editorials,
Jordi Ferrer de Cossetània. Jordi, molt bon dia.
I Alfred Arola, d'Arola Editors.
Alfred, també bon dia.
Hola, bon dia.
La feina ja està feta, quan falten només 48 hores?
La feina per les editorials, em refereixo, ja està feta,
quan falten 48 hores per Sant Jordi?
Sí, sí, la feina ja està feta.
En tot cas, en aquest moment només queda apagar 4 focs que surten
d'alguns llibres que no han arribat quan tenien d'haver arribat,
o coses més pròpies del negoci logístic,
no pas del negoci editorial, no?
Però es tracta de fer això, no?
A més, tot el que no haguem fet durant aquests dos últims mesos
ja no ho farem pas ara en dos dies.
Perquè la distribució, Alfred, dels llibres ja s'ha fet fa dies o fa setmanes?
La distribució és complicada perquè s'ha d'arribar molt bé
i aquest any potser hi ha hagut una mica de trasbals amb la nostra distribuidora
perquè hem fet un canvi de local i això ha sigut una mica complicat.
La distribució és complicada, és complexa,
perquè voldries que els teus llibres estiguessin a totes les llibreries,
si més no amb algun exemplar i a vegades és molt complicat.
Què és el més difícil, Jordi, en tot el procés per un editorial?
Escollir els textos, els llibres?
Fer el disseny de les publicacions?
La distribució?
Jo dic que el més difícil és que...
La promoció?
El més difícil és que les coses rodin totes bé alhora, no?
Perquè com que és un procés on intervenen molta gent, no?
Doncs es tracta d'aquest engranatge, funcioni tot exacte, no?
I quan hi ha una de les peces, no?, de les dentetes de l'agrenatge
que no acaba de funcionar, doncs se n'acaba ressentint tota la cadena, no?
Tant és important, doncs, que l'autor, evidentment, és important,
de fet, és la mare dels ous del llibre, no?
Vull dir que sense autors no tindríem llibres, no?
És important que l'autor entregui el llibre quan està previst,
que es faci tot el procés quan està previst,
perquè pugui arribar a les llibreries,
pugui arribar en primer lloc el que és el procés de comercialització,
amb el temps suficient com per poder-se distribuir bé, no?
I que han acabat, doncs, els logistes funcionin, no?
I en guany, doncs, hem patit una miqueta,
hem pagut una miqueta un trasbals en el que ha sigut el servei logístic final, no?
Bé, al final s'ha pogut solucionar bastant,
però diria que aquest Sant Jordi és el que ens ha portat més,
una situació més tensa a això, no?
Perquè el de més, més o menys, o sigui,
el que depèn de tu ho pots controlar,
el que depèn dels altres, doncs, a vegades, doncs, et costa més, no?
Però, en el fons, nosaltres,
o sigui, davant dels llibreters i davant dels autors,
escolta, nosaltres som els responsables de tot el procés editorial.
I si hi ha una cosa que falla en un moment determinat,
nosaltres no som responsables, evidentment.
Clar, i tot aquest engranatge és que, a més,
necessita que estigui especialment afinat
davant d'una cita com la de Sant Jordi,
on, en fi, tot es multiplica,
no sé si per 5, per 6, per 10,
en qüestió de quantitat de llibres, no?
Sí, bé, la feina nostra la fem durant tot l'any.
El Sant Jordi potser és un dia
on es veu part de tota la feina que hem fet durant un any.
La nostra activitat és igual de frenètica ara
com pot ser al setembre, octubre, o al mes de març, no?
Vull dir, el públic sí que veu,
o sembla que només existeixin els llibres per molta gent,
només el dia de Sant Jordi, no?
Però tots els llibres que presentem per Sant Jordi
porten ja molt de temps que els estem treballant
amb originals, amb proves, amb agitacions, impressions,
vull dir, que seria preparar un aparador,
que és el Sant Jordi,
que el prepares amb molt de temps en relació.
Però clar, que l'engranatge necessita
que estigui especialment afinat, no?
Clar, clar, clar, clar, perquè el dia és inaudible,
i si vas amb retard no arribes, no?
Sí, de fet, vull dir, nosaltres no fem,
per la campanya de Sant Jordi,
més llibres que una altra campanya de l'any, no?
Perquè tenim una capacitat de fer llibres,
i no més, m'entens?
I el que no podem fer és estar durant tres mesos,
aquesta capacitat de fer llibres,
posar-la al 130%,
i estar uns mesos posar-la al 70%, no?
Sinó que, doncs, el mes de maig,
traurem els mateixos llibres en número 1
que el mes de febrer, no?
En tot cas sí que mirem que la tipologia de llibres
sigui més adient per cada campanya, no?
Si són llibres de regal,
intentem que siguin per la campanya, doncs, de Nadal,
que són, per entendre,
és ara que ve la campanya d'estiu,
doncs, potenciem més el que són els llibres de les guies, no?
I a la campanya de Sant Jordi,
doncs, intentem potenciar aquell llibre més cridaner, no?
Aquell llibre que pot tenir,
i que també és de ressò pels mitjans, no?
Però, en el fons, el número de llibres,
fem els mateixos cada mes, per entendre.
De totes maneres, a les editorials els afavoreix
que llegi aquesta concentració de presentacions de llibres,
que es parli de novetats literàries
en les setmanes prèvies a Sant Jordi,
és un factor a favor o que pot jugar en contra?
Perquè jo ho deia en la presentació de l'entrevista,
que ja fa dies que han passat escriptors per aquí,
que han vingut a presentar les seves obres,
i ja fa dies que parlem de literatura per motiu per un altre,
aquesta concentració en dues o tres setmanes
en els dies previs a Sant Jordi, us afavoreix?
Home, jo crec que sí, indultablement,
perquè si no, no se'n parlaria.
O sigui, si aquesta concentració estigués diluïda
durant tot l'any, potser seria més millor, no?
Però si no existís Sant Jordi, no hi hauria.
No es parlaria tant dels llibres,
i lògicament, a nosaltres, que es parlin dels llibres,
que es parlin dels autors, que parlin dels editors,
que parlin de la feina que fem,
encara que sigui concentrat i que sigui
una gran quantitat d'informació,
a vegades difícil de parir, lògicament, que ens va bé.
Per a nosaltres és molt important el Sant Jordi,
pensa que, no sé, que si cada català més o menys compra un llibre,
estem parlant de 7 o 8 milions de llibres
venguts en un sol dia, no?
Això és una xifra bastant espectacular.
I repeteixo, si no existís,
molts d'aquests llibres no s'arribarien a vendre mai, no?
Per tant, encara que creiem que els llibres no s'han de consumir,
perquè ens aporten unes informacions, crec, imprescindibles,
és important també vendre'ls per fer rotllar la màquina, no?
O sigui, benvingut Sant Jordi,
malgrat sigui concentrat de bon sol dia.
Cosa, Tania i Arola,
són dues editorials de les nostres comarques,
amb seu a Tarragona i a Valls.
sou dues editorials locals,
us agrada o us emprenya especialment
que algú encara parli d'editorials locals?
A veure, si com a local entenem que té una ubicació local,
evidentment que sou un editorial local,
perquè tenim una ubicació en un lloc determinat,
però llavors en aquest sentit un editorial de Barcelona
també seria un editorial local, no?
En el sentit de temàtica,
no som editorials locals,
perquè tant Arola com nosaltres
tenim una ubicació demostrable,
perquè ho fem així,
que traiem llibres d'interès de tot el país
i de bas de tot el país.
I quan traiem llibres d'interès local,
traiem llibres tant d'interès local,
del camp de Tarragona,
com d'interès local de la Garrotxa.
Jo recordo que en un mateix dia
presentàvem un llibre tortosa
i presentàvem un llibre al lot, no?
Quan era una guia,
per entendre's per la zona de l'Alta Garrotxa,
i nosaltres era un llibre més local de tortosa.
Que vol dir que, avui,
que tenim, estem fent llibres per tot el territori.
Aquesta és la vocació.
Per tant, allà on estigui ubicada un editorial avui en dia
no té...
No té un efecte?
Respecte a les grans editorials, potser...
Tenim un petit paper,
perquè potser som més coneixedors del nostre territori
i cada territori necessita també tindre...
Un editorial o diverses editorials de referència, no?
De referència, i potser nosaltres estem més propers,
almenys nosaltres estem més propers del camp de Tarragona.
Per aquesta nominació d'editorial local,
a Arola, per exemple, us molesta?
No, molestar no, vull dir,
perquè jo crec que hi ha temes importants
per plasmar en un llibre,
que són d'interès només local,
vull dir, i crec que tenen tot el dret
i crec que són prou interessants
per publicar un llibre.
Vull dir, no sé, nosaltres ara cantèiem locals
però no a Tarragona,
doncs em treu el de Carnaval de Vilanova,
que és un tema local totalment,
però és un llibre que jo crec que és d'un interès general,
malgrat si sigui local, no?
És com el dels autors locals, no?
També que suposo que no els hi deu agradar gaire
que a vegades els mitjans de comunicació
d'àmbit local, d'àmbit territorial,
parlem dels escriptors d'aquí
com a escriptors locals,
que pot sonar pejoratiu.
Jo crec que l'entendràs en aquest sentit,
que tampoc es perjudica,
o sigui, perquè d'alguna manera,
un autor, un...
Bé, acabem de treure una novel·la de Rosa Pagès,
no? Aquesta novel·la,
doncs, Àngels de Vedra,
pot ser interessant per tot el país, evidentment, no?
Però tindrem un mercat immediat interessant,
que serà el mercat del Baix Cap, no?
Aquest, amb això, té avantatge
sobre l'estitut a Barcelona,
amb això té avantatge,
perquè aquest mercat, en un espai tan gran,
on tot està tan deslocalitzat,
no el té, no? I per tant,
aquest autor local té això.
La feina dels editors nostres
és intentar que aquestes novel·les
vagin més enllà del mercat aquest,
i és el que fem, eh?
I és el que fem promocionant,
promocionant aquests llibres.
Però és el mateix cas.
Un autor és d'un lloc determinat,
la novel·la és d'interès general,
per tant, l'autor és un autor català, no?
Malgrat que, en un lloc determinat,
pugui vendre més llibres, no?
Però això li pot passar per entendre's
el Martí Gionell,
per dir-ho més, no?
Que els seus llibres a la Garrotxa
es venen molt més que ell,
perquè ell és d'allà, no?
Però té tot el mercat de català.
I segurament no se'l considera
un autor local.
Coincideixes amb aquesta reflexió, Alfred?
Sí, sí, coincideixo,
i a més a més,
crec que això hauria de ser
un motiu d'una reflexió
i bastant profunda,
perquè el català,
podríem parlar,
si mirem,
en tot el món,
que és una llengua
molt local
o molt minoritària.
Per tant,
crec que es tindria
que fer un exercici
de mirar
el que s'està produint
a casa nostra.
I quan me refereixo
a casa nostra,
me refereixo
d'autors catalans
i d'autors tarragonins
o autors
dels diferents indrets,
però tenint
també aquesta personalitat,
perquè si
perdem això,
realment crec
que tenim
mala peça al taler,
perquè
si no potenciem
el que s'està fent
a casa nostra,
no trigarem
gaire
en què pràcticament
tot el que es vendrà
vindrà de fora.
I crec que
perdre una cultura mil·lenària
és bastant greu.
Parlem de xifres.
Típica i tòpica pregunta
dels mitjans de comunicació
que fem d'una banda
els llibreters
i d'altra banda
les editorials.
Quantes novetats
traieu per Sant Jordi?
A veure,
el que són llibres
que hem editat
des de començaments d'any,
des del mes de gener
fins ara a l'abril,
que és el que nosaltres
entenem
per la campanya
de Sant Jordi,
hi ha 42-43 novetats.
El que passa
és que arrosseguem
també llibres
de la campanya
de Nadal
que s'estan venent
molt bé.
Per exemple,
reedicions.
Van treure llibre
d'Escoltant Guardiola
i ara hem tret
la quarta edició,
llibre de Coloms,
500 anys enganyat
que hem tret
la quarta edició.
O el paisatge
favorit de Catalunya
que també
se'ns està venent
molt ara.
Per tant,
a veure,
la campanya
de Sant Jordi
també arrossega
per entendre
llibres
de la campanya
interior immediata
que és la de Nadal.
Però,
el que nosaltres
n'hi diem
amb 43 llibres,
43 títols
que són moltíssims.
Molts, no?
43 llibres?
Són una barbaritat.
Ho recordés
a l'editor?
Sí, sí,
són una barbaritat.
Jo,
per dir-ho d'alguna manera,
a mi m'agradaria
editar 43 llibres
a l'any
i viuríem més tranquil
però a vendre
el mateix
que estem venent ara.
Jo un dia
ho comentava
en una fira
amb un editor francès
que amb 30 llibres
a l'any
venia el mateix
que nosaltres
aniríem
amb el voltant
de 80 títols
a l'any.
I els àmbits
els gèneres
d'aquests 43 llibres
hi ha una mica de tot?
Sí, hi ha una mica
de tot
el característic
de la nostra editorial.
La gent hi trobarà
llibres de cuina
amb un llibre
d'aparellada
i trobarà
llibres d'excursionisme
amb un llibre de regal
que és una ruta
del Pirineu
de punta a punta
i trobarà
llibres de natura
amb l'inici
d'una col·lecció
infantil
de natura
i trobarà assajos
com un llibre
sobre la trinca
llibres sobre la Barça
també
que és la moda
d'enguany
i això
100 motius
per ser del Barça
i no ser del Madrid
i trobarà
narrativa
també
especialment
destacaríem
dos novel·les
d'autors d'aquí
que són
el Toni
Orensans
el falsari
la Rosa Pagès
doncs
Àngels de Pedra
i una miqueta
una miqueta
de tot
perquè
en què fem de tot
doncs una miqueta
de tot
i s'ha de fer de tot
entenc de les teves paraules
s'han de tocar
totes les tecles
Alfred
i Arola
quantes presenteu
també en quantitat?
Nosaltres també presentem
una cinquantena
de títols
ara exactament
els que
però això també és una barbaritat
no?
També és una barbaritat
però com deia el Jordi
malauradament
ens veiem una mica obligats
per estar dins
el panorama editorial
potser publicar
més títols
dels que ens interessaria
publicar
però
és la nostra dinàmica
i així
ho fem
És la dinàmica en general
del món editorial
Jo crec que si vols
tindre una presència
important
o relevant
dins el món editorial
has de publicar
una quantitat
de llibres
significativa
I quins títols
o quins generes
presenteu
bàsicament
aquest Sant Jordi?
Bé
nosaltres seguim
amb la línia
quasi bé des del principi
més o menys
amb un 50%
de llibres
de creació
llibres de ficció
tenim
negativa
cada any
podem fer
alguna traducció
aquest any
hem fet
la dona garrera
crec que és
una molt bona novel·la
d'una doctora xinesa
migrada als Estats Units
que està molt bé
també hem editat
del Tecle Martorell
una autora
tarragonina
i no deixem
el teatre
lògicament
la nostra aposta
pel teatre
és del principi
cada any
estem publicant
més textos teatrals
ara
hem fet un pacte
i publicarem
els textos
del T6
del Teatre Nacional
els textos
que també
es fan
a l'obrador
a la sala
Beckett
el Premi Romea
el Premi Born
i crec que estem
publicant
som un referent
de la
metodologia actual
i d'assaig
jo crec que
podríem diferenciar
dos apartats
un que seria
l'assaig
pròpiament dit
on
hem publicat
per exemple
una biografia
de la Simone de Beauvoir
i els llibres
jo diria
llibres que tenen
una certa utilitat
com pot ser
tocats del bolet
de l'Adol Carbonell
i del David Soler
o que pot ser
els capitells
del claustre de la Catedral
de Tarragona
De les vostres intervencions
i del que expliqueu
s'ha de deduir
que les editorials
han de tendir
a fer
de tots els gèneres
i no especialitzar-se?
No, no, no
jo crec que no
jo crec que
una cosa és que fem de tot
i l'altra és que
no ens especialitzem
Tingueu dos o tres
com a mínim
especialitzacions
o referències
Jo sempre m'agrada dir
que nosaltres som
un editorial generalista
però que som molt coneguts
per unes coses determinades
que en el nostre cas
són els llibres
d'excusionisme
de natura i de cuina
però som un editorial
generalista
jo crec que això és important
que la gent
sàpiga identificar
amb alguna cosa
o sigui
amb alguna cosa
hem de ser els números uns
entens?
Però fer de tot
però amb alguna cosa
combina les dues coses
hem de ser els números uns
en el nostre cas
som la col·lecció
de referència
de l'excusionisme
en el cas
de l'Alfred
parlava
com a editorial
de referència
en el món del teatre
cosa que és
completament cert
però amb alguna cosa
hem de ser els números uns
perquè difícilment
no podrem ser
en el món de la narrativa
Tu estàs d'acord?
Sí, estic molt d'acord
el que passa
que no podem ser aliens
de la realitat social
del país
Has de combinar
les dues coses
intentes especialitzar-te
però també tocar
les màximes tecles possibles
Sí, inclús
per sentiment personal
vull dir
nosaltres som un reflex
del que s'està cuent
a la societat
del que s'està cuent
culturalment
a la societat
i jo
si a mi
m'arriba un original
interessant
encara que no sigui
ben bé
de la nostra línia editorial
home
la meva tendència
tens ganes d'editar-lo
és d'editar-lo
perquè crec que és
molt important
posar el públic
I vosaltres
que teniu uns quants
Sant Jordis
o molts Sant Jordis
a les espatlles
noteu diferències
en l'ambient
en el món editorial
en el que es ven
en el que no es ven
en les modes
n'hi ha modes
no n'hi ha modes
el Sant Jordi del 2010
serà segur diferent
el del 2009
i molt diferent
el del 2004
per posar un exemple
o no hi ha
tantes diferències
diferent respecte
d'altres anys
és que jo crec
que no serà
un Sant Jordi
protagonitzat
per un autor
determinat
o un títol
determinat
cosa que això
és sempre interessant
que com més repartit
vagin les coses
millor
diferent en aquest sentit
si respecte
d'altres Sant Jordis
ho serà
respecte
respecte
a les tendències
que ja
és cert
que hi ha unes modes
i doncs
aquestes modes
van bascular
en un moment determinat
va ser els llibres de cuina
en un moment determinat
va ser llibre mediàtic
ara potser
és el llibre relacionat
amb el Barça
o el novel·la policia
que a través del fenomen
del Larson
és normal
aquestes coses
de modes
passen
amb tota la societat
i el llibre
no és accent
de tot això
també nosaltres
com a meditors
hem d'estar
una miqueta
a la guait
d'aquestes modes
perquè si això és el que es compra
també és el que hem d'editar
és el que dèiem abans
de voler especialitzar-se
en alguna cosa
però alhora
està a tot arreu
Alfred
tu observes canvis?
bé
el que diu el Jordi
és totalment cert
i evident
jo potser
abans d'entrar
li comentava el Jordi
potser
estic observant
una petita tendència
que hi ha
potser una demanda
va augmentant
una demanda
de llibres de fons
o sigui llibres
que no són tan
novetats
tan potents
de sortida
o que tothom
els ha de comprar
o sigui
que crec que hi ha
una petita tendència
a buscar llibres
interessants
o sigui
no sé
o sigui
crec que també passa
pot estar passant
també
amb el cinema
pot estar passant
per dir alguna cosa
els llibres de poesia
nosaltres apostem molt
per la poesia
crec que la sensibilitat
cap a la poesia
o l'interès cap a la poesia
està augmentant
una miqueta
i amb el teatre mateix
que tots sabem
que els llibres de teatre
són llibres
de poques vendes
nosaltres
estem notant
un creixement
en les vendes
o sigui
jo crec que això
també és bastant
salvable
que no tothom
compri els mateixos llibres
sinó que hi hagi
un interès
a buscar llibres
crec que és un indicador
potser
que a poc a poc
la cultura d'aquest país
va creixent
i això també s'està provocat
per la crisi
podria ser
no
de fet és cert
que
jo crec que la gent
pel cinema
està ben trobat
que a vegades
amb aquesta tendència
mundial
que tots
a tot arreu
llegim
i veiem
i consumim
el mateix tipus
d'indúrcia cultural
doncs està
ben vista
en aquest sentit
aquesta reflexió
de la fred
que no tothom
vol
per entendre
seguir el ramat
sinó que hi ha gent
que li agrada
per entendre's
mirar més enllà
del que
cada dia
per entendre's
és el que
surt de tot arreu
ara la feina
per part de les editorials
pràcticament està ja tot fet
quin és el secret
però si és que hi ha
algun secret
o alguna clau
perquè els llibres
d'un
d'un editorial
estiguin molt ben col·locats
en les prestatgeries
o en els taulells
de les
de les
llibreries
que hi haurà al carrer
i de les llibreries
en fi
dels establiments
de tota la vida
hi ha alguna clau
o algun secret
és la suma d'un munt de coses
de primer
tenir un bon llibre
segon
haver-lo
haver-lo
per entendre's
tret
el mercat
amb el temps suficient
per fer la distribució
tercer
haver-li fet
una bona campanya
de promoció
i quart
que hi hagi
una bona logística
sobre aquest llibre
i amb això
editorials com les vostres
poden lluitar
contra les grans editorials?
poder lluitar
contra les grans editorials
no podrem mai
però sí que podem aconseguir
amb això
tenir presència
a les parades
de Sant Jordi
Alfred
petits forats
exacte
és molt important això
en una diada
com Sant Jordi
que és diferent
a la resta de l'any
tenir ben col·locats
els teus llibres
en una parada
home
té un pes importantíssim
lògicament
sí que hi ha gent
que va comprar
el llibre concret
i surt de casa
amb la idea
d'anar a comprar
i estigui o no
a la muntanya
el buscarà
però molta gent
sobre el carrer
i mira el que
o sigui
remena
les parades
i el que veu més
lògicament
hi ha una tendència
a fal
jo referent a Tarragona
crec que els llibreters
ens tracten
molt bé
per tant
des d'aquí
vull agrair
que els llibreters
tinguin aquesta deferència
tant els llibres
de Cositània
com els nostres
tenen una bona presència
és a dir
hi ha una sensibilitat
positiva
per part dels llibreters
jo crec que sí
per això és important
tot l'any
tenir els llibres
ben posicionats
a les llibreies
és important
tot l'any
per això és molt important
que la xarxa
de llibreries
independents
que hi ha en aquest país
que hi ha a Catalunya
que és una excepció
en el conjunt
de l'estat espanyol
segueixi existint
m'entens
i pensem que és una xarxa
de llibreries
que fan la fenya
molt bé
de llibreters
de llibreters
que són llibreters
i que doncs
i que estan amenaçats
per conflictes
importants
des de
la gratuïtat
dels llibres escolars
fins a l'aparició
dels llibres digitals
a les escoles
fins a l'aparició
dels llibres digitals
de consum
d'aquests
que fem nosaltres
per tant
un país
no es pot permetre
per entendre
que es perdi
aquesta xarxa
extraordinària
de llibres
independents
que tenim
el Jordi citava
els llibres digitals
volia acabar precisament
parlant d'això
perquè d'aquí una hora
ja anirem una estona
amb la unitat mòbil
a la universitat
al campus
de l'Avinguda Catalunya
avui una jornada
de promoció
d'aquesta nova forma
de llegir
que pot ser l'ebook
o l'e-reader
diré així
la jornada
i que vol donar
conèixer
doncs això
precisament
els llibres digitals
com ho veieu
aquest fenomen
Alfred
bé
jo crec que és un fenomen
que
ha començat a sortir
i tota la tecnologia
digital
serà imparable
perquè
d'una forma
o d'una altra
suposo que anirà
acabant forma
i lògicament
que serà imparable
i serà molt important
i crec
que hi ha molts tipus
de llibres
que al final
acabaran
només
en un futur
fent-se una manera digital
però també crec
que hi haurà molts tipus
de llibres
que costarà molt
que arribin
a un format digital
llibres
d'imatges
llibres
de capçalera
no sé
crec que
que
hi ha una tendència
i que hi ha
molts llibres
que acabaran
editant-se
només
en digital
i t'atreveixes
a preveure
aquesta tendència
si serà ràpida
o lenta?
home
avui en dia
tot passa
molt ràpid
el que passa
que crec
que encara
encara
el llibre
en paper
té uns quants
anys de vida
important
Jordi
com ho veus tu?
nosaltres
ja hem apostat
molt fort
en aquest tema
durant
gairebé
el 2009
era amb l'editorial
en català
que tenia més llibres
digitalitzats
ara
ja ens han passat
altres editorials
com havia de ser
però som de les editorials
que tenim més llibres
en format electrònic
tot i així
estem a la 6 xantena
de llibres
tampoc us penseu
que aquí es troben
tots els catàlegs
és la realitat
que hi ha
la realitat
és que
és cert
que això
ha vingut
que això està venint
però que també estem
que si estiguéssim
parlant d'una marató
estem corrent encara
el quilòmetre 1
i per tant
tot plegat
encara és molt incipient
els aparells
el que són
els e-readers
fan molt poques coses
encara
són els aparells primaris
són com aquells primers
mòbils de maleta
però sí que
a altres punts
això s'està evolucionant més
com els Estats Units
que ens porten
ben bé dos anys
d'avantatge
però que tot i així
els Estats Units
és el 1,5%
del mercat
d'editorial
avui en dia
el negoci del llibre digital
però ho és
si serà ràpid o lent
la veritat
és que
ningú ho sap
no en tinc una idea
perquè sigui ràpid
primer
els e-readers
han de baixar de preu
i s'han de situar
pel voltant
de 100 euros
o per sota
els 100 euros
i després
han de fer més coses
perquè
avui en dia
el llibre electrònic
el lector
l'e-reader
no interessa
entendre's
els joves
no interessa
perquè no fa res
realment
no té ni connectivitat
internet
no té color
no té un munt de coses
només serveix
per llegir
com si llegissis
però entenes
un llibre en paper
que ja és molt
i ho fa
això amb tinta
electrònica
que entenes
no fa mal
els ulls
per tant
això ja és molt
però
els adolescents
no els interessa
perquè ells
entenen
que és massa estàtic
però tot això
canviarà
però veurem també
l'impacte
que pot tenir
l'IPAT
l'IPAT sí que fa coses
l'IPAT sí que fa coses
i per exemple
permet veure les coses
en color
cosa que no permeten
els lectors tradicionals
que hi ha fins ara
tant s'ha de veure
s'ha de veure
a vegades moltes coses
d'aquestes
necessiten
senzillament una petita
espurna
perquè explotin
i jo crec que en el llibre
digital
això li passarà
jo crec que no serà el 2010
encara trigaré
de totes maneres
com dèiem
d'aquí una estona
ja anirem a la universitat
que avui es parla
precisament d'això
i en fi
es dona a conèixer
totes les novetats
en el món
del llibre digital
parlant de llibres digitals
acabem aquesta conversa
que havíem tingut
amb l'Alfred
i amb el Jordi Ferrer
ells han estat avui
una estona protagonistes
del programa
alguns dels seus autors
és a dir
alguns dels llibres
que publiquen per Sant Jordi
seran protagonistes
divendres
en la programació especial
que Tarragona Ràdio
farà a partir
de les 10 del matí
des de la Rambla
parlant bàsicament
amb els autors aquí
que publicen novetats
de cara a Sant Jordi
Jordi Ferrer
Alfred Aroda
moltes gràcies
bona feina
si és que queda feina
encara per fer
i que vagi molt bé
el dia de Sant Jordi
gràcies
fins la propera
bon dia