Les 10 del matí i 11 minuts, matí de dilluns, quarta hora del programa.
Avui reprenem el cicle d'entrevistes que encetàvem la setmana passada
per analitzar els tres primers anys del mandat municipal a la ciutat de Tarragona.
Avui volem repassar l'actualitat política en clau local
amb el portaveu del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández.
Alejandro, molt bon dia.
Molt bon dia.
Aquesta setmana que comença, i la passada,
sens dubte que el protagonisme de l'actualitat política té un component econòmic evident
arran dels anuncis de les mesures anticristi anunciades pel govern central,
pel govern zapatero, i de com aquestes afecten també a les administracions locals, als ajuntaments.
La setmana passada ja vam parlar àmpliament d'aquest decret
que en principi obligava a no poder demanar crèdits als ajuntaments a partir de dimarts passat.
Ara, aquest període s'ha allargat fins al 31 de desembre del 2010.
Com analitza el Partit Popular aquest fet, precisament en un moment
en què ens trobem ja a les portes de l'últim any del mandat municipal
i que, per tant, l'Ajuntament podrà demanar, podrà sol·licitar crèdits fins a finals d'any
però no ho podrà fer durant el 2011.
Com ho analitza el PP?
Bé, primer de tot que aquesta darrera informació demà mateix podria canviar.
És a dir, veient una mica els antecedents, demà es pot aixecar el senyor Zapatero amb un caprici
i tornar a dir que no es pot demanar prèstec perquè jo crec que aquest home ha perdut absolutament
el control sobre els propis actes.
Aquí hi ha una evidència que s'estava mostrant a Europa i és que el socialisme no funciona.
I no funciona, bàsicament, no perquè la ideologia estigui malament.
A mi sempre m'agrada dir que jo no soc socialista, la ideologia no la puc compartir
però tinc un gran respecte per la gent que es pugui sentir identificada amb els idearis socialistes
però una cosa molt diferent és com gestionen després.
I s'ha demostrat, o sigui, tant a Grècia, a Papandreu, com a Espanya, a Zapatero, una crisi que és veritat que té abast global
però en aquests països on han governat els socialistes la crisi ha arribat a quotes absolutament escandaloses.
I és essencialment per la mania que tenen de negar la realitat, de posar per davant el missatge polític de la gestió del dia a dia
i es demostra finalment que qui surt perdent d'aquesta manera de governar són precisament les classes populars,
la gent amb dependència, la gent gran, els pensionistes i la gent amb menys capacitat, amb menys recursos econòmics.
Sempre ha sigut així, sempre ha sigut així i s'ha demostrat històricament, també a Espanya,
és a dir, com es va trobar el Partit Popular a Espanya econòmicament l'any 96,
doncs tots sabem que era una situació semblant a la d'ara, potser la d'ara és encara més greu.
Anant a l'àmbit municipal, primer de tot tornem a veure una manca de coherència amb el discurs
i sobretot una manca de valentia en algunes persones.
És a dir, quan es parla de l'autonomia municipal i s'omplen la boca molts dirigents socialistes en l'autonomia municipal,
la decisió que ha pres el govern central, ja sigui per demanar préstecs ara o l'any 2011,
és la demostració que qui finalment acaba pagant el pato, com s'acostuma a dir,
són precisament la gent amb menys capacitat, amb menys recursos.
El deute que l'administració local, recordem, l'administració local són ajuntaments, diputacions
i allà cabildos a Canàries i consells comarcals, per exemple, aquí a Catalunya,
on tenim una administració afegida.
Tota l'administració local representa en el conjunt del deute públic espanyol el 4%.
El 4%. I, en canvi, els primers, els quals ha assenyalat amb el dit el senyor Zapatero,
són els ajuntaments. I això és una autèntica vergonya.
És una autèntica vergonya. I arriba un moment ja en què a mi m'agradaria veure
amb el Partit Socialista i amb els seus líders, no només petites queixes,
dir que això és incoherent i aquest tipus de coses, sinó demanar d'una vegada per totes
una substitució al front del govern espanyol, perquè aquest home, el senyor Zapatero,
no es porta a la ruïna a tots.
Però en clau estrictament, Tarragonina, com creu que pot afectar equipaments,
inversions previstes?
Em sembla que ho he expressat en els darrers dies amb una frase
i amb algunes escrites mitjans de comunicació.
Aquesta legislatura està liquidada.
Aquesta legislatura està liquidada.
Parla del mandat municipal?
Del mandat municipal. Està liquidada.
És a dir, el senyor Ballesteros ara mateix no tindrà marge per res.
Primer de tot perquè una cosa és que es digui que durant l'any 2010
finalment sí es podrà demanar prèstec.
I una altra cosa molt diferent és que te'l donin.
I una altra cosa molt diferent és que te'l donin.
I posaré un exemple molt concret en clau tarragonina.
Caja Galícia ha denegat el crèdit que havia donat a l'Ajuntament de Tarragona
per les obres del mercat central.
I l'Ajuntament de Tarragona està renegociant en diverses entitats bancàries
la possibilitat de tenir aquest crèdit.
Les condicions que ens estan plantejant són tan absolutament abusives
que jo crec que l'Ajuntament, si agafa un crèdit amb aquestes condicions,
serà directament per fer una fallida, la típica fallida que fan els governs socialistes
cada vegada que governen.
O bé, si finalment no es pot assumir un crèdit en aquestes condicions,
el que tindrem és la ciutat paralitzada.
Que és, en definitiva, el que des del Partit Popular considerem que passarà
sense cap tipus de dubte.
Aquesta legislatura està liquidada.
I el balanç que fem ara de la legislatura serà el balanç que fem d'aquí un any.
Perquè d'aquí un any, tret de determinades activitats
que pugui fer pel seu lluïment el senyor Ballesteros,
no trobarem res important de nou per valorar.
Però al marge precisament del context de crisi econòmica,
de l'impacte i de les mesures que s'han aprovat en els últims dies,
algunes de les quals, com hem vist, afecten directament a les administracions locals.
Vostès, com a Partit Popular, quin balanç fan de la gestió realitzada
en aquests tres anys pel govern del PSC i Esquerra Republicà en el Consistori?
Bé, doncs fa temps també que ho diem.
És un model de gestió en el qual, si analitzem com estàvem l'any 2007
i com estem l'any 2010, les novetats, les autèntiques novetats són mínimes.
Mínimes. Fins i tot una obra com el Teatre Tarragona,
que en principi era una obra que el mateix senyor Ballesteros
va anunciar a la seva inauguració per l'any 2009,
ara resulta que probablement s'inauguri,
jo crec que l'inauguran just abans de les eleccions,
perquè, tal com estan anant les coses,
la darrera data que han donat, que és l'any 2000,
finals d'enguany, no es podrà complir.
Però bé, aquest és un equipament concret.
Si analitzem una miqueta quin ha estat el resultat del mandat,
en grans equipaments no s'ha produït cap tipus d'abans substancial.
És a dir, si parlem, per exemple, de la façana marítima,
no es pot dir que en una legislatura haver aconseguit un conveni
això sigui un gran rendiment de gestió.
No es pot dir que el que tenim, quan han passat tres anys
i que la legislatura està liquidada en l'àmbit de la tabacalera
o en l'àmbit de la xartrés, sigui una gran gestió.
Hi ha promeses flagrants incomplertes del programa del senyor Ballesteros
com era la Ciutat de la Música, que ni tan sols s'ha començat a plantejar.
És a dir, el mandat en termes de grans equipaments
no ha avançat, perquè una cosa és que el primer any
el facin servir per, com han dit repetidament, desencallar.
Desencallar i fer convenis i fer paperassa.
Però això pot passar un any.
Però el que no poden dir és que s'ha passat una legislatura sencera
amb els papers, perquè això és llançar la brossa a una legislatura.
Per tant, jo la sensació que tinc és que el senyor Ballesteros
no ha volgut o no ha pogut fer la profunda renovació i transformació
que necessitava l'Ajuntament de Tarragona i que ha apostat per un model
en el que jo alguna vegada li he dit nadalismo contalante.
i és evident que el projecte anterior es va esgotar i la ciutadania ho va dir clarament.
Va ser un projecte de 18 anys.
Joan Miquel Nadal va governar amb el Partit Socialista en coalició.
També estava el senyor Ballesteros, va ser tinent d'alcalde del senyor Joan Miquel Nadal
amb el Partit Popular.
Jo també vaig formar part durant quatre anys del govern municipal.
va governar pràcticament amb tothom durant una etapa de 18 anys
que va tenir coses molt positives i que va tenir coses negatives
sobretot en determinats aspectes a la part final.
Ballesteros va prometre un gran canvi.
I aquest canvi, que és una transformació de l'organització interna de l'Ajuntament
que no s'ha pogut produir i l'afer del cas Jord ho ha demostrat,
és a dir, l'Ajuntament en molts aspectes no funciona,
no dona el servei necessari
i la ciutat amb els grans projectes no ha tirat endavant.
I, per tant, el senyor Ballesteros el que bàsicament s'ha dedicat
és a construir una imatge personal d'alcalde.
Una imatge que el que pugui provocar és que la gent,
per una certa tendència, per grau de coneixement,
el pugui acabar votant.
Perquè el Partit Socialista sap que l'únic balanç o bagatge
que poden presentar a dia d'avui
és que el senyor Ballesteros és una persona amable.
Però, clar, Tarragona, i segurament, i amb això acabo aquest balanç,
el que no s'hauria pogut imaginar mai el senyor Ballesteros
és que des del govern de la Generalitat
i des de l'Ajuntament de Reus
s'iniciaria una operació clarament premeditada
i clarament planificada de cara a robar-li la capitalitat administrativa,
sanitària i de tot tipus, cultural, educativa, a la ciutat de Tarragona.
I no fent les coses millor, sinó a través de males arts polítiques.
I aquí és on s'ha demostrat que el senyor Ballesteros,
més enllà de ser una persona amable, que l'hi reconec,
no ha tingut la duresa mental suficient per enfrontar-se
amb una situació d'aquestes característiques.
Ballesteros passarà a la història com l'alcalde
que, sota el mandat del qual,
Tarragona va deixar de ser capital de la província
per pas a ser seu institucional de vegueria.
I em dirà, algú, si tu pots competir amb Castelló,
amb Terol, amb Osca, amb qualsevol capital provincial
per aconseguir inversions, per aconseguir el que sigui,
dient que tu ets seu institucional de vegueria.
A mi, qui m'expliqui això i em convenci,
doncs tindrà un premi, perquè molt em temo que serà impossible.
La capitalitat sanitària.
El govern de la Generalitat ha decidit
que el gran hospital de referència
en tota la part nord de la província de Tarragona
sigui el de Sagessa, l'Hospital de Reus.
I han decidit que a l'Hospital de Joan XXIII
es poden fer algunes reformes,
però que no serà l'Hospital capital de tota aquesta zona.
S'ha decidit també que en determinats àmbits,
com és el tema educacional,
amb la qüestió dels estudis d'higiene bocadental, etc.,
que és només un símptoma d'una operació clarament definida,
Tarragona perdi aquesta capitalitat en l'àmbit educacional
i també passa en l'àmbit cultural.
En definitiva, com que Tarragona històricament ha sigut sempre...
No és que pugui competir amb igualtat de condicions en Barcelona,
però ha sigut un contrapès.
I Tarragona, com a capital provincial,
ha sigut la referència a la Catalunya Sud.
Doncs bé, s'ha volgut liquidar això.
I això com es liquida?
Primer de tot buscant un enfrontament amb Reus.
I aquest enfrontament, s'ha de dir clarament,
el senyor alcalde de Reus l'ha incentivat.
A mi no m'agrada mai dir,
quan es parla de la ciutat veïna, no sé què,
per no dir Reus, s'han de dir les coses clarament.
És a dir, el senyor alcalde de Reus ha buscat aquest enfrontament.
I l'ha guanyat?
Jo insisteixo, jo crec que afortunadament la batalla no està perduda.
I no està perduda perquè crec que ens podem trobar
amb determinats canvis en l'àmbit polític.
Una de les coses que de cara a aquestes eleccions autonòmiques
hem dit des del Partit Popular
és que el Partit Popular, si és decisiu el govern de la Generalitat,
que per això necessitaria pujar una mica dels resultats que té ara mateix,
nosaltres derogarem la llei de vegueries
i no permetrem que Tarragona perdi la seva capitalitat en tots aquests àmbits.
És un discurs que està avalat per la direcció del Partit Popular a Catalunya,
per tant no m'ho invento jo,
cosa que no li passa a Convergència i Unió.
Perquè Convergència i Unió no només és això,
sinó que, a més, han presentat al Parlament de Catalunya
una iniciativa perquè es faci també la vegueria del PNDES,
que ja és trossejar la província de Tarragona en tres.
Ja no es conformen en dos parts, l'han de fer ara en tres.
Per tant, ni Convergència i Unió ni el Partit Socialista
a dia d'avui estan defensant els interessos de la ciutat de Tarragona.
I l'únic partit que ha dit clarament
que la capitalitat provincial és de Tarragona
i, per tant, els serveis de referència són de l'excapital,
com passa a tot arreu, és el Partit Popular.
I això és importantíssim,
perquè, més enllà del dia a dia
que estem vivint molt complicat,
hem de pensar en clau de futur.
I si de tot aquest procés
Tarragona surt sense la capacitat d'influència
en tot l'àmbit provincial,
sense la seva capitalitat sanitària,
és a dir, que els serveis de referència no estiguin aquí,
sense les grans infraestructures
que també són necessàries, com és la qüestió del tren,
no podem oblidar què és el que està passant
en la qüestió ferroviària.
Ara l'hi preguntaré, en tot cas.
En definitiva, que pot sortir Tarragona molt perjudicada d'aquesta operació.
I aquí és on s'ha vist que el senyor Ballesteros
no ha tingut la força necessària per lluitar per aquestes coses.
Li volia preguntar pel tema de les infraestructures ferroviaries,
perquè ja hem parlat d'inversions i d'equipaments estrictament municipals.
Després tenim les grans obres que depenen bàsicament del govern de l'Estat,
amb tot el plantejament d'infraestructures ferroviaries noves,
però en un context de crisi econòmica evident.
Tot el plantejament que es va fer, per exemple,
en la jornada celebrada fa un parell de setmanes al Palau de Congressos,
té vigència pel Partit Popular?
S'ha de pressionar al màxim?
S'han d'abandonar, en canvi, alguns projectes,
tenint en compte el context de crisi amb el que estem?
En aquella reunió, des del Partit Popular,
i jo personalment com a portaveu,
el que vaig dir són dues coses.
La primera, és absolutament necessari,
quan es parla del tema de la possibilitat
d'establir una estació d'alta velocitat al centre de la ciutat,
primer de tot que sigui al centre,
perquè d'estacions perifèriques ja en tenim.
Tindrem la Intermodal, que està entre Reus i Tarragona,
i tenim la de Perafor.
De Perifèriques ja en tenim.
I el centre, què és per vostè?
El centre és on la immensa majoria dels tarragonins
puguin anar caminant a l'estació.
I això significa que si fas un radi
des del punt on estigui l'estació d'un quilòmetre,
perquè més, per molt que si m'intenti convèncer, no,
perquè una amb les maletes no camina dos quilòmetres
per anar al tren, no és possible.
Ha de ser un quilòmetre.
El problema de l'Horta Gran
és que si fas aquest radi d'un quilòmetre,
només el 7% de la població tarragonina
podria anar caminant en un quart d'hora.
Si la fas, pot ser a la Imperial Tàrrega o pot ser on sigui.
Jo no sóc tècnic i, per tant,
no és que em capfiqui amb cap emblaçament.
A mi el que m'agradaria és pensar, sobretot,
en la gent que agafa el tren.
Moltes vegades ens oblidem de la gent que agafa el tren.
Qui agafa el tren?
Per què l'estació de Lleida fa servir l'Aven un milió de persones l'any
i a Tarragona, la de Parafort, només 250.000?
Per una raó fonamental,
perquè a l'estació de Parafort només s'agafa l'AVE per anar a Madrid,
Saragossa i alguns, pocs, a Barcelona.
A Lleida, com està al centre de la ciutat,
la gent l'agafa per anar a Barcelona,
que és el gran servei ferroviari que necessita la ciutat de Tarragona.
Per què?
La xarxa de rodalies és important, sí que és important,
però pels usuaris de Tarragona, de Tarragona-ciutat,
el més important és poder anar a Barcelona.
Per què?
Perquè per un ciutadà de Valls que ve a treballar a Tarragona,
tenir una xarxa de rodalies que permeti anar ràpidament a Tarragona
ja els hi va molt bé.
Però és que jo penso en els ciutadans de Tarragona.
I els ciutadans de Tarragona no van a falset majoritàriament
ni a Valls amb el tren, ni anirien.
van a treballar o a estudiar a Barcelona cada dia.
Els que vam estudiar a Barcelona i vam agafar molt el tren
a les set del matí, molt,
i que anava, era un borreguero, com s'acostuma a dir
amb aquestes expressions col·loquials,
que anava ple com un ou aquell tren,
doncs era de gent que o anàvem a estudiar
o gent que anava cada dia a treballar a Barcelona.
I aquest és el servei que necessita la ciutat de Tarragona,
que la gent que agafa el tren cada matí pugui anar
o bé a, o sigui, en 35 minuts, 30-35 minuts a Barcelona.
Per aquell mapa d'infraestructures ferroviàries
que vam veure fa uns dies, que es va explicar fa uns dies,
l'hem de mantenir amb el tramvia,
amb la nova estació de l'alta velocitat,
amb el bypass,
amb tot el sistema ferroviari que comporta,
amb les connexions del port, amb la xarxa,
tot s'ha de mantenir, crec,
El tema de les mercaderies, crec que amb aquell dibuix
queda perfectament contemplat.
Jo el tema del tramvia,
per mi no és prioritari,
i explicaré per què.
Crec que si hem de prioritzar inversions,
és molt més important
aconseguir una estació d'alta velocitat a Tarragona.
Insisteixo, el problema més gran que tenim ara
és de desplaçament d'usuaris,
que podria ser potencialment
un milió d'usuaris l'any, com a mínim,
o més, perquè nosaltres tenim més trànsit ferroviari
que a Lleida, per anar a Barcelona.
I aquest és el gran problema.
Per comunicar-nos amb Reus, per exemple,
a treballs d'un tramvia, estaria bé,
però si hem d'escollir hem de prioritzar,
perquè aquí va la segona pregunta
que jo vaig fer amb aquelles jornades,
que és com paguem tot això.
El que vam dir nosaltres des del Partit Popular
és que això no ens ho pagarà ningú.
I hem de buscar fórmules d'autofinançament del projecte.
I nosaltres vam defensar la proposta
que ha sortit amb un mitjà de comunicació,
que és el diari Tot a Tarragona,
de l'enginyer de camins, Joan Miquel Carrillo,
que és autofinançable,
que no significa que ens tanquem amb aquella proposta,
però que és un model que permetria,
alliberant tot el front marítim,
traient la via del tren,
no des de la Sabinosa,
sinó des de Tabarit,
alliberant tot el front marítim de Tarragona,
deixar disponible sol
per fer equipaments,
per fer moltíssimes coses més,
i que a partir d'aquí construï un projecte
que ens faci autofinançable.
Per què?
Perquè ni el govern de Catalunya,
governi qui governi,
ni el govern d'Espanya,
governi qui governi,
crec que invertiran en això a Tarragona.
Això, perdoni,
és recuperar l'esperit,
la filosofia del projecte Bofill.
No,
i explico per què.
Perquè, en el fons,
el projecte Bofill,
el projecte Bofill tenia
una cosa de bona
i una cosa de dolenta.
i, en part,
sí que es podria dir
que la filosofia del projecte Bofill...
Jo li he preguntat per la filosofia, no?
Per la filosofia, clar,
és que...
Pagar les obres, en part...
Amb recursos propis, sí.
Perquè no es pot enganyar la gent.
Però sí que m'agrada deixar clar,
per la gent que ens estigui escoltant,
que el projecte Bofill
plantejava soterrar la via,
cosa que jo, a dia d'avui,
descarto totalment,
perquè, bueno,
té unes dificultats,
que en aquell moment no es van veure,
però que les té.
Quan parlo de la filosofia,
és intentar que nosaltres mateixos
es puguin autofinançar el projecte.
Perquè des del punt de vista
del govern d'Espanya,
governi qui governi,
i des del govern de Catalunya,
governi qui governi,
un cop es faci
i s'acabi l'estació intermodal
que hi ha entre Tarragona i Reus,
el mapa ferroviari
en tota la zona de Tarragona
quedarà cobert.
Des de la seva perspectiva.
Des de la seva perspectiva.
Per tant,
hem de ser capaços
d'autofinançar aquest projecte nosaltres.
Ja que estem parlant
de qüestions urbanístiques,
la setmana passada,
en aquest segle d'entrevistes,
l'alcalde anunciava
que aquestes divergències
amb la Generalitat
en el tema del POUM
estan a punt de superar-se.
Confiem vostès
des del Partit Popular
que això del POUM
es pugui aprovar,
pugui passar pel plenari
un altre cop
abans del final del mandat?
No ho sé.
Aviam,
jo li vaig preguntar
al plenari
al senyor Ballesteros
si la contractació
d'un gerent d'urbanisme
era imprescindible
per tirar endavant el POUM.
I ell em va dir que sí.
Per tant,
ara diu que sí
que el poden tirar endavant.
Es contradiu constantment.
Jo, sincerament,
crec que amb aquest tema
del Pla General
s'ha li anat de les mans
al senyor Ballesteros
i, sobretot,
està cometent
els mateixos errors
que ell va criticar.
Què va criticar
de Joan Miquel Nadal
amb el tema del POUM?
Va criticar
manca de transparència,
va criticar
manca d'informació
als afectats
i va criticar
incompliment de terminis.
És exactament
el mateix
que està fent ell.
Ara mateix
els afectats
de les expropiacions
no saben ben bé
què passarà,
els terminis
s'estan incomplint
i hi ha una absoluta
manca de transparència
perquè els partits
de l'oposició
no tenim ni idea
i hem demanat
informació
per activa i per passiva
de com estan les coses.
Crec que
el tema del Pla General
li va anar molt bé
electoralment
al senyor Ballesteros
i ara mateix
no sap què fer.
No sap què fer.
I, sincerament,
jo la veritat
és que
no sé
si s'aprovarà
o no s'aprovarà
en el proper
en els propers
plenaris
o en els propers
mesos
però que
és evident
que
la ciutat
està absolutament
paralitzada
crec, sincerament,
que si el problema
només fos
els informes
de protecció civil
es tiraria endavant
el Pla
i m'explico.
Si
abans parlava
de...
Creueu que hi ha alguna cosa més?
Sí, sí.
Perquè si no
per què diu
el senyor Ballesteros
que és imprescindible
contractar un gerent
d'urbanisme?
Les negociacions
amb interior
per tema
de protecció civil...
Jo insisteixo
en una idea.
Abans parlava
de la vocació
de Barcelona,
de Barcelona.
Jo moltes vegades
li dic Barcelona
perquè tenen
un concepte
de Catalunya
amb la qual
només mana Barcelona
i el senyor Ballesteros
sembla que ja
li va haver aquest concepte
cosa que no puc entendre.
Si
des de Barcelona
com deia abans
volen condicionar
la nostra capitalitat
administrativa
la nostra capitalitat
sanitària
finalment
és que no ens volen
ni deixar planificar
el nostre territori.
Jo crec que
és absolutament
inacceptable
i és el que li he dit
al senyor Ballesteros
més d'una vegada
que el pla general
estigui paralitzat
per un informe
de protecció civil.
Jo és que sincerament
ho tiraria endavant
perquè si l'informe
fos una miqueta assenyat
però el que ens diu
l'informe
pràcticament
és que aquí
estem tots
en perill de mort
i que no es pot construir
més perquè
tothom està en perill
de mort.
És un informe
fet per fanàtics
fanàtics
que tenen
un concepte
del medi ambient
molt dubtós
i no aprofundiré
més en aquesta qüestió
que són els senyors
d'iniciativa
per Catalunya
però el que no pot ser
és que des de Barcelona
paralitzin el punt
on s'ha quedat
l'autonomia municipal
que demana el senyor
què passa
que a l'Ajuntament
de Tarragona
som suïcides
que ens han de dir
des de Barcelona
que estem en perill
de mort
amb el pla general
que volem plantejar
això és inacceptable
Tarragona
en el seu terme municipal
ha de fer
el pla general
que els tarragonins
vulguin
i que els tarragonins
vulguin
significa
que els partits
votats pels tarragonins
en aquest cas
el partit socialista
que va guanyar
les eleccions
decideixi
i no
que uns senyors
de Barcelona
ens diguin
que aquest pla general
no
perquè això també
és robar-li capitalitat
a Tarragona
Per acabar
senyor Fernández
un tema molt concret
que ha aparegut
en els últims dies
sobretot a nivell
de mitjans
de comunicació
veurem si té
impacte social o no
és la decisió
d'un ajuntament
i el debat municipal
que s'ha creat
en altres llocs
de Catalunya
la decisió
de l'Ajuntament
de Lleida
de prohibir
l'ús del burca
d'aquest vel integral
de les dones musulmanes
en espais
que són municipals
en edificis
que són municipals
què pensa vostè
de l'ús del burca
portarà aquest tema
aquesta qüestió
el partit popular
al plenari
de l'Ajuntament
de Tarragona
a mi l'ús del burca
senzillament
em provoca fàstic
i ho he de dir clarament
és a dir
jo no he vist
cap dona
a la ciutat
de Tarragona
amb burca
però
persones properes
a mi sí
en dues o tres ocasions
hem vist burcas
a Tarragona
és a dir
no és una pràctica
però és que aquí
estem en un debat
que és
és claríssim
és a dir
la qüestió
del burca
no és llibertat
perquè cadascú
es vesteixi
com vulgui
és una imposició
a les dones
i per tant
és simptomàtic
el que va passar
a l'Ajuntament de Lleida
que va ser
Iniciativa per Catalunya
qui va votar
en contra d'això
que després van
tant de feministes
doncs això
és una obligació
amb la calor
que fa avui
amb un burca
ja ens podem imaginar
el bé que s'ha d'anar
vostè també ho prohibiria aquí?
Nosaltres estem
recopilant informació
si finalment
podem constatar
que hi ha burcas
a Tarragona
jo és que no només
els prohibiria
els edificis municipals
és que els prohibiria
a tot arreu
els prohibiria a tot arreu
al carrer també?
per suposat que sí
perquè em sembla
una mesura de discriminació
a les dones
no una
un costum tradicional
d'una cultura
no no
és que això del multiculturalisme
acceptar determinades
tradicions culturals
al nom de la progressia
i no sé què més
és que això té un límit
que són els drets humans
i el que no pot ser
és que això sigui
una obligació
per a determinades dones
i que els homes
en canvi
no l'hagin de portar
això és una discriminació
ara bé
també dic una cosa
abans de portar-ho al plenari
i com que és un tema
sucós
i quan dic sucós
és que es pot donar
al populisme
polític
i a mi
jo intentaré
no portar-ho
des d'aquest punt de vista
per això
no hem anunciat
la presentació
de cap moció
jo vull parlar
abans amb l'alcalde
per veure què n'opina
tenint en compte
que Lleida
que és una ciutat
governada pel Partit Socialista
això ha tirat endavant
i si això
es pogués fer
amb el consens de tothom
molt millor
intentar treure
rèdit polític
a través d'una acció
d'aquestes
a mi no m'agrada
personalment
jo prefereixo
parlar amb l'alcalde
veure com ho podem fer
estudiar
si tenim casos
d'aquests
a la ciutat de Tarragona
però evidentment
si els tenim
i estan documentats
crec que hem d'actuar
perquè
és absolutament
inacceptable
doncs
parlant d'aquesta qüestió
en concret
que ha aparegut molt
en els mitjans de comunicació
en els últims dies
acabem amb aquest repàs
a l'actualitat política
i el balanç també
dels tres anys
del mandat
a l'Ajuntament de Tarragona
que avui hem fet
amb el portaveu
del grup municipal
del Partit Popular
Alejandro Fernández
moltes gràcies
per acceptar la invitació
de Tarragona Ràdio
moltíssimes gràcies
fins la propera
adeu bon dia
adeu bon dia