Anem, doncs, cap al Campus Catalunya.
Allà ens espera Joan Maria Bertran, Josep Pardila.
No estan sols, òbviament, sinó que estan compartint
aquesta commemoració, aquesta celebració
del Dia Internacional de la Infermeria.
N'hem parlat des de la vessant més professional
amb dues infermeres de la xarxa,
concretament la directora d'Infermeria,
Núria Flavia, la seva adjunta, Sílvia Ferrer.
Saludem ja. Josep Pardila, bon dia.
Hola, bon dia.
No està tothom vestit d'infermer ni d'infermer ni res d'això, no?
No, no, no. N'hem vestits de carrer.
Esteu de carrer, de civils, vaja.
Molt bé. I ara ja estan començant a fer els preparatius
a la plaça aquesta de la Concòrdia, del Campus Catalunya.
Estan datejant les taules i col·locant perquè cap a dos quarts d'una...
Què fan ara?
Cap a dos quarts d'una començaran ja els actes
que s'han organitzat des de la universitat.
Ara en coneixerem més detalls.
Han posat també beca als equips de solla a l'altra banda.
Per tant, s'està començant a moure ja el tema aquí al Campus Catalunya.
Com dèiem, avui es comemora aquest Dia Internacional
i ens hem volgut acostar per conèixer
què s'organitza des de la URB,
des de l'Escola Universitària d'Infermeria.
Ens acompanya la seva directora, la Carme Vives.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
I també altres professors, la Carme, la Xus, el Mare Jesús
i d'altres professors que ens acompanyen aquest matí aquí.
Quins són els actes que s'han preparat pel dia d'avui, Carme,
per conmemorar el Dia Internacional de la Infermeria?
Tenim diferents actes.
Començarem ara a dos quarts d'una performance de García Lorca.
Després fem una paella de la Concòrdia,
per posar la plaça igual, de la Concòrdia.
i després a la tarda fem un espai de lectura
amb diferents aspectes, començant per la Florence Nightingale
fins al moment ara de l'infermeria més contemporània,
amb lectures que faran diferents professors
i diferents infermeres d'institucions.
Després tenim una xocolatada, tenim una cava, una copa de cava,
i els castellers de la Universitat Rivera i Benzili.
Això durant tot el dia d'avui. Ahir ja vau fer coses, però ja vau fer actes aquests dies.
Sí, hem fet dos tallers, un d'agrisoterapia i un d'aviodansa.
Són coses que potser no es relacionen gaire amb la infermeria,
però hi tenen relació o no? Hi tenen relació.
Hi tenen una relació directa.
Són teràpies per augmentar la qualitat de vida i el benestar i la salut.
Són alguns dels actes que es preparen avui a la universitat.
Jo, Josep, més enllà dels actes, si em permets ho dir,
perquè ara parlàvem amb la Núria i amb la Sílvia des de la vessant professional,
ja insertades, insertats aquests professionals en el mercat laboral.
I la Sílvia comentava quan li preguntàvem sobre l'especialització,
si s'anava adquirint, diguem-ne, a base de treball i experiència,
però també ens comentava que els estudis d'infermeria,
de fet també com la resta d'estudis universitaris,
estan experimentant un canvi.
I en aquest sentit, no sé si la Carme ens podria explicar
el tema de les especialitzacions,
que sembla que també s'estan reglant mica en mica, no?
Sí, bueno, s'estan reglant...
Oi, Carme, no sabia que m'escoltaves, bon dia.
Sí, sí, estava escoltant, estava escoltant.
I s'estan reglant.
L'altra cosa és, bueno, de quina manera tot això estarà insertat
a la universitat, que té, doncs, diferents interrogants.
Jo no diré res més de les especialitzacions.
Doncs intuïm que és un tema delicat, eh? No ho sabia.
Però intuïm que és un tema delicat.
De totes maneres, sí que, de fet, el que és aquesta professió,
la formació, si més no, ha experimentat molts canvis
en relativament poc temps.
Hola, buenos días.
Jo soc Sagrario, soc la responsable d'ensenyament
d'infermeria d'aquí de Campos, Catalunya.
I, bueno, deciros que sí,
que estamos experimentando un cambio radical,
yo diría una transformación radical.
además, no solo de, bueno, lo que ha sido hasta ahora
nuestro techo a nivel docente, a nivel de grado,
que, bueno, como ya sabéis, contamos con todos los ciclos
de máster y doctorado, sino también con un cambio radical
en la transformación de los métodos de enseñanza
que han pasado a estar centrados en el aprendizaje.
Yo pienso que estamos en muy buen camino.
¿Y qué tal la experiencia en el campus de Cataluña?
Uy, estupendo, estamos encantados aquí.
Nuestros alumnos al principio, bueno, un poco desubicados,
pero ahora están muy encantados de formar parte
de la comunidad universitaria.
Estàvem allà a l'Avinguda Roma,
ara aquí també teniu estudis al Vendrell,
per tant, hi ha hagut un canvi important en aquests darrers anys.
Hi ha hagut un canvi significatiu en número d'alumnes i en espais,
i després en continguts, en anar aprofundint cada vegada més,
i sobretot en la investigació, que aquí està la Xus,
que ens podria parlar sobre tot el que és la investigació i el doctorat.
La Xus i l'Antònia, elles poden parlar-nos d'això.
Doncs vinga, Xus, la investigació a la universitat.
Bueno, pues és una necessitat, bon dia.
És una necessitat de totes les infermeres, la investigació,
i és una cosa que estem apostant molt fort des del Departament d'Infermeria
i des de la universitat.
És una cosa molt important per reforçar la infermeria
i que totes les infermeres, poc a poc,
estarem implicades en la investigació.
I en què s'està treballant?
És a dir, quan parlem d'investigació,
què abarca tot això de la investigació?
De què parlem exactament?
Bé, des del doctorat en Infermeria
tenim diferents línies d'investigació.
Llavors, hi ha grups de professores i associades,
de titulares, implicades en la investigació.
I és coordinar tota la investigació en infermeria.
O tota la que se pugui, junto con otras instituciones.
I què és el que s'està investigant, per exemple?
A veure, primer que tot, me presento,
sou Maria Antònia.
Maria Antònia.
Professora també d'aquí del Departament.
I, bueno, aclarar o dir que la investigació
sempre comporta canvis, no?
I que des d'aquest punt de partida
per la nostra disciplina és important
per poder aportar canvis en les nostres pràctiques
i en les nostres maneres de fer i de pensar.
Com comenta la companya Txús,
hi ha diferents línies d'investigació en el Departament.
Línies que abarquen des d'aspectes de gènere,
aspectes sobre diversitat cultural,
aspectes sobre els cuidadors familiars,
situacions de cronicitat, en depressió,
malalts d'Alzheimer, etcètera.
I llavors, des d'aquestes grans calaixos,
és la investigació que desenvolupen
en la nostra pròpia disciplina.
A més, enguany els estudis d'infermeria,
no enguany, sinó ja l'any passat o fa un parell d'anys,
van canviar a grau, es van adaptar a aquest pla de Boanya.
Com ha canviat també això,
els estudis d'infermeria a la Universitat de Rovira i Virgili?
Ens hem adaptat, aquest ha estat el primer curs.
Com ha canviat?
Com ha dit la Sagrària, la metodologia d'aprenentatge,
o sigui, nosaltres acompanyem l'estudiant a aprendre,
i aquest és un verdader aprenentatge.
I també ha canviat, com deien,
el fet que puguem tenir un màster i un doctorat,
i investigar el que és cuidar i aprofundir.
Per tant, jo penso que aquest és fonamental en aquest sentit.
El fet de treballar quatre anys i aprofundir
ja és molt en els cuidatges,
i això li dona una excel·lència cada vegada millor
en el com cuidar,
i la població penso que cada vegada tindrà
millors cuidatges en aquest sentit.
A més, ha passat de tres a quatre anys,
potser en tres anys ja estàvem massa condensats,
ara en quatre anys es pot fer...
Els conceptes els podem assimilar millor,
i per tant això farà que els resultats
també siguin millors de cuidatge en aquest sentit.
Moltes més pràctiques,
tenim un quart curs que és pràctica
i un treball fil de grau
per iniciar en la investigació.
A Tarragona, a més, tenim l'Hospital Sant Ateca,
el Joan XXIII, diversos centres d'atenció primària,
per tant, també per desenvolupar les pràctiques,
és un bon lloc també, Carme?
No, són els llocs on estan,
són hospitals universitaris,
per tant, hem de partir que aquí d'investigació
tenim també l'Hospital de Sant Joan de Reus,
per tant, tenim tots els hospitals
de el que seria la regió de Tarragona,
tot, unitats psiquiàtriques,
tota la comunitària,
en aquest sentit, hospitalització d'hemicíli,
i jo penso que tenim...
Arribem fins a Vilafranca.
I vols que sou docents,
que esteu dia a dia amb els universitaris,
els estudiants que volen accedir a ser infermers,
o bones infermeres, com veieu la professió?
Com ho veieu?
Com veieu els futurs infermers o infermeres?
Xus.
Bé, a veure,
amb aquesta formació d'excel·lència
en la que estem parlant,
i a més, amb la interiorització de la investigació,
diria interiorització i impregnació total
de la investigació,
la infermeria està donant un pas molt important cap endavant,
i tindrem excel·lents professionals.
No ho dudo.
Penseu el mateix?
Sí, penso el mateix,
i afegiria en tot cas
que estem desenvolupant un compromís com a professionals,
un compromís també amb la societat,
i un compromís també amb el coneixement,
amb la ciència,
i penso que això és molt important.
A mi m'agradaria afegir una cosa,
el fet que estem en aquest campus,
ens podem interrelacionar amb altres disciplines
que aporten, jo entenc, a l'infermeria moltíssim,
tot el que són les ciències humanes,
el que és la antropologia,
tota la part de humanitats que tenim aquí,
i també l'aspecte, doncs, a nivell jurídic,
des del punt de vista de l'ètica.
Entenc que estem en un bon lloc.
Això és important.
A mi m'agrada es costa entendre que estem aquí,
però estem en un bon lloc, eh?
Perquè si no sou aquí, on voldríeu-vos?
Estem en el lloc.
Estem en el lloc, sí?
Estem en el lloc que tenim d'estar.
Per què? Perquè m'ho comentava la Carme.
Justament per això,
perquè ens permet aquesta interrelació,
aquesta integració,
aquesta comunicació amb altres disciplines
que també ens fan enriquir, no?,
la nostra pròpia professió, no?
La infermeria és eminentment humanista
i és interrelació.
Per tant, jo entenc que estem aquí.
I aquesta interrelació...
Ens situen en altres llocs,
però aquí estem bé.
Perquè aquesta interrelació, Carme,
que comenta,
desmaterialitza d'alguna manera?
És a dir,
en infermeries fan coses amb filologia...
Fem coses, per exemple,
amb antropologia estem treballant,
per exemple,
ara fem una performance,
en aquest sentit,
és una qüestió
que el de Gà de lletres
de seguida se li va ocórrer.
El dia de la infermeria
ho podríem fer,
perquè tot el que és cultura
és obertura,
és coneixement
i, per tant,
t'apropa més al cuidar
d'una altra manera.
Això és important, digue'm.
En tot cas,
ja per acabar,
si a les nostres convidats
els sembla bé,
és una pregunta
que també traslladava
a la Núria i a la Sílvia.
És dia per parlar de la professió,
és dia per conèixer
la situació del sector,
el tema acadèmic,
però, en definitiva,
avui és el dia
de les infermeres
i dels infermers,
és la seva festa.
Jo no sé
si les nostres convidades
podrien recordar
per tots els oients
com va ser...
Ara són docents,
però jo m'imagino
que han exercit
d'infermeres
durant una part
de la seva professió.
Com va ser
aquella primera presa
de contacte
amb la professió
i en el mercat laboral?
Mira, Carme.
Sí, sí,
jo he estat infermera,
he treballat
en l'atenció primària,
he estat infermera,
el que dèiem practicant,
però jo he estat
infermera de poble,
com diu la Florence Nightingale,
d'aquesta manera
he tingut aquesta oportunitat,
i també he treballat
en serveis
com urgències,
cuidats intensius.
Jo penso
que aquesta primera
tenia una formació
tècnica,
però també tenia
una formació
humana
i després
les meves qualitats
com a persona,
que jo penso
que aquestes són
les que realment
et permeten
desenvolupar.
En la carrera
tu aprens
a desenvolupar,
però sempre hi ha
unes qualitats
i per això
un decideix
fer una cosa
o una altra
en funció.
això seria potser
la vocació,
no?
Em m'agradava
i ja està.
I aquesta primera
presa de contacte
com va ser?
Ho recordeu?
No sé si ho comenteu
en un dia
com el d'avui.
Com a ser?
No ho comentem
en un dia com avui.
Es comenta,
bueno,
es va comentant.
Però no sé si vas pensar
alguna vegada
de m'he equivocat
de professió.
No, no,
jo no m'he equivocat.
No, no,
no m'he equivocat
i jo tornaria
a fer aquesta professió
i jo els hi dic
moltes vegades
als estudiants
és apassionant
perquè cada dia
és creatiu,
perquè les persones
cada dia
són diferents
i sempre
cada persona
és diferent.
Per tant,
la creativitat
és constant.
Jo tornaria
a elegir
aquesta professió.
Iba Xus?
Totalmente.
Ara,
com parlaves,
me'n recordava
d'aquells tiempos.
Clar,
tinc la sort
de tindre
molts anys
i molta experiència,
però tornant
cap al darrere
és...
Bueno,
t'hi va dir
una tonteria
a lo mejor
maravilloso.
Quan recordo
els meus inicis.
Com van ser els inicis?
Aquí a Tarragona o...?
No,
jo soc estudiant
Santander
i vas treballar
a Santander
i després ja vas
vindre per acá.
El que comentava Carmen
de la il·lusió,
el que cada dia
és nou,
de que les persones
cada vegada
som diferents
i cada dia diferents,
llavors això
té una inquietud
contínua
molt,
molt important.
I després també
me vaig fer
llevadora
i entonces
és molt interessant
també.
Estuve d'infermera
i després de llevadora.
I la Maria Antònia?
Doncs una mica
també compartixo
l'opinió
de les meves precedents.
Pot ser una mica
carrincló
avui dia,
però
en el meu cas
també concret
jo volia ser infermera
quan ja tenia
tres anys.
Vull dir,
era una cosa
de vocació.
Jo recordo
quan arribaven els reis
que jo sempre demanava
el meu tratge
d'infermera
i el meu botiquí,
que ja era una cosa
que portava
molt a dintre.
Després,
com va ser
la posada
en excena?
Com preguntaves?
Jo a nivell
de les profes
d'aquí de l'escola
soc d'alguna manera
de les joves
i quan vaig acabar
ja vaig entrar
en el món assistencial
però vaig continuar
amb la formació.
Això que avui dia
estem tan inculcant
des de la universitat
la formació permanent
al llarg de la vida
doncs jo ja va ser
una cosa que per intuïció
vaig practicar
des del primer moment
que vaig acabar
els estudis
i vaig estar
combinant
l'assistència
en l'àmbit
sobretot
d'atenció primària
amb la formació
continuada.
tot plegat
després se'n va portar
aquí a l'escola
i aquí estem.
Doncs Xus,
Carme,
Maria Antonia
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
que acabeu de gaudir
del vostre dia.
Avui com dèiem
a la universitat
se celebren diverses activitats
començaran
cap a dos quarts d'una
i doncs tota la tarda
si us hi acostueu
doncs podeu participar
en aquest dia internacional
de la infermeria.
Gràcies i bon dia.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adeu-siau a totes
i enhorabona
enhorabona
per aquesta commemoració.
Joan Maria,
hem fet un tour
de la unitat mòbil
amunt i avall avui.
De moment ja estem per avui.
Cap a casa
en dos minuts
i seran les dotze.