Aquí seguim amb tots vosaltres, matí de Tarragona Ràdio
i encantats perquè estrenem una nova secció
en la ràdio de la ciutat,
un espai de periodicitat mensual
dedicats a la gent gran de la ciutat
i a les activitats que impulsa en aquest àmbit
l'àrea de serveis a la persona de l'Ajuntament de Tarragona.
En aquests espais anirem parlant de moltes qüestions,
en llars municipals, el Consell de la Gent Gran,
el voluntariat, les activitats programades,
el servei d'assessoria jurídica
i un clàssic, per què no dir-ho així,
el viure i conviure.
Anirem parlant en cadascun dels espais,
però avui volem fer una mirada així àmplia
de quina és la tasca que es desenvolupa
en aquest sentit des de l'àrea de serveis a la persona
i per això hem convidat l'atinent d'alcalde,
Victòria Pellegrin.
Molt bon dia, benvinguda.
Bon dia.
Gràcies per ser-hi.
Toni, Toni Rull és el referent de gent gran activa.
Bon dia, Toni, benvingut.
Hola, bon dia.
Amb el Toni deianfanys, que parlem del viure i conviure,
és que probablement sigui un dels programes més veterans
que té no només la ciutat de Tarragona,
sinó en general arreu de Catalunya,
en referència a les persones grans.
Sí, de fet, és el que té una història.
Són 13 anys i el que és a nivell municipal,
la resta d'activitats s'ha anat incorporant i incrementant,
però aquest ha sigut un dels que co-ha participat
l'Ajuntament de Tarragona amb l'URB i Caixa Catalunya,
que és la promotora.
No hi ha dubte que dedicarem un programa específic
segurament més endavant,
però avui el que dèiem amb l'atinent d'alcalde
volem una mica oferir una panoràmica molt general
de quina és la tasca que feu des de l'àmbit municipal
adreçat a la gent gran.
Moltes tecles, pel que veig, toqueu, eh?
Moltíssimes.
Moltes, quasi una sinfonia, això.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Com...
Això, tot això, sota un paraigua que es diu unitat genactiva.
Sí.
Sí, a veure, això depèn...
És una de les unitats tècniques
que depenen de serveis socials,
de l'Institut Municipal de Serveis Socials.
Llavors, el que intentem és treballar amb les persones
ja jubilades, pensionistes i jubilats a partir dels 60 anys
i jubilats a partir dels 65 anys,
que tenen tot un període de vida activa,
que estan bé de salut,
que no tenen massa problemes de salut
i, per tant, el que fem és impulsar hàbits saludables.
Clar.
Ha passat una miqueta la història, aquell concepte
que les persones grans només eren receptores,
eren éssers passius,
els quals institucions i entitats duraven suport,
ajuden a ser persones absolutament actives
i que continuen, a més, aportant coses a la societat.
Moltíssim.
Això ho veiem al carrer cada dia, no?
Sí, sí, sí.
Són persones molt dinàmiques,
molt dinàmiques,
amb moltes ganes de participar,
tenen molt clar...
Totes venen...
A més a més, tenen una experiència participativa,
viscut èpoques en què realment
s'ha estat més reivindicatiu i més participatiu socialment
i ara reprodueixen aquests models.
Com s'arriba a aquestes persones?
Clar, ja sé que és una pregunta poc de manual,
vull dir, ara entrarem en la qüestió,
però ara penso,
jo demà em jubilo,
estic a casa meva,
he treballat tota la vida,
per tant, molta vida social
i no he participat gaire al teixit associatiu de la ciutat.
Per tant, jo, com m'assabento,
que em quedo a casa meva,
a esperar que m'arribi la jubilació,
com sé que puc fer coses
i que, a més, una miqueta estan ja organitzades
i puc integrar-me a aquests grups?
Una de les principals fons és el boc a orella.
S'ho coneix, més o menys la gent,
les mateixes colles,
doncs ara es jubila una, ara es jubila una altra,
es va veient,
i després que també hi ha una xarxa
de 13 llars de jubilats de tota la ciutat
que estan en llocs cèntrics
i que fan una difusió de lo que són les activitats
i que en totes, una o altra, hi ha alguna activitat.
Deus ser el lloc ideal,
la llar de jubilats, la llar de municipals,
perquè la gent se sabenti de tota l'oferta que hi ha,
ja sigui municipal o d'altres institucions o fundacions.
Com el Toni ha dit,
són 13 llars municipals,
però en total,
dintre del Consell de la Gent Gran,
tenim 55 entitats de gent gran.
Per tant,
hi ha molts despatis de referència a la ciutat,
municipals o no.
i aquests són els que cadascú va oferint
i nosaltres tenim tot aquest ventall,
és el que anirem parlant de tot el que estem oferint
a la ciutat des de l'àmbit municipal
i també una de les ciències que té és que és gratuït.
Clar, això és molt important,
allò de gratis,
com deien les àvies.
Importantíssim.
Surt dels pressupostos municipals
i que això també és un atractiu de participació.
Victòria, s'has mantat el Consell Municipal de la Gent Gran.
Aquesta és una eina fonamental, com ha de dir el Toni.
Què és exactament?
Perquè probablement aquelles persones que no estan integrades
al Consell Municipal de la Gent Gran,
què vol dir això?
Bé, és un Consell participatiu,
com alguns altres que tenim a la ciutat.
Aquest ha estat en marxa des de fa ja uns quants anys.
Des de la primera legislatura.
Sí.
I realment estan integrades,
com ben bé deia,
55 entitats de gent gran,
de les quals actives solen ser una trentena.
Ens trobem de manera periòdica,
i hi ha tot un seguit de projectes
que es plantegen dintre del Consell de la Gent Gran
i amb els quals hi participen
pràcticament totes aquestes entitats.
Es tenen en compte les seves inquietuds
i les seves aspiracions,
perquè, clar,
podríeu dissenyar determinats programes
que no tinguessin interès.
Per tant, aquest Consell és fonamental
per saber realment
què és el que heu d'ofertar a aquest col·lectiu.
Sí.
Entre altres parts,
es fan diverses propostes de treball
que aproveuen de manera anual
i, d'altra banda,
també el Consell és receptor
d'aquelles activitats
o d'aquelles inquietuds
que ens porten les entitats.
El Consell de la Gent Gran,
important també parlar de les llars
a tots els punts de la ciutat,
als centres,
als diferents barris,
a la perifèria...
Sí, territorialment parlant,
estem representats a tota la ciutat.
Sí.
Com a llars municipals, sí.
I llavors, és clar,
cada entitat també pot tenir
un espai on oferir
les seves activitats com a associació.
amb el proper programa...
Són autònoms a l'hora de gestionar
les activitats que fan?
Una part com a mínim.
A les entitats, sí.
El que és municipal...
No, home, em refereixo,
a veure, per exemple,
a la de Riu Clà i Comar,
la gent que s'ho vinteja,
aquesta llarga,
els agrada molt fer ball.
I a la de Tarracó,
el que els agrada,
doncs, són fer exposicions, diguem-ne.
No, el que analitzem
són aquestes inquietuds
i llavors, doncs,
hi ha coses que es poden gestionar
des de l'Ajuntament
i hi ha coses que es gestionen
des de les associacions.
Bàsicament, els valls
són de temes d'associació.
El nostre és més
un caire preventiu
i de consolidació d'hàbits.
Clar, jo deia
la vitènia de salut, no?
Sí, teniu-me'n compte.
Els temes de salut,
els temes de mobilitat,
els temes anímics,
nosaltres anem per aquí.
I l'altre, doncs,
ho poden gestionar
i ho gestionen, de fet,
molt bé,
les associacions.
Amb el Consell Municipal
de la Gent Gran,
molt bé el programa,
portarem el president de la GAT
i llavors s'estendrem
amb el que és
tota l'activitat que porten
i la dinamia.
És molt important
aquest apunt que heu fet
ara quan parlàveu de salut,
d'estat emocional,
perquè a vegades des de fora
es té la sensació
que només estan de festa.
I, clar,
tot aquest procés vital
implica grans problemàtiques.
Parlem de persones
que es queden viudes,
que entren en un moment...
Hi ha un fonto, hi ha una conmoció.
Persones que estan soles.
Parlem de les persones
que es jubilen.
Clar, cal estar preparat
per jubilar-se,
està claríssim.
Requereix un temps
d'adaptació.
després amb la pèrdua
del...
Del cònyugue.
Del cònyugue,
exacte, de la parella,
doncs també tenim uns processos.
Després, doncs,
persones que han estat
molt vinculades a la família
i que de cop i volta,
doncs,
perquè els nets s'han fet grans
o perquè ja han deixat de...
deixen de sentir-se útils
i, per tant,
tenim problemes de solitud.
i totes aquestes situacions
són les que s'identifiquen
amb les llars
i intentem treballar.
En aquest aspecte
tenim un equip tècnic
molt potent,
jo sempre ho dic,
realment,
si la unitat
de gent gran activa
funciona també
és perquè realment
tenim persones
al davant molt implicades
que valoren,
fan un seguiment
amb tot això,
però també
amb les pròpies llars,
les pròpies juntes
de la llar
i fan aquesta identificació
de situacions
que podem considerar
que no són anòmales
i intentem actuar.
Bé,
des del punt de vista
de participació
i si veiem
que cal derivar-les
a serveis socials,
doncs les derivem
a serveis socials.
Per tant,
fem un treball preventiu
i...
És que la longa veritat
ens dona
totes unes altres incidències
de manteniment
i de perllongar
l'autonomia.
Aquest és el nostre objectiu,
estem arribant
a 85 anys
i aquí tenim
una graa.
Sí,
una graa.
Sí,
sí,
que...
Té una miqueta
aquí a Tarragona,
sabem que era la...
Ens dona,
doncs,
que hi ha una longavitat
i aquesta longavitat
dona una situació,
que mentre estàs autònom
és una situació
per al moment
que comencen a haver
aspectes carencials,
s'enresent la persona,
s'enresent l'entorn,
s'enresent la família
i aquest és un repte.
Una població,
un 20% de persones
d'entre 76 i 80 anys.
Sí,
però és que tenim
un 2%
de persones
de 86 i 90 anys
que participen activament
a les llars.
sí que és un tant percent petit,
però realment
l'allar
és l'espai
on realment
ve la persona
que acaba de jubilar-se,
una persona jove,
una persona d'entre 60 i 65 anys,
i pot ser també
fins a,
pràcticament,
l'espai de referència
fins a arribar
a un centre de dia.
Per tant,
en l'àmbit d'utilització
d'un allar,
en aquests moments
poden ser tranquil·lament
25-30 anys.
Hem de donar respostes
a totes les edats.
Per això,
Vittoria,
des de la unitat
de gent gran activa
també ateneu
a la dependència
quan es precisi?
O seria allà
des d'una altra àrea
de la Junta de Junta?
Seria una altra àrea.
És el centre de dia
que diem nosaltres.
Si nosaltres portem
activitats des d'informàtica
fins a tallers de memòria.
Us ho preguntava
per separar bé
la tasca que es fa
des de l'àrea
de serveis a la persona.
El tall és l'autonomia
per entendre's.
I quan hi ha una pèrdua
d'autonomia
entra en un altre tipus
de programes.
Però una autonomia
ara ja estem dient
una autonomia avançada
perquè és el que estàvem
comentant abans
d'entrar al programa
i estem ja preparant
programes de psicomotricitat
per a aquestes persones
que s'estan envellint
dintre de les activitats.
Pèrdues de visió,
pèrdues de mobilitat
però que el cap
està seré.
Exacte,
però que encara no són
perfils de...
No són.
Mantenir la qualitat
de vida.
I llavors,
clar,
també és de dir
mantenim-nos dintre
d'aquest espai
perquè aquest trencament
és la persona usent.
M'estic amb...
Aquest matí abans
de venir aquí
una persona
diu escolta,
doncs me siento viejecito.
Bueno, viejecito.
85 anys.
Però en quant a...
Si tu penses
87 anys
i podríem arribar a nosaltres.
Però dius,
clar,
pel ritme de vida
que has portat
te sientes viejecito
perquè te costa més
fer això.
Dius,
home,
també pensa
tot el que has disfrutat.
Aquí hi ha un missatge
quan te diuen
me siento viejecito.
Llavors,
nosaltres,
des d'aquesta sensibilitat
en la que
mantenir aquest període
d'autosuficiència
és anar col·locant
espais
on la persona
se senti
de no,
no,
que vaig fent coses.
D'aquí projectes
com el de memòria activa,
per exemple.
Sí, sí,
aquest,
el memòria activa,
per exemple,
va ser una de les apostes
realment
del nostre programa electoral.
És a dir,
treballar,
com deia,
hàbits de vida saludables
dintre de les llars,
per tant,
la gimnàstica de manteniment,
la equaigim,
o sigui,
activitats amb la piscina
i sobretot
els tallers de memòria activa
que ha estat una aposta
realment
hem arribat a totes les llars
i tenim diversos
grups
amb algunes llars.
És a dir,
en algunes llars
tenim diversos grups.
Hi ha una gran demanda.
De les persones
que participen
en aquests programes,
quanta gent gran
de Tarragona
pot estar,
doncs,
adscrita
a aquesta unitat
de gent activa?
En global
i en per si altres.
Unes 1.400 persones
a finals del 2009,
per tant,
aquest any
arribarem pràcticament
a les 2.000 persones.
Se'n parlen
d'un col·lectiu
molt ampli.
i a nivell
d'activitats,
doncs,
no sé
quants tallers
hem arribat
a fer durant l'any,
però potser
uns 60-70
en total,
amb totes les activitats.
Heu parlat
que sí que l'equegim,
que sí el tema
de la memòria,
expressió artística
i artesania.
Vosaltres ho sabreu millor.
Si vaig a Rada
em rectifiqueu.
Va ser l'any passat
que vau inaugurar
una exposició de pintura
de persones grans,
a més,
la majoria d'elles
el que reflectien,
és que ho recordo
perquè vam parlar
amb elles
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
i el que reflectien
era una memòria
del seu passat,
moltes persones
vingudes
de fora de Tarragona
que recuperaven
la memòria
a través dels records
de la seva infantesa
i a més
ho transformaven
en una obra artística.
Va ser molt bonic,
la veritat,
i que es va veure
molt la tasca
que es fa quotidianament
des d'aquests tallers.
Va lligat
quan fas una cosa
d'aquestes
perquè si surt
d'una caixa
de records
que fem memòria
surten uns esdeveniments
i aquesta gent
hi ha gent
que...
És una capsa
de records física
que feu portar?
Sí, sí, sí.
Llavors portes un record
i allà hi va sortint
una fotografia
algun fetitx.
Sí, sí,
qualsevol
té un passat,
escolta.
Les coses
s'agafen
des d'un espai
com un joc
per entendre's
per fer-ho participatiu.
No vinc a fer memòria
perquè estic desmemoriat
o tinc un Alzheimer.
no estem parlant
d'això.
Les activitats
s'aprogramen
des d'un espai
en què propici...
Un espai lúdic.
Exacte.
Des del lúdic.
Perquè llavors
és com s'arriba més
a aquests esdeveniments
i a mantenir-ho
sobretot.
Perquè no fa sentir
la persona malalta.
Està sent prevenció.
Intentem també
amb això
canalitzar
aquests sentiments
o emocions
que de vegades
els hi ha costat
d'expressar.
Va sempre més enllà.
Tenim a més
un equip de monitoratge
molt potent.
Realment
estan encantats
i encantadíssims
amb les
sobretot les monitores
i la veritat
és que molt bé.
Sí,
i a més,
com són espais nous,
la gent també es forma,
els professionals,
s'han formant
i clar,
el que interessa
és una estabilitat
com la que tenim,
ofertant uns espais
perquè tot això
és evolutiu
i canviant.
No és el mateix
el jubilat dels anys
70, 80, 90,
que no té res a veure.
Perquè la quantitat
de vida
en què arriben
és més alta.
No hi ha tant
esforç físic
i llavors,
clar,
aquestes franges
que diem tan altes
és l'esforç físic
i que dius
anem a fer
un tipus de manteniment.
Però el que t'està venint
és,
escolta,
Facebook,
informàtica,
perquè hem implementat
sales d'informàtica
a dintre de les llars
i les anem implementant.
Hi ha molta demanda
per part de la gent
del tema internet,
eh?
Aquests temes...
I com dominen programes
d'editoriatge,
de vídeo,
de fotografia
que ja voldríem nosaltres,
eh?
Sí, sí, moltíssim.
La cosa, dius,
el ventall és ample
i llavors
has de tindre
una estructura flexible
amb què
donar una resposta
a aquests 80 i escaig d'anys
i donar també
una sortida emergent
i una utilitat
d'aquest espai
perquè és que si no
es quedaríem
com a llocs tancats,
no?
Ha de ser un espai dinàmic
que potser estem parlant
de fotografia,
de pintura
o de memòria.
Clar,
però aquests col·lectius
van dir,
molt bé,
tinc resolt aquesta part
diguem-ne
amb la meva situació econòmica,
més o menys em mantinc,
d'altres tenen més dificultats,
d'altres menys,
tinc aquesta vida social,
tinc tota aquesta possibilitat
de fer servei,
de temps de lleure,
però hi ha qüestions
que em costa més solucionar.
Per exemple,
el servei d'assessoria jurídica
de la gent gran.
Des de la unitat
de gent en gran activa
també es contempla
perquè en aquestes edats
tenen moltes necessitats
de paperassa,
de burocràcia
que a vegades s'hi perden.
Sí,
era una de les demandes
que havien sorgit
precisament
des de les treballadors,
o sigui,
des de serveis socials,
des de les treballadores socials.
Observaven que hi havia
moltes demandes.
Observaven que tenien
moltes consultes
molt específics
en temes jurídics.
Llavors,
és una de les idees
que ens van plantejar
des d'un bon començament,
crear aquest servei
d'assessorament
a la gent gran,
que és un servei,
a més a més,
o sigui,
l'anem portant al territori,
cada setmana
està en un lloc concret
i realment
ha tingut
uns resultats
magnífics.
La majoria
de les demandes
tenen que veure
amb aspectes
relacionats
amb habitatge,
amb pensions,
amb incapacitats,
amb contractes vitalicis,
amb testaments...
Voluntats anticipades
que això cada cop
està més.
Coses que realment
els inquieten,
però també
hem tingut alguna...
Hem identificat
amb alguna situació
de maltractament.
Perquè no oblidem
que els maltractaments
i sortadament
a la nostra societat
hi ha
no la violència masclista,
però sí la domèstica,
que abasta criatures
i persones grans
probablement
siguin les més silencioses,
les que surten
menys a la llum.
Precisament
el Consell Municipal
de la Gent Gran
l'any 2009
fa unes jornades de treball
i es va abordar
el tema
del maltractament
a la persona gran.
Que a vegades
no és un maltractament directe
sinó l'abandonament,
no?
Pot ser el maltractament
que per part
d'un treballador familiar
pot...
La pròpia família.
Sí, o la pròpia família.
Exacte.
És el tema
de dir,
no és el físic ja,
perquè aquest sí que es pot detectar,
però és aquest maltractament passiu,
no?
I blatant,
castellà...
Des que la teva opinió
val ben poc
i ets més una situació
d'arrestar
que no pas de sumar
per aquest ritme de vida
que es porta
i aquesta longavitat
que hi ha.
Tot això
són situacions emergents
que clar,
la longavitat
fa sortir aquest test.
Perquè dins,
fa 20 anys
o 25
te mories als 75
i alguna cosa,
tot això no sortia.
No donava temps,
no donava temps.
O inclús quan estàs parlant
amb persones
nouvingudes
de Sud-amèrica
i dius,
que aquestes problemes
no les tenim,
perquè a 65 anys
ja és traspassat,
no?
Clar,
la longavitat
fa sortir
unes situacions emergents
i unes demandes emergents.
Llavors,
el tema
i la gran incòria
és fins on
es pot donar resposta
a aquestes situacions.
Probablement els oients
pensin,
escolta,
que parlin una miqueta més d'això,
no?
Perquè ho parlarem
dels espais d'avui estem fent.
Una mirada molt àmplia avui.
De la gent gran
es va debatre
i van sortir
que des de la percepció
de maltractament,
quin és,
a la de dir
realment està passant això?
Perquè era l'opinió
de la persona gran.
Cadascú explicava
la seva experiència.
Del que hi ha
i el que es va sortint
i és clar,
és molt amagat
perquè un dels indicadors
que hi ha és
que el principal maltractador
és el cuidador principal
i el cuidador principal
pot ser una família.
La mare denunciarà
els fills
aquest és el gran.
Aquest és el gran problema.
Tens per clar,
si no que em quedo.
Clar, clar.
I això es va debatre
i dius, ostres.
Aquí hem de posar atenció.
I aleshores
és a partir també
d'aquest servei
d'assessoria jurídica
i després,
com heu explicat abans,
es derivaria
cap a altres accions
que es poden fer
des dels serveis a la persona.
Exacte.
Des de l'àrea
de serveis socials
tenim tot un seguit
d'equips especialitzats
precisament
per a poder donar
una resposta
ja més especialitzada
i personal
amb aquestes situacions
que es puguin identificar.
Bàsicament
és estructurar la demanda.
Escolti,
jo tinc aquests diners
o jo tinc,
mira que si amb els fills
el dia que em passi
com ho he de fer això?
Miri vostè.
I això costa tant
que aquí és un pica.
és el que deia la Victòria
i tu,
quina mare,
quin pare,
per molt malament
que estiguin actuant
els seus fills
val la pena
que tinguin un assessorament
i algú que faci veure
escolta,
que és que els teus drets
també els has de defensar.
Una de les activitats
o un dels camins
que trien moltíssimes persones
quan es jubilen
és el voluntariat.
A Catalunya tenim un teixit
de voluntaris,
Déu-n'hi-do,
tenim un bon fons d'armari
i un percentatge molt elevat
són les persones grans.
Vosaltres també treballeu
en aquesta inquietud
de voluntariat
de la gent gran de la ciutat.
El divendres passat
vam tindre una trobada amb ells
i un dels que és més visible
és el voluntariat
de protecció escolar
que està a diferents escoles
de la ciutat,
que aquest és un,
i amb l'hivern que hem tingut
doncs
els he fet un reconeixement
ampli i extens
que està a les 9 del matí
i a les 5 de la tarda
estigui plovent,
nevant en algun lloc
amb aquest fred.
No heu sentit el comentari
aquell de carrer de...
La gent els hi fa més cas
que els urbanos.
Sí.
No, no,
ho hem sentit alguna vegada
allò que hem anat a més...
No, no,
és que els hi fan més cas
que els urbanos.
Imposen més,
ja veus, eh?
Allò que dius
una persona gran
i amb aquella autoritat
i...
Sí, sí.
Perquè ja els veus, eh?
Que no es tallen un pèl.
No, realment,
a més,
l'equip de voluntaris
ha crescut moltíssim.
De fet,
també hem tingut que jubilar
ja vam l'any passat jubilar.
Quants en teniu
de voluntaris
que s'ocupen
en el tema aquest escolar?
Doncs en total...
No, en total
són uns 40
i al voltant
d'uns 70 i pico
en general.
Perquè a part del voluntariat
que és aquest de protecció escolar
també en tenim
amb activitats.
O sigui,
gent que s'ofereix
a fer qualsevol tipus
d'activitat,
estem parlant de pintura,
estem parlant de labors,
estem parlant de patchwork.
Amb altres jubilats.
Sí,
i dius,
escolta'm,
doncs el que se facilita
és un espai.
Comparteixen sabers
tots ells, no?
Sí,
dius,
és un voluntariat
i a més que dius
que se t'ho farà.
Si de més,
escolta,
se té patchwork.
Diu,
l'únic que...
Tinc unes hores al dia,
a més,
ja em va bé
perquè és amb la gent
que em trobo,
se'ls facilita un espai
i se'ls gestiona
un horari
i un material.
Però clar,
dius,
com a mínim
reconeixer aquest espai
perquè a vegades
ni s'ho plantegen
de fer voluntariat.
Ah, bueno,
ja em va bé,
però dius,
que mínim que reconeixen
el que està fent.
A vegades ho fan
de manera inconscient.
Ho estan fent
però no li posen nom.
Però el que sí
sí, per reconèixer-ho
i també per mantenir-ho.
Aquestes són
les dues vessants
que fem servir
però, doncs,
bueno,
és el que està funcionant.
És de gent gran
per gent gran
i llavors aquí
es va incrementant
en funció també
de la disponibilitat
i del que vulgui oferir
i del que es pugui
tingui acceptació
per entendre-ho.
Però en principi és el que.
Clar,
és del voluntariat
al viure i conviure
que mira,
tal com agafem
la guardem pel programa
que ens toqui.
Sí.
Perquè l'anatòtic
és un clàssic
i vell conegut.
Aquest ens toca cap a maig
de la campanya.
Sí, és quan es fa la campanya
perquè els estudiants,
les famílies de la gent gran
que a vegades són una mica
reticents
que vegin que té
totes les garanties
en tots els sentits
perquè els seus pares
i les mares
acollin estudiants.
A vegades tenim la sensació
que les persones grans
no sempre,
però poden patir
fins i tot una mica d'estrès,
no dic amb ironia
perquè tenen tantes ganes
de fer coses,
estan molt ocupats.
Després hi ha aquests
avis i àvies
que s'estan dedicant
gairebé a mitja jornada
o jornada completa
als nets
i dius
home,
els deixem respirar una mica
que facin també
les seves activitats.
No, però així són capaços
de trobar el seu temps.
És curiós,
vull dir sincerament
perquè jo moltes vegades
els hi comento.
Si jo
tingués que seguir
les agendes
que ells tenen
de vegades
és que
és complicat,
és complicat
perquè tenen moltes activitats.
No, sents converses
entre dues persones.
Escolta, quedem demà.
No, demà tinc això.
No, no, és que passa demà
a aquella hora
tinc allò altre.
Tinc gimnàstica,
tinc pintura,
oi, tinc gran teatre.
Sí.
Divendres no vinguis
que tinc coral.
A veure.
El que faig també
és que nosaltres
tot aquest bloc d'activitats
es marquen dintre
d'uns horaris escolars.
Llegat que el que tinguin
de cuidar
estiguin febre o alguna cosa,
doncs normalment no...
De manera que puguin compaginar.
A les 6 més o menys
estan lliures ja.
Està llist.
Està llist tot perquè, clar,
és la disponibilitat que hi ha.
Després s'entén, doncs,
que no va.
Però, bueno,
ja és també...
I tot això el que fa,
doncs, bueno,
és que també s'està treballant.
A part de l'activitat intrínseca,
és un tema d'atenció personal,
no?
És de sortir,
és de marcar,
és una pauta d'horari,
és un connectàs
amb l'altra gent.
Fa vida social.
És el que interessa.
Això és molt important
i vosaltres en sou
molt més coneixedors
perquè a banda d'aquesta tasca
sou coneixedors també
de tots els estudis
que es fan sobre
les persones grans
i, independentment
de la dependència,
de la malaltia,
és una societat,
la nostra, l'actual,
que ha d'afrontar
grans reptes
i tenir molt de camí
per recórrer.
Però, sovint,
aquests estudis parlen
que un dels problemes
més greus
que tenen les persones grans
és la solitud.
Estan soles.
Per tant,
que dius,
fer vida social,
probablement no se'ls solucionen
tots els problemes
amb aquesta vida activa
per una part
d'aquesta solitud
que a vegades
pot ser molt dura
per a aquestes persones
que viuen soles
i que els falta l'empenta
perquè es relacionen una mica.
De fet,
és un dels treballs
que es marca
dintre dels nostres objectius
precisament.
És a través
d'aspectes més lúdics,
activitats,
intentar establir
aquestes relacions
de manera que aquesta persona
que pel motiu que sigui
s'ha sentit exclosa
o es troba en una situació
d'exclusió
es torni a reinserir
però d'una manera natural.
Moltes vegades,
el que parlàvem al principi,
amb la pèrdua del cònyugue,
hi ha una introspecció,
exacte.
Llavors,
aconseguim,
acudint a les llars,
anant amb activitats
i bé,
una mica participant
d'aquesta xarxa
que ja hi ha creada,
doncs,
la recuperació
d'aquesta persona.
De fet,
tenim casos
de persones
que en un primer moment
els costava moltíssim
participar
i ara en aquests moments
estan plenament integrades.
En tenim molts de casos.
La situació més fàcil
és el que està integrat
amb activitats
i li passa una cosa d'aquestes
perquè ja té una dinàmica.
El dolent
és el que no ha sortit.
I això a vegades
també va vinculat
a temes de barreres arquitectòniques,
temes d'ascensors,
temes...
La solitud,
a part de la...
per disposició
que tingui una persona
en ser més o menys sociable...
I en causes objectives,
no?
Ja,
és que ha sigut una persona
que sempre ha sigut reservada
i...
Té el seu caràcter.
Aquí ho té això,
té tres llars de jubilats,
té altres entitats,
vostè mateix.
Aquest és un espai
i que potser
doncs,
cadascú és cadascual.
I l'altre,
doncs,
bueno,
temes vinculats
a fenòmens exògens
que són aquests temes físics
que no li permet
o que també físicament
necessita d'un suport exterior,
d'un ser
per fer el desplaçament,
per fer les coses.
Llavors,
si això
es va restant
és quan
es va incrementant
la solitud.
Si això es va sumant,
aquesta solitud
es va reduint
a temps parcial,
perquè hi ha uns,
a més tens unes hores
en què estàs
connectat amb el món
o connectat amb el món.
Però si això va restant
és el que et trobes.
La solitud
analitzant-la
veus que
hi ha uns espais
que sí que es pot arribar
i uns altres
que clar,
ja és la persona mateixa
que dius,
bueno,
i potser ja és un altre component,
no?
Però l'oferta
de la ciutat
la té.
Doncs de tot això
anirem parlant
i anirem coneixent
els protagonistes,
els qui treballen,
els usuaris de tot plegat.
La propera setmana
què dieu?
Que parlem del Consell de la Generalitat?
Consell principal de la gent gran
i portem els veterans
actius.
Molt actius, eh?
A més, molt actius.
El que dia la Victòria,
ja voldria
molts arribar on arriben.
Doncs,
escolteu,
serà un plaer
conèixer també
aquest ampli,
nombrós
col·lectiu
de la ciutat de Tarragona
a través d'aquests programes
que feu
des de l'àrea
de serveis a la persona
de l'Ajuntament de Tarragona.
Donem les gràcies
perquè ens hagi acompanyat
la tinent d'alcalde,
la Victòria Pellegrí.
Moltíssimes gràcies, Victòria.
Gràcies a les altres.
I Toni Rull,
ens anirem trobant
en cadascun d'aquests programes.
De fer un conductor
perquè també
amb aquestes activitats
també portarem protagonistes
de les activitats.
Interessant.
Ja, ja, ja ho sé.
I ara mira el rei
i dic, ui,
haurem de reservar
una miqueta més del temps habitual.
Primer dient, nena,
quan dura això
perquè tinc de...
Sí, exacte.
No puc venir
que tinc perruqueria,
també,
no oblidem allò,
l'atenció personal
de cadascun.
Moltíssimes gràcies,
de veritat.
Nosaltres ara el que farem
serà saludar
a una persona,
no diré que trenca
les estadístiques
que ens portaven
els nostres convidats,
però Déu-n'hi-do.
Estem parlant
de la primera àvia
centenària
de la residència
a les Alcines
del carrer Maria Cristina.
Avui és el seu dia,
avui fa 100 anys.
És la Dolors Sarler
i després d'una petita pausa
la saludarem.