I seguim endavant dins el matí de Tarragona Ràdio
després de l'espai a tothom.
Nosaltres canviem totalment de tema.
Passarem aquests darrers minuts abans de les 12
i per això falta una miqueta més d'un quart d'hora
amb connexió amb els bons amics i companys
de l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona.
La Protectora d'Animals, que durant aquesta temporada,
també la temporada anterior, ens ha vingut oferint
una secció regular dins les ja tardes
per parlar-nos d'aquests animals dels molts més capeluts.
Així era el títol.
Avui els hem repescat per al matí de Tarragona Ràdio
perquè volem servir també d'altaveu
per un missatge que es vol llençar
des de les protectores de tot l'estat espanyol.
Un missatge de responsabilitat
per a totes aquelles famílies
que esteu pensant en adquirir
o regalar un animal de companyia
durant aquestes festes.
Cristina García, voluntària de la Protectora d'Animals.
Bon dia.
Hola, bon dia, Núria. Com esteu?
Doncs bé, no sé si vosaltres teniu més feina
aquests dies a la Protectora o justament el Nadal.
Són èpoques tranquil·les?
Doncs, a veure, sí que n'hi ha més feina
perquè el problema és que els voluntaris,
molts voluntaris com nosaltres,
sortim, anem a veure la família
i allà es queda una miqueta amb quadros.
Llavors, sí, és una època una mica complicada
per fer quadrar i perquè tothom,
tots els voluntaris puguin anar també a vacances.
Perquè normalment quants voluntaris treballeu a la Protectora?
Quants col·l·laboreu?
Doncs, per exemple, al cap de setmana
hi ha sempre dues persones que treballen allà fixes
i dues o tres voluntàries fixes
que són de la Junta, diguéssim,
però a més a més van uns cinc, cinc voluntaris
aproximadament al cap de setmana,
i entre setmana és aproximadament igual.
Per tant, s'ha d'anar...
Però és que hi ha molta feina,
perquè, Núria, ja saps que tenim molts gossos
i molts animals allà esperant
i donen molta feina.
Mira, doncs, per als oients del matí,
que potser no coneixen tant de prop el tema de la Protectora,
a la tarda sí, perquè ja ens ho heu vingut explicant, no?
Quants animals tindríeu ara, aproximadament,
entre gossos i gats?
Sí, doncs allà, mira,
aproximadament tenim uns 250 gossos,
i uns 20 gats, aproximadament.
Tenim menys gats perquè també l'espai
que tenim preparats per ells és menor,
llavors tampoc podem massificar les instal·lacions,
tot i així ja estem una mica rebeçant la nostra capacitat.
Que ve més gent aquests dies a veure animals,
perquè potser volen, doncs,
emportar-se a casa un animal de companyia?
Bé, a veure, la gent va venint.
No notem un increment molt notable aquests dies,
però sí que hi ha gent que s'interessa
i abans de comprar donen la possibilitat,
s'apropen i beuen els gossets que tenim.
I sí que és veritat que alguns,
abans d'anar a una botiga,
adopten.
El que passa és que la gent que s'apropa a adoptar
és gent que té molt rumiat,
llavors no ho fa ara en aquesta època,
ho va fent una mica durant l'any, saps?
No és una...
Potser la gent que ara s'anima a adquirir un gos,
potser a vegades és més impulsiu
i no es plantegen tant l'opció de l'adopció.
Per això des d'aquí fem una crida
i els animem a visitar-nos, evidentment.
Clar, i aquesta era una mica la crida
que vam sentir que totes les protectores
de tot l'estat us posava una mica d'acord
de dir, escolteu, sabem que ara per Nadal
hi ha molts nens o nenes
que inclouen un animal de companyia
a la seva llista de reis,
sabem que els pares són sensibles,
que potser estan pensant aquests dies
d'incrementar la família
amb un animal de companyia.
Tant s'hi compren com s'hi adopten,
aneu amb compte?
És una crida a la responsabilitat que feu?
Sí, més aviat una crida a la responsabilitat,
perquè quan hem d'incloure un nou membre de la família
que un gos o un gat serà això,
un nou membre de la família
o hauria de ser això,
ha de ser una decisió molt pensada per tots.
La decisió no pot venir del nen
perquè al final, amb una família,
al final les persones que cuidaran d'aquest animal
seran els adults.
Al nen sí que se li pot ensenyar
els valors de la responsabilitat,
una miqueta les cures que tenien un ésser viu,
però finalment els responsables final
no seran els ments, seran els pares.
Per això fem aquesta crida.
A més, moltes vegades s'adquireix,
és que estem pensant això,
en l'adquisició compulsiva, com dius tu,
o no compulsiva però sí motivada per el moment.
Més impulsiva, sí.
Impulsiva, perdona, sí.
Sí.
Moltes vegades es aparteix també de la idea
vull un cadellet,
que després aquest cadellet arriba a l'estiu i què passa?
No, això ho comentàvem i és veritat,
és cert que ens trobem que ens arriben els cadells
que són, o sigui, quan tenen 7, 8, 9 mesos
que l'animal ja ha agafat el tamany normal,
ja no és tan mono, ja no té aquesta carona,
a vegades ens arriben a la protectora
i són la conseqüència d'una decisió responsable
o impulsiva al Nadal
que arriben pràcticament a l'època de l'estiu
quan ja s'apropen les vacances
i és una complicació.
Per això, per no haver de viure aquest tipus de situacions
molt, molt desagradables i traumàtiques per l'animal,
per favor que la gent s'ho pensi bé
i si ho han de fer,
abans que es passin per la protectora,
que en tenim de molts, molts tipus de gossos.
Cadellets també, eh?
Bé, en tenim cadells, en tenim grans, petits,
fets llarg, curt,
i la veritat que aquest tipus de gossos
la gent quan adopta ens trobem que després s'ho recomanen,
vull dir, és una experiència que la gent
ho viu d'una manera molt positiva, eh?
O sigui, l'altre dia que vam estar compartint el programa
també amb un dels vostres col·laboradors
i ens explicava que havia adoptat la seva gosseta
i ho recomanava a la gent,
vull dir, és una experiència que és molt maca.
Són gossos molt agraïts, la veritat.
A més, amb la gràcia també
que oferiu assessorament,
en el sentit que no qualsevol goss serveix
per qualsevol casa.
No, nosaltres quan arribem allà una miqueta
preguntem si viuen en un pis,
quines són els horaris,
perquè hi ha gossos més actius,
més tranquils,
depenent una mica de l'edat,
de pel llarg,
de pel cul,
vull dir, tot això són coses que influeixen
i està bé que algú que té més experiència,
doncs si tu no en tens
i no saps què requereix,
doncs que t'ho expliquin
i que t'assessoren una miqueta.
I nosaltres ho fem sense cap,
vull dir, amb total desinterès,
són voluntaris,
vull dir, no guanyem res amb això,
ho fem perquè pensem
que la persona que adopte
ha d'estar contenta
i s'ha d'emportar
un gos que s'ha d'acudir
a les seves necessitats una miqueta.
Amb quines condicions,
o sí,
quines condicions demaneu
o com oferiu als gossos?
Doncs nosaltres sempre
donem els gossos amb el xip,
això sempre,
perquè a més per llei
com a protectora ho hem de fer,
els donem també esterilitzats
i amb les vacunes totes en regla,
vull dir,
no es dona cap gos
sense un control veterinari.
Llavors això sí que són els cost,
però molt més barat,
més econòmic
del que seria,
vull dir,
un veterinari.
Ho fem perquè ho hem de donar per llei
i així ha de ser,
els gossos hem d'estar esterilitzats
i xipats
perquè no es perdin
i si es perden
es puguin trobar
mitjançant aquest aparell.
tita per ell.
Què és el que feu pagar?
Doncs quant costa
venir a buscar un goss a la protectora?
Un goss,
ja et dic,
els diners no han de ser problema,
són 90 euros un goss.
Un goss,
però no es paga pel goss,
a vegades ens diuen
però és que hem de pagar pel goss,
no estàs pagant pel goss,
estàs pagant el xip
i estàs pagant les vacunes.
I això,
vull dir,
és simplement això.
S'ha de donar,
s'ha de donar un goss
amb les condicions necessàries
i així,
igualment,
amb una botiga o a qualsevol joc,
que la gent agafi un goss
ho ha d'exigir
de la mateixa manera.
Amb el xip i les vacunes,
això,
les condicions veterinàries.
Exactament,
sí,
sí,
sí.
Parlem de xifres,
perquè li hem demanat a la Cristina,
home,
ens ha xocat bastant
això que semblava un clam unànim,
no?,
de totes les associacions protectores
d'arreu d'Espanya,
el clam aquest conjunt
de la responsabilitat.
Això vol dir
que hi ha molts gossos
que realment estan com a saturades
les protectores.
Quines xifres ens has preparat,
Cristina,
perquè ens fem una idea?
Doncs mira,
nosaltres estem ara,
espero una miqueta
de les dades d'enguany,
del 2010,
que sortiran ara de cara al gener,
però, bueno,
comentar una miqueta
les xifres de l'any passat,
del 2009.
Només a Catalunya
es van recollir
uns 17.300 gossos.
17.300 gossos
a Catalunya.
Sí,
a Catalunya.
I tenim la percepció
aquest any
que la xifra aquesta
augmentarà,
perquè ho hem notat així
a la protectora,
i a més,
el tema de la crisi,
sembla que la gent
li està repercutint
també
en el tema
dels animals
de companyia.
Llavors,
bueno,
a la protectora
en concret
hem recollit
uns 450-500 gossos
en guany,
s'han adoptat
bastants també,
però, bueno,
igualment,
trobem que és una barbaritat,
és una barbaritat.
450 gossos
heu recollit
a la protectora
de Tarragona.
A la de Tarragona,
sí, sí.
Durant aquest any?
Només aquest any,
sí.
Val,
que això és una xifra,
com dius,
més alta
que altres anys,
doncs.
És una xifra
una miqueta més alta
que altres anys,
però, clar,
el problema és que
a l'espai
és el que és,
llavors,
ni que hi hagi
més abandonaments,
tampoc nosaltres
no podem assumir
una problemàtica,
vull dir,
això s'ha d'implicar
molta gent,
des de les administracions,
des de les escoles,
vull dir,
és un treball
que engloba
molts agents socials.
Vaja,
que doneu
per el que doneu,
vull dir,
les instal·lacions
són les que són...
Nosaltres donem,
per el que donem,
i de veritat
que intentem
fer campanya,
sensibilitzar,
vull dir,
amb els recursos
que tenim
i la gent
que són voluntaris,
intentem fer accions
de sensibilització
i engegar
nous projectes
que una miqueta
donin a...
expliquen a societat
aquesta problemàtica
que en el fons,
vull dir,
no deixen de ser
membres de la nostra societat
també,
no?
Encara que siguin animals,
però ens acompanyen
amb molts de nosaltres
en el dia a dia,
llavors ens hem de responsabilitzar
tots.
Hem conegut
al llarg d'aquesta temporada
ja tardes
les històries
també de diferents
gossos,
especialment gossos,
històries
de tota mena,
des d'abandonaments
en polígons
fins a,
doncs això,
cadallets,
com deies tu,
que es fan una miqueta grans
i us apareixen allà
les portes
de la protectora.
Les històries
són múltiples,
no?
I clar,
quan coneixes la història
doncs encara fa més pena.
Nosaltres,
bueno,
a veure,
la veritat que les històries
s'acostumen a ser tristes,
però també
hem volgut acabar l'any
i així ho hem fet
també des del nostre Facebook
i la pàgina web,
doncs una miqueta
recordant les històries
també boniques,
no?,
que hi ha hagut una miqueta
per donar optimisme
també a la gent
que hi treballa
i la gent que adopta.
i hem recordat
les adopcions
que pensàvem realment
que serien impossibles
perquè eren
o gossos malalts
o gossos molt grans
i que al final
ha entrat algú
per la porta
i ha dit
dona'm el gos
que més ho necessiti
i se l'ha emportat.
I llavors,
nosaltres ens quedem
una miqueta
amb això
per donar-nos ànims
de continuar treballant
per aquesta situació.
Dóna'm el gos
que més ho necessiti,
eh?
Sí,
i hem cantat
per la porta
i diguem
dóna'm el gos
que estigui més necessitat
i llavors ha portat
un gos gran
o un gos
que estigués
molt, molt malalt
i sí, sí,
contents,
la veritat que contents.
Després ens envien
les fotos
que això ens fa molta il·lusió,
ens envien les fotos
dels animals,
aquest tipus d'animals
adoptats
i són la mar de feliços.
És la manera més directa,
més desitjable,
a més de poder col·laborar
amb la protectora d'animals
però si no us voleu mullar tant,
que tampoc us ho demanem,
quines maneres hi ha, Cristina,
de col·laborar
amb vosaltres?
Doncs mira,
jo sempre dic
que una de les maneres
més importants
de col·laborar
i no requereix
és promoure l'adopció,
o sigui,
parlar-li a la gent
d'aquesta realitat,
de la situació aquesta
i d'animar la gent
que coneguem,
doncs una miqueta
hi ha la possibilitat
d'adoptar
en lloc de comprar,
no?
Si tenim algun veí
o algun company
que vulgui tenir un gos,
doncs que es passin
per la protectora.
I a banda,
doncs es poden fer
aportacions
o podem fer-se
socis,
poden fer també
apadrinaments,
poden ser voluntaris,
poden aportar-nos material
tipus pinso,
corretge,
sempre necessitem
allà material
de neteja,
vull dir,
hi ha moltes maneres
de col·laborar.
Amb temps,
fins i tot,
allò que dius,
mira,
en l'època de crisi,
doncs no hi puc destinar
recursos amb això,
però hi destino,
doncs,
dues hores el dissabte,
també.
Exacte.
El que sí que ha passat
aquest Nadal
és que molta gent
s'ha apropat
a portar-nos cosetes,
això sí que ho hem notat
i ens ha fet molta il·lusió,
ens ha portat gent
desinteressada,
pinso i materials.
Sí, sí, sí,
estem molt contents
perquè la veritat
que s'agraeix
que se'n recordin
d'una realitat,
i hi ha moltes realitats
i dificultats
en aquesta època,
també per les persones,
i llavors els animals
a vegades
queden totalment oblidats,
però el fet
que també se'n recordin
d'ells,
moltes persones,
ens anima molt
a continuar.
Escolta,
i ara hi ha una manera
de més molt senzilla,
molt directa
de col·laborar amb vosaltres,
de manera, si vols tu, simbòlica,
però que tot aporta,
que és comprant un calendari
del 2011
molt xulo,
molt bonic
que heu editat especialment.
Sí,
el que passa, Núria,
que tenim una bona notícia
és que s'han esgotat.
Calla,
m'ho han dit
que s'han esgotat
d'un dels punts de venda,
però de tot arreu.
De tot arreu,
sí, sí, sí.
Ostres!
Sí, sí,
s'han esgotat
i la veritat
que ens hem quedat molt sorpresos.
Vam fer aproximadament
mil calendaris
i ens quedan...
Bueno, no sé,
jo tinc un només,
tot i que s'han acabat tot.
I no fareu ja reedició,
doncs?
De moment no,
però de cara a l'any que ve
esperem,
i de cara a l'any que ve
a banda del calendari
fer altres iniciatives,
perquè, bueno,
han tingut molt bona acollida
per la gent de Tarragona.
Doncs mira,
ens n'alegrem,
tu,
tatxem ja això del calendari,
no hem dit res.
Això vol dir que més d'una persona
que ens està escoltant
ja el té a casa.
Per la difusió que hem fet
des de Tarragona Ràdio,
segur que...
Tot ha ajudat,
tot ha ajudat.
Tot ha ajudat.
Cristina,
doncs ja per acabar l'entrevista,
recordem com contactar amb vosaltres,
la pàgina web que es pot visitar,
com tenir més informació.
Doncs sí,
mira,
la pàgina web de La Protectora
on apareixen totes les nostres dades,
adreça i telèfon,
és www.laprotectora.org.
És molt fàcil.
www.laprotectora.org.
Molt bé.
Aquí tindreu...
A través del Facebook
s'actualitza quasi diàriament
i allà es poden consultar fotos
i una miqueta les històries
que ens van arribant.
El Facebook de La Protectora.
I un cop més us recomanem
que, escolta,
sense cap mena de compromisos
passeu pel polígon industrial
a Francolí,
és, no?
Exacte.
El polígon Francolí
que visiteu les instal·lacions
de La Protectora
sense cap compromís.
Pregunteu,
mireu els animals.
Sí,
després cadascú els hi ha de fer,
però com a mínim,
donar-s'hi l'oportunitat de...
Escolta,
nosaltres també estem aquí.
Potser la gent que hi va
s'enamora
d'algun dels nostres gossets,
que segur que sí.
Avui hem parlat
sobre la responsabilitat
que hem de tenir
amb els animals
i sobre la gran tasca
que feu des de l'Associació
Protectora d'Animals i Plantes
de Tarragona.
Cristina García,
que passeu un molt bon Nadal.
Vaja,
vosaltres tu
i tots els companys
de La Protectora.
Una abraçada molt forta.
Moltíssimes gràcies,
Núria,
i que acabeu també
de passar unes bones festes vosaltres.
Moltes gràcies.
Fins aviat.
Vinga, adéu.
Fins aviat.