Només dos minuts seran dos quarts d'una del migdia.
Estem encantats de saludar un any més
i ell sap que ho diem sincerament, Jordi Llorença.
Fotògraf amb viatger torna un any més també a la ciutat de Tarragona,
concretament a Caixa Tarragona,
per oferir-nos un nou cicle dels audiovisuals de viatges.
En Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
Cada any ens trobem per aquestes dates, més o menys, a través del telèfon.
Sí, no ens coneixem les cares, per això.
I mira que fa anys que parlem.
I tant, i mira, vuit anys.
Vuit anys, clar, són vuit cicles que portes aquí a Tarragona.
I fixa't que la distància entre la ràdio,
que són molt a prop, l'Avinguda Roma i la Caixa,
no és que la de Barcelona a Madagascar, per exemple,
que és un dels viatges que presentaràs.
Això ho esmenarem, eh?
Això ho esmenarem algun dia.
A veure, Jordi, d'un any a l'altre,
que véns a Tarragona,
dediques aquest any a viatjar?
Normalment, tot sencer, una part...
Com t'organitzes des que véns un any i tornes a la ciutat de Tarragona?
Bé, normalment, com que aquests cicles s'acaben al juny,
després sempre ja tinc, cada any, uns viatges ja previstos, no?
Normalment els començo a fer a partir de l'octubre,
i bé, l'any passat aquest vaig fer tres viatges.
Un és Madagascar, a més a més amb l'estren aquí a Tarragona,
llavors les illes Comores, a l'Índic,
i el mes de gener me'n vaig anar cap a Colòmbia.
I normalment sempre, entre un any i un altre,
arribo amb dos o tres viatges nous.
Doncs el de Colòmbia i Comores, m'imagino que l'haurem de deixar pel proper cicle.
Segurament que sí.
I que això necessita el seu temps, eh?
Com el bon vi ha de anar reposant i s'ha d'anar...
Perquè, a veure, una miqueta, breument,
perquè els oients que no han anat mai a les teves projeccions,
no és una projecció d'audiovisuals només,
i jo diria que és com una mena de teletransportació que fas, no?,
dels espectadors cap a aquests territoris.
Doncs sí, ho faig a través dels meus ulls,
que són totes les imatges que presento,
llavors, doncs, amb un guió i adequat
amb el que jo he vist, a la meva experiència,
doncs, els transporto, doncs, amb una música
i les imatges i el guió, doncs, amb una cultura
totalment diferent que a molts els hi entren ganes d'anar-hi, no?
A més a més, doncs, bueno, a part d'una breu presentació que faig,
llavors, doncs, bueno, s'apaga en lluns,
es projecta tot el muntatge,
que té màxim una duració d'hora, hora i quart, com a molt,
i llavors surto i llavors parlo amb la gent
i faig una espècie de col·loqui, no?
Són audiovisuals, que a més, una de les característiques
també que tenen són els contrastos.
Comences avui amb els Emirats Àrabs,
però després podem anar fins a Madagascar,
com en el cas que deies l'Estrena, o a les Illes Salomón.
Sí, sí, sí, i Líbia, Líbia, també,
i Líbia, el desert, sí.
De fet, avui el començo amb els Emirats Àrabs
i Nova Caledònia, eh?
Són, com que eren dos audiovisuals cortets,
doncs, esclar, si arribo aquí i només faig un audiovisual
de 25 minuts a la gent es queda una mica,
els tinc tant, tant acostumats
que estan a la cadira i asseguts hora, hora i mitja,
doncs dic, no, dic, saps què?
Em posaré dos, no?
I a més, dos ben diferents, no?
L'experiència de quan vaig estar en els Emirats, no?
Tota la zona d'Iadubai, Sarge, Abu Dhabi,
i llavors, ja, Nova Caledònia,
són aquesta illa, aquest protectorat i francesc,
està en el Pacífic Sud, també,
que no té res a veure una cosa amb l'altra, no?
Però, bueno, penso que un dels atractius
que tenen aquest cicle són aquests contrastos
de destins i de llocs, no?
Això, en un principi, és el que presento avui.
En els Emirats, allò, m'imagino que veurem molt de luxe,
entre altres coses, no?
Bé, sí.
O és un tòpic, això del luxe als Emirats?
Sí, cada pis us hi anem uns tòpics.
Sí, a veure, és cert que una de les parts del muntatge aquest
és ensenyar tots aquests grans hotels, no?
Inclús, entre ells, incloca el de set estrelles,
que és el Burral Harab,
que és l'hotel més luxós del món, no?
A part d'això, sí, una mica ja veurem, doncs,
com es mou en aquesta vida, la vida de la gent que viu allà.
Però, clar, vist sempre d'una perspectiva meva,
que jo sempre em moc més amb la gent del poble
que amb els àrabs en si, amb els milionaris
i amb tots els que tenen aquestes...
els propietaris dels grans hotels.
Naturalment és com una visita i obligada
fer una visita pels principals hotels,
però jo estava ficat, doncs, en el barri dels immigrants, no?
Que són asiàtics, la majoria?
Sí, sí, molts, moltíssims, paquistanís, hindús i nepalís,
que han arribat allà per construir, doncs, aquest Dubai, no?
Que estan construint, que diuen que és el lloc on té més grues
i de tot el món.
Es veu que té al voltant d'un 35% de totes les grues estan allà, no?
El 35% de les grues del món estan allà?
És una edad curiosa, eh?
Estan construint moltíssim, el que passa que sí que també
s'ofreixen molt aquesta crisi de la deconstrucció,
però tot i això, sí, sí, vas allà i veus que torres i torres i torres
estan construint i, a més, amb la cosa que és un desert, allò, no?
Pugis a dalt de tot de l'hotel aquest, el Burro al Harap,
i realment et te'n dones compte, no?
El mar i el desert allà té un contrast, no?
Però bé, doncs penso que és aquí l'interès.
Però jo ja et dic, em vaig veure molt a la part, doncs, del barri dels immigrants,
al mercat del peix...
A mi m'interessa més això, naturalment, que ja et dic que s'ha d'hi visitar
aquests hotels, i cop diric hotels, i els centres comercials també, eh?
Clar, i també és l'objectiu, a través d'aquests audiovisuals,
que puguem trobar una mirada diferent, el que ens poden oferir, diguem-ne,
els reportatges més convencionals.
Parlant de tòpics, Nova Caledònia també ho veig, aquell tòpic que tots tenim
com de la illa paradisíaca en la que ens voldríem perdre,
amb paisatges absolutament verges, és cert, també?
Sí, a veure, és cert, eh? És cert.
El que passa que aquest viatge ja va ser un viatge junt amb altres...
Hi ha països, com pot ser a Vanuatu, Fiji, o així,
que són una mica més del l'E Pacífica.
En canvi, aquí em va donar molt la sensació que estava aquí a Europa, no?
A França, no?
A veure, a nivell, doncs, dels cotxes, hi ha de la gent que hi viu, no?
Recordo que trobaves Pojots 206 per tot arreu, i tot això.
i tot llorat è francès, doncs, clar, et dóna aquesta sensació,
i molta gent de França ha anat allà a viure.
Però el que és, hi ha paisatges i platges,
si realment, clar, estem a ple Pacífic,
i ha d'estacar una illa, la illa dels Pins,
que són uns pins alts, altíssims, prims,
i això que tenen un tipus de fulla que s'assembla bastant alpi,
però que és únic allà, no?
Bé, també és un lloc, també, doncs,
d'aquests que, naturalment, t'hi pots perdre ja fàcilment allà, no?
Clar, la propera setmana ens portaràs a Líbia.
No sé si aquest viatge va coincidir amb el famós Eclipse.
No, no, no, no, no.
Perquè, aleshores, jo crec que haguessis fet un audiovisual
i un reportatge, a més de turistes,
que no pas del que és la vida al dia a dia en aquest desert, no?
Sí, a veure, i de fet va ser una excursió,
jo que vaig fer, bueno, l'excursió es va llogar un cotxe
durant 15 dies per recórrer una mica a l'Akakus.
Llavors, és un audiovisual de desert i de runes eromanes,
perquè s'ha de, jo, mencionar la de l'Etis Magna Sabrata,
que són unes runes que estan en el Mediterrani,
tocant a Tripoli, i realment, doncs, se n'ha conservat molt bé.
Allà diuen que hi ha un dels amfitiadres més importants, no?
Llavors, però, bueno, el desert s'ha de viure, eh?
S'ha de viure, doncs, el que recordo que jo durant el dia feia molta col·lo
i quan el sol s'amagava, doncs, escolta, havies de començar
a posar-te roba d'hivern perquè feia fred, eh?
Perquè feia molt, molt fred.
Però aquests paratges, aquestes dunes que veus en la immensitat
en l'horitzó i que no s'acaben mai,
o que de repent arribes allà i et trobes, doncs, amb aquests oasis,
aquests llacs, que també n'hi ha, de llacs a l'interior, no?
No, no, el desert és una experiència completament diferent a les altres.
Sí, sí, sí, sí, vull dir que...
I penso que aquest desert i el de Namíbia,
per mi, són els altres més espectaculars que he vist, eh?
I Madagascar.
Madagascar.
També és com una mena de paradís, no?
També té aquesta mena de...
està envoltat de misteri, també,
com allò on pots acabar, doncs, la teva jubilació,
per dir-ho d'alguna manera.
Ja, ja, ja.
No sé si és tant, eh?
Perquè està una miqueta degradat, no?,
des del punt de vista natural.
A veure, sí, hi ha bastanta desforestació, eh?
Això és un dels problemes que té, no?
La gent, per sobreviure,
doncs, esclar, ha hagut de construir les seves eteraces d'arròs,
els seus camps de cultiu.
Però, a part d'això, doncs, bueno,
sort que s'han mantingut els parcs nacionals
per mantenir tota aquesta fauna, no?
Que, inclús, és una illa que li diuen
que és com l'art que hi ha de Noé, no?
Perquè tens fauna endèmica, no?
I, inclús, doncs, moltíssimes plantes
també ja que n'hi ha, que simplement es troben allà.
I un dels animals més coneguts o més reconeguts,
el que dius, ostres, allò és de Madagascar,
que és l'hémur, no?
Aquesta espècie de com de mono
que salta i trepa pels arbres
i tot això és superdivertit.
L'illa és molt, molt gran, naturalment.
Allà, doncs, es va fer una part
amb el que es diuen els taxis brus, no?
Els camions brus, que són aquests camions
de la guerra que els han habilitat
per moure't per allà al país
sense tenir carreteres
o masses carreteres asfaltades.
Llavors, fa que, clar, que el moure't sigui complicat.
De fet, bé, també té una bona xarxa de vols.
Mira, tu ho pots combinar
perquè realment és com un continent.
Ha destacat ja bastant també el nord.
Hi ha unes illetes que són guapíssimes,
on és Nocibé i una altra és l'illa de Santa Maria.
Allà sí que també són aquests llocs
que t'hi pots perdre.
I llavors també és conegut el nord
per allò que es diuen els cinguis.
són unes formacions de color vermell
que allà, doncs, bueno, es veu que fa molts anys,
molts anys hi havia hagut mar, no?
I ara és espectacular perquè també ho veus, no?
És com un intensit, és com si baixessis al mar,
però tot en punxes, no?
Amb aquestes roques que, bueno,
que són grises i després es converteixen en vermell.
Vull dir que té a nivell de paisatge i natura
coses que només trobes allà, no?
I, a més, aquest audiovisual potser és el rei que jo diria,
o sigui, serà el més espectacular dels quatre, potser,
i també és el que dura més, aquest dura una hora i quart.
També és el que estrenes aquí a Tarragona,
parlaves de paisatge, de territori,
en els teus audiovisuals les persones, la gent, els pobles,
són una... són fonamentals.
En aquest cas, com és la gent de Madagascar?
Bé, gent molt... és molt de senzilla,
que realment, doncs, bueno, a veure,
tenen sempre aquesta curiositat, no?,
quan hi va algú a visitar-los,
però gent que, com t'ho diré,
o sigui, valora molt els rituals que fan sempre
i el tema i la família i el tema i la comunitat,
doncs, està molt arraigat, no?
Vull dir, tu estàs en un poble,
i veus que si hi ha una família, doncs,
que no ha tingut el culte,
que no ha recollit prou arròs,
o d'això, doncs, bueno, al poble els ajuda, no?,
els donen part d'arròs, doncs,
que han recollit els altres, no?
Llavors, també hi ha un ritual,
que just, vaig veure, que és la famahadina,
que són aquesta...
desenterren els morts cada set anys,
i llavors els passegen al poble
i llavors els tornen a enterrar una altra vegada, no?
És una sèrie com un retrobament amb els seus ancestres,
això és una de les coses que tenen molt, també,
ja arraigada, no?
Sí, sí, perdona.
Sí, viuen molt pels seus avantpassats
i creuen que quan una persona es mor,
doncs, bueno, continua viva al seu costat,
per això cada set anys els treuen
i els hi canvien la roba, els tensols i tot, no?,
i realment, doncs, vaig estar allà jo per veure-ho, també, no?,
i que això sortirà en el documental.
Aquest manteniment de costums ancestrals,
jo m'imagino, i això ho confirmaràs tu,
que té molt a veure també, doncs, justament amb el territori,
perquè acabes el cicle d'enguany des d'unes altres illes
que també tenen una gran tradició que mantenen, no?,
els seus pobladors.
Sí, les Illes Salomón,
les Illes Salomón també és un destí molt desconegut,
en la llamanèssia,
realment, bueno, és tot un archipel·lequimens,
però al final, doncs, ja hi ha tant,
a veure, ja que t'adones compte que,
hagut de la dificultat, eh?,
i ha de moure't, doncs, has de limitar-te,
doncs, a dos o tres illes importants,
com les de la província de l'Oest,
Malaita i Guadalcanal, no?
Llavors, allà, també, cada illa també és un altre món, no?,
a la província de l'Oest tens aquesta llaguna de Marubu,
que són illes artificials, no?,
que, bueno, que també estan arrodejades, doncs, de mar,
i allà ja la gent viu de la pesca.
L'únic inconvenient és que moure't per allà,
amb transport privat, que són llanxes,
surt car, surt car, perquè la benzina realment està al preu nostre,
ja d'aquí, no?,
i del transport públic, doncs, bueno,
has de fiar-te una mica de Solomon Airlines
i d'aterrar-me amb aquestes pistes que són herbes
i que després, quan han marxat a l'avió,
els nens del poble el fan servir com el camp de futbol,
bueno, aquestes coses així,
que aquí tindríem una mica d'angoixa i por, no?,
de pujar amb aquest...
i que, a més a més, et diuen que arriba
i potser no, arriba el bolsat,
tu tens un horari, un bitllet,
i, bueno, i has d'anar allà a l'aeroport,
que et parlo, que és una caseta ja de fusta,
i ja ho som-hi.
Ja veus, i aquí reclamem i reclamem,
com per reclamar, ja, no?
Déu-n'hi-do.
És bo, és bo anar mirant aquests costums,
aquestes altres maneres de viure del planeta,
com que no podem arribar a tot arreu,
tenim, entre l'altre sall, Jordi Llorenç,
que va bé aquí i ens ho explica,
i ho farà des d'avui fins al proper, en 10 de juny,
després m'imagino que continuaràs viatges
cap a altres indrets.
Sí, ara, bueno, ara i que m'he canviat a la vida,
ara, bueno, m'he agafat una excedència
amb la feina jo que tenia,
o sigui que he deixat un bon sol i un bon horari
per realment, doncs, bueno,
hi he de dedicar-me a això.
I et dedicaràs a viatjar,
que ho has fet, doncs, una mica compartint,
com bé deies, amb les diferents feines que tens,
bueno, estaves a la universitat, no?
Bueno, no, a la universitat no,
jo estava treballant a la Generalitat de Catalunya,
a l'apartament de Sanitat i...
Sí, amb el tema, uns projectes, no?,
que té l'Institut Català de la Salut.
Sí, projectes europeus, que estava amb uns projectes
d'aurebesos, d'això,
però, bueno, des de l'1 de març,
que he deixat això temporalment
o amb una excedència,
perquè, bueno, penso que es viu un cop només,
tenia projectes molt engrescadors,
viatgersen atonalment
i necessitava temps per mi.
Llavors, doncs, bueno,
ara tinc tot el temps que necessito
i ara els viatges tindran un objectiu.
Bé, fins ara he viatjat per anar a veure un nen
o per anar a veure algun concret.
Ara serà per cerimònies i festivals.
I, escolta, una cosa,
ens garanteixes que no agafes excedència
dels cicles aquests d'audiovisuals, no?
Bé, no, a veure, ja de moment no,
però això no se sap mai.
Bé, bé.
No sé si l'any que ve
estaré per aquí o no,
però, bueno, ara ja de moment,
doncs, com que això és un cop a l'any
i ser a Catalunya,
doncs, tinc uns fidels seguidors meus
que sempre venen a veure-m'hi a escoltar-me,
doncs, intentaré ja mantenir-ho,
perquè, home, sap greu perdre
un cicle tan emblemàtic
com aquest de la caixa, no?
Jo inicialment em pensava que, dic,
bueno, dic, potser amb les fusions,
no sé si això tirarà endavant o no.
No se fos, això, no?
Això no se fos.
Sí, sí, tu.
I tant que sí, diu, i tant.
Si el nostre, el teu cicle
és el que ens funciona, a mi.
Ja veus.
Doncs, Jordi, de moment,
aprofitarem el que tenim,
que és aquest nou cicle que ens proposes,
la voltena edició, ja.
És un plaer que vinguis
i conversar amb tu.
Moltíssimes gràcies.
A tu, eh?
Adéu-siau.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
All Solutions.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.