D'aquí dos minuts, serà un quart d'onze del matí,
matí de dimarts, dimarts 16 de febrer, dimarts de dol,
perquè avui és l'últim dia de les festes de Carnaval.
Tot s'acabarà aquesta propera mitjanit,
arribarà, entrarà la quaresma amb el dimecres de cendra.
En fi, és el dia en què hi ha l'enterrament
de sa majestat el rei Carnestoltes,
és el dia de dol, el dia de les esqueles,
el dia de la casa mortuària i de la vella del feretre del rei,
del rei de Carnaval,
i hem posat la unitat mòbil al Teatre Metropol
per seguir en directe una de les activitats
que s'han de celebrar aquest matí de dimarts de dol.
Tenim, com dèiem, la unitat mòbil a la Rambla,
a les portes del Metropol, amb Joan Maria Bertrani i Josep Ardila.
Josep, molt bon dia.
Molt bon dia. Jo crec que ja ho sents, a veure si ho sents.
És el dol per la mort del rei Carnestoltes,
però no estem al Teatre Metropol,
perquè han anat tan ràpid per la Rambla
que ja som al Mercat Central.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Avui és dia de dol.
De dol complet.
Home, aneu totes negres, eh?
Sí, sants de mort del Carnestoltes.
I amb aquests guàrdies, si veus, són molt trempats, eh?
Sí, sí.
Ah, ah, molt bé.
Què tal? Com estem? De dol, dèiem, eh?
De dol, de dol.
Avui és el dia que toca i mira, a plorar,
i a passar el rosari, el que fa, si fa...
Tot i això, el carnaval ha anat bé, o no?
Sí, sí, ha anat molt bé, ja sempre passa el mateix.
Molta preparació i avui acaba tot.
I el que aneu repartint són aquestes esqueles.
Sí, la que és.
No sé si me'n podries llegir un trosset de l'esquela aquesta del Carnestoltes.
Diu, pare nostre, que estàs a Hisenda,
santificada sigui la paga extraordinària,
i vinga a nosaltres, a Neuros, a l'IPC equiparat.
Feu la nostra voluntat i no la retallada que ens esteu donant.
Acull el nostre pressupost.
En el teu serment augment sou.
Una mica l'esquela del Carnestoltes d'enguany,
de ses majestats, el rei Carnestoltes.
Vaja, aquesta tarda el cremaran,
i per tant això ja s'haurà acabat la disbaixa d'aquests dies, eh?
Sí, sí.
Quan entrerà al Mercat, ara?
Anem al Mercat, i llavors després anem fent el seguici,
que tenim ja de cada any.
De cada any, el típic de cada any.
El seguici és el de sempre.
Molt bé, molt bé.
Doncs el dou, ja ho veieu, a les portes del Mercat Central,
el dou d'aquesta...
Sentiu-vos, eh, com criden?
Sí, sí.
El sents, eh, Ricard?
De quina colla són?
De la colla a la bota.
De la colla a la bota.
Són els que han fet aquesta...
Vaja, aquest dimarts de...
Aquest dimarts de dou.
I a més van acompanyats de música,
amb una gent vestida de negra,
i amb unes melenes llargues, roses,
també que van tocar una mica la música d'aquest seguici
i van repartint totes aquestes esqueles,
on també a més recorda una mica els actes que es faran avui,
recordem, a les deu ha començat aquesta marxa,
i a les cinc de la tarda,
a l'estiu del Teatre Metropol,
hi haurà l'obertura de la Casa Mortuària
i la vetlla d'aquest carnestoltes d'enguany,
d'aquest any dos mil, dos mil deu.
Deixa'm que us llegeixi com s'acaba aquesta esquela.
Diu, no ens deixis caure una temptació de marxar a l'estranger
a comprar habitatge.
Ens deslliureu-nos de tants especuladors
i dels preus que ens estan ofegant a ment.
És una mica l'esquela d'aquest carnestoltes
mort avui, dimarts, dia 16 de febrer d'aquest 2010.
Han anat molt ràpid, eh, Ricard?
Sí.
Perquè estàvem just davant les portes de Metropol
i hem vist que ja sortien,
hem hagut de baixar ràpid fins al Mercat Central
i ara acaben d'entrar ara mateix a dins del Mercat Central
on també repartiran aquestes esqueles
entre tots els compradors i la gent que estigui tombant per aquí.
Hi van molts, de la colla a la bota?
Déu-n'hi-do, doncs en van potser una quinzena ben bona,
una quinzena ben bona, vestits de negre, de dol,
plorant, la mort del carnestoltes
i el darrere, com dèiem, aquesta mort
i tot ho han capçalat per dos guàrdies civils.
I amb música, això sí.
I amb música, i tant, i tant.
Molt de dol, però una música festiva que sentíem de forts.
Sí, sí, música força festiva.
Ells no semblaven massa festius
perquè ja et dic, van amb unes malenes llargues
que els hi tapen gairebé la cara
i amb uns vestits negres com, no?,
doncs el color negre o el color del dol.
Però vaja, anaven força animats,
tot i que anaven plorant, anaven força animats.
Ja han entrat al mercat, potser?
Sí, sí, ja han entrat, ja han entrat.
Ja no sento el soroll de...
Sí, ja no ho sento,
perquè ara ja estan tombant tot per l'interior.
Però ja et dic, ens ha sorprès
perquè han anat molt ràpid,
han sortit just per darrere del metropol
i han baixat pel mig de la Rambla,
pel mig del Mercat,
recordem que avui hi ha Mercadet
de marxar-nos a la Rambla Nova
i per tant han passat pel mig
i vaja, fins aquí, fins aquí al Mercat Central.
Molt ràpid ha anat aquest repartiment d'esqueles.
Ha anat ràpid.
Alguna cosa més, Josep?
Pues res, pues res.
Fins aquí la connexió,
no us hem explicat això,
la marxa aquesta del dol
que han fet des del Teatre Metropol
fins aquí al Mercat Central
per plorar la mort de sa majestat el rei Carnestoltes.
Perfecte, doncs.
Gràcies per aquest apunt en directe
des del Mercat Central.
Joan Maria Bertran, Josep Ardila,
gràcies i que vagi molt bé, fins després.
Adeu, fins després.
Era la connexió en directe.
Ha començat aquest dimarts de dol,
l'últim dia de Carnaval.
Un dimarts singular, sens dubte,
en el panorama dels carnavals de Catalunya.
Un dimarts, l'origen de la tradició
del qual em volem conèixer una mica més
conversant amb el tècnic de gestió cultural
Jordi Bertran.
treballant a l'Ajuntament de Tarragona
en els últims anys,
és un dels millors coneixedors
i impulsors d'aquest dimarts de dol de Tarragona.
I ara mateix el podem saludar en directe
a través del telèfon.
Jordi Bertran, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Avui no estic a Tarragona, però...
No, no, ja ho sabem,
que no estic a Tarragona.
Però ara podies sentir com precisament
els membres de la colla a la bota
anaven repartint les esqueles
per la zona de la Rambla,
des del Teatre Metropol fins al Mercat,
que és el primer element,
el primer acte d'aquest dimarts de dol
que molts consideren,
els experts, els entesos,
considereu un dels més singulars de Catalunya.
Per què és tan singular,
aquest dimarts de dol de Tarragona?
Bé, doncs perquè, evidentment,
d'enterros n'hi ha a tot arreu.
Fins i tot hi ha poblacions
que el Carnestoltes ja l'han enterrat,
és a dir, que pràcticament arriba el dissabte
i l'enterren el mateix dissabte,
és a dir, donen un corregnat.
Hi ha d'altres llocs que ho pallongaran
una miqueta més,
perquè el cas de Sitges, per exemple,
o de Viganova, o de Reus,
doncs el Carnestoltes arriba fins demà,
és a dir, pràcticament s'encavalca
amb el que seria el dimecres de cendre.
A Tarragona, històricament,
el dimarts de dol,
s'ha fet sempre l'enterrament del Carnestoltes,
és a dir, no arribava el dimecres,
que el dimecres era un dia més per anar,
com una mica el dia del gos,
a baranar al camp, a menjar al camp,
d'una manera així més familiar,
diguéssim, ja per fer aquest traspàs.
Llavors, els elements que té Tarragona,
per exemple, aquesta presència,
de les esqueles ja de bon matí,
és poc habitual,
perquè la majoria d'actes ja es remunten a la nit,
la majoria de poblacions es faran a la nit,
però, en canvi, a Tarragona,
una mica tenint present
que el Carnaval el marcava amb molta força
des del segle XIX al gremi de boters,
el dijous gràs es muntava la bota
i el dimarts es destruïa.
I, per tant, hi havia aquesta cohena també com a festa grossa
del gremi de boters que, doncs, muntava aquesta bota.
Normalment, amb característiques satíriques,
també s'ha de dir.
És una de les coses que els boters, doncs,
feien, no?
És una bota molt satírica, doncs, per remarcar-ho, no?
Llavors, la singularitat de Tarragona
ve que en el segle XIX,
després de la guerra del francès,
que sabeu que va deixar pràcticament del mà
la població de la ciutat de Tarragona,
també dels voltants,
però Tarragona amb el setge del 1811
i després amb tota la destrucció dels baluars
de l'any 1813,
que pràcticament va quedar tota la ciutat aniquilada,
doncs, acabat aquesta guerra del francès,
va sorgir de manera progressiva un nou esperit
que va afectar diferents manifestacions,
però de manera molt especial el carnaval, no?
D'aquesta manera, podem dir que des de Tarragona a Barcelona
es reestructuren tota una mica els carnavals
i es fa molta mofa del que seria l'antic règim,
és a dir, aquell règim presidit molt per l'aristocràcia,
per l'església, pels gremis,
i es readapta.
D'aquesta manera passa una cosa molt curiosa,
que és que s'estructuren el carnaval
agafant alguns elements de la festa major,
com en el cas de Tarragona els elements de foc,
sobretot el ball de Diables,
que el portava en aquell moment al gremi de voters
i amb aquesta relació entre la bota i els Diables
s'acaba estructurant una festa com a bastant singular, no?
No és única, també s'ha de dir, perquè la cremada de la bota
a Vilanova, a Reus, a Vilaplana,
està documentada, però l'únic lloc que s'ha mantingut
amb aquesta força o que s'ha recuperat amb aquesta força
en aquest moment és a Tarragona, no?
Llavors una mica els Diables se converteixen en lloc dels servidors
dels patrons o de les patrones, no?
Els Diables i els durs de foc se converteixen
amb els servidors de la majestat Carnestoltes, no?
I satiritzen ja en la seva mateixa presència
doncs els elements més religiosos i més benestanis i més polítics, no?
De fet, això serà una característica molt contundent de tot el segle XIX,
aquesta sàtira que el dimarts de Carnaval arribava al seu punt àlgid
amb els actes que tenien lloc tot el dia, no?
És curiós perquè aquesta sàtira de la que parles
i que configura un element central en aquest dimarts de dol
és precisament el que converteix aquest dia, no?
En el més satíric del Carnaval actual de Tarragona,
un Carnaval on segurament predomina menys la sàtira,
predomina un tipus més de fantasia, no?
De disfressa de fantasia, de ploma
i no tant de sàtira, de crítica
i en camí es concentra molt en un dia com el d'avui, no?
Sí, de fet, avui és el dia, diguéssim,
menys organitzat del Carnaval, històricament.
És a dir, avui realment,
i abans he dit un dels elements que era el gremi de voters, no?
Un altre element característic amb el segle XIX
és que era el dia que les prostitutes
podien sortir al carrer d'una manera fent ostentació.
És a dir, tant Joan Amades com Joan Salvat i Bové,
que són dos dels historiadors que ens expliquen aquesta festa
en descripció molt clara,
doncs, a banda del foc,
expliquen la presència també de les prostitutes, no?
Que fan aquest paper, no?, de plorones,
de les planyideres, no?
Que en el fons tenen, doncs,
herències encara molt més antigues en la festa,
és a dir, perquè realment són uns personatges
que perden una mica el seu origen a la nit dels temps,
però que en el segle XIX la feien, doncs,
el col·lectiu de prostitutes de la ciutat, no?
Jo suposo que això d'alguna manera o altra
també devia influir, no?,
en aquest to més satíric, crític, desenfadat, no?,
que s'ha mantingut i que, de fet,
tot i que les compasses hi assisteixen
d'una manera, doncs, notable
i amb els seus elements distintius,
però tot es presidits de dol, no?,
i sempre porten alguna ploma o alguna cosa,
el que és cert és que hi ha moltes presències, doncs,
d'elements fàl·lics, no?,
com, per exemple, doncs, aquesta carxofa
que li posen un espelma dins, no?,
és a dir, bueno, jugant una mica tot
amb aquestes coses més o menys divertides, no?,
que, doncs, penso que estan inspirades molt
en aquest origen que tenia la festa en el segle XIX,
que jo diria que és l'altre important,
és aquest aspecte satíric,
que realment es fa en el testament, o en els testaments, no?,
és a dir, actualment, doncs,
se'n llegeix un
que llegeix el
Lúcifer, una mica com a element
que va recuperar o va contribuir
a la recuperació de la festa l'any
85, l'any 1985,
i, per altra banda,
aquest,
la reina el reparteix normalment
en mà i no el llegeix, no?,
jo diria que són els dos característiques
d'aquests testaments, no?,
que una mica també en els...
Bé, ja fa una bona colla d'any,
potser l'última dècada, no?,
la reina també reivindicava, no?,
un cert protagonisme, no?,
de fet, sabeu que el carnaval de Tarragona
en la recuperació democràtica,
doncs, primer només tenia el carnes toltes,
després es va afegir la concubina,
i una mica la concubina
ni se la cremava primer,
ni bé,
després es va afegir la dinota,
i després ni testamentava
i es va afegir, doncs,
aquest testament, no?,
també, per tant, una mica
aquesta equiparació de sexes
també s'ha produït en aquest dimarts
de Carnaval a Tarragona.
I la jornada d'avui,
l'estructura que tenim d'actes d'avui,
és recent?
S'ha anat configurant
al llarg d'aquests últims 20-30 anys
d'etapa democràtica?
No, no, perquè...
No és recent, perquè, a veure,
el de les esqueles
és el que potser ens costa més
de determinar
si es feia d'aquesta manera
o no es feia d'aquesta manera,
però el que és la vella a la tarda
que fa la colla de vot
al Teatre Metropol,
o el que és els actes nocturns,
estan perfectament descrits,
és a dir, jo crec que existeixen...
De fet, també existeixen les rues,
perquè les rues en el segle XIX
també es feien,
amb un altre caràcter, segurament,
però també tenen aquesta estructura
que ens explica
l'arribada d'un personatge
a una ciutat,
l'ocupació durant uns dies,
i finalment el retorn a la normalitat.
Això s'estructura molt clarament
en aquest segle XIX,
i de fet,
quan es recupera Tarragona,
d'una manera progressiva,
primer es recupera només una crema,
després ja es incorporen els focs,
etcètera, etcètera,
doncs això es va fent
de manera progressiva.
Home, com a aspecte una mica
no satisfactori,
jo diria que la crisi econòmica
d'aquests darrers anys
ha motivat
que hagi desaparegut
una de les coses característiques,
que era la presència
de tota la pirotècnia
complementària
a la que fan
el drac,
el bou,
la víbria,
la colla vora mar
i el vei de diables,
que d'una manera o altra
també complementava
aquests focs aèris
i que li donaven
una vistositat
i que jo penso que
és una mica
també estret característic
d'aquesta jornada
i que això,
diguéssim que la crisi
ho ha fet una mica esborrar,
cosa que no és satisfactori
perquè s'ha perd
un dels elements
molt propis
també d'aquesta nit.
Seria desitjable
que recuperar
que aquests elements
de foc
tornessin a sortir
en la nit
de la crema.
Sí,
jo crec que l'handa
de la part dels grups
de foc
del Valle de Diables
i de les Bèsties
i de la colla
de Diables
del Serraio
crec que és important
també que la part
complementària
aèria
també ajuda,
igual que ajuden
altres petits detalls,
per exemple,
penso també
en aquests elements
distintius
que durant tot l'itinerari
són aquestes torxes,
aquests cremallers,
aquestes van,
que són com
una mena de telleres
amb volants
que il·luminen
les cares
dels ninots
i que li donen
un aspecte
més tètric.
Això és un petit detall
que ha ajudat molt
a millorar
aquesta festa.
Jo penso que és
una suma
de molts detalls
que potser
és el que li fa
la suma
des d'això
que esteu retransmetent ara
que és aquestes esqueles
passant
per la vella
de la tarda
i per aquest enterro
tan complet
i tan participat
és la suma
de tot
és el que li dona
aquesta singularitat.
és a dir,
si es deixen
alguns elements
doncs
pel camí
de seguida
entrem allò
amb les competències
amb altres poblacions
que també han fixat
jo crec
el seu interès
en aquest dimarts
precisament per aquest aspecte
que tu comentaves
Ricarda
que és un aspecte
més allunyat
de la fase
de la cosa més estàndard
que és
les desfilades
de les rues
en canvi aquí
és una mica
on s'ha pogut
mantenir
aquesta essència
de carnaval
més antic
i més diferent
que potser
s'ha anat
diluint
en altres moments
de la festa.
Una última curiositat
aquest dimarts
de dol
es va perdre
completament
durant l'etapa
de la dictadura?
Home,
jo això de completament
no ho sé
perquè
ja la...
No hi eres.
No, no,
em parla que no hi era
però hi ha la part
del que
no era oficial,
no?
Clar,
del que era
més clandestí.
En principi
és una llegenda urbana
que diu
que realment
el general Franco
va prohibir
els carnavals
a tot
l'estat espanyol.
La història
ens ha demostrat
que la gent
en la clandestinitat
va mantenir
moltes coses
i que
poblacions
properes
com
Vilanova
o Sitges
sota el nom
de festes
d'hivern
o festes
de primavera
poblacions
molt més allunyades
com els carnavals
rurals
del País Basc
o de Navarra
o de Galícia,
no?
Amb altres noms
en alguns casos
com per exemple
els gallecs
traduïen senzillament
la festa
com
introito,
no?
introito,
no?
Que vol dir
l'entrada,
no?
Que l'entrada
refereix a la paraula
que identifica
l'arribada
del carnestoltes,
no?
Doncs canviant el nom
les autoritats
locals
que el que
tampoc volien
eren
les complicacions
van permetre
no tota la festa
però sí
bona part
de la festa,
no?
Per tant,
aquí Tarragona
el que sí que sembla cert
és que el carnaval
es va prohibir totalment
perquè era una capital
de província
i jo no sé si
en la clandestinitat
algú va ser capaç
mai de fer res
o no,
no t'ho puc dir,
el que és cert
és que
la historiografia
el que explica
és que el primer acte
nou
o représ
del carnaval
és
el concurs
de disfeses
que encara fa
el Club Maginet
i això és el que diuen
les històries oficials.
No sé
si algú
podria dir-los...
Algú feia un interrament
clandestí
de carnastoltes
aquells dimarts
de dol
de plena dictadura,
no?
Jo ahir a la nit
m'explicaven
alguna llegenda urbana
que és una mica
això,
llegenda urbana
que no m'atreviré
a explicar
ara pel seu
el contingut
gairebé
pornogràfic
pels micrófons
de la ràdio
en aquestes hores
del matí
al voltant
d'aquestes possibles
llegendes
d'un manteniment
d'alguns actes
a una certa
clandestinitat
al voltant
del carnaval
però com
són llegendes
jo crec que
més o alt
no explicar-les
fins que algú
pugui certificar-ho
amb claretat.
Ho deixem
en l'àmbit privat.
L'important és que
hem estat capaços
durant els últims anys
de recuperar
aquest dimarts
d'adult
tan singular
a la ciutat de Tarragona.
Jordi Bertran
tècnic de gestió cultural
moltes gràcies
per aquestes explicacions.
No sé si està plovent
a Tarragona
en aquest moment
esperem que no plou.
No, plovisqueja
no, no, no plou
tot i que pot caure
sembla que en qualsevol moment
algun plugi en feble
però jo crec que
en general
podrem mantenir
la celebració
dels actes
amb normalitat
tot i que el temps
és inestable
i insegur
però sembla que avui
no plourà
i si ho fa
serà de manera
molt feble.
Doncs a la nit
ens vestirem
de dol.
Perfecte.
Jordi Bertran,
moltes gràcies.
Adéu-siau.
Bon dia.