I anem cap a l'exterior.
Tinc la unitat mòbil, em penso en aquests moments,
a la Rambla Nova,
novament amb Joan Maria Bertran i Josep Pardila.
Pep, bon dia de nou.
La tinc? Sí que la tinc.
Pep, bon dia. Hola.
Ara sí, ara sí.
Ets a la Rambla Nova, exactament, no?
Sí, estic justament a l'estatua dels despullats,
on es fa un dels actes d'avui,
d'aquest dia internacional de les dones,
d'aquest dia 8 de març.
Prèviament hem gravat una cosa,
la passarem primer i després parlarem amb ells.
A l'alçada del metropòli hi havia dos noies.
Per cert, on anem a caure quatre flocs de neu, eh?
Per si aquella no neva.
I tinc just allà un cotxe que està tot nevat al damunt.
Deu venir d'algun lloc on anem avant, eh?
Deu venir de baix o de Montblanc o d'algun lloc d'aquests, clar.
D'alguna zona de l'interior del camp de Tarragona.
El que dèiem, doncs anem del tema.
Just al davant del metropòli hi havia dos noies
explicant rebats i llegint rebats a la gent que passava.
És una de les iniciatives que s'han fet des de l'Ajuntament
per commemorar aquest Dia Internacional de les Dones.
Escolta, anem, una noia, doncs, que s'ha quedat sorpresa,
si més no, que bé llegissin un text al mig del carrer.
Després hem parlat amb elles.
Escolta, anem també un petit tast d'aquest relat.
Escolta, escoltem-ho.
Hola, bon dia.
Buenos días.
A tu t'ho havien fet mai, això de parar-te pel carrer
i llegir-te un text?
És la primera vez.
I què tal l'experiència?
Bueno, dicen que la primera vez no se olvida, vale?
No lo voy a olvidar.
T'ha gustat el texto?
Sí, sí, sí.
Avui es comemora això, el Dia Internacional de les Dones.
No sé si tu estàs més sensibilitzat també en aquest tema.
si, bueno, ha sigut un graner de sorra participar en un acte d'aquest.
Sí, sí, estoy bastante.
Además, estoy muy familiarizada con estos temas.
Lo que pasa, pues eso.
Que no estoy aquí.
Gràcies i que vaya bien.
Venga, gracias a vosotros.
Marona, ets aquí?
Sí, ja saps que sí.
Què vols?
Hem de parlar una estona.
Tinc un problema.
Digues, Mariona.
Al taller literari ens han demanat d'escriure un diàleg entre dues persones,
una mare i una filla.
I doncs, quin és el problema?
Ai, no ho sé ni per on començar.
Ni de què poden enraonar una mare i una filla.
Tu i jo, per exemple, hem tingut mai una conversa realment seriosa...
Eren re, un petit tast d'aquest text, i si et sembla,
i per acabar escoltarem el que ens han explicat elles,
que també és una tasca no fàcil de parar la gent pel carrer
i explicar-li un text, perquè la gent va ràpid, va treballar...
Aquestes hores, i plovent i tot, no, no, és complicat.
Però ens han explicat una mica que, a més a més, estan passant fred,
que avui fa fred a la ciutat de Tarragona.
Aquest és el seu testimoni.
Són les dues noies, els preguntarem el nom.
Us dieu, vosaltres?
Ingrid Ventura.
Ibon Laboria.
Elles estan al carrer avui, a la Rambla Nova,
llegint textos a la gent que passa.
Jo no sé com es queda a la gent quan li llegiu un text així en directe.
Bé, hi ha gent de tot, hi ha gent que...
Primer es queda una mica estranyat, perquè dius,
amb què en faran, no?
Però després, en pic, comences a parlar i explicar-los el relat,
doncs s'ho prenen bé.
Són els relats que s'han presentat en aquest concurs de relat de dones, eh?
Sí, sí, tots són del concurs de relat de dones,
i són gent de Tarragona que ho ha escrit,
i bueno, és això el que llegim pel carrer.
Per exemple, l'altra noia, fins i tot, la que marxava deia,
és que jo no puc trobar aquest text, que m'ha agradat,
vull dir, a la gent no m'hi agrada, això.
Sí, perquè en pic trengues la barrera d'aquesta vergonya, no?
El moment tens de voler llegir el text, que si te llegeixo o no.
Després en pic estàs ja en aquest clima,
la gent relaxa i estan pendents del text, i els acostuma a agradar.
Clar, que molta gent va pel carrer, però va amb molta pressa,
va amb el rellotge accelerat,
vull dir que és almenys un mèrit que la gent us pari a escoltar.
A veure, de moment està parant poca gent,
també el temps no acompanya,
però bueno, intentarem a veure si podem convencer amb un grupet de gent
i els llegirem així en comitiva,
almenys que no se sentin tan observats.
Molt bé, gràcies noies, i que no passeu massa fred.
A tu, igualment, gràcies.
Això passava just davant del Teatre al Metropol,
una de les activitats organitzats, com dèiem,
per commemorar aquest Dia Internacional de les Dones,
però ens acompanya ara, justament al costat de l'estatua dels despullats,
la Teresa Fortuny és la responsable
de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres.
Teresa, bon dia.
Bon dia.
Què tal, com estem?
Doncs estem bé, un dia històric,
perquè és la primera vegada que comemorem el 8 de març nevant.
Perquè a més està, sí, ara està, neva poc però neva, eh?
Sí, sí.
Avui, aquí es fa una concentració,
aquí no ha estat tots despullats,
a lectura i manifest, doncs per donar suport a les companyes
en la lluita pel conveni de la neteja.
Déu que ara veníeu d'una assemblea,
no sé si precisament parlàveu d'això, d'aquest conveni.
Sí, hem estat a l'assemblea,
una assemblea que per cert ha estat molt participada
i ens ha fet molta alegria perquè a més de moltes companyes delegades
també han assistit molts companys delegats
que això demostra que cada vegada avança més
en el conjunt del sindicat
la lluita per la igualtat de drets i d'oportunitats.
Perquè queda, suposo, una assignatura pendent, això,
un conveni per a les dones de la neteja
que és un dels col·lectius més extensos també.
Sí, és un col·lectiu dels més extensos
i dels salaris més precaritzats.
Aquest, el de les companyes que també n'està present,
d'assistència domiciliària,
que no tan sols els convenis són molt baixos,
que no arriben ni de bon tros als 1.000 euros,
que és el que estan reivindicant,
que moltes d'aquestes persones
estan treballant a temps parcial.
A temps parcial, amb hores tan diverses
que no els permet ni tan sols trobar una altra ocupació.
Per tant, és una doble precarietat
les que tenen les companyes d'aquests sectors.
I quins seran els principals punts d'aquest manifest
i, per tant, les principals línies de treball en aquest conveni,
així de manera breu?
A veure, les línies de treball en aquest conveni,
per un costat és avançar
cap a un salari en jornada complerta de 1.000 euros.
Després, establir plans d'igualtat,
perquè, fins i tot majoritàriament són dones,
hi ha també discriminació en els...
No és que els homes cobrin més,
sinó que cobren bastant més.
Aleshores, avançar amb aquestes equiparacions
i, com sempre, mirar d'establir mesures d'igualtat,
mesures de conciliació de la vida laboral i familiar
i, sobretot, aquesta cultura dels usos del temps
anar avançant també en aquestes qüestions
per fer efecte que dones i homes
puguem compartir la nostra activitat laboral
amb la nostra vida personal i familiar.
Teresa Fortuny, de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres,
gràcies i bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
I ens acomiadem, jo, a banda, nevant.
I ho tornem a repetir, que a mi m'ha agradat això del dia d'avui.
Sí, però ara anava a la Rambla,
però a l'Avinguda Roma ja no s'ha traslladat.
No, a la Rambla una miqueta.
El núvol, el núvol s'ha traslladat cap allà.
S'ha traslladat cap aquí.
Escolta, molt bé, Teresa Fortuny,
perquè ha posat ênfasi en que és un dia,
un cap de setmana,
en què s'estan fent moltíssimes activitats lúdiques,
culturals,
però no hem de perdre de vista
que la força d'una jornada com la d'avui
és reivindicativa
i probablement un dels terrenys
on les dones hem de reivindicar més
és en el terreny laboral i salarial.
Com ha explicat molt bé
i d'una manera molt sintetitzada
una de les líders històriques de casa nostra,
del món sindical i del món feminista,
Teresa Fortuny.
Ara hi ha una vintena d'homes i donis
i també els acompanya
el secretari general de Comissions Obreres de Tarragona,
Jaume Prozzi.
Per tant, una bona representació de Comissions Obreres.
Doncs no res, Josep,
que em penso que a la una
t'han citat l'Ajuntament, no?
A la una i tornem, i tant.
Molt bé, doncs serà d'aquí una estoneta.
Fins ara.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.