Ara són en punt, clavats, un quart d'onze del matí.
Seguim endavant amb el matí de Tarragona Ràdio,
ja us ho dèiem, deixant a part la banda més informativa,
podríem dir, del matí.
Ens hi han posat a les set i, a bordant,
entrant en el que és la part més de magazín.
Tot i que a la primera entrevista del dia
sempre intendem que estigui molt vinculada a l'actualitat
i hem de donar-la un caire seriós.
Una mica seriosos sí que ens haurem de posar
per parlar sobre el sector del moble.
Avui volem conversar amb el president del Gremi Provincial del Moble,
amb en Toni Rebull per fer una mica de balanç
de com li ha anat al sector mobiliari l'any 2010
i per parlar de temes de l'actualitat i que, evidentment, sortirà.
Senyor Rebull, bon dia.
Bon dia.
Dixem-hi què pel final, eh?
Això és una mica el futur, ja ho veurem.
No, no diguem el futur, és un present, però bé, ja en parlarem.
Ja en parlem al final de l'entrevista.
Comencem explicant, potser, perquè jo sóc la primera sorpresa
de saber que existeix una associació d'empreses
dedicades al sector mobiliari.
No ho sabia.
Una associació a nivell, com a mínim, de Catalunya,
també amb la seva part provincial?
Sí, exactament.
O sigui, tots els venedors de mobles minoristes
estem agremiats provincialment
i després tenim una associació catalana, diguéssim, de general,
o sigui, on pertanyem als quatre grèmits de Catalunya.
Estem parlant només de venedors o també de fabricants?
Venedors.
Només venedors?
Venedors, sí.
El fabricant és un altre món.
Val, val.
I ha patit de petits negocis o de petits metgens negocis?
Sí.
A veure, el nostre grèmit, normalment,
tret d'algunes companyies grosses que hi ha,
i que han vingut últimament,
normalment eren més aviat negocis familiars.
Negocis familiars o d'estructures petites.
Això passa a aquest tipus d'associat?
És el mateix a Tarragona que a Barcelona?
En totes les demarcacions és així?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
El gran gruix, diguéssim, d'associats,
potser amb un 60, un 70%, o més inclús,
són negocis familiars.
Des de quan que funciona?
Perquè fa una mica la impressió d'ajuntem-nos als petits
per fer front als grans mostres que estan sortint.
No, no, no, no.
Això ja fa molts anys, fa molts anys,
t'estic parlant, potser, de 40 anys,
que jo conegui,
que és quan vam començar nosaltres,
doncs que ja estem agremiats.
I quants venedors formen part del gremi,
de la demarcació del gremi propencial,
aquí a Tarragona?
Bé, aquí a Tarragona podem ser més o menys
sobre uns 40,
el que és el camp de Tarragona.
Tot el camp de Tarragona.
Tot el camp de Tarragona.
I llavors hi ha també les Terres de l'Ebre.
En total som uns 80, agremiats.
Després hi ha alguns que no són agremiats
i després hi ha aquestes cadenes
que han vingut normalment de fora,
que queixos pràcticament van a la seva
i no estan agremiats.
Alguna zona, en total de marcació de Tarragona,
que sigui més potent?
No, a veure, potent, doncs,
com les capitals,
les capitals de comarca, més o menys.
Algun poble, també, doncs,
per tradició, fa molts anys,
també tenen botigues de mobles,
que abans, doncs, eren fusters
o eren avenistes que feien mobles
i després s'han passar a vendre, doncs,
mobles com a tots, no?
I, bé, doncs, més o menys
els nuclis dels més importants.
Com és que els productors queden a banda, però?
Ells estan associats per la seva banda o no?
Sí, els fabricants, diguéssim,
estan associats a la seva banda.
És que és un món diferent,
o sigui, no té res a veure.
O sigui, és que això és com, diguéssim,
les grans empreses, doncs, d'altres sectors,
com poden ser cotxes o no sé,
que no tenen res a veure els fabricants
amb els distribuïdors.
Val, val.
Any de crisi, l'any 2010,
per vostès, per venedors de mobles?
Sí, sí, el que passa és que no s'ha vingut de nou,
ja que, doncs, aquest any de crisi,
doncs, ja portem tres anys així.
Sí?
Sí, o sigui, va vindre la davallada,
doncs, ara fa uns tres anys,
quan va vindre la davallada de tot,
de la construcció i una mica la crisi en general,
financiera més que res,
que a nosaltres també es va arrastrar.
Nosaltres et diré que potser en Versa fa tres o quatre anys
estem en un 30 o un 40% de menys de ventes que abans.
És molt, eh?
Un 30 o un 40%.
Molt, molt, molt.
Dins del sector del moble hi ha algun producte
que se n'hagi ressentit més que un altre?
No.
Perquè estaríem parlant de mobles en general,
tant mobles de cuina com...
Exacte, sí, ha vingut a veure,
ha vingut el moble en general.
El que passa és que, doncs, bueno,
hi ha uns mobles que per menys necessitat,
per exemple, doncs, s'ha ressentit més que altres.
El que passa és que, clar,
nosaltres, com que venem globalment tot tipus de moble,
ho hem ressentit tot.
És aquest 30 o 40% que diem, doncs, oscil·la, no?
Potser per alguns venedors,
depèn del tipus de moble que facin,
serà el 10 i pels altres serà el 40.
Exacte.
Més que, diguéssim, aquesta diferència,
diguéssim, ho acusa més el fabricant
que fa, per exemple, moble auxiliart
o un altre tipus de moble que no és tan necessari
i que aquest fabricant, que només s'ha de dir
que aquest tipus de moble,
ho ha notat més que, per exemple,
amb el que fa, per exemple, doncs, un menjador
o uns dormitoris juvenils
o uns armaris, que són peces més necessàries.
Aquí estem.
La gent ha retallat per allò que no li era tan necessari,
que és el moble auxiliart.
Exactament.
Si més no, també la gent ha baixat una miqueta la qualitat.
Això també s'ha de dir.
O sigui, el moble de molta qualitat,
doncs, la veritat, ha tingut una frenada molt més gran
que no pas el moble més de tipus mig.
Estem parlant de molta qualitat dels mobles fets amb fustes nobles,
per exemple.
Tot el que és en fusta i xapes de fusta.
Aquest, doncs, la veritat,
és que ha tingut una davallada més forta
que el que són els mobles en xapes sintètiques.
Clar, ara que parlem d'això,
hi ha venedors de tot tipus de moble a la demarcació?
Almenys pels que teniu agremiats.
O és allò que dius,
mira, no, justament Tarragona està especialitzada
en vendre aquest tipus de mobles?
No, no, no.
O sigui, a veure, hi ha alguna botiga,
per exemple, que pel seu servei,
diguéssim, que pot donar,
que això sempre és d'agrair,
i perquè, diguéssim, ven un tipus de moble
o té una clientela alta,
doncs s'especialitza en un tipus de moble una miqueta alt.
Llavors, aquest senyor,
té aquest tipus de moble.
Llavors, hi ha la majoria de botiguers
que venen una mica de tot.
O sigui, sempre, per exemple,
hi ha el que ven de mig baix,
hi ha el que ven de mig cap dalt,
però no és allò una cosa molt especialitzada.
Tret de queixos 5%,
que s'especialitzen molt en un tipus de moble
perquè, doncs, volen anar per queixos camins
i que els hi va bé,
i perquè tenen una clientela,
s'han fet un nom,
i, doncs, funcionen així.
M'ha comentat que aquest gremi
existeix des de fa uns 40 anys.
Que jo conegui, sí.
Sí?
Sí, que és la meva vida professional,
diguéssim, dintre del moble.
Doncs, així m'ho sabrà dir.
Quina evolució ha seguit el gremi,
almenys aquí a Tarragona?
Ha vist obrir tancar botigues, especialitzar-se...
Bé, això sempre es veu i és normal, no?
O sigui, el canvi generacional,
hi ha vegades, també influeix molt, no?
Però, doncs, bé, hi ha molta continuïtat.
Jo et diré que, malgrat la crisi,
les tendes, diguéssim, que estan agremiades,
doncs, segueixen obertes.
Segueixen obertes, eh?
Potser on s'ha notat més,
són aquelles tendes una mica
que es munten així una mica artificialment,
aprofitant, doncs, un boom,
per exemple, com hi va haver fa uns anys,
que, doncs, mira, va haver un boom, doncs,
de mobles i pisos,
i la gent, doncs, veia un negoci,
però, clar, eren gent que potser
no havien tocat mai el negoci,
i quan ha vingut una miqueta maldades
han sigut els primers a emplegar.
Llavors, també s'ha notat una mica,
per exemple, últimament,
és que botigues familiars
on el pare i la mare, doncs,
ja es vien quasi,
o tenien l'edat de jubilars,
però anaven fent,
perquè, mira, era el nostre negoci,
és molt bonic,
parles amb la gent,
entres a les cases,
o sigui, és bonic,
és una cosa, una feina molt bonica,
i anaven seguint.
Però, clar, ara,
al anar una miqueta, diguéssim, a la crisi,
doncs, aquesta gent agafa i diu,
doncs, bueno, ja ha arribat el moment de plegar
i pleguem.
Que potser s'haguessin esperat uns anys a plegar.
Potser sí.
Però ara, bueno, potser ja està.
I ara ho han precipitat una miqueta
el que és la crisi.
Els fills continuen?
És un negoci familiar
en aquest sentit de la paraula?
No gaire.
No gaire, la veritat.
A veure, ha sigut...
Aquí passa sempre el mateix.
Un botiguer, doncs,
s'hi ha agafat una època bona
i ha tingut, doncs,
l'oportunitat de donar, doncs,
unes carreres als fills.
Sobretot, això els ha passat molt
amb els fabricants,
amb els viatjants,
amb els representants de mobles.
Els han donat una carrera.
Clar, aquests nois, doncs,
ara són economistes o són abogats.
I, clar, aquesta gent, doncs,
ja han sortit, diguéssim,
del que és l'entorn del moble.
A no ser que s'ho agafin ja com a...
Bé, soma, clar, a veure...
El gestor de l'empresa.
Has de tindre en compte
que hi ha nanos joves
que segueixen i que ho fan molt bé
i que, a més, és molt interessant
perquè porten idees noves.
O sigui, a veure,
l'experiència és molt bona,
però t'has d'actualitzar constantment.
I, després, amb les noves tecnologies
aquestes que hi ha hagut,
doncs, clar, la gent jove
això els agafa enseguida
i això són el futur.
Però, ja et dic,
tampoc és allò de dir,
doncs, bueno, mira,
és una nissaga de continuació
de molt, molt, molt, per exemple,
el 80-90%.
No, no, potser jo estaria
potser amb uns 40-50%.
Parlar del canvi
d'adaptar-se als nous temps,
suposo que, especialment
en temps de crisi,
els venedors,
perquè, clar, estem parlant
de venedors de mobles
i de negocis bàsicament familiars,
eh?, és per fer la radiografia.
Sí.
Suposo que us heu hagut d'adaptar
en el servei de dir
escolta, hem de baixar preus,
hem d'oferir més servei
per poder, un servei diferent,
més personalitzat
per poder competir, doncs,
amb les grans superfícies
o amb altres tipus, saps?
Quines estratègies heu fet
per lluitar contra la clàssia?
Bé, a veure, és que...
Això és molt...
A veure, com t'ho podria dir?
Totes les botigues,
les botigues tenen
la seva especialitat.
O sigui, hi ha les botigues,
diguéssim, aquestes
que m'estàs tu insinuant
de grans cadenes i d'això,
que el primer que et fan
és un gran anunci
amb un preu.
Aquestes botigues,
pràcticament,
no estan dintre
el grèmit de mobles.
Els agremiets de mobles
donem un servei,
donem uns consells,
anem a les cases.
Aquest és el punt fort que teniu, no?
O sigui, clar,
donem solucions,
tenen en compte que avui...
Això potser ja ho feu
abans de la crisi,
sense crisi ja anava per aquí, no?
Sí, sempre.
Però has de tindre en compte
que d'uns anys cap aquí,
els pisos que abans,
doncs,
la majoria feien
90-100 metres quadrats,
ara en fan 50 o 60.
I, clar,
et venen una persona
amb una habitació
de 6-7 metres quadrats
i que tenen dos crios
i això no poden anar
amb un magatzem
o una gran superfície
perquè no saben què fer,
no saben què posar.
És aquí on, diguéssim,
nosaltres tenim
la gran avantatge
que podem anellar,
sabem les solucions,
els podem ajustar els mobles,
els fem algun moble a mida,
si convé...
Es fa cada cop més,
això,
del moble a mida,
de la dada amb l'espai?
Bé,
es fa i no es fa.
Et diré també
que les fàbriques,
conscients d'aquest problema,
també et donen
moltes més solucions.
Aleshores,
hi ha fabricants,
per exemple,
te diré un exemple,
és que et fan
els armaris
de cada 5 centímetres
en cada 5 centímetres.
Abans era impensable, això,
fent l'armari
d'una porta,
dues portes,
tres portes
i quatre portes.
I si anava bé, bé.
I si no anava bé,
doncs, bueno,
et quedava allà un racó
per posar l'escala
o la fusta de planxar.
Molt bé.
Ara no.
Ara, doncs,
es pren la mida
de la paret,
fas el croquis
i el fabricant
pràcticament
t'ho fa tot.
Si més no,
hi ha algun cas,
doncs,
que, bueno,
has d'arribar,
doncs,
a fer alguna peça a mida.
I, clar,
això només t'ho pot fer
les cases,
diguéssim,
que estan preparades
per fer-ho,
que són les cases
que et dic
que són agremiades
i no són
aquestes grans superfícies.
teniu un tracte especial,
suposo,
des del gremi
amb aquesta associació
de productors.
Suposo que teniu,
doncs,
això,
un contacte especial
amb els fabricants
i també un públic
que ha fidelitzat,
clients d'aquells
que sempre
han de fer alguna cosa,
van la mateixa o sigui.
Exacte.
Donar aquest servei,
doncs,
comporta,
per un costat,
doncs,
que treballis
amb fabricants
que siguin àgils,
que s'hagin donat compte
que per vendre,
doncs,
s'ha d'estar al dia
i per un altre costat
poder fer aquest servei
al client,
això et porta,
doncs,
que agafes un entorn
del client familiar
de treball
o d'amics
que,
doncs,
s'acomenten,
mira,
escolta,
a tal lloc
m'han fet això,
ostres,
doncs,
a mi vaig anar aquí
i no m'ho van poder fer
i, clar,
això llavors comporta
que agafis
un volum de gent
fidel
que un t'aporta l'altre
i això és la millor
propaganda que pots fer.
En aquests darrers anys,
ja no li pregunto
per 40 anys,
eh?
Si no,
no ho sé,
des de què va començar
la crisi,
vostè diu que els ha afectat
fa 3 anys,
han tancat botigues
a Tarragona?
Sí.
Fins a aquest punt?
Sí,
a veure,
et diré que
les últimes,
els últims,
això,
que tenim de,
a Catalunya
n'han tancat
unes 140,
el que és a nivell
de Catalunya.
A les comarques
tarragonines
et diré que potser
han tancat
unes 20 i pico
o 30,
moltes són
d'aquestes botigues
que bé,
es posen en sec,
és el negoci del moble,
es posen botigues
de mobles
i quan és el negoci
de vendre cotxes
es posen en el negoci,
o sigui,
són gent especuladora
que agafa
i aprofita,
diguéssim,
el moment.
I llavors,
clar,
n'han tancat algunes
pel motiu aquest
que jo et deia,
de gent gran
que anava fent,
perquè mira,
anava fent,
però quan han començat
a tindre problemes
i pogués jubilar,
ha agafat i ha dit,
escolta,
mira,
deixem-ho córrer
que ja hem fet
la nostra vida.
De botigues,
botigues,
diguéssim,
amb una estructura
jove,
actual,
i tot això,
se n'han tancat
molt poques.
Com està el panorama
Tarragona Ciutat?
Bé,
Tarragona Ciutat
doncs està una miqueta
apàtic,
jo diria que Tarragona
no acaba de despegar,
hi ha moltes coses
per fer,
no s'acaben de fer,
no hi ha diners,
s'ha d'entendre,
quines coses,
per exemple?
Home,
doncs a veure,
per exemple,
aquí hem tingut
la sort
que ens anomenessin
Patrimoni
de la Humanitat,
jo crec que això
no s'ha potenciat
com s'ha de potenciar.
Però això
ens afecta a vosaltres?
Sí,
sí,
sí,
sí,
això s'afecta
indirectament,
a veure,
un turista
que vingui aquí
a veure les muralles
o vengui a l'amfiteatre
no es vindrà a comprar mobles,
però anirà a un restaurant,
anirà a un hotel,
comprarà uns souvenirs.
Aquesta gent llavors
tindrà unes passatetes
i vindrà a comprar mobles.
És una cadena.
Llavors,
hi ha moltes coses,
ja et dic,
que a Tarragona,
doncs per fer,
no et diré
que està abandonada
perquè,
la veritat,
doncs amb els últims anys
ha millorat una miqueta,
se va fent coses,
però hi ha moltes coses,
per exemple,
hem de tindre en compte
que hi ha
la tabacalera,
hi ha el Banc d'Espanya,
hi ha la façana marítima,
quants anys fa
que es parla
de la façana marítima?
la Sabinosa,
la Chartres,
tenim pendents coses
encara com el pàrquing
del Jaume I,
i tot no se soluciona.
Ja,
això ja serien altres temes.
Sí, sí, clar,
però a veure,
tot lliga,
tot lliga,
quan hi ha alegria,
quan hi ha alegria,
ja riem tothom.
i ja riem tothom,
exactament.
Com està la relació
entre aquest gremi provincial
del moble i les associacions
de venedors
que hi ha aquí a Tarragona.
Bé, bé, bé, bé, bé,
fantàstic,
t'ho diré fantàsticament.
Molts de vosaltres
formeu part de diferents associacions.
Jo crec que el gremi de mobles,
per tant,
també la Confederació Catalana de Comerç,
que té seu a Tarragona ara,
aquesta Confederació de Comerç
doncs és molt activa,
és una gent molt preparada,
ja la via té,
hi ha comerciants de Tarragona
i la FUT,
o sigui,
bé, bé, bé, bé,
o sigui,
anem tots a una,
el que passa que,
doncs bé,
no hi ha més,
no hi ha més,
o sigui,
no es poden fer més coses,
però bé,
es portem molt bé,
o sigui,
tenim reunions periòdiques,
hi parlem,
fem campanyes
i el gremi de mobles,
ja et dic,
està a costat,
diguéssim,
de totes aquestes associacions.
Ha arribat el moment
del final de l'entrevista gairebé,
Ikea.
Com veieu la implantació
des del gremi
d'un Ikea aquí a Tarragona?
Ikea.
Treu-li l'A.
Ikea.
Sí, amb aquesta tranquil·litat.
O i tant.
Val, val.
És que a veure,
Ikea no té res a veure amb mobles.
Ikea és una gran superfície
que es dedica,
és com un totescent.
Jo crec que Ikea,
el que farà més mal aquí a Tarragona,
per dir-ho d'alguna manera,
si és que farà mal,
serà, doncs,
per exemple,
amb aquestes botigues de totescent
que venen menaix,
venen plats,
gots,
amb aquestes botigues xineses
que hi ha,
de poc de barater.
Home, però no obrirem,
per exemple,
els sofàs,
les estanteries.
Sí, bé,
però és diferent.
El tipus de client és diferent.
És diferent, a veure,
aquí també,
junt amb la crisi,
nosaltres el que hem notat molt
és que les prioritats del moble
han canviat.
O sigui,
la gent ha canviat
les seves prioritats.
Abans era, doncs,
agafar novia primer,
agafar,
comprar-te un pis
i hem oblat-ho.
Llavors venia la família,
te l'ensenyaven,
els amics,
et feies vi de casa,
invitaves els amics a sopar
i tot això.
Tot això ha desaparegut.
O sigui,
la gent jove,
fins als 30 i escaig o 40 anys,
els mobles
no li donen importància.
tret d'alguna gent
que doncs que ve
per tradició familiar
i que han vist a casa seva
que doncs se li ha donat
el pis,
s'ha moblat i tot això.
Passem a qualsevol taula
i posem un tapet
ben bonic, això sí.
Tot això.
Ha passat davant primer el cotxe,
després sortir els divendres,
dissabtes i diumenges,
anar a esquiar,
el lleure,
tot el que és
les tecnologies noves,
tot això ha passat
davant del cotxe,
anar, doncs,
ja et dic,
ben lluny,
no?
I la roba,
sobretot,
canviar-se de roba cada any,
tot això ha passat
davant del moble.
Per tant,
vosaltres,
com que ja heu visualitzat això,
ara ja...
Exactament.
Sí,
la parelleta que vaig,
què és?
Perquè, doncs,
a veure,
pobrets, doncs,
tenen una hipoteca
que ara, doncs,
resulta que amb les pujades
que hi ha hagut
i si han tingut
algun problema
ells de treball,
doncs,
quasi que no poden pagar
i es compren qualsevol cosa,
un sofà,
que encara que faci
1,50 metres o faci...
O per a cada cop
és més aquesta gent?
Per tant,
cada cop el vostre...
Sí,
però a veure,
les tendes que estem agremiades,
normalment,
ja et dic,
això també pot competir
amb aquestes grans superfícies
que han vingut de fora,
aquestes cadenes
que també venen moble
de qualitat baixa,
eh?
I que aquí això potser sí,
que els tocarà,
una mica el crostó,
però els que venem mobles,
nosaltres,
el nostre client bo
són els de 40 anys per amunt.
Els que et venen,
et compren això,
es deixen aconsellar,
els hi pas d'allò,
els hi fas un servei,
queden contents,
però ja et dic,
la gent jove
avui no és el nostre...
Ja no hi compteu,
diguéssim.
Hi comptem poc,
a veure...
Ja és un sector
que ja no hi ha agremiats.
Exactament.
Mira,
t'ho diré d'una altra manera.
Tu ets aquí a Tarragona,
veritat?
Fa uns anys,
la Rambla es va posar
una cadena de menjars ràpids
molt famosa.
Fa 10 o 12 anys,
crec.
A partir de 10 o 12 anys,
cap aquí s'han obert
almenys 20 o 30 restaurants bons
a Tarragona.
Bé, clar, és que...
Hi ha gent per tot.
Hi ha gent per tot.
A veure,
jo comprenc també
que potser una parelleta de novis
que prefereixen tindre
doncs un telèfon
o d'aquests o un...
No ho sé,
perquè escolta,
jo ja no m'entenc
amb totes aquestes cingles
que hi ha
d'última generació
que potser tindre
un bon moble a casa.
D'acord,
doncs bé,
és la seva opció,
fantàsticament.
Quan se fan una mica madurs
o quan necessiten mobles
doncs
perquè ja tenen
un o dos crios
i llavors ja et vénen a buscar
perquè els solucionis el problema
i els hi posis els mobles
doncs una miqueta bons
que ja els hi duri
per almenys
per uns quants anys.
Ja et dic,
és totalment diferent.
A més,
has de tindre en compte
una cosa,
que el client que tenia IKEA
al cap,
si no el posen aquí
les Gavarres,
doncs anaven a Barcelona
a comprar-ho.
Llavors se trobaven
amb el problema
del transport,
del muntatge,
llavors hi falta això
i falta allò altre,
però bueno,
mira,
ells contents,
doncs tots feliços.
L'únic que trobo jo
és que aquestes cadenes
es posen
a l'extraràdi,
és de les ciutats
i llavors
les ciutats en si,
a dintre,
doncs queden pobres,
diguéssim,
de comerços.
Això sí,
estaríeu més a favor
que ho instal·lessin
tant al centre
com pogués ser?
Home,
a veure,
jo crec que sí.
El que passa és que,
clar,
pels mils de metres
que necessiten,
doncs això és impensable.
És aquí el problema
d'aquestes grans superfícies,
es posen en polígonos
i llavors
les ciutats
queden tristes,
vas pel carrers
aquí cèntrics
de Tarragona
i només ho veus
locals tancats
i això,
la veritat,
una ciutat sense comerç
doncs és una ciutat trista.
Ara hem parlat
de l'Ikea
que és l'aposta
doncs que potser
us afecta més de prop,
no sé si el Corte Inglés
us ha afectat d'alguna manera.
No, no,
el Corte Inglés
té el seu món,
té el seu món,
els seus,
és a dir,
la gent que va
al Corte Inglés,
no sé,
mira,
cada botiga
té el seu,
té el seu,
o sigui,
has de tindre en compte
que a mi,
els meus clients
són els meus clients
i perquè posin
un altre d'allò,
a veure,
sempre te sapotes
cap a algú,
això és evident,
a veure,
no hem d'enganyar,
però és diferent,
o sigui,
però això ho poden dir
la majoria dels associats
en aquest gremi,
dels agremiats.
Bé,
dels agremiats,
pensem igual,
pensem igual.
De les tendes,
aquestes agremiades,
les tendes,
doncs,
que tenim,
doncs,
una serietat,
que estem,
diguéssim,
inclús amb uns controls interiors,
no et pensis,
nosaltres també,
com a gremi,
també defensem la botiga
que fa les coses ben fetes,
però també si hi ha algun
que fa les coses mal fetes,
el gremi també,
això,
també ho té en compte,
eh?
I clar,
llavors,
és el que et dic,
escolti,
nosaltres donem un servei,
donem un assesorament
que aquestes cadenes
no poden donar.
I això us assegura,
doncs,
una clientela fins a cert punt
ja fidel,
o,
bé,
que té una primera fase,
com deies tu,
de...
Exactament.
A veure,
el que passarà,
el que passarà,
per exemple,
que,
doncs,
això,
si la...
si va continuant així,
que la joventut,
doncs,
no li dona importància
als mobles,
doncs,
el que passarà serà,
potser,
que no s'obriran botigues noves
com s'obrien abans.
O sigui,
s'aniran obrint alguna,
però potser no hi haurà aquell boom
que hi va haver,
doncs,
fa 15 anys,
que es van obrir un munt de tendes
de mobles perquè,
doncs,
bé,
hi havia un mercat per tothom,
no?
Potser ara,
doncs,
s'obriran les que estaran més preparades
igual que seguiran les que estaran més preparades,
això és evident.
O sigui,
quan hi ha un canvi,
doncs,
hi ha una purga.
I aquí estarem,
nosaltres.
Doncs,
amb això,
ja m'ha contestat l'última pregunta
que li volia fer,
que és cap on va el futur
del sector del moble.
Bé,
el futur,
doncs,
ja et dic,
el futur,
doncs,
com tot,
les cases que estiguin preparades,
que donin un servei
i una qualitat,
doncs,
no tindran problemes,
eh,
tiraran endavant
i esperem,
doncs,
que la crisi global,
aquesta que hi ha,
s'arregli una mica
perquè és el que fa mal
és això.
O sigui,
el que fa mal és la crisi,
la gent,
doncs,
està ara,
no sé,
està mentalitzada,
doncs,
una miqueta negativament
i no gasta,
però,
bé,
no gasta amb mobles,
no gasta amb cotxes,
doncs,
cada dia,
ja ho veieu,
el sector del cotxe,
doncs,
amb electrodomèstics
fins que no es trenca
i se procura arreglar abans,
o sigui,
és general,
o sigui,
la nostra crisi és general,
no és del sector.
Antoni Rebull,
president del Gremi Provincial del Moble,
doncs,
us desitgem a tot el Gremi
un any 2011
de sortida de la crisi d'alegria,
com deia vostè abans.
Esperem que sí.
Si hi ha alegria,
escolta,
tot es mou.
A veure,
hem de ser positius,
a veure,
hi ha coses que no es poden lluitar,
o sigui,
nosaltres no podem lluitar
amb aquests, diguéssim,
senyors que manipulen el món.
Ja ho has vist últimament,
aquests grans financiers
i aquests grans multinacionals
que, doncs,
són els que manipulen,
inclús,
hasta tenen més força
el poder financier
que el poder, diguéssim,
polític,
i aleshores,
doncs,
bueno,
hem d'anar,
nosaltres anem de remolc
i esperem,
doncs,
que aquells senyors,
doncs,
quan hagin cansat
de tirar per avall,
doncs,
tirin per amunt
perquè els interessin a ells
i nosaltres anar de remolc.
Són les petites formiguetes,
no?
Exactament.
Anar fent la feina diària.
Però bueno,
nosaltres som més formesos.
Antonio Rebull,
moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a tu
i moltes felicitats
a tu personalment
i a tots els vients.