Fins demà!
En aquests deu minuts que ens separen del proper punt horari de les dotze del migdia,
anem a parlar sobre la figura de Pino Pires i l'homenatge que se li farà aquest dissabte a dos quarts de deu al Teatre Metropol.
A l'altre costat del fil telefònic tenim a Claudio Gabriel,
ell és un dels encarregats de dues escenes, la música i els textos de Pino Pires,
que és això que estem escoltant de fons. Claudio, bon dia!
Hola, bon dia!
Bon dia! Estem parlant d'un cantautor, també d'un comediógraf de l'Alguer, vosaltres també sou de l'Alguer, no?
Clar, que sou de l'Alguer, sí.
Què té d'especial a Pino Pires? Per què es mereix un homenatge? I què té d'especial per vosaltres?
Molt bé, jo i l'Alta Clàudia de l'Alguer, dos cantants que es diem Clàudio, Clàudio Gabriel Sanna i Clàudia Crebus,
hem passat de fer un homenatge a en Juan, fent aquest disc de cançons totes de Pino Pires.
Per què? Perquè és un cantautor molt important per la tradició algaresa.
És un cantant que ha començat als anys 60 i fins a la seva mort, que és mort molt jove, al 89,
és estat el cantant més a costat del poble, de la gent.
Utilitzava el mateix llenguatge de la gent, parlava de temàtiques molt a costat de la gent
i has estat reconegut de l'inici, de quan has començat a cantar, com a cantant popular algaresa.
I és estat, podem dir, l'últim cantautor popular, cantor popular algaresa.
Em consta que ell va ser dels cantautors algaresos o dels músics algaresos
que més vegades va actuar a Catalunya. I tot i així, aquí no se'l coneix gaire.
No, no, perquè de fet en aquella època hi havia poc contactes, no?
Ja sabem que les comunicacions eren molt difícils.
A veure, també si hi havia cantants algaresos com ell, o Pasqual Gal, també,
que estava bastant conegut aquí, hi havia, sí, un coneixement de la realitat algaresa,
però no hi havia mitjans de comunicació.
No és com avui, que és fàcil, que, per exemple, per mi,
ja ja venia amb Ryanair, com sabeu, és molt fàcil i puc venir sovint.
Per això és poc conegut aquí.
Diries que Pino Pires és la seva música traspua aquesta complexitat
o aquesta barreja de la societat algaresa? És algares, 100%?
Sí, absolutament, 100%, molt més de mi.
El que fem nosaltres avui, la nova cançó algaresa, és bastant diferent
del que feia Pino Pires.
Pino Pires és un autor espontàni, un autodidacte,
a nivell, sigui literàri que musical,
que, però, interpretava totalment l'elgaresitat,
la realitat algaresa, sigui a nivell de sentiments,
sigui a nivell d'interpretació de problemes socials.
Ell dedicava, no sé, cançons a les foragitats de casa,
a les que no trobava en casa, no?
O a certs personatges típics de l'elgaresa.
Ell s'aprenia a joc, li prenia pel pel, com s'a dit,
i feia una cançó damunt d'això.
Sí.
Cançons d'amor i de nostàlgia, no?
Són cançons que transpuen nostàlgia
i que, en certa manera, parlen de...
o tenen sonoritats mediterrànies.
Sí, sí, segurament.
Ell era, a part que era autodidacte,
però també tenia molta coneixència de la música,
sobretot de la música dels autors italians i francesos,
i va ser molt influençat d'aquesta formació musical.
i ha donat un nivell a la música algaresa en aquella època.
També sí, és poc conegut a Catalunya,
però ha pujat bastant el nivell qualitatiu.
Perquè fins a ell, a l'alguessa,
feien cançons que parlaven sol de la marina, del cel,
d'anar a beure una copa de vi, tot això, no?
O cançons celebratives en model cançó melòdica napolitana,
diríem així.
Ell ha agafat, enveix, el sentit de l'humorisme
dels italians i dels francesos,
dels cantadors més bons,
i l'ha aplicat a la cançó algaresa.
I això és un mèrit enorme.
I és que l'alguer, segons també tinc entès,
teniu tota aquesta barreja de cultures, no?
És un amalgam entre la cultura italiana, la sarda,
l'àrab, fins i tot i la catalana.
Sí.
Sou mastissos.
Bé, som un port, no?
Som un port de sempre.
Conquistats per les catalans al 1353-1454,
després, som stats conquistats d'altra gent.
Aquí a Sardegna, a Ligia de Sardegna,
han passat de tot, no?
Dels arabs fins als sardos, piemonteses, italians.
Ara, per casualitat, som all'estat italiana,
podien ser franceses o catalans,
quindi la història m'ho portat a aquest nivell.
Però a l'alguer, de fet,
s'ha arrastrat tota aquesta barreja de cultures,
encara que tenim la llengua catalana com a llengua mare,
però la meitat dels conyoms són napolitans, no?
Tenim aquelles...
I l'altra meitat són de gent que ve de Sardenya,
i se parla el sard,
hi ha tradició sarda, tradició catalana,
és tota una mescla de coses.
Una barreja, jo crec que molt mediterrània,
i molt de l'alguer molt pròpia,
que podrem escoltar dissabte al Metropol,
amb una formació de trio.
Em sembla que veniu tres persones.
Sí, som un trio, som un trio.
Jo, amb la guitarra i veu,
la Clàudia Carbusta, que és cantant,
i el pianista i acordonista català,
que se diu Zé Maria Cols.
Oh, i toqueu la mandola, també,
que jo m'imagino que seria com una mandolina,
per entendre's?
La mandola, sí, és una mandolina més gran,
però en aquest concert pròpiament no la portaré.
Faré tothom la guitarra.
Va, l'ho dic perquè també és una sonoritat
que recorda molt, bé, el so mediterrani, no?
I especialment italià, clar.
El disc, la gent que vindrà, si li agradarà,
qui voldrà comprar el disc,
s'entendrà el so de la mandola,
que posem, que és un instrument típic italià,
però a l'alguer, el sard,
és molt típic, cantar les cançons en guitarra,
mandola i mandolina.
Una disc que heu enregistrat,
que es diu Un Home del País,
i que representarà, doncs, això el que posareu en escena.
Com serà el concert?
Jo m'imagino que és un concert d'aquells
per escoltar molt tranquil·let, no?
Sí, i ara està, és un concert típic,
molt adaptat per teatre,
i farem una mitja, mitja concert
de cançons, totes del disc, del Pino Piras.
I la segona part, invece,
hem pensat de proposar
calca cançó més antiga de l'alguer,
cançons tradicionals de l'alguer,
un set o huit cançons
que escriuen un poc l'evolució
de la cançó catalana a l'alguer,
del 1400 fins avui,
a modo que el públic de Tarragona
pugui tindre aquesta idea,
aquesta coneixència de la cançó algueresa.
Home, ja que parles d'això, no?,
de l'evolució de la música que es fa a l'alguer.
Sí.
Abans feies referència, també,
quin tipus de música feu ara?
Bé, la música ara...
És que l'alguer és un lloc petit,
d'això se'n parla sempre,
és un lloc petit,
però és ple d'artistes,
de cantants,
de pintors,
d'escriptors,
de poetes,
i d'això.
Definir què és la cançó algueresa avui
és un poc complicat.
Podem dir que la cançó antiga
era la cançó que venia d'aquí,
per dir, de Catalunya.
Vull dir que eren cançons mallorquines,
romances del 1400, 1500.
Ara, de tot allò,
s'ha quedat poquíssim.
La cançó més difusa
és la cançó melòdica.
La cançó melòdica
és de tradició napolitana italiana,
que és la que ha tingut més èxit
des del principi del 1900.
Tot això és encara el que s'acanta.
Al costat d'això,
hi ha un tipus de cançó satírica,
de taverna,
podem dir això,
que és més jocosa,
més brillant,
més per riure,
per jugar, no?
Sí.
I joc de paules o això.
Però són coses típiques d'algareses, no?
Que és un poc difícil de l'entendre
si no coneix la diferència
entre l'algares i el català.
És molt local, vull dir.
Déu-n'hi-do.
Escolta,
ara veniu a Tarragona,
aquest dissabte,
a fer aquest homenatge a Pino Pires.
A l'espectacle,
cap a on us portarà més?
Teniu algun circuit diapactat?
No, no,
per ara hem vingut,
hem vingut,
venim a presentar el disc,
perquè el disc,
que conté també un documentari,
no?
És un disc i un DVD,
perquè hi ha també un documentari
de mitjora
que parla de Pino Pires
i l'ho presentem,
venim a presentar-lo,
l'ho presentem avui
a Barcelona,
a l'Espai Mallorca
i demà a Tarragona,
al Teatre Metropol.
I després tornarem altres vegades.
Amb Ryanair,
a Ryanair,
com dic jo,
a la cançó
que més desconeguda
que he fet jo,
Santa Ryanair,
Salva l'Algarest,
la tornada i això,
Santa Ryanair,
Salva l'Algarest.
Escolta,
hi ha com una curiositat,
Claudio,
d'on us sentiu vosaltres?
Us sentiu catalans?
Us sentiu italians?
Això depèn,
quant temps teniu
a la transmissió?
Res,
dos minutets.
I depèn molt de la persona,
no?
Hi ha un sentiment comú?
Depèn de la persona.
Sí, no,
no,
hi ha un sentiment comú,
d'on m'ho sentim?
Mira,
és inútil dirà mentides
perquè
sem sardos,
jo penso que la majoria
dels algaresos
està sem sard,
però amb aquella
particularitat
del català
que ens fa la diferència.
Des de sempre,
jo me recordo
de quan so petit,
de quan era petit,
que sempre parlavano
en algaresa a casa,
nosaltres quan sortíem
per anar a un altre lloc,
a un altre ciutat,
o poble,
o païs de allí,
llevan a Nema Sardegna,
això,
mos ha quedat
de l'època antiga,
com a,
no?
o per una persona
que arribava a l'alguer,
si se parlava d'ell,
no és algueret,
és sard,
és sard,
no?
hi ha sempre aquest modus
de diferenciar
entre vosaltres
i els altres.
quan es parla de l'algueret,
al telediaris que fan
a Sardegna,
les televisions locals
di un,
no sé,
parlen de l'equip de futbol
de l'algueret,
di un,
l'equip catalana.
és reconegut
de tot
que hi ha
aquesta diferència.
Ara,
nosaltres som
d'educació,
de llengua
de sempre,
de l'escola
italiana,
a una realitat sarda,
amb aquesta llengua
mare catalana,
és complicat,
dir-ho.
Clar,
sou una illa,
una mena d'illa
dins de Sardenya,
que sí,
és molt fort.
Dins d'una altra illa.
Ens fa moltíssima il·lusió,
eh,
tocar aquest trosset
de l'alguer,
gràcies al concert
que fareu dissabte
al Metropoli
i conèixer Pino Piras
a través de vosaltres.
Claudio Gabriel,
moltíssimes gràcies
i benvinguts a Tarragona.
Molt bé,
gràcies a vosaltres,
sóc content
de tornar a Tarragona
a cantar.
Una abraçada, Claudio.
Un saludo a tots.
Abraçada.
Ciao.