Després de repassar en titulars l'actualitat en general del dia
i després també del temps de la tertúlia,
és el moment ja d'obrir la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Què tal? Bon dia, benvinguts, benvingudes a la ràdio de la ciutat.
Aquí estem amb molt de gust, treballant com cada dia,
des de les 7 en punt, al 96.7 de la freqüència modulada.
I també ens podeu escoltar des de qualsevol lloc del món
a través d'internet, a través de la nostra pàgina web,
www.tarragonaradio.cat.
Aquí, a tarragonaradio.cat, podeu escoltar la ràdio en directe,
però també podeu recuperar els continguts dels programes
que emetem en aquesta casa.
Aquest mateix programa, el Ja Tardes, els Espais Informatius
o el Sempre Nàstic, per posar un exemple.
Seguim endavant en aquest matí de dimecres,
de moment amb un temps molt tranquil,
amb un cel destapat, sense núvols, amb un cel blau,
però amb les previsions que, de cara a la tarda,
hi hagi un augment de la nebulositat que fins i tot podria portar
algun xàfec irregular i dispers en qualsevol punt de la demarcació,
però sobretot a les comarques de l'interior.
Avui les temperatures a primera hora també eren fresques,
però ara, ja gràcies a la presència del sol, es van recuperant.
Tenim 19 graus de temperatura aquí al centre de la ciutat.
De seguida, en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
saludarem el president de la Cambra de Comerç de Tarragona,
Albert Avalló, que seguirà quatre anys més
com a màxim responsable de la institució
després de la seva reelecció la setmana passada.
Concluïa, acabava així, el procés electoral
que havia començat a principis de maig.
De seguida el saludarem i parlarem dels objectius
que es marca de cara a aquest segon mandat.
Després també conversarem breument
amb el president de la patronal CEPTA, Josep Antoni Balmonte.
Li preguntarem per l'anunci de vaga general
de cara al 29 de setembre.
Aprofitant això, sortirem al carrer
per conèixer l'opinió dels ciutadans.
Avui us preguntem, esteu d'acord en convocar ara una vaga general?
Buscarem les opinions de tarragonins i tarragonines
en format d'enquesta.
Ens curarem en salut, com cada dimecres,
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Parlarem dels cursos de batxillerat nocturn
que s'imparteixen a l'IS Martí Franquès
de l'oferta de cara a l'any vinent.
Dues professores, la Carmen Gómez i la Pilar Lázaro,
vindran aquest migdia a quarts de 12
a parlar d'aquesta qüestió
i a fer balanç de com ha anat aquest curs,
perquè realment són uns estudis molt específics,
però que tenen un gran interès
i que són molt importants per a un determinat col·lectiu
de persones que treballen durant el dia
i que a última hora del vespre
poden anar a classe i millorar la seva formació.
Així que parlarem del batxillerat nocturn.
Parlarem de les activitats d'estiu
que organitza el Patronat Municipal d'Esports.
Ens donarà més dades el seu gerent, Ramon Quadrat.
Tindrem l'espai Un Quart de Català, com dèiem,
per repassar la llengua
i acabarem a les escales del Palau de Congressos,
les escales mecàniques estrenades ahir a la tarda,
perquè també volem saber,
volem conèixer més opinions dels usuaris,
de la gent de la zona, dels establiments, dels voltants.
En fi, acabarem el programa
des d'aquest punt que avui és notícia,
les escales mecàniques inaugurades ahir a la tarda.
En fi, tenim moltes coses per compartir,
així que el més immediat és parlar
amb el president de la Cambra de Comerç de Tarragona.
Fins demà!
Paguen el mínim i financió-lo hasta 36 meses sin intereses.
Don Tresillo, número uno en sofàs.
Don Tresillo-Torreforta, autovia Reus-Tarragona.
Tu ets tots els quilòmetres que has recorregut.
Cada parada en el camí, cada olor i cada gust.
Cadascuna de les persones que has conegut.
Tu ets el que has vist i el que has viscut.
Tria bé qui et guia.
En els teus viatges, guia Repsol i guia Repsol.com
perquè ningú no coneix tan bé la carretera com aquell que sempre hi és.
Repsol, inventem el futur.
Gaudèix sense condicions.
Gamalfa Romeo Mito des de 13.300 euros.
Motor 23, a l'autovia Tarragona Reus.
Urbanització a l'Albada.
Carrer Caràbia, número 10.
El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí, 10 minuts.
Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per conversar durant els propers minuts amb Albert Tavelló,
president de la Cambra de Comerç de Tarragona,
reelegit la setmana passada pel plenari de la Cambra
per un nou mandat, el segon mandat de quatre anys.
Senyor Albert Tavelló, molt bon dia.
Molt bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Enhorabona.
Com s'ho pren personalment aquest segon mandat?
D'una manera diferent, potser el primer?
Sí, és diferent.
A mi el primer mandat, els primers dies,
m'ha tremolat en les cames, la veritat.
Des que me'n recordo molt quan era el dia de les eleccions,
el juny del 2006,
quan jo estava dalt allà a la sala d'actes
presentant la meva candidatura,
entre mi mateix pensava jo que vaig aquí,
què faig jo aquí, què pinto.
M'ha tremolat en les cames,
m'ha tremolat tot fa quatre anys
perquè veia que era una responsabilitat molt important,
una feina que jo no havia fet mai,
que no m'hi havia trobat mai
i que realment no suposava una experiència
com a mínim excitant, no?,
els propers quatre anys.
Després d'aquests quatre anys,
doncs, la veritat és que,
doncs, ha estat molt,
ha estat molt maco la feina.
Ha sigut, en molts dels casos,
molt maca, molt agradable
i conegut moltíssima gent
i he tingut possibilitat
de millorar molts aspectes personals
que, doncs, no els havia contemplat mai
durant aquests quatre anys
i ho he tingut que fer,
i la veritat és que ha estat
una experiència apassionant.
I ara, aquests nous quatre anys,
doncs, els agafes diferents,
els agafes ja, doncs,
que tens aquesta experiència,
que hi ha moltes coses que poder,
ja molts tens que depèn,
potser les has de millorar,
però no les has de depèn,
i que s'obre una nova etapa
realment diferent,
a nivell general molt diferent,
i que també suposarà, doncs,
un esforç per part de la Cambra
i per a mi mateix.
Això més a nivell personal.
Clar, a nivell més de Cambra de Comerç,
els objectius són molt diferents,
és a dir, ha canviat molt la situació,
home, la situació econòmica,
està clar que ha canviat molt
de fa quatre anys als d'ara.
També els objectius de la Cambra,
creu vostè que quatre anys després
s'han modificat, han canviat?
Sí, sí, evidentment.
Mira, nosaltres vam començar fa quatre anys,
i si te'n recordes,
en aquella època s'inaugurava
l'estació del Camp de Tarragona,
que ningú sabia on estava,
estàvem parlant d'infraestructures,
estàvem parlant d'inversions
que tenien que vindre al nostre territori,
vivíem en un moment econòmicament exuberant,
l'any 2006, fins a principis del 2007,
continuava a ser una època econòmica molt bona,
amb un nivell d'atur molt baix,
i que una institució com la Cambra
doncs tenia que fer molta feina,
però ho feies en un entorn, doncs,
molt agradable, molt positiu.
Ara això s'ha canviat totalment.
Per tant, la Cambra, els objectius,
no solament de la nostra Cambra,
sinó de qualsevol altra institució,
s'han d'adaptar al terreny,
han de ser capaços, justament,
de donar resposta en moments difícils,
que és ara quan realment s'ha de veure
si una Cambra de Comerç serveix per alguna cosa
o no serveix per alguna cosa,
ara és un moment bo per demostrar.
Per tant, la prioritat d'aquest mandat,
quina ha de ser?
Ajuda especialment a les empreses amb dificultats
o quins objectius es marca?
Sí, jo, en llocs, diguéssim,
a traçades generals,
ens marcarien tres objectius.
Una és donar la màxima preferència
a el que és creació d'empreses
i ajudar els emprenedors.
Hem de dedicar els màxims de recursos
de la nostra institució
la màxima atenció personal i infraestructural
que faci falta
per ajudar, col·laborar a crear noves empreses,
que és el que el país necessita.
Avaluem que més de 150.000 empreses
són necessàries per intentar
tornar a cobrir els llocs de treball
que han perdut durant aquests tres o quatre anys.
En segon lloc,
la liquiditat de les empreses.
Aquest és el gran problema,
que les empreses moltes vegades
defalleixen no perquè no són realment rentables,
sinó perquè tenen un problema
de liquiditat important.
Amb aquesta línia,
des de la Cambra de Comerç
i des del Consell General de Cambres
es treballarà amb unes línies ICO
que sembla ser que a les cambres
podem fer com d'intermediadors
d'aquestos crèdits
i insistirem molt en que els bancs
tenen que donar liquiditat a les empreses,
tenen que ajudar a les empreses.
I després, el tercer punt és
que la cambra realment es visualitzi
com una entitat útil,
que realment està fent fenya
i que està propera a tots els emprenedors
i empresaris de la nostra demarcació.
Això últim que diu?
Ho diu perquè considera
que encara hi ha molts sectors empresarials
de la demarcació de la zona
que no tenen aquest concepte de la cambra?
Sí, però és que ja fa 125 anys,
que molts empresaris pensen
que el que paguen a la cambra de comerç
no serveix.
De Tarragona o de qualsevol
de les 87 cambres que hi ha a Espanya,
no serveix per res.
Fa 125 anys que dura això.
I continuarà 125 anys segurament.
però això no vol dir que des de la cambra
cada vegada es facin millor les coses,
que cada vegada es vegi
que la cambra sigui un element dinàmic,
doncs potent,
proper a les empreses i als empresaris
i que amb el nostre dia a dia
cada vegada demostrem a més empresaris
que estem allà per ajudar
i per treballar amb ells.
Context de crisi econòmica en general.
En fi, ja ho hem dit,
la situació és radicalment diferent
a la del moment en què començava
el primer mandat d'Albert Abelló
al cap davant de la cambra de comerç.
Què observa en els diferents sectors
que s'apropen a la cambra aquests dies
que precisament, per exemple,
la setmana passada que en el plenari de la cambra
el que l'escollia vostè com a president
per un segon mandat,
què observa, què es comenta, què es diu,
quina és la sensació dels diferents sectors empresarials
que estan representats a la cambra?
Jo penso, em sembla que,
no solament d'aquí,
sinó de qualsevol altre lloc,
l'empresari està expectant,
està expectant que el govern actuï,
que prengui realment mesures adients, valentes,
perquè estem en un moment realment molt singular,
molt especial,
que requereix mesures també singulars,
especials i contundents,
i no podem perdre el temps,
aquí no es pot perdre el temps,
i l'empresari està molt expectant.
Dic, a veure, què fa el govern per nosaltres?
No es tracta que solucioni les nostres empreses,
però sí que afavoreixi un entorn
que faci viable aquesta situació.
Encara que hi hagi un descensís,
de per si l'empresari és optimista.
Un empresari no és empresari,
sinó té aquesta mínima d'il·lusió
i de ganes i d'energia necessària
per tirar davant la seva companyia.
Llavors, encara que la situació és difícil,
hi ha sectors que estan treballant molt bé,
que ho estan fent cada vegada millor,
i que poder, doncs,
entre tots estem diluint una miqueta
la sensació aquesta de malestar que hi ha.
Encara que no perdem de vista
que la situació del nostre país,
en conjunt, és molt dolenta,
i que requerim que els nostres polítics
prenguin mesures realment com toquen.
Mesures singulars, importants,
ha dit, radicals d'alguna manera,
són les que ha pres fins ara el govern central,
segons la seva opinió?
No, no.
Nosaltres creiem que són voluntarioses,
que són mesures que arriben bastant tard,
moltes d'elles molt tard,
que són a mig camí, no?,
entre una cosa i l'altra,
i que, doncs,
continuen responent més
a una clau electoralista
que no pas amb una clau eficiència.
La prova està també
que molts països d'Europa
estan marcant el ritme del nostre país,
i veus quan aquí encara estem discutint
segons quines cosetes,
surt la Merkel d'Alemània
i diu pam, pam, no?,
i marca una mica el ritme,
i nosaltres després anem al darrere.
Creiem que el nostre govern,
doncs, ha de ser molt més valent,
i ha de ser perquè la situació ho requereix.
Necessària la reforma del mercat laboral,
que segurament s'aprovarà avui mateix
al Consell de Ministres?
Sí, però...
però ens hauria agradat, doncs,
que hagués sigut molt més atrevida,
molt més forta, no?
Però necessària,
estem parlant de la reforma del mercat laboral,
que fa dos o tres anys
estem parlant d'això.
Potser sí que fa dos o tres anys
encara hi havia persones que creien
que hi hauria possibilitat
de tenir una afanyada per vida,
i que això del contracte indefinit
encara servia per alguna cosa,
però ara s'està demostrant
que no és aquesta la qüestió, no?
La qüestió està en que
hem de ser capaços de generar empleu,
que hem de ser capaços de generar empreses,
i hi ha d'haver un mercat laboral
i una legislació laboral
que afavoreixi al màxim aquestes condicions.
Els empresaris no despedeixen la gent,
perquè si l'empresari
el que vol és contractar
la màxima gent possible,
però que aquesta gent ha de ser productiva,
ha de donar un rendiment a la companyia,
i amb aquesta línia
l'empresari està molt content,
però ha d'afavorir la llei laboral,
doncs ha d'ajudar amb això.
Una reforma del mercat laboral
que ens porta,
que ens aboca a una convocatòria de vaga,
de vaga general,
anunciada ja oficialment ahir pels sindicats,
que serà el 29 de setembre,
en a marc també d'una jornada
de protesta a nivell europeu.
Com la valora el president
de la Càmbra de Comerç,
la convocatòria de vaga?
Bé, suposo que és lícit
que es convoqui una vaga general,
però també es va veure que amb aquestes preliminars,
amb aquesta vaga preliminar que es va fer,
la resposta que va tindre.
Avui en dia la problemàtica de la gent
és una altra.
I també fer una vaga després de vacances
com a mínim és una mica ridícul, també, no?
Primer fas vacances
i després te'n vas de vaga
el dia 29 de setembre,
perquè no la fas ara, la vaga.
Però és igual,
és lícit,
és correcte que es faci,
però evidentment això no solucionarà,
aquesta vaga general no solucionarà res.
La deute que té el país és molt important,
la situació econòmica
que ens envolta a nivell d'Espanya
és molt greu
i en vaga general
no s'arralaran massa coses.
En aquest context de crisi econòmica
les retallades arriben pertot arreu,
també és evident que en matèria d'infraestructures.
En els últims dies,
en les últimes setmanes,
en fi,
hem sentit el ministre de Foment,
José Blanco,
hem sentit altres líders polítics
parlant de les necessàries retallades
en matèria d'inversions per infraestructures.
Tot i que n'hi ha una,
de la que es parla molt,
últimament el corredor del Mediterrani,
que, en fi,
ha d'unir tot el Mediterrani espanyol,
però també que ens uneix amb Europa,
de la qual es diu que és prioritària.
Corredor del Mediterrani
i el conjunt d'infraestructures.
Temp la cambra de comerç
que hi hagi una retallada
que ens afecti molt directament
a nosaltres també?
Sí, de fet,
les retallades sempre se'ns acaben afectant.
En un moment que anàvem sobrats,
el govern no volia,
tenia però no volia,
havien diners però no volien
destinar-los a les nostres comarques,
i ara que voldrien,
ara no en tenen.
Sempre estàvem en la mateixa disjuntiva.
El que es tracta,
en un moment com aquest,
i tothom n'ha de ser conscient,
és que s'han de prioritzar les inversions,
i això és lògic,
no demanarem al govern
allò que no pot fer,
però sí que és veritat
que una sèrie d'inversions
que són prioritàries
a la nostra demarcació,
a les nostres comarques,
una d'elles és la corredor del Mediterrani.
És evident que aquesta
és una infraestructura importantíssima,
però aquesta ho tenim molt bé,
perquè, clar,
com que no només ens afecta a nosaltres,
sinó que afecta tot el Mediterrani,
des de les poques coses
que ens uneixen
en els valencians i els catalans,
per exemple,
s'ha d'unir a unes àrees molt importants,
que és el Mediterrani,
uns ports molt importants
que hi ha aquí al Mediterrani,
i per això cal aquest corredor.
I des del govern,
encara que hi haguessin dos opcions,
és evident,
i des d'Europa s'està demanant
i exigint
que sigui el corredor del Mediterrani
l'opció escollida
i una inversió prioritària.
Però després hi ha altres inversions
que, per exemple,
ja no afecten a tantes altres comunitats,
que ens afecten a nosaltres
i que continuen estant endarradides.
Per exemple, seria l'A27,
l'aquella famosa carretera
que n'hem parlat tantes vegades,
l'A27,
també es diu que Tarragona Montblanc,
també se li anomena Tarragona San Sebastián,
el que abans era la carretera.
Aquesta carretera,
ara es torna a estar parada,
aquesta autovia,
una autovia importantíssima
per comunicar a Tarragona,
les comarques de Tarragona,
amb el nord d'Espanya.
Ens convé moltíssim
pel tema de mercaderies,
però també es convé moltíssim
pel tema de turisme.
Torna a estar parada.
És una carretera,
és un clàssic,
n'hi dic jo.
Per més de 20 anys
que tenim aquesta carretera parada
i ara ho han excusat
serà la retallada d'inversions
perquè també es paralitzi
aquesta inversió
que és molt important.
I el tema
de les infraestructures ferroviàries,
més enllà del corredor del Mediterrani,
les que ens afecten
de més a prop.
Recordem la jornada
que va haver-hi el passat mes de maig,
una jornada
on es presentava
tot un dibuix
d'infraestructures ferroviàries,
de la connexió
de l'alta velocitat
al centre de la ciutat,
de la possibilitat
del bypass.
Es va parlar
de l'accés
a les mercaderies,
del port,
a la línia
d'alta velocitat,
del tramvia.
Tot aquest mapa
que vam conèixer
la majoria de terraunins
i de terraunines
amb les propostes
de les administracions
el passat mes de maig,
fins a quin punt
creu que és viable
plantejar-lo ara?
Bé,
a mi a nosaltres
ens sembla
que el que és molt important
és que això
quedi reflexat
en un projecte,
en un mapa,
en aquest pla d'infraestructures,
perquè això serà
la guia,
serà el full de ruta
dels propers
25 o 30 o 40 anys.
Per tant,
que quedi dibuixat
i que quedi marcat
és imprescindible.
Realment,
allí el que fa
és ensenyar-nos,
mostrar-nos
tota una xarxa ferroviària
que ens connecta
en curta,
mitja i llarga distància,
que és el que és
imprescindible
per a les nostres comarques,
i el tema
de la mobilitat interna
a través del trencam.
En aquesta línia,
en aquest sentit,
des de la Càmera de Comerç
vam plegar veles,
ens vam afegir
la major,
vam dir que ens semblava correcte
i que aquest projecte
d'infraestructures
de ferroviares
era molt bo,
molt correcte.
Ara,
el moment que ens trobem ara,
s'ha de prioritzar.
I què és més convenient?
Doncs,
fer el trencam
o connectar el port
amb l'ample
de línia internacional
de mercaderies.
Evidentment,
s'acta de connectar
el port de Tarragona,
que és l'empresa
més important
que tenim aquí,
connectar-lo
amb l'arransatge
ferroviària
de mercaderies.
És imprescindible
que les mercaderies
puguin entrar i sortir
del port
a través del tren.
Això requereix
una inversió
de 180-200 milions d'euros.
Aquesta podria ser
ara mateix
una de les inversions
prioritàries
que hauria de fer
el govern central.
Per exemple,
d'altres es poden esperar,
evidentment.
D'aquí al 2012
tindrem l'estació
que té el surte
de l'aeroport
de Tarragona.
Bé,
doncs haurem d'anar
a buscar tots el tren
durant uns anys
a 20 euros
de taxi,
com dic jo.
Vale,
doncs prendrem paciència
durant la temporadeta,
però el que hem de procurar
és que a mig termini
puguem disposar
de la nostra estació
aquí a la ciutat.
Però s'ha de prioritzar,
s'ha de marcar
quines ara són
les inversions
més importants
i quines són
les secundaries
i exigir el govern
que les compleixi,
no perquè després
surti un ministre
que té un poble
i farà passar la via
del tren
per aquell poble
i ens trobem
que aquí a Tarragona
ens sumem
amb aquesta priorització
i en canvi
en altres llocs
no es respecti.
Però si és així
tot el país
doncs ens haurem
d'acomodar
amb aquesta situació.
Veu factible el bypass
encara que sigui
d'això d'aquí
10, 15, 20 anys?
Veu factible
que Madrid accepti
que el govern de l'estat
accepti les propostes
que arriben des d'aquí?
Si nosaltres des d'aquí
les reflectim
en aquest projecte,
el plat territorial
d'infraestructures,
són coherents.
Nosaltres vam estar a Madrid
i ells ho veien
relativament clar
el tema aquest del bypass
que Tarragona
disposi de l'alta velocitat
ja no discuteix ningú,
cosa que fa un any i mig
ningú se'n recordava
i fa 4 anys descobrim
l'estació del Camp de Tarragona.
Les coses passen molt de pressa
i no ens en donem en compte.
Però jo ho veig factible.
Ara, per això
fa falta
que tots anem junts
que realment
això aporti benefici
no solament
per la ciutat de Tarragona
sinó per la resta
de poblacions
del voltant
i que
si hi ha
una cohesió territorial
això és nostre segur.
Ara, que potser
tardarem 25 anys
en veure-ho bé
amb el que s'està fent ara
es va projectar
també fa 30 anys
les coses funcionen així.
Això en l'àmbit
de les infraestructures,
en l'àmbit
del comerç
que és un sector
especialment
que toca
la Càmera de Comerç
en fi
tenim notícies importants
aquí a la cantonada
la obertura
del Corte Inglés
sembla que a l'octubre
ara que ja ens hi acostem
i aquesta és una pregunta
que li hem fet
altres vegades
al president de la Càmera
i a altres responsables
econòmics
i polítics
de la ciutat.
Què creu
que pot suposar
el Corte Inglés
la seva arribada
la seva posada en marxa
la seva obertura
en aquest context
tan de crisi
que estem patint
el conjunt del país?
Serà un element
dinamitzador
de primera magnitud
a la nostra ciutat
nosaltres considerem
que serà l'efecte
en conjunt
sempre hi haurà
danys col·laterals
és evident
i aquelles 20.000 persones
que aniran al Corte Inglés
un dissabte
o les 20.000 persones
que aniran un dimecres
deixaran d'anar
a un altre lloc
però no solament
deixaran d'anar
a comprar
els ciutadans
de Tarragona a Tarragona
sinó de falset a falset
de reus a reus
bé
però el que sí que està clar
és que aportarà uns fluxes
molt importants de gent
a la ciutat de Tarragona
i això si s'aprofita
correctament
pot ser molt important
per la ciutat
molt important
ara amb això
calen treballar
i cal fer coses
que des de la cambra
estan reclamant
ja fa bastant de temps
el tema de la mobilitat
si arriben 20.000 persones
un dissabte
al Corte Inglés
vol dir que això
seran 7 o 8.000 vehicles
que estaran circulant
en una àrea molt curta
molt cèntrica
de la ciutat
des de l'Ajuntament
s'hauran d'analitzar
i estudiar
els plans de mobilitat
necessaris
per poder fer entrar
i sortir aquests vehicles
i un altre factor
i un altre element
molt important
que des de la cambra
hem reclamat moltes vegades
és el push shopping
si ens entren 20.000 persones
a comprar el Corte Inglés
i volem que això
també repercuteixi
a la resta de la ciutat
haurem de ser capaços
de comunicar a aquesta gent
de facilitar
el trasllat d'aquesta gent
a altres àrees de la ciutat
això fa falta
en transport públic
que hauria d'estar
ja preparat
i dissenyat
nosaltres no tenim
cap notícia
que això estigui així
aquest push shopping
aquesta manera
de comunicar a la gent
que vagi al Corte Inglés
a altres àrees
de la ciutat
és la clau de l'assumpte
sinó la gent
que farà escadar al Corte Inglés
i des del Corte Inglés
tornarà a marxar
cap a la seva població
bé, són elements
que caldria matitzar
i que des de l'Ajuntament
els han de treballar
perquè no ens trobem
el dia 8 d'octubre
que serà el dia
que s'hi inauguri aquest centre
que tot això està per fer
no podem continuar treballant
malament
com quasi bé sempre
seríem capaços
de preveure les situacions
i avançar-nos
a les circumstàncies
i aportar les solucions
no, no, no
veurem com evoluciona
el tema del Corte Inglés
i en fi
algunes de les mesures
que comentava
el president
de la Càmera de Comerç
des del punt de vista comercial
clar, mentrestant
tenim el tema
del mercat
i del propi Corte Inglés
hem sabut aquests dies
la voluntat
com a mínim
de l'empresa
sembla d'ampliar
la seva superfície comercial
és a dir
d'augmentar
el volum
de l'espai
que té destinat
a la venda
vostè i estarien d'acord
des de la Càmera de Comerç?
Escolte
que Tiltcourt Inglés
de Tarragona
tingui 24.000 metres
quadra de superfície comercial
a que en tingui 29
la veritat és que
això és el xocolata del lloro
tampoc
això no es farà pujar
ni baixar els números
si realment
si realment ha de ser
un benefici
per la ciutat
com millor funcioni
aquest centre
millor per tots
i si això
ha de ser
que ha de tindre
5.000 metres quadrats
més
des de la Càmera de Comerç
no ens hi posarem
de preus
a més a més
hi ha unes lleis
que venen
marcades
per la Comunitat
Econòmica Europea
que tard o d'hora
també acabaran
d'afectar
el sector comercial
això
el Corte Inglés
ho sap
per això
ha fet un centre
que té molts metres quadrats
perquè és com un pernil
que n'hi ha tallant
a mesura que li faci falta
no?
no són tontos
aquesta gent
però el que interessa
l'objectiu principal
és que aquesta gran infraestructura
hi ha aquesta Tarragona
que funcioni
el millor possible
i que aporti
la màxima dinamització
a la ciutat
abans ha parlat
de danys col·laterals
entre aquests
hi haurà'ls al mercat
el mercat patirà
danys col·laterals
el mercat central
o creu que no?
Bé
el mercat central
és de les poques
és una peça molt important
de la ciutat
que a més a més
està funcionant
està funcionant
perquè entre altres coses
hi ha un gran equip
de professionals
suposa un mix
d'oferta comercial
de producte per a ceder
que no hi ha
30 quilòmetres a la rodona
i que encara
que estigui
en unes circumstàncies
provisionals
com és en aquest mercat
està sent
doncs
un àrea
que està
dicsim
està treballant molt bé
el problema del mercat
no és en si el mercat
sinó és l'entorn del mercat
la situació
en què es troba
i que també això
està afectant
a molts comerços
del voltant
que evidentment
estan treballant
en les pitjors condicions
que es pot treballar
que és
amb tota la xarxa
en l'aire
sense fluxes de gent
això és el pitjor
que li pot passar
en un comerç
per tant
el que demanem
és que s'agilitzin
aquestes obres
que realment
s'adjudiqui
el projecte
del mercat central
el més bé possible
i que
com a molt tardar
els primers
dos o tres mesos
de l'any que ve
es comencin
aquestes obres
de fet
si no
no solament el mercat
sinó tot una àrea
important de Tarragona
patirà molt
el comerç d'una banda
i els consumidors
d'una altra
veurem d'aquí pocs dies
l'1 de juliol
l'augment de l'IVA
com ho valora
creu que tindrà repercussions
negatives
en els sectors comercials
en general
al final
això el que suposarà
serà
doncs amb la major part
de comerços
el mateix empresari
es menjarà
no
l'empresari
comerciant
es menjarà
aquest increment
de l'IVA
i perdrà
i li afectarà
els seus marges comercials
en la major part
dels casos
perquè
el mercat és el que és
i el nivell
de competitivitat
que hi ha avui en dia
i de sensibilitat
respecte al preu
que té el consumidor
és molt alt
per tant
el comerciant
o l'empresari
que vulgui repercutir
aquesta pujada
amb els preus
de venda final
també ho pagarà
a l'hora de facturar
nosaltres intuïm
que finalment
això acabarà repercutint
amb els marges
dels empresaris
acabo ja
en la recta final
del seu primer mandat
al capdavant
de la cambra de comerç
la institució
es va
en fi
distingir
per estar al capdavant
en la defensa
de Tarragona
com a capital
com a capital
única
d'aquest territori
el debat de les vagaries
que va arribar
al seu moment culminant
entre finals de l'any passat
i principis d'aquest
ara ha anat de baixar
com a mínim
el debat al carrer
o el debat
als mitjans de comunicació
la lliga de vagaries
s'està tramitant
al Parlament
com veu aquest tema
uns mesos després
de tota la polèmica
que va sorgir
s'ha demostrat
que realment
aquell debat
que nosaltres dèiem
que era estúpid
fa uns mesos
encara ho és més ara
com parlem
de tirar endavant
noves administracions
que suposaran
un mes dispendi
per part dels ciutadans
que no ajuden
a res
a la situació actual
doncs
si llavors era
una cosa ridícula
ara encara ho és més
i a més a més
pel que ha suposat
de desgast
i de cos
a nivell
de la nostra ciutat
per tant de vista
que durant un any
ens hem estat
barallant com a gossos
per un tema
que no haguessin
dut que perdre
ni un moment
ni un segon
per exigir-ho
perquè és obvi
i natural
però
degut a la política
general del país
i a una sèrie
de circumstàncies
molt també molt especials
ens han fet debatre
que l'únic que ens ha comportat
és malestar
i és barallar-nos
amb els nostres veïns
crec que això ha sigut
una responsabilitat
per part de la política
que no ho ha fet
de cap de les maneres
i que doncs
ho ha patit
la ciutat de Tarragona
però més enllà d'això
bé
les coses doncs
arriben i marxen
molt de pressa
aquest debat
jo no crec personalment
que vagi enlloc
inclús
jo a més
amb una mimi
he jugat un sopar
que això no s'aprovaria
el mes de juliol
el de les vagaries
no s'aprovaria
ell diu que sí
jo dic que no
que vaja
sí que ja tenim
polítics molt irresponsables
però no crec que arribin
tan lluny
i me sapria molt de greu
perdre aquest sopar
doncs estarem pendents
de l'aproveució del Parlament
i li preguntarem
pel sopar
a veure qui el paga
si el Berta Balló
o el seu amic
així acabem
aquesta conversa
amb el president
de la Cambra de Comerç
de Tarragona
que com dèiem
la setmana passada
el plenari de la Cambra
el reelegia
com a màxim responsable
com a president
per un nou mandat
de 4 anys
senyor Balló
moltes gràcies
felicitats
que vagi bé
molta sort en aquesta segona etapa
al cap davant de la Cambra
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia
adeu bon dia
gràcies a vosaltres