4 minuts i serà un quart d'una del migdia.
Us ho dèiem ja a primera hora del matí.
El nostre informatiu ha mort a l'edat de 79 anys
Carles Llorec, afortuny president,
fundador de l'Esbar Santa Tecla.
De fet, aquest migdia ha començat la missa funeral
a la parròquia de Sant Fructuós.
Carles Llorec va ser una de les persones clau,
sens dubte, en el procés de recuperació dels elements
de la cultura popular de Tarragona.
L'Esbar, que presidia i que va fundar,
es va crear l'any 1971
i va tenir també un paper fonamental en l'estudi
i en la recerca sobre música i dansa tradicional de Catalunya.
Va col·laborar activament en el seguici popular
amb les creacions del Ball de Pastors,
el del Patatuf, el Ball de Valencians
o el de Turs i Cavallets.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
en Jordi Bertran durant molts i molts anys
tècnic de cultura de l'Ajuntament de Tarragona
de Cultura i Festes.
En Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Gràcies, primer que tot,
per atendre la nostra trucada,
tot i que les circumstàncies
no siguin les que ens haguessin agradat
i tot i que tampoc volien deixar passar
l'oportunitat de parlar de la figura de Carles Llorec.
Vam parlar amb ell el passat mes de setembre
a les festes de Santa Tecla.
Concretament, el dia 15 de setembre
li feien l'acte d'homenatge
com a perpetuador de les festes.
Rebia aquesta distinció
que, curiosament i prèviament,
havia rebut anteriorment Salvador Fa,
que també ens deixava uns mesos abans
de les festes de Santa Tecla de l'any passat.
O sigui com sigui,
vam parlar amb Carles Llorec
hores abans d'aquest homenatge.
Després tindrem ocasió d'escoltar
un petit fragment d'aquesta entrevista.
però jo anava a dir,
des del punt de vista més tècnic
però també personal
perquè Jordi Bertran,
com altra gent que ha treballat de valent
en la recuperació de les festes,
és a dir,
no es podia parlar professionalment
i no personalment
i establir una relació realment profunda
amb les persones que estàveu treballant
en les festes, no?
Sí, bé, de fet,
el Carles el conec
abans fins i tot
de treballar a l'ajuntament.
concretament
als principis dels anys 80
quan jo a les hores sortia
amb la Colla Joves
de Tarragona
als diferents actes
de festa major
i els seguissis,
el Carles Llorec
ja estava implicat
en la comissió
de festes de les hores
en què
s'ajuntava
a una rudimentària
de cultura
que hi havia
doncs
l'hidrava
a l'Alfred Port
amb una sèrie de gent voluntària
entre altres
al Carles Llorec
i aquesta comissió
dels 80
dels anys 80
doncs
té un pes important
en compte
que l'any 79
és el primer any
d'Ajuntament Democràtic
i per tant
el primer any
d'aquesta major democràtica
d'una manera o d'altra
per tant
jo diria que
la relació ja és
anterior
d'una manera o d'altra
de veure'l
doncs sempre
amunt i abaix
també en aquells primers anys
de festa major
en aquest procés
d'entrada
ja diria
ni tan sols
de recuperació
sinó de catalanització
de la festa major
perquè avui en dia
Santa Tecla
o d'altres festes
del país
tothom veu molt clar
que són símbols identitaris
de la ciutat
i del país
però això
a finals dels 70
i principis dels 80
jo penso
que gent com el Carles
va contribuir
des d'una vessant
local
però en projecció nacional
a reformar-ho
jo crec que aquesta
és la primera impressió
que se't queda
de la persona
com una persona
clarament militant
per la causa
del país
i en aquests moments
és important
això reivindicar-ho
clar
i anteriorment
ja amb la creació
de l'esbar
l'any 71
els darrers anys
del franquisme
però que encara
el que deies
aquesta lluita
que treballa
per la cultura popular
pels signes d'identitat
doncs no és que fos fàcil
en aquest cas
a partir
del que era
la recuperació
de la dansa catalana
més un esbar
que al principi
doncs treballava
en recuperació
de la dansa
però que després
fins i tot
en innovació
que és una de les característiques
de les bars Santa Tecla
jo d'aquella època
jo clar
jo en el moment
que es funda
les bars Santa Tecla
tenia 5 anys
i per tant
doncs no puc tenir
massa noció
de com estava
en la situació
en aquell moment
però sí que després
posteriorment
analitzant una mica
el context
de naixement
d'aquesta entitat
tarragonina
i de la feina
que es va fer
jo doncs
avui quan m'heu trucat
i tal
mirava
i em quedaré
amb una dada
que potser
és senzilla
perquè de feina
a les entitats
en fa molta
però jo crec
que evidencia
la importància
de vinculació
amb la ciutat
i amb la festa popular
concretament
un any
el ball de bastons
que hi havia
aleshores
a la ciutat
no va sortir
i
des de les barçades
de regla
ràpidament
es va organitzar
l'aparició
d'una colla
perquè no es quedés
la festa major
sense
sense ball de bastons
clar
per als que
més o menys
vam néixer
als anys 60
fins als dels 60
el seguissi
de la nostra infància
fins a
bé
la majoria d'edat
per nosaltres
no era com
els nens
d'avui en dia
tan ric
i tan
tan divers
sinó que
bàsicament
era un seguissi
integrat
pel magí
de les timbales
els negritos
els gegants
els nanos
el ball de bastons
i la colla
de xiquets de Tarragona
això és el que hi havia
en aquell moment
més la banda de música
del govern militar
per tant
jo crec que
l'esforç
fer possible
que no es perdés
l'única dansa
que quedava
viva
és a dir
fora dels escenaris
diguéssim
els esbars
normalment
treballen molt
els escenaris
però
jo penso
que aquest gest
és molt significatiu
i crec que
aquest matí
mirant les coses
podríem destacar
una aportació
a un altre
però crec que aquest és un gest
molt capdalt
i que evidencia
una clara
pertinença
igual que té abans
el país
en aquest cas
a la ciutat
i que aquella dansa
que s'havia vist
per generacions
a la ciutat
doncs no es perdés
i després també
d'una manera molt paral·lela
també voldria destacar
que el Carles
des de l'entitat
el que afavoreix
és una cosa
que també és molt habitual
avui en dia
però no era tan habitual
als finals dels anys 70
i fins i tot
a principis dels 80
que és la incorporació
de la dona
a la festa
és a dir
l'esbar
Santa Tecla
és la primera entitat
que permet
que les dones
surtin
a la celebració
festiva
de carrer
de la festa major
jo per tant
crec que també
és un altre gest simbòlic
és a dir
quan fas
en aquest cas
la semblança
d'algú
que t'acaba de deixar
doncs
penso que
home
es poden fer
grans panegírics
però jo penso que
a vegades
en els petits detalls
trobes aquesta
transcendència
del pas
de les persones
per la vida
per tant
jo crec que
en aquells anys 70
aquests dos gestos
penso que són
molt avançats
per al que s'estava
acuant en aquell moment
home
sense dubte
en aquest
segon cas
hi té la incorporació
de la dona
a la festa
ara
en el context actual
ens sembla una cosa
evident
però clar
cal situar-se
en aquella època
el Carles
Llorac
Fortuny
a més a més
Jordi
ha deixat
una autèntica
nissaga
de festers
però en totes
l'esbesança
que pot tenir
la festa
jo recordo
que en aquella
entrevista
que manteníem
per les festes
de Santa Tecla
posteriorment
entrevistàvem
a un net seu
que a més
havia fet
una composició
és a dir
que una mica
ha deixat
una herència
molt viva
a la ciutat
jo penso
que això
és un bon símptoma
és una capacitat
per traslladar
a les altres
a les futures generacions
el que tu t'estimes
i em sembla
que aquest
és un aspecte
que el Carles
va cuidar
també penso
que per sort
a banda
que tu tinguis
la voluntat
si els que ven
al darrere
no els interessa
tampoc ho aconsegueix
en aquest cas
s'ha produït
també
un bon traspàs
i jo penso
que això
també és
un símptoma
que les coses
doncs
les va fer bé
per tant
penso que aquesta tradició
també és bo
igual que històricament
tampoc
no pensem
que és una cosa
nova
sinó que el Carles
i la que en el fons
el que jo entenc
que aplicava
era una mica
el que coneixia
és a dir
la tradició popular
del país
doncs
s'ha perpetuat
generacionalment
sense que això
sigui exclòent
que s'hi puguin
incorporar
noves persones
i noves
formades de gent
al contrari
però sí que hi ha hagut
una tradició familiar
important
i repassen alguns
dels cognoms
no només
de les vals
de tecles
sinó
el conjunt
de la història
de la festa
de la ciutat de Tarragona
doncs això
ho podríem trobar
per exemple
amb el món casteller
per posar-ne-ho
per tant
trobo que és
un element més
d'aquesta voluntat
de
perpetuar una mica
el que tu t'estimes
per tant
crec que
la feina
s'ha fet bé
en aquest sentit
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
de veritat
per atendre
la nostra trucada
jo l'han de dir
sí que volia acabar
amb un detall
és a dir
perquè
crec que també és bo
jo personalment
treballa molts anys
amb el Carles Jorac
i crec que
en moments complicats
és de les persones
que s'havia tranquil·litzat
les situacions
jo crec que això
s'ha de remarcar
i posar un detall
concret
d'un any molt complex
que va ser l'any
que es va intentar
prohibir
la realització
del retaule
de Santa Tecla
aleshores molt
ambilionari
a la catedral
de Tarragona
ja ho recordo jo
això i tant
jo crec que
va ser un tema
que van treballar
no només ells
o el conjunt
de la seva entitat
però jo sí que
crec que
de vegades
el pes
de determinades persones
de certa edat
sobre
que acaben donant suport
a una posició
segurament
de gent molt més jove
jo penso que també
és determinant
i en aquell cas
sembla que el Carles
amb prudència
i sense
gran soroll
tot i que el tema
va ser prou sorollós
però jo penso
que entre uns
i els altres
van posar
prou sentit comú
per convèncer
que això realment
que era una cosa nova
que era una cosa
de les coses ambilionàries
valia la pena
doncs
de continuar
fent en aquest temple
que és la catedral
i jo crec
que això és
bo
i
de les imatges
també que m'han quedat
al cap
de
amb tota la prudència
i
l'elegància
i el saber fer
també és important
recordar
doncs
que això és molt bo
que passi
en un dels moments
i en aquest cas
el Carles
penso que va ser
de les persones
que va ser
determinant
amb aquesta
amb això que avui
podem dir que és tradicional
doncs
penso que
segurament
sense la seva intervenció
tossuda
però elegant
doncs
això va ser possible
algú a vegades
pot pensar
que la nostra festa
de Santa Tegla
tal com la tenim ara
que un dia es va obrir un armari
i va sortir tal com la coneixem
i Déu-n'hi-do
la quantitat de persones
esforços amb moltes ganes
a més a més
i amb aquesta manera de fer
que deia Jordi Bertran
entre elles
Carles Lloret
que ens ha deixat
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
una abraçada molt forta
i ha estat un plaer saludar-te
Fins aviat
Adéu-siau
Adéu-siau
Ara ho deia Jordi Bertran
un home
amb una afabilitat
amb un tracte
que feia que
quan arribaven
aquestes situacions
de conflicte
es poguessin solvantar
Recordem
un fragment
d'una conversa
que manteníem
a més
a tres bandes
per les festes
de Santa Tegla
ja sabeu
que aquesta casa
forma part del mobiliari urbà
quan arriba aquesta època
i ens instal·lem
a la Rambla Nova
fem el programa
des d'allà
i lògicament
sempre passen
per als micròfons
els perpetuadors
i els teclers
i teclides d'honor
no podia faltar
la presència
del perpetuador
vam compartir taula
amb la regidora
responsable
de l'àrea de festes
de l'Ajuntament de Tarragona
Sandra Coloma
amb Salvador Fafill
el fill de Salvador Fafill
que va ser també president
de les barres
d'en Saire Tarragona
i hi havia més convidats
nosaltres
d'aquesta llarga conversa
hem intentat extreure
quatre o cinc minuts
de la conversa
que manteníem
amb Carles Llurac
Senyor Llurac
molt bon dia
Hola
molt bon dia
gràcies per venir
avui aquí a l'estat
de les festes
no es mereixen
les gràcies
és a vosaltres
que sou els que ens convideu
i que doneu èxit
a la festa
i vostè
que després de tants anys
en la trajectòria
dins de les bars
Santa Tecla
doncs
realment
es deu sentir molt orgullós
de veure
com la ciutat
ha anat
recollint
tota la feina
que han fet
totes les entitats
i en particular
la que vostè
ha representat
durant tants anys
orgullós
i sobtat
perquè
el primer moment
que et van dir
que eres el preparador
et vas quedar
de pedra
però vaja
és una cosa
que se serem acostumant
i que els que ja fa tants anys
que ho portem
tirem endavant
Parlar del senyor Llorac
parlar de Llorac
i parlar de Guasc
ara ho comentàvem
amb el micròfon tancat
és parlar de festa
parlar de tradició
i parlar de dansa catalana
i a més dansa catalana
en molts moments
innovadora
a més a més
Sí
tens tota la raó
la dansa catalana
la procureu innovar
com a màxim possible
per no
veure'ns immersos
en aquells valls
tan empelagosos
que es feien abans
fa molts anys
que anem
amb el
amb la cosa
de festa major
a Tarragona
es crida molt
i som festers
encara que no vulguem
de naixement
A l'esbar Santa Tecla
vostè és allò
que es parla moltes vegades
de les entitats
del relleu generacional
aquest problema
no el tenen
De moment no
De moment
perquè tenim nets
pis nets
i molta gent de fora
que ens apoia
i que balla
amb nosaltres
lloguïda
Senyor Llorac
Vostè recorda
altres èpoques
no tan brillants
com ara
de la dansa catalana
i dels esbars
Prou, prou
Com eren?
Abans
es necessitava permís
Està per reunir-nos
quatre persones
del govern
el casal tarragoní
va ser un dels pioners
i d'allí
vam sortir
els que avui en dia
som homenajats
i com eren
aquells començaments
com es plantejaven
com es va plantejar
vostè
formar part
d'un esbar
per exemple
com va anar la cosa?
Perquè
doncs mira
els fills
es tiraven molt
i
me vaig trobar
al mig
sense durar-me
en compte
el papa farà
el papa farà
i
així ha sigut
el papa ho ha fet
i al cap
de
trenta anys
rebem
un just
homenatge
tant
l'amic
Salvador
farà
com
un
servidor
vostès es coneixien
i molt
lògicament
el Salvador i vostè
però
de petits
de petits
anàvem junts
a l'escola
eren companys d'escola?
sí
ah
de l'escola
Saavedra
vam anar
i allí
ens vam conèixer
i veïns de carrer
perquè hi havia
el cos del Bou
i jo a la plaça
a la forn
o sigui que
tocava
tocava
érem germans
com aquell que diu
hi havia
una amistat
veritable
de tot cor
encara que
aparentment
potser semblés
que fóssim
una mica
enemics
home però això és com
Espanya al Barça
Betis Sevilla
senyor Llorà
com li van comunicar
que seria perpetuador
enguany?
li van dir per telèfon?
no sé
a través d'algun amic
com va anar la cosa?
la meva filla
que forma part
de la comissió
un dia va vindre a casa
diu
bueno
enguany
es diu
ara
sí sí
diu
l'hem nombrat
perpetuador
no
sí
vaia
vaig quedar
sobtat
que no vaig saber
què dir
en aquells moments
ara ja m'he anat
despejant
ja m'he fet
la idea
i puc
parlar més
lliurement
però
estic molt content
que
es reconeixin
uns mèrits
que
amb tota franquesa
ja no hi comptaven
senyor Llorac
enhorabona
més que merescut
aquest reconeixement
i que demà
sigui un moment
important per vostè
demà
l'Ajuntament a la crida
cap i cap dubte
que ho serà
i ho és
important
dintre d'una vida
particular
Carles Llorac
un nom
un nom important
a la vida
cultural i social
de la nostra ciutat
que ens ha deixat
a les 12 del migdia
començat
l'ofici del funeral
a la parròquia
de Sant Fructuós
l'hem volgut
en recordar
no podia ser
d'una altra manera
i naturalment
des d'aquesta casa
una abraçada
ben forta
a la seva família
i a la família
de les bar
i la cultura popular
de la nostra ciutat
un minut i mig
i seran dos quarts d'una
i seran dos quarts quarts
iree
Fins demà!