Rector, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què tal es troba aquí?
Bé, bé, tenim un privilegi d'aquest clima mediterrani,
que malgrat que faci fresqueta, doncs el sol és intens, està molt bé.
I veient des d'aquí la perspectiva, amb el bar al nostre darrere,
amb la biblioteca, en fi, amb els edificis a banda i banda,
els edificis que acullen les aules de ciències jurídiques,
de lletres, d'infermeria, en fi, quina sensació li fa com a rector?
Bé, veig que la universitat està creixent.
Ara fa un any, dèiem, que deixar l'edifici de l'imperial Tarracó
era com sortir de l'úter matern, trencar amb el cordó umbilical
amb aquella antiga universitat que va començar fa gairebé 40 anys.
I la nova universitat, Rovira i Virgili, s'està desenvolupant.
Aquest campus és un bon model, és un campus enmig de la ciutat
que no està acabat.
Veiem que darrere nostre encara ens queda un bon tros
on s'ha d'allotjar la facultat d'Educació i Psicologia,
però malgrat això el campus se desenvolupa.
I tenim la vida universitària al voltant, plenament activa,
amb aquests tres centres que avui s'allotgen aquí.
Aquest nou edifici que tenim aquí davant,
que és l'evolució de l'antiga biblioteca,
de l'antic concepte de biblioteca,
que aquest centre de recursos per a l'aprenentatge i la investigació,
estic llegint el rètol,
i que, com podem veure,
es vol configurar com a nucli d'activitat acadèmica
fora de les aules d'aquest campus.
És això que la universitat està creixent
i desenvolupant-se com volem que sigui.
Ara, segons les meves dades,
hi ha aquí més de 3.500 persones, no?
Entre alumnes, professors, personal administratiu.
Sí, sí, és així.
I comptem que superar les 5.000
d'aquí potser 3 anys,
quan l'educació i psicologia s'ha traslladat.
L'excusa, deia al principi de l'entrevista,
l'excusa d'estar aquí,
és recordar que ara fa un any
del trasllat de lletres i d'infermeria
al campus Catalunya.
Ara que ha passat un any,
quin balanç, quina valoració fa
de la incorporació d'aquests estudis
a aquesta zona, a aquest campus,
i de la convivència amb els que ja hi eren,
és a dir, amb els pioners que van ser
els estudiants i professors de ciències jurídiques.
Com ha funcionat aquest primer any?
Ara mateix, abans de començar l'entrevista,
tranquil·lament hem fet un cafè aquí
al bar del campus
i unes professores d'infermeria
em deien el ben rebudes que es van sentir.
Aquest era la facultat de ciències jurídiques
i del concepte de facultat de ciències jurídiques
hem passat al campus Catalunya,
que integra diferents centres.
És una evolució que pels que estaven aquí
d'alguna manera es veuen constranyits en espai,
comparteixen el seu espai amb altres centres
i podia haver donat
algunes situacions d'atenció
entre centres,
cosa que, al contrari,
se senten els centres que han vingut
molt ben acollits.
I pel centre que hi havia
també ha representat un guany
en tenir una major diversitat en el seu estudiantat.
Aquí tenim estudiants, ara, de diferents centres
que comparteixen activitats.
De manera que tots els tres centres hi han guanyat.
Uns, molt, perquè hem guanyat
amb unes molt bones instal·lacions
respecte a les que tenien,
i nosaltres hem guanyat també en la convivència necessària
amb una universitat que és diversa.
I aquests estudiants també comparteixen equipaments,
com per exemple la biblioteca o altres?
Tots els equipaments estan compartits.
I això està funcionant?
Està funcionant bé.
Sí, sí, sí, és la idea.
Fixeu-vos que en l'edificació
no es veu una frontera entre centres.
En aquest campus tampoc es veu
si un va a les assalades.
Hi ha una continuïtat entre les aules,
els laboratoris quan hi són,
els despatxos,
i no podem, ni per colors,
ni per espai físic,
discernir on comença un centre
i on acaba l'altre.
De manera que els centres comparteixen
tot l'equipament,
cadascú t'ha assignat el seu espai
dins de l'equipament,
però, per exemple,
les aules no són rígides
d'un centre o d'un altre,
sinó que en funció de l'utilització
se van anant optimitzant el seu gust.
Està molt bé la barreja, no?
Està molt bé la barreja, sí.
Està molt bé la barreja.
Cada ensenyament té la seva particularitat,
però tots són estudis universitaris
i és molt bo que els estudiants
d'un ensenyament coneguin
i comparteixin l'activitat
amb altres estudiants
d'altres ensenyaments.
És curiós també perquè
el campus funciona
a ple rendiment.
A més, avui és un dia
de tornada a la feina,
per dir-ho alguna manera,
perquè els estudiants comencen
el segon quatre i més,
tres dilluns al matí.
Aquestes últimes setmanes
s'ha estat també època
d'exàmens,
de correcció d'exàmens
de la primera part del curs.
És curiós com, en fi,
la vida és normal,
la vida a les aules
i també al bar
on hi ha molta gent,
però, a més a més,
aquesta vida plena del campus
coincideix amb una etapa d'obres.
Vostè ja recordava
que s'està construint
la Facultat de Psicologia
i Ciències de l'Educació.
Tot això també
s'està fent sense problemes?
És a dir,
es fa bé la convivència
de la normalitat acadèmica
amb les obres?
Bé, en aquest moment
les obres estan
en etapa de planificació.
Encara no tenim
maquinària treballant.
Quan hi hagi maquinària treballant,
segur que generaran incomoditats.
Les mateixes
que la Facultat de Ciències Jurídiques
va haver de patir
mentre s'estava construint
lletres i infermeria.
diguem, no?
Aquesta ampliació
del campus Catalunya
que ens ha permès
tralladar lletres i infermeria.
Això és inevitable.
No podem pas
tancar un espai
com aquest
de 3.000 i escaig persones
per poder fer unes obres
que han de durar
un parell d'anys com a mínim.
De manera que
segur que
quan tinguem
la maquinària treballant,
el soroll,
el tràfeg,
generaran incomoditats
amb tota la comunitat
que treballa aquí.
però l'experiència
ens diu que
la il·lusió
de veure el campus
acabat
compensa
aquestes incomoditats
i espero que així sigui.
Quan el veurem
acabat,
el campus?
jo compto
amb posar la primera pedra
cap a
final d'any,
començament de l'any que ve,
perquè encara està...
De fet,
aquesta obra
és una gran obra
que la universitat,
d'acord amb el
programa d'inversions
universitàries,
té
subcontractada
ICF Equipaments,
i ICF Equipaments,
el seu de una companyia pública,
requereix de l'acord de govern
pel començament de l'obres
i estem en aquest tràmit.
També que el govern de la Generalitat
ha d'aprovar l'inici d'obres
i quan s'aprovi
començarà el procés de licitació,
de manera que
estem a començaments d'any,
jo crec que a final d'any
aquest procés
administratiu
i d'adjudicació d'obres
ha d'estar enllestit
i puguem començar
físicament l'obra.
I un cop començada l'obra
estem en un termini
de dos anys
d'obres,
de manera que
anant tot molt bé,
octubre 2010,
octubre 2012
hauríem de començar
les obres aquí,
les classes aquí.
Serà rector
o és ja aquest campus
una mica la joia
de la corona,
si em permet
l'expressió,
aquesta expressió
tan popular
que utilitzem a vegades
els periodistes
la joia de la corona
de la Universitat
Rovina i Virgili?
Ho és per dimensió,
ho és per dimensió
perquè quan acabi
tot plegat
aquí hi haurà
pràcticament
la meitat
de la comunitat universitària.
Pràcticament la meitat
seran
quatre centres,
això no és la meitat,
però centres
amb un bon nombre
d'estudiants
i un bon nombre
de professorat,
de manera que
una comunitat
que concentri
més de 5.000 persones
és clarament
el centre
de la universitat.
I l'ubicació
també ajuda, no?
I és que és
el campus
més urbà
que tenim,
el mig
de la ciutat
de Tarragona,
que és la seu
de la Universitat
Rovina i Virgili,
per tant sí,
és la part nuclear
de la universitat.
Més enllà de l'edifici
de la nova facultat
de Psicologia
i Ciències de l'Educació
que s'ha de fer,
que ara comentava,
des del punt de vista
urbanístic,
aquest espai que avui
ens acull
en aquesta entrevista,
aquesta gran plaça,
que potser molts tarragonins
per cert
no l'han acabat de veure
perquè pensen
que potser aquest només
és un recinte
tancat pels universitaris,
això com quedarà?
Canviarà?
Serà una plaça
més urbana?
Podrà accedir-hi tothom?
De fet,
ara hi pot accedir tothom,
però segurament
encara hi ha molta gent
que es pensa
que pot dir
que estic entrant
en un centre universitari
i jo potser
no hi tinc res a fer aquí,
no, no,
això és una plaça
oberta al públic
i quan estigui tot acabat
amb les obres acabades
en què hi haurà
una definició més clara
de diferents ambients,
aquest ambient
on estem ara
i l'ambient central
en la nova edificació
que s'ha de construir,
jo crec que convidarà
més a entrar-hi
i estarà oberta
als ciutadans de Tarragona.
De manera que espero que sí,
que puguin gaudir tots
d'aquesta terrassa
i d'aquest solet
aquí tranquils
de l'Avigua de Catalunya.
Però hi haurà
algun element més
que dins de la plaça
urbanísticament parlant?
Això ho voldríem,
el que passa
que la definició
del projecte
també depèn
dels recursos
que puguem gaudir.
Avui per avui
el compromís econòmic
se restringeix
a la inversió universitària
prevista en el pla d'inversions
que són aules
i despatxos,
essencialment,
és a dir,
l'edifici de despatxos
i l'edifici d'aules.
Però si la universitat
en aquest període
que ha de venir
pot
arreplegar
nous recursos
que no vinguin
del pla d'inversions,
potser podem
incorporar
nous elements
que facin
encara més
extractiva
aquesta plaça.
estic pensant
en un espai
del tipus
d'un àgora
que és el que
doni idea
que aquí
s'hi poden venir
a fer reunions
a l'aire lliure
o activitats
a l'aire lliure.
Això dependrà
però de l'economia.
Sí,
ara per ara
el projecte
preveu
l'ampliació
de les aules
i dels despatxos.
Ja que parlem
d'inversions,
del pla d'inversions,
ja que parlem
d'això de números
i de construcció d'aules,
més enllà
del que comentàvem
aquí al Campus Catalunya,
quines altres inversions
hi ha
en el conjunt
de la universitat
en altres
en altres
campus
en altres centres
pels propers mesos
i anys?
Què és el més immediat?
Bueno,
primer està en marxa
immediatament
avui mateix
i des de fa
tres mesos
s'està treballant
al Campus
de les Terres de l'Ebre
i fa temps
que no
fa dies
que no estic
per allà baix
però espero
que estigui creixent
l'obra
no tinc notícia
de cap interrupció
per tant
amb el termini previst
que serà
a començaments
o mitjans
de l'any que ve
tindrem
aquell edifici
acabat
i és una inversió
considerable
de 15 milions d'euros
la setmana passada
vam posar
la primera pedra
del nou edifici
d'escola
d'arquitectura
a Reus
fins ara
estan en barracots
i ocupant
un espai
a l'antiga
bueno
ocupant un espai
a la facultat d'econòmiques
això vol dir
una altra obra
aquesta
per un volum
d'inversió
del voltant
de 5 milions d'euros
una altra obra
que ja està
en execució
i
també
estan en procés
de construcció
en diferent estadi
alguns estan a punt
d'inaugurar
quatre instal·lacions
del centre tecnològic
el de Vilaseca
en turisme
el de Falset
en eulogia
el de la química
sostenible
aquí a Tarragona
i el de nutrició
i salut
a Reus
aquest també està
a reprès
les obres
i espero que
amb el termini previst
també aquest és el que està
una miqueta més endarrerit
però l'any que ve
puguem inaugurar
un bon tou
d'obra pública
que per altra banda
no ve en mal moment
és com a institució
potser som
la que més obra contractada
està en aquest moment
executant
i
i això són
molts metres quadrats
nous a construir
donen una idea
semblant
a la que deia abans
d'aquest campus
que la universitat
se desenvolupa
està consolidada
i al mateix temps
completa
la seva etapa
de construcció física
amb totes aquestes obres
amb tot el que
el que he esmentat
pràcticament
completarem
la instal·lació
de la universitat
on
els centres
que la van
constituir
ara
aviat farà
20 anys
tots
tindran instal·lacions
noves
ens queda
en aquest panorama
un gran equipament
que de fet
va ser el primer
o
perdó
el darrer
que en l'etapa anterior
es va construir
i per tant
és relativament nou
però que
necessitem
traslladar
que és el
de la facultat
de medicina
el necessitem
traslladar
bàsicament
perquè
a Reus
l'hospital
universitari
que era
adjacent a la facultat
està a punt
de ser inaugurat
també
amb una nova
ubicació
i això
fa
que naturalment
haguem de preveure
una nova
facultat de medicina
també a campus
o bellicents
aquesta
podem considerar
és la darrera
facultat
de l'anterior
etapa
i serà
la darrera
que construirem
en aquesta nova etapa
ara que citava
i feia
tot el repàs
a les obres
i els projectes
que estan en marxa
citava els quatre
parcs científics
i tecnològics
Vilaseca
Falset
en Reus
i Tarragona
Vilaseca
Ossi Turisme
Falset
el món de l'enologia
a Reus
és nutrició
i a Tarragona
bàsicament química
energia
què suposarà això
realment
o què ja suposa
en la realitat
en aquests moments
per la Universitat
de Rubí
i Bergil
tenir
i potenciar
aquests quatre projectes
de parcs científics
i tecnològics
ja ho veia
suposa
en cadascuna
d'aquestes estructures
tenim participació
del sector
privat
corresponent
i a través
d'aquesta participació
es produeixen
relacions
de transferència
de coneixement
que ja s'estan produint
estem
tots
tota la societat
està en aquest
període
de crisi econòmica
i per tant
realment
l'activitat global
potser
s'enrecent
s'enrecent
efectivament
malgrat això
hi ha
en l'àmbit
de l'enologia
en l'àmbit
del turisme
en l'àmbit
de la química
en l'àmbit
de la nutrició
una activitat
específica
de transferència
gràcies
al fet
que l'empresa
els centres de recerca
i la universitat
comparteixen
un espai
de discursió
estratègica
que són
aquests centres
tecnològics
aquests parcs
científics
això ja està
succeint
i el que
representarà
serà
sobretot
en un moment
de recuperació
econòmica
representarà
que
el volum
d'activitat
de transferència
que té la universitat
s'incrementi
respecte
a les cotes
ja relativament bones
que teníem
i que en cadascun
d'aquests àmbits
s'identifiqui
un punt de referència
pel país
és a dir
si una empresa
de qualsevol lloc
del país
té una
té projectes
en l'àmbit
del turisme
podrà comptar
perquè serà conegut
aquest centre tecnològic
del turisme
Vilaseca
i així
en cadascun
d'aquests àmbits
tant fixa
en el territori
el punt de referència
que pel país
representa
la URB
en aquests àmbits
Des d'un punt de vista
estrictament local
el de Tarragona
el Parc Tecnològic
i Científic
de Tarragona
que s'oposarà
també per la universitat
i creu vostè
per la ciutat
Aquí tenim
un projecte
molt ambiciós
perquè tenim
una necessitat
també
bastant important
que és
consolidar
i fixar
en la nostra
demarcació
una activitat
en l'àmbit
industrial
específicament químic
del valor
afegit
El món
de la indústria
química
està en gran evolució
a tot el món
hi ha països
emergents
a l'Àsia
a Amèrica
a l'Orient
mitjà
que
estan
atraient
les inversions
o les instal·lacions
de gran producció química
La producció massiva
que potser teníem
en aquest clúster
que tenim
a les nostres comarques
aquesta producció massiva
s'està desplaçant
mentre que és un sector
que en la nostra economia
té un gran pes
El que
el que necessitem
com a país
és buscar
amb el temps
amb els propers anys
que al voltant
d'aquesta indústria
que és massiva
se desenvolupi
una indústria
potser de menor entitat
però de major valor
d'afegit
i això
és el nucli
de la idea
de desenvolupament
d'aquest parc científic
de Tarragona
El que passa és que
segurament
pel ciutadà de carrer
li costa
segurament
encara veure
el futur
una mica
l'objectiu
d'un parc
d'aquestes característiques
Tots tenim pressa
però les coses
prenen el seu temps
D'entrada
cal disposar
d'un espai urbanitzat
amb unes condicions clares
per oferir
aquestes empreses
i això és una
etapa del procés
en la qual
estem
en el que la ciutat
té el principal protagonisme
que és desenvolupar
el seu pla
d'ordenació urbanística
específicament
en aquest sector
del parc científic
urbanitzar
i posar a disposició
de les empreses
en unes condicions
determinades
Aquesta és una etapa
prèvia
sense la qual
res
és impossible
després seguir
però
pren el seu temps
i està clar
que quan estigui
desenvolupat
amb la potència
científica
que s'està configurant
que ja existeix
aquí a Tarragona
doncs dos centres
universitaris
específics
en l'àmbit
la facultat de química
i l'escola tècnica superior
d'enginyeria química
un institut català
d'investigació química
que és referència mundial
en aquest àmbit
un centre tecnològic
de la química
de Catalunya
i les empreses
ho tenim tot
Ja que hem començat
parlant d'aquests
quatre parts
científics i tecnològics
i de la seva
especialització
de fet
aquests són
els eixos centrals
de
la filosofia
del projecte
de campus
d'excel·lència
que va presentar
la Universitat
de Romí i Vergili
de fet eren cinc eixos
podíem incorporar
encara un cinquè
que seria el de patrimoni
i cultura
exactament
els quatre que ja hem comentat
que estan lligats
amb aquests parts
científics i tecnològics
la Romí i Vergili
no va arribar
a guanyar
si em permet
també aquesta expressió
però
deu-n'hi
del Premi de Consolació
i de totes maneres
rector
què ha suposat
aquesta experiència
d'elaborar
aquest projecte
de campus
d'excel·lència internacional?
Com aquell que diu
m'agrada molt
que em faci aquesta pregunta
sí
efectivament
per nosaltres
va ser molt senzill
presentar
un projecte
en aquesta convocatòria
perquè el tenim
totalment desenvolupat
perquè ho tenien molt clar
i de fet
existís
una convocatòria
de campus d'excel·lència
seguiríem
amb el projecte
i aquest és un element
que crec que és diferenciador
respecte
d'altres projectes
que s'han presentat
i
per tant
la convocatòria
primer que tot
va representar
una oportunitat
oportunitat
de
posar tot junt
aquests projectes
que estem desenvolupant
i explicar-los
tant
a la nostra societat
com
al sistema universitari espanyol
per primer cop
la Universitat
Rubí i Virgili
va emergir
com una universitat
que
capdavantera
amb uns àmbits
determinats
que té un projecte
sòlid
i així
el món universitari espanyol
i el món de la ciència espanyol
ho coneix ara perfectament
i de fet
va estar molt ben reconegut
en el projecte
la selecció
l'estar entre les 15 universitats
públiques seleccionades
per anar
diguéssim a la final
en si mateix
és un gran
tronfo
van haver
5 universitats
seleccionades
i concentrades
a Madrid i Barcelona
amb això
no hi ha gaire cosa a dir
és a dir
és poc discutible
que la Universitat
Politécnica de Madrid
la Politécnica de Catalunya
o la UB
o l'Autònoma de Madrid
o l'Autònoma de Barcelona
siguin universitats
amb gran impacte internacional
de fet
totes elles
tenen major impacte internacional
quantitativament
que la URB
no és discutible
també
val a dir
que
per arribar a aquesta conclusió
potser no feia falta
tanta convocatòria
però
què vam aconseguir?
vam aconseguir
el reconeixement
del projecte
per altra banda
un finançament
per seguir endavant
el projecte
que quantitativament
o
que en relació
al tamany de la universitat
és molt elevat
doncs
5 milions d'euros
per la nostra universitat
són molt més
que 10 milions d'euros
per una gran universitat
per exemple
i amb això
crec que
hem tingut una bona recompensa
i seguirem amb el projecte
perquè aquests 5 milions d'euros
han d'anar destinats
a continuar
en aquesta línia
que vostès havien presentat
a desenvolupar el projecte
que vam presentar
i així els esmerçarem
això no és una dinàmica
d'un concurs
però
tornarà a haver-hi
una nova convocatòria
sí
s'espera
s'espera precisament
o el ministeri
té la intenció
de a final d'aquest mes
presentar una nova convocatòria
per ser resolta
abans de l'estiu
i allí ens trobarem
és a dir
i tornarem
tornarem a competir
però a mínim
per aconseguir
un altre finançament
de continuïtat
i amb això
seguirem
amb el nostre projecte
perquè si s'aconseguís
el títol
d'aquesta distinció
de campus
això què significaria
més enllà
d'unes quantitats
de diners
que m'imagino
però que serien
que serien molt superiors
hi ha dos components
hi ha dues components
una és
la línia de finançament
per tant
incrementar
el finançament
que fins ara
estem tenint
permet
accelerar
l'execució
del projecte
clarament
és més inversió
per fer el que volem fer
però té un altre component
que és
de visibilitat internacional
és a dir
aquesta etiqueta
que estarà
a la web
que estarà
en els campus
que ens permetrà
identificar
en el món
com
una universitat
seleccionada
en el seu sistema
universitari
per la seva excel·lència
això avui
ho podem dir
en la mesura
que vam ser seleccionats
en aquesta primera fase
però encara
no tenim aquest segell
que és el que
s'atorga
si un
diguéssim
guanya la cursa
Aquesta aposta
pels camps
d'investigació
de recerca
expressats
en el campus
en la proposta
de campus
d'excel·lència internacional
i en els quatre
parts científics
i tecnològics
que comentàvem
aquesta aposta
per aquestes
quatre o cinc línies
ha de ser
el pal de paller
de la universitat
en els propers anys
és a dir
hem d'anar
cap a una
màxima especialització
per guanyar
el màxim
en qualitat
en aquests
quatre o cinc àmbits
és clau
identificar
en quins àmbits
un
vol ser referent
internacional
perquè
un no és per anar
pel món
dient que tu ets
excel·lent en tot
ni Stanford
pot dir això
malgrat que són
excel·lents
en moltes coses
en moltes coses
i pràcticament
en tot
però vull
per exagerar
un no pot
per tant
aspirem a ser excel·lents
en aquests
quatre o cinc àmbits
el que aspirem
és a ser excel·lents
i de referència
internacional
pel nostre país
en aquests
quatre o cinc àmbits
diguéssim
la capitalitat
en l'àmbit de la química
està a Tarragona
en l'àmbit de l'arqueologia
també
en l'àmbit del turisme
també
en l'àmbit de l'enologia
també
en l'àmbit del turisme
també
som capital
de Catalunya
en aquests àmbits
ara bé
al mateix temps
que dic això
també
dic que
tota la universitat
en tots els seus àmbits
de coneixement
persegueix
l'excel·lència
i una cosa
no treu l'altra
i de fet
hi ha alguns àmbits
de la universitat
que paradoxalment
tenen major visibilitat
internacional
que aquests d'aquí
pel fet
que són
en el seu àmbit
són fets singulars
també
per exemple
em refereixo
que estem aquí
en aquest campus
en aquest campus
s'hi troben
dues singularitats
internacionals
el dret ambiental
que no n'hi ha cap altre
centre a Catalunya
que l'ofereixi
i
un doctorat
en infermeria
per exemple
que amb força
atractiva internacional
doncs aquests
són banderes
que també
aixequem
el que passa
és que ens convé
identificar-nos
en uns àmbits determinats
que són els que
els que hem comentat abans
que per altra banda
si els mirem
de prop
és evident
que són també
les fortaleses
de la nostra regió
d'aquesta Tarragona
regió del coneixement
que té aquests
àmbits
com a fortalesa
també socioeconòmica
perquè aquesta
aposta
per
aquests àmbits
que comentàvem
i ara citat
per exemple
aquest màster
en dret ambiental
o el doctorat
en infermeria
l'aposta és precisament
proposar estudis
de postgrau
màsters
en aquests àmbits
on volem ser
especialment
referents internacionals
o
de fet
la part nuclear
si hagués de resumir
el projecte
de campus d'excel·lència
amb
un únic objectiu
i això està posat
en el nostre projecte
és
el de
essencialment
doblar
el nombre
d'estudiants
de postgrau
perquè aquesta és la clau
d'una universitat
competitiva
en el món
el nostre objectiu
és incrementar
el nombre
d'estudiants
de postgrau
en tots els àmbits
i per això
n'hi ha alguns
que tenen
més facilitat
que d'altres
que tenen més visibilitat
internacional
que d'altres
i són capaços
d'atreure
aquests estudiants
els àmbits
que la universitat
va identificar
en el seu pla estratègic
de recerca
com a prioritaris
i que s'alineen
amb l'activitat
econòmica
de la província
aquests àmbits
són fars
però aquests altres
com el dret ambiental
com la infermeria
són també
elements
d'encoratge
internacional
molt importants
i a través d'aquests
aconseguir
que
siguem més coneguts
internacionalment
i tots els màsters
de la universitat
guanyin estudiants
per anar acabant
en aquesta recta final
de l'entrevista
rector
algunes qüestions
que afecten també
a la universitat
encara que no siguin
evidentment
de la seva competència
però ja que parlem
de certes especialitzacions
del tema del paper
de la química
i de l'energia
de Tarragona
amb això que comentàvem
aquests dies
és notícia
en el món energètic
tot el tema
del magatzem
de residus nuclears
a la universitat
de Rubí i Virgili
li aniria bé
o molt bé
que el govern espanyol
decidis per exemple
ubicar
a Escó
a les comarques
de l'Ebre
ni bé
ni malament
ni tot el contrari
no li afecta
per res
la universitat
té ben clara
el seu paper
en el territori
en els eixos
que han marcat
aquesta decisió
és una decisió
que com hem pogut comprovar
té
una component social
molt important
és el país
el que s'ha de definir
i la universitat
anirà darrere
de la definició
del país
i amb això estem
Aquestes setmanes
també rector
haurà sentit
que la universitat
de Rubí i Virgili
s'ha esmentat molt
recordant
la polèmica de fa anys
de quan la creació
de la universitat
del nom
arran del tema
de la vagueria
del nom de la vagueria
de la capital
de la vagueria
quina reflexió
li porta tot això
quan s'ha esmentat tant
el cas de la Rubí i Virgili
com a exemple
de les lluites
entre ciutats
pel nom
d'un centre
com el que ens acoll
avui
la universitat
si el mateix dia
que es creen
tres universitats
fora de Barcelona
amb una se li diu
de Lleida
l'altra se li diu
de Girona
i l'altra es diu
Rovira i Virgili
és que darrere
hi ha alguna qüestió
que ho ha d'explicar
podem
i tots entenem
que darrere
hi ha una qüestió
nominalista
de quin és el nom
que se li pot donar
si aquest dia
se li hagués donat
a la
de Girona
Josep Tarradellas
i a la
de Lluís Companys
no estaríem parlant
d'aquests termes
efectivament
hi ha
una qüestió
de nom
de la universitat
d'origen
que
en aquest trajecte
de gairebé 20 anys
ens ha condicionat
ens ha condicionat
perquè
encara avui
anem
anem per Espanya
o
m'atreviria a dir
que fins i tot
per Catalunya
i algú
es pensa
que la Universitat
Rovira i Virgili
és una universitat
privada
per aquesta associació
que hi ha a vegades
entre
el concepte
de la universitat
privada
i un nom propi
aquest trajecte
de 20 anys
han fet valer
el nom
de la universitat
i avui
la Universitat
Rovira i Virgili
és una universitat
la Universitat
Pública
de Tarragona
reconeguda
internacionalment
ben coneguda
a Espanya
i respectada
a Espanya
el nom
és el nostre
i no el canviem
i no l'hem de canviar
és la Universitat
Rovira i Virgili
els orígens
dels noms
tots podem pensar
quinzen
però
no m'agrada
veure associat
avui
el nom
de la Universitat
Rovira i Virgili
amb una polèmica
perquè és el nom
d'una institució
que dóna servei
a un territori
que sigui
organitzat
en comarques
en vagaries
o en províncies
està ben marcat
és pràcticament
un territori
d'entre 800.000 persones
i aviat
un milió de persones
ho és
un milió de persones
si agafem
l'àrea d'influència
que tenim
ben identificat
les comarques
meridials
de Catalunya
i
amb una marca
Rovira i Virgili
per la qual
hem treballat molt
que hem aconseguit
que sigui
coneguda
i respectada
i que no m'agrada
veure barrejada
amb aquesta polèmica
per tant
aprofito
l'oportunitat
que em brinda
per donar
aquesta defensa
del nom
de la Universitat
Pública
de les comarques
meridials
de Catalunya
que és la Universitat
Rovira i Virgili
Moltes gràcies
per compartir aquests micròfons
amb Tarragona Ràdio
i fins la propera
Moltes gràcies
Bon dia
Gràcies
Gràcies
Gràcies