La una del migdia i deu minuts.
Dimarts, 21 de setembre, és el dia del pregó,
és el dia de l'arrencada de gegants,
és el dia en què comença el cor de la festa
i és el dia de la baixada de l'àliga.
Pitu Rovira, bon dia.
Molt bon dia.
El dia o la nit? Més aviat la nit.
La nit, de fet ja és el dia 22, eh?
Exacte. Aleix Cama, bon dia.
Joan Miquel Rovira, bon dia.
Ells són portants de l'àliga.
Com esteu a unes quantes hores?
a 11 hores d'aquesta baixada nocturna
a partir de les 12 del Pla de la Seu.
Doncs mira, fa escasament una hora i pocs minuts
que m'he acabat d'esborçar.
O sigui, estem bé.
I no heu fet cap passatge ni res?
No.
Fem passatges de portar-lo i tal.
Però la persona que baixa a les escales
està sobradament entrenada.
Abans de parlar de l'acte d'aquesta nit,
que és multitudinari i popular,
repassem una miqueta els actes que heu fet
la gent de l'àliga en el motiu dels 25 anys
de la recuperació d'aquest element del seguici popular.
Ja en vam parlar amb el Pitu Rovira el dia 13.
Ens explicava totes les activitats previstes.
Hi havia aquell concurs de dibuix i de grafitis,
que era la novetat que vau fer al Pla de la Seu dissabte passat.
Com va anar?
Doncs bé, va començar el dia que plovia.
Vam pujar a l'àliga embolicada amb un gran plàstic,
però després el dia va funcionar perfectament.
vam dintre una afluència important de canalla
al voltant d'un centenar de dibuixos,
cosa que, doncs, escolta'm, a l'èxit, molt bé.
El de grafitis hem de dir que no ens va funcionar,
només hi va haver un sol participant
i dit així, doncs, ja el vam declarar de serva
i tampoc la qualitat i tampoc no s'ajustava
gens a la qüestió del grafitis.
I en el tema dels dibuixos, com fareu els premis?
El tema dels dibuixos, que com he dit, va funcionar força bé.
El proper dissabte, a les 12 del migdia,
a la Casa de la Festa, lliurem els premis.
Ja hem avisat a quasi tots els guanyadors, finalistes,
i algun accés a estigar per aquí al mig,
però també convidem a tota la resta de participants
perquè, si volen recuperar el seu dibuix,
doncs, els tindrem tots allà i el podem recuperar.
Recordem que hi havia diferents categories, no?,
en funció de l'edat dels nens i nenes.
Sí, de fet, hi havia unes categories de 0 fins a 6 anys,
una altra de 7 a 9 anys i una altra de 10 a 12 anys.
I certament que en cadascuna de les categories
hi ha dibuixos de força qualitat.
Sobretot en aquesta franja de 0 a 6 anys,
el jurat va tindre una certa feina
per decidir els tres primers.
La gent que porta l'àliga volia celebrar més dels 25 anys
traient aquest element del seguici a la peonada.
Finalment, seguint els Consells de la Comissió Assessora del Seguici Popular,
l'Ajuntament ho va impedir,
però vosaltres vau decidir treure la ligueta,
diumenge a la peonada.
Sí, perquè tampoc volíem deixar de banda...
Ho vam valorar bastant, no?,
i vam dir, a veure, hi ha hagut una publicitat,
hi ha hagut una gent que es van apuntar a portar l'àliga.
que tampoc...
El nostre ho va entendre, eh?
Vull dir, tot és opinable
i tothom pot tindre els seus raonaments, no?
Des del patronat d'esports també ens havien animat,
ens havien facilitat bastant la feina,
ens havien reservat uns dorsals,
i havien pensat en poc que havíem de deixar-los a l'estacada,
i teníem moltes ganes de sortir nosaltres.
L'intenció nostra era anar-hi, eh?
Vull dir, havíem d'anar igual,
i llavors vam dir, escolta'm,
doncs agafem la ligueta,
ho revestim tot d'una conya,
per entendre's,
i utilitzant un llenguatge molt planer,
i va, som-hi, no?
I home, la cosa va funcionar,
només a l'arribar a la línia de sortida,
doncs l'aplaudiment que ens van donar,
doncs un bon grup de gent,
doncs això ja ens va agradar, no?
i tampoc, escolta,
en cap moment vam interrompre,
ni molestar a la gent que anava a córrer,
ni a caminar,
ni a caminar,
i escolta'm,
al voltant nostre s'hi van afegint altra gent,
i ens ho vam passar molt bé,
i em sembla que vam fer passar molt bé
a tot un grup de gent que ens anaven envoltant,
perquè anaven al nostre ritme.
I la ligueta no va patir cap problema?
La ligueta? No,
més aviat nosaltres el vam patir el problema.
Amb agulletes, en forma d'agulletes?
No, el que passa és que és una bèstia que no pesa,
pel nostre lloc,
i portar-les molt diferent portant element que pesi,
que no pesa,
canvia molt, eh?
Fins aquí, doncs,
la part que ja heu organitzat,
que heu participat en les festes,
ara tenim la baixada d'aquesta nit,
serà diferent,
una mica diferent per ser als 25 anys,
de la recuperació de la Lliga?
Tindrà algun element diferent,
alguna cosa diferent tindrà,
però com sempre ens la reservem la sorpresa
fins més enllà de les 12 de la nit.
La sorpresa la podrem veure només al pla de la seu,
a la sortida,
o durant tot el recorregut?
Hi haurà una sorpresa,
que serà en el moment de la baixada de les escales,
i una part d'aquesta sorpresa continuarà fins al final.
Aleix, com prepareu la baixada d'aquesta nit?
Com sempre,
de cap manera especial,
anant a sopar,
aquest any especialment,
celebrarem el 25 aniversari amb els Diables,
que són l'entitat que ens acullen,
doncs hem organitzat una pollestrada,
però és un acte amb els Diables i els Aligués,
però és una forma de complicitat que tenim amb ells,
i que ens agradaria tant tant fer-ho,
ho havíem fet alguna altra vegada al Mèdol,
si no recordo malament,
una pollestrada un diumenge a la tarda,
i aquest any hem decidit anar a sopar amb els Diables,
i després pujaríem cap a la catedral,
cap altra cosa especial de preparació.
Una pollestrada és allò,
bèstia de voladora,
bèstia de plumes,
una vola a l'altre no,
doncs es menja amb la que no vola.
Però no prepareu la sortida d'aquesta nit d'una manera especial?
No.
No, fem els assajos normals que fem cada any,
però la baixada,
l'única cosa especial que té és que baixem les escales,
i les escales,
quin assaig més requereixen que assajar
durant tot el mes de setembre, no?
I després pràcticament l'agafem en moments puntuals
durant el recorregut,
a l'entrada a la plaça del rei,
a la sortida,
i a l'entrada a la plaça La Font.
Després ja l'agafa tothom que pot,
que hi accedeix i que s'atreveix.
I que a vosaltres li permeteu?
No, permetre-ho no.
No, no, no.
Allí es munta una filera de gent
al voltant,
al punt dels costats de l'àliga,
i allà van entrar amb prou ordre.
Vull dir, de permetre o no permetre, no, eh?
Això no fent cap mena de...
ni de discriminació positiva ni negativa.
Es costa posar-se en una filera i ja està.
Això no vol dir que en un moment,
es coli un amic, però bueno...
I en un dia com avui, Joan Miquel,
no prepareu la sortida d'una manera...
més que preparar,
no esteu d'una altra manera,
amb una altra disposició diferent
a la que podeu tenir, doncs,
en fi,
el dia de la Sarcavila,
la vigília o el dia Santa Tecla?
Sí, sí.
Sortiu diferent o no?
No.
Amb més força.
Amb més força.
Per què?
Perquè és la primera nit, potser,
amb les ganes de dir, bueno, tot el que ve,
i posem-hi tot,
llavors ja, dia 22 encara tens temps de descantar el salt de matí,
però el 23 ja no...
De fet, acabem més cansats la nit d'avui
que no pas a la sortida del 22 i el 23, eh?
Tens en compte que hem d'aguantar la...
Amb una persona que no ha portat mai la bèstia aquesta,
estem parlant d'un element que pesa més de 80 aquí,
on s'acosta els 90, eh?
Posar-li damunt d'una persona que no l'ha portat mai
o algú que l'ha agafat algun any esporàticament
durant uns minuts o uns segons,
nosaltres hem d'aguantar.
Llavors, aguantant moviment una pista que pesa el que pesa,
escolta'm, acabes amb els braços una miqueta.
I el que hi hagi milers de persones al vostre voltant
no us condiciona?
Aquella imatge de les escales de la catedral
baixant la plaça de les Cols a rebentar
el carrer Mercèria, la plaça del fòrum,
cada cop sembla més estret el recorregut.
És molt emocionant, sí, però
no et prepares de cap manera especial,
sinó que quan et trobes allà, i ara mateix,
t'esborrones només de pensar en la gentada que hi ha
i com tothom balla el ritme i es mou d'aquesta manera,
és espectacular.
Però més enllà d'això, clar, psicològicament
et pots preparar, però físicament no hi ha res a fer.
No, però tu vas veure, els oídos ho van veure,
la baixada de la ligueta,
era de llàgrima, allò.
Aquell xavalet baixant l'àliga petita,
per les escales,
és que allò dius, carai, aquí hi ha alguna cosa més, no?
La baixadeta, per cert, un èxit.
Un èxit total, un èxit total.
Esteu especialment contents?
Molt, no especialment molt.
Molt, molt.
Nosaltres ens esperàvem per a la participació de gent,
però veure el carrer Major ple de gent,
la baixada de la majoricòria ple de gent,
hi havia, jo estic segur que hi havia més gent
el dissabte a la baixadeta de la ligueta i dels altres,
del llegonet i de la molesteta,
que en molts actes, i no sé si a la mateixa baixada d'aquesta nit, no?
No contents, ho dius, que estem sortits.
Quanta gent sortiu?
Ja que dius això.
Quanta gent sortireu aquesta nit?
Quants aliguer sortiu?
A veure, sortim tots els aliguer.
Què sou? Quants?
Que som, a veure, som dotze, dotze, tretze, no?
Els que fan ballar durant el 20-23 són deu.
Llavors hi ha els jubilats i els que ja ens hem retirat una mica
de tota la història.
Però després tenim la gran col·laboració de tota la gent del Ball de Diables
que ens venen a fer allò que en diem el clodó de seguretat.
Sense ells, sense ells aquest acte no et diria que seria impossible,
però seria molt més complexa.
Pateixen i molt, eh?
Vull dir, la setentena llarga de Diables
i d'altra gent espontània que es col·loquen allà
pateixen i molt.
Les espentes o no sé què.
I els hi hem d'estar no agraïts, abraçats.
Perquè quin és el moment més delicat del recorregut, segons vosaltres?
Si és que n'hi ha algun moment delicat.
Home, hi ha els carrers que són una miqueta estrets,
tot i que no és un carrer, però la plaça del Foro
minta el padrís i les escals, allò queda una mica estret.
al carrer Santana.
Però vaja, és que és tot el recorregut el que...
De vegades, jo ho he dit algunes vegades,
exteriorment de vegades es veu allò com un problema,
com un moment de perill que pot passar alguna cosa.
Nosaltres la percepció, a la lliç, no ho sé,
la percepció de perill és que no.
No.
Clar, potser perquè esteu dintre del cordó de seguretat.
Sí, no veus tota la gent que hi ha més enllà.
Veus que hi ha gent que...
I perill per l'element, tampoc.
No, no.
No teniu sensació de risc respecte a la Liga?
En tots els anys que hem fet no ha passat mai res.
Sempre pot haver-hi el primer dia, no?
Però, i mira que li fem bestieses, eh?
Quan va començar aquesta baixada?
Quants anys fa d'això?
Doncs això va començar, si l'any 86, l'any 87, 88 va començar.
Allò una cosa improvisada, fora del programa.
S'havia de traslladar la peça des del magatzem de l'amica Jordi Amanós
al carrer de Sant Llorenç,
que allí ens la guardava perquè hi fèiem els sesajos allí a prop,
i l'havíem de traslladar el dia com avui fins al local de Diables
que estava a la plaça del General Prim,
altre dia de la mitja lluna,
i allí teníem el local dels Diables i la deixàvem allí.
I el dia 22 pujàvem els Diables i l'àleg
i pujàvem cap a la plaça de la font.
Aquí tenen el fet, vull dir, no hi havia res especial.
No hi ha hagut més, i mira després com en el que s'ha convertit.
I ho fèiem a les 4 de la matinada, eh?
Ah, sí? Ah, no?
Ah, jo pensava que era a les 11 o les 12 de la nit.
No, no, ho fèiem quan acabava a la revetlla, i avall.
Sense músic, sense res, i avall.
Aleix, com us repartiu la feina aquesta nit?
Això està perfectament ja planificat entre vosaltres?
Ara tu fas això, ara fa l'altre jo...
Normalment funcionem per torns, anem rotant i anem canviant de posició.
Això, durant el cercavila i la processó, ho fem així.
Llavors, el divendres és una mica especial perquè no passem sota,
però passem a davant i a darrere.
Llavors, ara toca darrere, a cap d'una estona agafes davant,
descanses, agafes darrere...
Fas entre gent...
Sí.
Gestiones la cua...
Això de gestionar la cua...
Fas el que pots perquè no hi hagi gaires cops de colze.
És complicat.
I no feu selecció, realment, entre...
No, no, hi ha...
Amb persones que potser...
Criatures, no, criatures, no, però noies que les veus que no...
No passa res, tothom cap dins.
Però els aguantem.
Sí, sí.
I s'ho passen...
És que jo em sembla que la gent s'ho passa a pipa.
És un dels dies que...
És l'acta més fèstiu de les festes, creieu vosaltres?
Fèstiu, entenem per això, per passar-s'ho allò de conya.
I participatiu directament.
És a dir, la participació directa d'implicar-t'hi,
de portar una bèstia, en el cas de l'àliga,
o la moassa, el lleó, els gegants,
per extensió,
per deformitat se coneix com a baixada de l'àliga, no?
Però jo em sembla que és l'acta més participatiu
directament del públic que s'hi vulgui participar.
I poden haver altres històries,
la peonada, que és una altra història,
o el concurs de no sé què, que és una altra història.
Però allò, implicar-te directament en un acte,
amb les peces del seguici...
És únic, vull dir, no n'hi ha cap més.
Què cal fer per ser al·liguer?
Aleix? O Pitu? O Jo, Miquel?
Qui em digui què cal fer?
Mira, normalment nosaltres,
els vols de Sant Magí,
ens convoquem, ens autoconvoquem,
a la casa de la festa, ara ja,
perquè ho tenim així,
al voltant de Sant Magí.
Al final.
Ens trobem uns dies, dimarts, dijous,
anem assajant per allà, vull dir,
qui vulgui atensar-nos a nosaltres,
el més fàcil és, cap a primers de setembre,
anar a la casa a la festa i preguntar
quan vénen assajar els de l'àliga, i ja està.
Amb un mes d'assaj en teniu prou?
Sí, relativament,
hi pot haver una persona que tingui,
hi ha una, que agafi l'equilibri ràpidament,
hi ha altra gent que li costi, vull dir,
entre nosaltres, el nostre grup,
no tothom la porta igual.
Hi ha gent que porta molts anys portant l'àliga,
i la porta, diguem-ne,
amb un pèl de deficients,
hi ha gent que fa quatre anys que la porta
i la porta fantàsticament.
És que no tothom la balla igual,
no tothom, entre cometes,
assumeix un cert risc de fer-la ballar
d'una manera o d'una altra,
la diferència d'una persona o d'una altra
és totalment...
Important, sí.
T'anava a preguntar quants balls n'hi ha possibles,
quantes maneres hi ha de ballar a la liga?
Doncs mira, cadascú s'inventa els seus passos.
No tenim allò una coreografia estamblerta
fora del ball de l'àliga,
però quan anem pel carrer,
amb cercavila o a la processó,
és que cadascú interpreta la seva manera.
Què fem la resta?
Una cosa important,
vigilar la cua.
Un cop d'aquella cua amb una persona,
en segons quina part del cos,
costellà,
pot fer realment mal.
Tenim especialment cura amb això,
sigui a la baixada,
sigui al cercavila,
el cercavila,
sigui a la processó.
Gira a un nivell
que pot realment fer mal.
Amb això sí que estem totalment expectants
i en compte que no fem mal a ningú.
Abans rebrem nosaltres que un altre.
I els que porteu més anys portant la liga,
què us sembla?
Que un acte que va començar d'aquella manera
que comentaves abans,
Pitu, ara sigui tan multitudinari,
tan festiu,
tan relacionat amb la festa
i especialment de la gent jove.
massificat?
Sí, no, no.
Però d'entrada,
nosaltres,
com a grup,
avui és el dia de la nostra festa major.
Com a grup, eh?
Avui, 21 de setembre.
Avui és el dia que nosaltres
donem la peça al poble.
Això m'ho va dir una vegada
un portador de l'àliga de Vilafranca
del Penedès.
Diu, escolta,
me diu això,
diu, és especial,
diu, és el lliurar la peça al poble,
no?
I al poble que se la faci seva.
Doncs això nosaltres,
home,
el tenim fantàstic,
el tenim dins interioritzat,
és la nostra festa,
ens ho passem pipa avui.
I hem començat aquest matí
i aquesta tarda
i aquest vespre
sopant amb els diables
i vinga, va,
i fent festa
i anant amb l'àliga
portada pels diables
que la portaran fins a la plaça
de la catedral.
És tot un conjunt de coses
diferenciats del Cerca Vila de demà,
diferenciats de l'anar de l'ofici
i diferenciats de la possessió.
És totalment diferent.
Anem vestits
com hem d'anar,
però avui és diferent.
És la festa que la gaudim nosaltres.
És la festa nostra.
Avui és diferent.
És la nit
en què ho celebren,
especialment els àligues,
però en fi,
jo crec que també moltes persones,
per ells també,
molts teclers i tecleres.
Almenys han trucat
d'una televisió de Vilafranca
i el Giltruc
ho venen a gravar.
M'han trucat
d'una televisió local
també de Vilafranca del Penedès
que venen.
I estic parlant
de dues festes majors
emblemàtiques de Tarragona.
Importantíssimes.
De Catalunya.
Que vinguin a Tarragona
per un acte d'aquest,
diu molt,
de l'acte i de la festa major.
Pitu,
Aleix,
Joan Miquel,
que us ho passeu molt bé.
Gràcies.
Bon profit,
bon sopar
i bona sortida.
No us perdeu
pel que diuen
la baixada de les escales
que promet,
sempre promet,
però potser aquest any
una mica més.
25 anys
valen la pena
de celebrar-ho.
Així que,
en fi,
tampoc cal fer moltes crides
a la gent
perquè segur que milers de persones
s'aplegaran
en tot el recorregut.
Que us vagi molt bé.
Molt bé, moltes gràcies.
Felicitats pels 25 anys.
Vinga, gràcies.
Nosaltres,
amb la Lliga,
anem posant el punt i final
al matí de Tarragona Ràdio
i a la Ràdio de les Festes.