Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
�a!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem no l'actuar!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L' часов nehmen!
Fins demà!
per la feina que s'ha fet, perquè a més a més
la feina s'ha fet molt ben feta
amb moltíssima dedicació
i extraordinària.
Home, és que, clar, estem parlant
d'objectes originals.
Efectivament. Estem parlant de còpies, de rèpliques...
Efectivament. A veure, són objectes
originals. Dintre d'exposició hi ha alguna
rèplica, però són rèpliques oficials. Per exemple,
hi ha una rèplica d'una pistola de Blanc
Runner, però que es va fer servir a la mateixa
pel·lícula. Allí el mateix
cartellet que posem
ho posa, distingeix. És una rèplica,
oficial i feta servir
a la pel·lícula. No són
còpies de res. L'exposició
s'estructura en diferents
èpoques del cinema de Hollywood,
per dècades, a més que per dècades, diguem-ne,
per moments, per períodes històrics de la història
del cinema. Sí, sí, sí. Bàsicament
hi ha la primera part, que és la part, diguem, la part
més mítica, la part del gran Hollywood,
que, a més a més, està
definida per una catifa
vermella, que és un element
que estingeix molt
al cine així, en plan
superestar. Llavors, amb aquest tros
hi veiem coses tan importants, com
podria ser un frac de
Groucho Marx, un vestit de
Rita Havard, que va fer Xavier Hilda,
els dibuixos d'alguns vestits
que es van portar allò que vinc en Dugué,
i el vestit potser més mític
de la, el més important, o més o més
mediàtic
de l'exposició, que és el vestit blanc
de Mario Monroe, que va fer servir
a la tentació viu a dalt. Aquell vestit blanc
característic, el teniu al Palau?
El tenim aquest vestit blanc, aquí, que s'aixecava quan...
El vestit que vas posar, Marilyn Monroe!
El mateix. I potser no ha passat ni anat per la
tintureria, després de tants anys.
No sé, home, ja et sabeu, el que passa
que, evidentment, jo penso que
és un detall molt impactant, no? I després,
la resta d'exposició, hi ha
diferents situacions, hi ha
els anys, després d'una època de crisi
una mica de l'Star System, els anys 70
es recupera, i llavors hi ha
una sèrie de pel·lícules, algunes
històriques, sociohistòriques,
com ja tenim, bueno,
com tenim el
Forrest Gump, que fa tota una
trajectòria pel que és l'Estats Units, van uns anys,
veiem un vestit també de
Tulsi, que va fer servir l'estiu Homeman, que també és
un dels vestits de dona. Un vestit d'aquí vermell
tan bonic de Tulsi, que
és tot lluent, que és molt bonic,
el vestit que va fer servir
Joan Malkovich a les Vestits Perilloses,
que també és un vestit... Aquest també el teniu?
Sí, el tenim, i estem intentant ara un nou
repte, que és, tot i que l'exposició
acaba el 2 de maig, aguantant
una manera o altra el vestit fins al dia 20,
per si pogués Joan Malkovich, l'opinament que estarà aquí,
amb els actes d'almenatge
a la Teta Metropol, i un debat sobre
el tema de Jujol, que Joan
Malkovich, com se sàpia, és un entès sobre
el tema de Jujol, doncs a veure si ho podem
aconseguir que Joan Malkovich pugui venir a veure aquí a Tarragona
el seu vestit. Serà per ell una sorpresa.
El seu vestit, el que va utilitzar, dirà,
què em passa jo pel món mundial i les grans
capitals mundials, i ara a Tarragona
trobo tants vincles.
A veure, el llistat a Pau Recomà
lògicament us dona algunes pistes,
però és que el llistat és impressionant,
farà les delícies dels més mitòmens,
i els que no ho som, també...
A veure, el magàfon de gris.
El magàfon de gris, que és un magàfon...
M'estàs dient que tindrem el magàfon de gris.
Sí, més que és immens. Jo pensava que aquest petit home no,
és gran, és un magàfon gran, molt maco.
I, bueno, tenim l'espasa de Conan,
tenim això d'astral de Bramher.
La d'astral també.
La d'astral, sí. L'astral tenim escopetes de...
De los intocables, em penso, no?
I després, una mica, després d'aquesta època, diguem,
que va tornar un mica al Star System...
Perdó, un moment, l'ampolla de tequila de abierta
està a l'amanecer. Sí, el de tequila de abierta amb una caricatura
que hi ha davant de la cara...
És a plena o buida?
No, està a buida, està a buida.
De la cara del Tarantino, l'etiqueta.
És que és a ser...
I després, el que potser no està en pla mitòmana,
però que a la gent que li agrada al cine li agradarà molt,
és que, just quan acaba aquesta segona època de grans estrelles,
paral·lelament se desenvolupa el fenomen indi,
o sigui, independent, que té diferents protagonistes,
però, evidentment, Tarantino és l'estrella més rutilant
de tarant d'apulficció, on hi ha diverses coses.
Però el primer que l'interessant és que hi ha fotografies
d'un Polaroid tretes al rodatge.
Aquestes fotografies es fa servir l'escript,
quan acaba un plano,
per fotografiar com queda tot el cos exactament,
perquè quan se torna a engegar no hi hagi fallos de ràcord
i sàpiga que si el cendrer està caigut o si la sang...
Ah, clar.
Llavors, tot això és un element de treball
que per la gent que li agrada al cine és molt interessant.
Clar, perquè se parla amb objectes,
però hi ha tota una informació complementària
del món del cinema que també és molt interessant de recórrer.
En l'època d'aurada hem passat també
per aquests moments, amb aquestes pel·lícules.
Hi ha més objectes.
Per exemple, jo he llegit que hi ha
La mà articulada d'Eduardo Manos Tijeras,
de la pel·lícula de Tim Burton.
Sí, és impressionant.
És molt bonica.
La darrera fase comença una mica amb el que és la ciència-ficció,
amb una màscara de la pel·lícula que va obrir aquest gènere,
que va obrir i va posar aquest gènere
a l'alt nivell que va ser la pel·lícula
de la planeta dels cimis.
Més que res, perquè a vegades que Charlton Heston,
un actor de primera línia,
somia fer una pel·lícula d'aquest tipus,
que antigament es deia sèrie B,
la pel·lícula de ciència-ficció,
no mostres, eren allò que a vegades
eren per omplir,
la segona pel·lícula que es feia als cines.
Doncs a partir de la fleta dels cimis
va ser quan les estrelles van començar a fer pel·lícules bones,
no?
De fi, nivell.
Llavors tenim coses tan impressionants,
com dius tu,
les mans d'Eduardo Manos Tijeras.
També tenim la garra de Freddy Krueger.
La garra de Freddy Krueger, també.
Sí, està molt bé.
Farem lluitar.
La garra de Freddy Krueger,
Eduardo Manos Tijeras,
el bé i el mal.
Realment, sí, sí, hi ha d'això.
Què més hi ha, és impressionant.
Hi ha, que és molt bonic,
és el fòssil amb el mosquit
que es va veure a Jurassic Park,
que està molt bé.
La bola de Star Wars,
una bola que volava.
Sí, sí, sí.
Bueno, no ho sé,
adjectes n'hi ha uns quants.
És que n'hi ha més, eh?
Al final de tot,
s'acaba potser el que és la paròdia d'aquest cine,
que quan una cosa ja és programant
se pot parodiar,
que és ja amb Mars Atac,
que la màscra de Mars Atac és preciosa.
Molt divertida.
I, Pau, tenint en compte
que la producció l'heu fet vosaltres,
a veure,
tots aquests objectes,
que són de col·leccions particulars,
Sí, són de mateixa col·lecció,
això és una col·lecció
que una senyora que es diu Maite Minguez,
que té una col·lecció de 1.800 peces.
Que dius.
És una col·lecció impressionant.
Que deu costar un dineral, no?
Entre tu i jo.
Un dineral.
Jo no, si aquesta persona...
Però vaja,
va explicar a ella
que aquesta persona
va sovint a subhastes,
a Sòdbis,
a Cristis,
a tot arreu,
i des de fa molts anys
està col·leccionant peces
i realment la col·lecció
és impressionant.
Llavors,
el que fa aquesta senyora,
normalment,
és oferir
una miqueta
un bloc de peces.
Si vols fer exposició de...
I nosaltres,
el que vam voler fer
va ser fer al revés,
a través d'una selecció,
fer un recorregut
pel cine de Hollywood.
És una aposta diferent
i que, a més,
s'ho he de dir que,
a veure,
allí els textos
que ha fet
David García a Puerto
t'orienten molt bé
cada una de les fases
i fan seguir molt bé
el per què
de cada situació, no?
La vau fer,
diguem-ne,
l'acte protocolari
d'inauguració ahir.
A partir d'avui ja es pot visitar?
Es pot visitar.
De 11 a 2
i de 4 a 9,
em sembla que és.
Sí,
perquè mira,
perquè tenim...
Segur, segur.
Sí, sí,
mirem bé els horaris.
De 5 a 8.
De 11 a 8,
sí, de 5 a 8.
I els festius
i el dissabte s'han de 11 a 2.
L'entrada és gratuïta,
és una cosa que, a més,
ens hem preguntat
i aquest tipus de posició
ho fareu pagar.
Doncs no.
Nosaltres al Palau
ens hem proposat
fer exposicions per a la ciutat,
oferir a la ciutat
alternatives,
culturals,
s'assumir nosaltres
al cost.
I, home,
crec que és una posició
per veure en família
perquè potser els més grans
en vedem una mica
amb això,
amb el vestit de la Rita Haugueró
de Mario Monroe
i els més joves,
clar,
els més joves,
els que són són les manes tijeres
i el matzatac i tot això,
no?
I tothom,
vaja,
i la pistola de l'enraner
i, bueno,
penso que aquí ja
perquè tothom
se passi bé.
La veritat és que
és una gran oportunitat
i és lamentable
però que hauríem...
I això,
ho tenim a Tarragona?
Doncs sí,
efectivament,
ho tenim aquí.
De fet,
el Palau Firal
i de Congressos
ja comença
a ser un punt
que forma part
dels itineraris
d'aquelles persones
que estan molt amatents
a les exposicions.
Vaja,
com a mínim,
jo quan he anat,
potser és que he anat
als dies que eren
de més afluència,
però ara comentàvem
l'última que recordava,
no sé si ha estat
l'última en el temps,
la de la maternitat d'Elna,
hi ha anteriors
que havia vist,
sempre he trobat
moltíssima gent
visitant aquest espai,
vull dir,
sembla que ja ho comencem
a integrar
com un recinte d'exposicions.
Per nosaltres
era un repte,
és un prendre així,
nosaltres el que ens semblava
és que el Palau de Congressos
és un espai important
a la ciutat,
però és un espai
que potser ja es dedicava
al que es va fer originalment,
que són congressos,
congressos vol dir
que gent de fora
veen durant tres dies
i es tanquen
a fer les seves reunions
i tal,
però que la gent de Tarragona
l'havia fet poc seu
aquest espai,
i el que volem precisament
amb tot això
és obrir-lo,
que la gent de Tarragona
faci seu,
que vagi coneixent,
perquè és que a més,
primera,
Tarragona no va sobrar
d'espais culturals,
d'espais més que pots oferir
ho hem de fer-ho,
i després també
que a veure,
moltes s'han de tenir a compte
que moltes congressos
poden venir
a través de,
quan diem,
prescriptors locals,
o sigui,
són gent de Tarragona
que se cuinen
que el corés vingui aquí,
en la mesura
que la gent de Tarragona
el conegui,
el trobi agradable,
no anir a compte
que està molt cèntric,
a vegades
dono la sensació
que estava lluny
quan està a dos minuts
de la Rambla,
això de coses
i penso que
revertiran bé
de la ciutat
i de la dinàmica
pròpia del Palau.
Doncs la veritat
és que podem sumar
una altra activitat
d'aquests dies
de semivacances,
per alguns
s'han de festes
que sortim molt al carrer
per diverses raons
acostar-nos
al Palau de Congressos
i gaudir d'aquests objectes,
ja ho dèiem,
no només pels mitòmens,
que segur que ja
ho tenen descartat,
sinó per a qualsevol
espectador de cinema.
Una gran iniciativa
que és una producció
del propi Palau Firal
i de Congressos.
N'hem parlat avui
amb el president
de l'Empresa Municipal
de Desenvolupament Econòmic,
Pau Ricomà,
donar-li l'enhorabona,
en tot cas,
amb ell hi ha tot l'equip
que fa possible
que això es pugui tirar endavant.
Sí, efectivament,
jo aprofitaria
l'enhorabona a l'equip
perquè s'ha plantejat
un repte que mai havíem fet
i, a veure,
m'ha dit,
nomenar-los perquè s'ho mereixen,
la gent que ha fet el muntatge,
que en casa ha sigut
el Ferran, el Sergi, el Pedro,
doncs,
hem treballat
sense horari pràcticament.
La Marta Rovira
ha fet una gran feina també
de coordinació
de tot el que és
la comunicació
i la Txell Roig,
la coordinadora de tot,
ha sigut una persona
que estic segur
que aquests dies
s'ha dormit molt poc
i que ara ha d'estar
molt satisfeta
de la bona feina que ha fet.
Doncs que es desfilin una miqueta
per la catifa vermella,
que s'ho mereixen.
Gràcies, Pau.
Molt bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.