Les 10 del matí i 37 minuts, estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara d'una iniciativa del Pla Educatiu d'Entorn de Tarragona.
Aquesta tarda, a quarts de sis, a Lies, Vidal i Barraquer,
es presentarà una pel·lícula, un vídeo i un material didàctic titulat
Ni fàcil ni difícil.
La finalitat principal és fer reflexionar els joves, joves estudiants de secundària,
sobre el tema de la immigració.
Un tema de permanent actualitat.
És una iniciativa, com dèiem, del Pla Educatiu d'Entorn,
que avui volem comentar amb tres dels seus responsables,
tres de les persones que han impulsat aquesta iniciativa,
que són l'Albert Pallarés. Albert, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La Rosessa Ramia, bon dia, Roser.
Bon dia.
I la Ramell Benrell, també bon dia.
Bon dia.
Amb ells tres i també a través del telèfon podem saludar el director de la pel·lícula d'aquest documental.
Ara ens ho explicarà ben bé si té un format documental de pel·lícula,
que es diu ni fàcil ni difícil.
El director és Daniel Lagarto Fernández.
Daniel, molt bon dia.
Bon dia.
Què tal?
És una pel·lícula?
És un curtmetratge?
És un documental?
Què és, Daniel?
És un documental ficció.
És a dir, anem a veure.
És un format que ens vam arriscar a fer perquè, bueno, volíem que el com que...
Bueno, teníem dues missions, diguéssim.
Una era arribar als joves pel tema del racisme i una altra era que també volíem reflectir històries veritats de gent que està a casa nostra i que, de fet, forma part de casa nostra.
Aleshores, se'ns va acudir això.
És un format, és això, no era habitual, però, bueno, sembla que ens vam sortir veient els resultats i com s'està a fer el país, no?
Quina història s'explica?
Bueno, la història... Les històries documentals són tres històries verídiques i protagonitzades, diguéssim, fetes pels seus propis protagonistes que apareixen en la pel·lícula.
I després, pel fet que volíem lligar-ho i volíem realment atreure l'atenció dels adolescents, doncs ens vam inventar una història d'amor, que al final és el que enganxa realment, no?
És una història d'amor entre una noia, són tots d'uns 14 anys, 14 o 15 anys, d'una noia que és filla de pares marroquins, n'esposa del país, i que ell es posa el hià pel mocador.
I entre ella i un noi català. I, bueno, a partir d'aquí, doncs hi ha tota una sèrie d'elements culturals que una mica, doncs, que s'interposen, diguéssim, d'alguna manera, en aquesta possible relació, no?
Estàs content dels resultats?
Sí, estic content, sobretot, bueno, a part, jo crec que sempre quan fas alguna cosa, i sobretot algú tan complicat com una pel·lícula, doncs, s'ha de provar de dues maneres, no?
O s'ha de veure, jo estic content, estic realment content quan veig que això funciona, no?
I en aquest cas, aquesta pel·lícula ha servit que s'està utilitzant, o sigui, ara, doncs, tenim el plaer i el gust que el pla d'educació d'entorns de Tarragona, doncs,
l'utilitzi, no?, per el seu treball i que l'utilitzi també les aplicacions pedagògiques.
Vol dir que les coses estan funcionant, l'estan utilitzant a universitats, l'estan utilitzant a instituts, etcètera.
O sigui que sí, sí que estic content, a part del que és el resultat més artístic, no?
Però també la seva finalitat, doncs, l'ha complert, crec.
De les teves paraules anteriors, entenc, doncs, que no hi ha actors, sinó que els que surten a la pel·lícula són els veritables protagonistes de la història.
Sí, són el que són les tres històries documentals, sí, i el que és la història de ficció no són les seves històries,
però sí que, en aquest cas, van decidir treballar amb actors, no?, amb tot el que això implica, no?,
que és una dinàmica completa diferent a l'hora de fer una pel·lícula que si treballéssim amb actors.
És un encàrrec, això, o és una iniciativa vostra?
Bueno, diguéssim que el que va començar com un encàrrec és convertir en una iniciativa nostra, no?
Nosaltres vam rebre un encàrrec del programa Convenius 3, un programa europeu per a l'educació en secundària,
que necessitàvem fer un material, crear un material audiovisual per a alumnes d'ESO,
interessat amb el tema del racisme.
Aleshores, en aquell moment, no va anar més enllà, la veritat és que, malauradament, no va anar més enllà de l'encàrrec,
no sé si va ser el moviment polític o què, i de molts pels diners que ens van donar.
Aleshores, això ho vam aprofitar l'ocasió per inflar-ho, diguéssim d'alguna manera, i fer una pel·lícula, no?,
quan no se'ns demanava una pel·lícula.
De fet, dic malauradament perquè el programa Convenius després no es va encarregar d'una distribució o d'un treball de seguiment, no?
En aquest cas, hem sigut nosaltres mateixos els que ho hem subtitulat, el castellà i l'anglès,
i els que ho hem fet, ho hem fet conèixer, no?, entre la comunitat educativa i la comunitat audiovisual aquí al país.
I ara començo també, mira, m'arribava un correu que faran una projecció a Madrid, per exemple,
i estem negociant amb una distribuïdora per internet a Europa, no?
Però, bueno, és això, o sigui, sí que va ser una encarreca ofensiva, nosaltres ho vam aprofitar,
amb els que no es creiem.
I una última curiositat, Daniel, el títol, ni fàcil ni difícil, per què?
Perquè així és la vida, no?
Al final, nosaltres, no, ja, sí, estic fent broma, però a la vegada és això.
O sigui, el títol va venir perquè no en teníem, de títol, i va ser els dies d'aquest de rodatge, no?
Ni fàcil ni difícil, en aquell moment de broma i una mica de relax, va ser que no era ni fàcil ni difícil fer una pel·lícula,
però també ho vam, de seguida, ho vam veure que funcionava molt bé pel tema de la integració,
pel tema d'entendre'ns, no?, entre gent que som molt diferents, potser,
però al final compartim una mateixa realitat, no?, un mateix projecte, de vida, de societat, etc.
Ni fàcil ni difícil, em sembla que estàs d'acord amb mi, no?
Sí, sí, no, no, sí, a més el títol és d'aquells que a mi personalment m'agrada molt.
Daniela Cardó Fernández, doncs gràcies per atendre preument aquesta trucada del matí de Terraona Ràdio
i ajudar-nos a comentar la part més artística, les característiques d'aquesta pel·lícula,
d'aquest material que ara utilitzaran molts centres educatius i molts alumnes,
i podran veure molts alumnes de secundària d'aquí de Terraona.
Moltes gràcies i que vagi molt bé.
Tant de bo, moltíssimes gràcies, vinga, bon dia.
Gràcies al Daniela Cardó Fernández, director d'aquesta pel·lícula.
Aquí amb l'Albert, amb la Roser i amb la Remell,
explicarem l'altra part, és a dir, un cop tenim aquest material, què es fa.
Albert, què preteneu en utilitzar aquest recurs d'una pel·lícula?
Precisament això, que es pugui utilitzar el recurs.
Ell ja ho deia, ni fàcil ni difícil.
Els temes aquests de les diferències culturals, els centres educatius i a secundària especialment,
són temes que no són fàcils, no són difícils, però a vegades costa de treballar-los.
I aquest és un molt bon recurs, perquè a més és un recurs molt directe,
perquè els protagonistes són joves i perquè en realitat s'explica una història personal.
independentment de les cultures i de les famílies, hi ha una relació personal, que és l'important.
I després de les projeccions, què feu? Quina és la intenció?
Amb això vosaltres dieu què s'ha de fer?
O això ho porteu als instituts, als centres educatius i que cadascú faci el que vulgui?
Sí, mira, nosaltres la nostra intenció és fer-ne sobretot difusió
i que els instituts s'animin a fer-ne en ús d'aquesta pel·lícula com d'altres.
La qüestió és que es parli del tema a les aules,
que creiem que s'ha de parlar, és un moment molt adequat per parlar-ne.
I nosaltres alhora proposem materials pedagògics adequats a fer a l'escola.
Quin tipus de materials?
A veure, és el que hem afegit.
Hem fet un mini dossier, en el que consta de dues o tres parts.
Hem afegit unes activitats, més que res perquè els professors s'inspirin
i puguin afegir.
N'hi ha de tota mena, des del punt de vista de la llengua,
des del punt de vista més cinematogràfic,
l'estudi dels plans dins d'aquesta pel·lícula.
És més que res un material afegit, nou,
i que ells a partir d'aquí poden treballar i ampliar.
És un material que ho fot vosaltres per iniciativa propi,
i per tant, molt específic i concret,
segurament adaptat molt a la realitat més propera a nosaltres.
Una part del material sí,
però també s'ha de dir que hi ha un material que és aquest que tenim aquí,
que hi ha de la mateixa productora,
El Somni del Mico,
van fer un material molt adreçat als alumnes de secundària.
Sobre situacions concretes de la pel·lícula,
a través d'aquestes situacions,
fer reflexions i fer una sèrie d'activitats.
Per què voleu motivar aquest debat
sobre aquesta qüestió com la immigració?
Perquè no se'n parla?
Perquè està amagat?
Perquè se'n parla en molts tòpics?
Per què?
Tot.
Si pot ser tot.
Sí, jo penso que és que n'has dit 3 o 4 rons que són així.
I a més, nosaltres tenim la consciència, no ho sé,
que potser no se'n parla massa.
Existeix la interculturalitat als centres,
hi ha una tolerància perquè existeix,
però a vegades és un tema que precisament per això
que no és fàcil, però a vegades sí que sembla difícil,
subvia una miqueta, no?
I pensem que això és un bon recurs
i és una bona manera de tractar-ho.
No en parlen ni els professors ni els alumnes?
No en parlen els alumnes?
Quina sensació teniu vosaltres?
No en parlen general en les comunitats dels centres educatius?
A veure, si es parla de vegades,
moltes vegades és la part negativa, no?
Nosaltres sempre intentem,
som assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social,
precisament,
i sempre fomentem que hi hagi jornades culturals,
evidentment, intercanvi interculturals,
però això és, diguem-ne,
no quedar-nos amb la part més folclòrica de les llengües,
coneixement, entre d'altres,
sinó més aviat la resolució dels conflictes
que la majoria de vegades comencen fora de les escoles i dels centres, no?
Una mica és aquesta la nostra feina.
Perquè la realitat a dia d'avui,
en les escoles i en els instituts de Tarragona,
quina és?
Suposo que també és molt plural, no?
Molt diferent.
Hi ha centres amb un pes important de nois i de noies,
d'altres religions, cultures, a la nostra,
i en canvi, en altres centres,
la situació suposo que és molt variada.
Molt, molt.
Va per barris.
I mai millor dit.
La població,
i sobretot la població immigrada,
s'ha concentrat en determinades zones de la ciutat
per raons normalment econòmiques,
i llavors els centres educatius això ho reflexen.
Vull dir, hi ha centres educatius que tenen una important diversitat,
per dir-ho d'alguna manera,
alumnes de diferents cultures,
altres centres educatius,
no hi ha tanta diversitat.
I, a veure, això és un fet.
A Tarragona, ciutat,
podem trobar algun centre educatiu
on es perdin quantes llengües, creieu vosaltres?
És impossible de...
L'Institut Vidal i Barraquer
potser té un dels nombres més alts d'alumnes
de diferents cultures,
de diferents llengües,
no sabem quantes,
però moltíssimes.
Moltíssimes.
I això no provoca problemes, creieu vosaltres, en general?
No hi ha problemes de convivència?
No, pel tema de les llengües no.
No, de les llengües o de la religió, de la cultura...
Home, hi ha diferències,
i quan hi ha diferències,
a vegades, segons com s'aborden,
sí que poden donar situacions problemàtiques
o poden donar conflictes,
això és evident.
Això també passa amb altres coses que no són cultures,
les diferències personals.
El problema és...
No diria el problema,
la solució és com s'atracten aquests problemes.
S'han de tractar d'una manera natural.
Existeix la diversitat
i, per tant, és una cosa que l'han d'acceptar.
Però n'han de parlar també.
N'han de parlar.
I els professors, com creieu?
Estan preparats per abordar debats d'aquesta profunditat,
d'aquest calat?
Home, esperem que sí.
I a més és una de les seves funcions com a professors.
I sabem que hi ha iniciatives importants en aquest sentit.
i nosaltres el que volem oferir és un recurs més,
perquè hi ha centres en què s'està treballant realment aquest tema.
Què us sembla,
els debats com els que estan sortint aquests dies
sobre el vel integral, el burca,
l'ús o no ús en espais públics
i en escoles, en centres educatius,
del burca?
Teniu alguna opinió concreta?
Quan va sortir el tema del hijab,
per allò d'aquelles alumnes de la comunitat de Madrid i tal,
jo recordo que aquí algun mitjà de comunicació ho va recollir,
va fer un petit reportatge entre centres de Tarragona
i va poder constatar que quan el tema no es planteja com un problema,
no ho és.
I va poder constatar que en alguns centres de Tarragona
en què hi ha una presència, per exemple,
d'alumnes de religió islàmica,
hi havia noies que portaven el vel,
noies que no el portava
i s'acceptava amb molta naturalitat.
Vull dir, no se'n feia cap problema d'això.
Res més?
No ho hi dieu més o menys sobre això?
Recordem de totes maneres
que l'acte de presentació és avui,
a dos quarts de sis,
a l'IES Vidal i Barraquer.
En què consistirà l'acte?
A veure, hi haurà diverses parts.
La primera, doncs, la presentarà el director...
El director del...
De l'IMET.
De l'Institut Municipal d'Educació.
Exacte.
Una segona part serà la projecció.
Després, el mateix director que l'hem convidat
i vindrà, doncs, farà un col·loqui,
exposarà, doncs, informació sobre la pel·lícula.
I la tercera part ja serà la presentació del dossier.
És a dir, que hi haurà tres parts.
I a partir de la presentació d'avui,
el que voleu és fer-lo arribar
als directors o professors dels diferents centres de secundària,
perquè l'utilitzin si volen, no?
Exactament, que són uns dels convidats,
precisament els professors de secundària.
Perquè és una pel·lícula i un material,
especialment per nois i noies d'aquestes edats,
adolescents, no?
Exacte. Tercer i quart d'ESO estaria bé.
Entre les coses, i això no ho hem preguntat al director,
perquè els protagonistes ho han de tenir...
Són d'aquesta edat.
Són d'aquesta edat, no?
Sí, sí, sí.
De totes maneres, és una pel·lícula que també,
ella ens ho ha dit, s'ha treballat en escoles d'adult
i s'ha treballat en centres cívics i en altres llocs
en què es dona aquesta diversitat.
És a dir, que podria servir perfectament
perquè els pares i mares d'aquests alumnes
també la poguessin veure, no?
Perfectament.
I els àgols en general.
Perquè l'acte és obert.
Vull dir, nosaltres l'hem dirigit especialment
a professors i ensenyants,
però l'acte és obert
i a més la sala de l'Institut Vidal i Barraquet
té força cabuda, vull dir que està obert
a tothom que vulgui presenciar la pel·lícula
i el col·loqui amb el director
que pot tenir un cert interès.
Aprofitem la vinentesa per convidar
des que és mitjà
a tothom que vulgui a venir a la presentació.
Doncs recordeu que és a la sala d'actes
de l'Institut Vidal i Barraquet,
aquí a la Rambla, president Companys,
a partir de dos quarts de sis de la tarda
es presentarà aquesta pel·lícula titulada
Ni fàcil ni difícil,
amb la presència del seu director Daniel Lagarto Fernández
amb el que hem parlat també fa uns moments,
fa uns minuts, a través del telèfon.
I aquí als estudis ens han acompanyat
la Rosessa Ramia, la Ramell Vanrell
i l'Alberta Pallarès,
assessors del Pla Educatiu d'Entorn,
que és qui ha impulsat aquesta iniciativa.
Moltes gràcies, que vagi molt bé
la presentació d'avui
i que després el material sobretot serveixi
per generar aquest debat sobre el tema de la immigració.
Gràcies i molta sort.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu.