Les 10 del matí i 10 minuts.
Com dèiem fa moment, els propers minuts del matí de Tarragona Ràdio
els volem dedicar a l'actualitat del port de Tarragona,
perquè en aquest context de crisi i de les mesures
per reduir el deficit públic
que impulsa el govern central i la resta d'administracions,
avui volem analitzar precisament el moment
en què es troba l'autoritat portuària de Tarragona.
Ens acompanya el seu president, el senyor Josep Anton Burgassé.
Senyor Burgassé, molt bon dia.
Bon dia.
Primer que res, acabem d'estrenar el sisè mes de l'any.
Tenim cinc mesos ja d'aquest 2010.
Una d'aquelles preguntes o d'aquells indicadors
que precisament ens expliquen
si està millorant la situació econòmica o no
és la del tràfic de mercaderies.
Quins indicadors tenen a dia d'avui?
Quines dades? Quines xifres?
S'està recuperant el tràfic de mercaderies?
Seguim en una situació negativa?
Irregular?
Bé, la irregularitat va ser bastant la nota de l'any passat,
però penseu que l'any passat vam acabar amb una baixada de tràfic de 4,9
i aquest primer quatrimestre, que són les dades que tenim tancades,
estem al voltant d'un creixement del 16%.
Per tant, les dades són positives,
hi ha un cert important creixement en el tràfic de mercaderies,
però que també comparem el primer quatrimestre d'enguany,
el primer quatrimestre del 2009, que va ser molt dolent.
Per tant, aquesta forquilla s'anirà tancant,
o sigui que el creixement al final d'any no serà del 16%,
però sí que preveiem que sigui al voltant del 5%.
La nostra dada sobre la que treballem és d'un creixement positiu,
és un creixement en números positius del 5%.
Si venim del 4,9% negatiu de l'any passat a passar a un 5% positiu,
les dades són bones.
El primer quatrimestre, el primer semestre,
no tenim tancat, òbviament encara,
però el primer quatrimestre ha sigut francament bo.
I les previsions més immediates apunten que es poden mantenir aquesta tendència?
O és molt difícil de fer previsions?
Jo crec que en aquest moment el que s'intueix una certa tendència,
per productes, per exemple, ahir vam tenir una dada molt bona,
jo crec que les nostres contrades,
que va ser que l'enjuste química reconeix que ha crescut,
està creixent respecte al 2009.
Doncs nosaltres també ho notem,
i ho notem precisament en la importació i exportació de productes
relacionats amb la indústria química.
La càrrega general pel que fa a l'exportació,
doncs els vaixells que tenim nosaltres que van cap als Estats Units,
doncs van plens,
això vol dir que inclús en algun moment
no s'ha pogut carregar tota la càrrega que es volia,
això vol dir que l'exportació va creixent,
i si creix l'exportació vol dir que les nostres empreses
van generant, van produint més.
I això suposo que té a veure també amb la dada que està de l'atur,
que encara que jo ja saben que em nego a fer les lectures negatives de les coses,
sinó que cal fer les positives,
perquè la dada de l'atur que va sortir ahir jo crec que és bona,
però és bona a més perquè normalment molta gent diu
que és estacional, l'atur és estacional, etcètera,
però no era estacional que ha crescut també la feina,
o sigui, els llocs de treball han crescut en el sector industrial,
i de la construcció, que ningú se'n recorda,
clar, com ha baixat tant, doncs ningú se'n recorda.
Això vol dir que alguna cosa s'està bellugant.
Això vol dir que estem ja en la recta,
en la pujada de la economia,
i que això anirà com una fletxa?
No, ens enganyem.
Però jo crec que avui en guany estem millor que l'any passat
per aquestes dates, això és segur.
I les mesures anunciades en les darreres setmanes
pel govern central i pel seu president,
en José Luis San Rodríguez Zapatero,
els ports de l'Estat com els afectarà?
I, per tant, quina conseqüència directa,
si és que n'hi ha alguna directa i molt concreta,
tindrà en el port de Tarragona?
Hi ha dos o tres aspectes.
Un seria el tema relacionat amb la retallada
de les nòmeres del personal,
el sou del personal, això ens afecta com afecta
tota l'administració,
encara que nosaltres no som administració directa,
però sí que som una empresa depenent
d'alguna manera del Ministeri de Foments
i en una tercera fila, però sí que tenim una dependència
i aquesta s'aplicarà com a tots els funcionaris
i empleats públics d'aquest país.
Una altra és la reducció de despesa ordinària
que nosaltres l'hem xifrat al voltant del 15%,
vull dir que nosaltres gastarem un 15% menys
del que gastàvem l'any passat
i pel que fa a les inversions,
que és un altre aspecte important,
només tindrem una reducció d'inversions del 13%,
però he de dir que totes les inversions grans
importants del port queden garantides
amb els diners que destinarem a inversions.
Aquest 13% l'únic que ens obligarà
és alguna obra mitjana desplaçar-la en el temps,
però els nostres objectius d'inversions
que teníem previstos es compliran.
Quins eren aquests?
Doncs l'acabament de les obres del moll d'Andalusia,
de la terminal de contenedors,
i l'altre gran objectiu que tenim
i que des d'un punt de vista financer i pressupostari
el tenim aprovat,
que és l'ampliació del moll de la química,
simplement resta la seva adjudicació
a informes de l'Agència Catalana de l'Aigua, etc.
Quan tinguem aquests informes podrem adjudicar l'obra,
per tant no ens afecta d'una manera greu ni molt menys.
Per tant, assegura el manteniment de les obres,
el que és possible que el ritme sigui una mica més lent
en algunes d'elles, d'aquestes inversions.
De les que hi ha compromeses, mantenen el ritme,
l'acabarem amb l'obra del moll d'Andalusia,
que és una obra molt important,
el moll de la química,
quan tinguem els informes favorables,
ho tirarem endavant,
i alguna obra que teníem previst fer,
per exemple, un centre de serveis
per l'activitat,
per la navegació marítima,
doncs la plaçarem per un any.
Jo crec que ens hem d'adaptar als temps,
i per tant hem de fer allò que és imprescindible,
i sobretot allò que és imprescindible
que pugui generar més recursos.
Allò que puguin posar a disposició de les empreses
perquè puguin després implantar
activitat logística, portuària, etc.
També, entre les mesures anuncades pel govern central
i que afectaven els pors de l'Estat,
hi ha la disminució dels membres
al Consell d'Administració,
de 25 a 15.
Sí, això és un problema,
perquè nosaltres tenim 25 membres
no perquè ens agrada tenir 25 ni 30,
no és un nombre,
és perquè estan representats
quasi tots els sectors econòmics i socials
de les nostres comarques.
I aleshores haurem de fer un joc de mans
perquè veure com poden estar representats
els mateixos sectors,
però amb 10 persones menys.
I això no serà fàcil.
L'altre dia vam estar comentant amb ells,
vam tenir Consell d'Administració,
i aquests jocs de mans,
no sé com els farem,
però sí que és veritat.
Però els obliguen, no?
Estan obligats.
No, no, en aquests moments està en tràmit
la modificació de la llei de 48-2003,
que és la llei que regula l'activitat dels ports,
que hi ha un article que quan s'aprovi aquesta llei,
que serà ara estar al Senat,
suposent que abans de l'agost estarà aprovada
i per tant caldrà aplicar-la.
Tenim un cert temps per començar a fer diferents escenaris,
però que hi haurà 10 persones menys
i 10 persones menys mantenint...
O sigui, mantenint la mateixa representació
amb menys jocs serà complicat.
Ara que ha citat la llei de ports,
ha estat una qüestió que, en fi,
s'ha acabat de debatre en les últimes setmanes,
precisament al Congrés dels Diputats,
ara va al Senat,
i ha hagut al final un acord bàsic important
entre els dos grans partits estatals,
el Partit Popular i el Partit Socialista,
en la pràctica, senyor Burgà,
sí que representa aquesta llei de ports.
Què suposa?
Mira, les lleis el que cal és primer que s'aprovin
i després aplicar-les,
per veure si funcionen tal com el legislador
tenia voluntat de fer-ho, no?
Per tant, jo crec que aquesta llei,
el que sí que fa d'alguna manera
és liberalitzar una mica més el sector portuari,
li dona més flexibilitat,
però jo no em canso de dir
que la llei anterior i l'anterior,
però sobretot l'última,
la que encara està en vigor,
ha agafat un cicle econòmic favorable
i els ports han crescut
i l'economia d'aquest país ha crescut.
Per tant, el resultat de la llei
que era manifestament millorable
no ha estat dolent.
La llei era manifestament millorable,
però no ha estat dolent.
Aquesta llei té voluntat de permanència,
per això hi ha dos grans partits polítics
que l'han aprovat,
i després té voluntat de flexibilitat.
doncs la permanència està garantida
està garantida i el tema de la flexibilitat,
ara veurem la seva aplicació com funciona.
Jo en termes generals diria
que hi ha molts elements positius
que fan possible una millor flexibilitat
en els ports,
però s'haurà de veure
l'aplicació de la llei,
insisteixo,
una vegada aprovada,
el que cal és posar-la en funcionament
i veurem què passa.
Però vostè creu que és millor que l'actual?
És més garanteix...
A veure, millor.
Si el millor és blanc o negre,
a veure,
si garanteix una millor flexibilitat
a aquesta llei, sí.
Hi ha aspectes que a mi,
com sempre,
m'agradaria mantenir
alguns articles de l'anterior
i posar-los en aquesta.
Perquè hi ha articles de l'anterior llei
que són bons,
però com això no es pot fer,
no és fàcil fer-ho,
doncs la llei actual és millor,
sí.
La llei actual,
la llei actual,
la llei que estem en tràmit,
facilita més les coses
a les autoritats portuàries,
fa més competitiu els nostres ports,
haurà una certa rebaixa
de costos portuaris,
les empreses,
els vaixells,
les mercaderies
pagaran menys,
doncs si això serveix
per ser més competitiu,
doncs benvingut sigui.
Farà els ports més autònoms,
d'alguna manera,
en la seva actuació,
o no?
Això no canvia gaire amb la nova llei?
No, no, no.
A veure,
una mica perquè s'entenguin,
ni els fa més ni menys autònoms,
per tant,
continuarem igual.
es parla molt de l'autonomia,
de si,
a veure,
en aquesta llei
no hi ha cap element
que tregui competències
al Consell,
aquesta llei que està en tràmit,
no hi ha cap element
que tregui competències
ni al president,
ni al Consell d'Administració,
ni a les comunitats autònomes,
el que sí que hi ha,
perquè a més ho diu,
és una voluntat
de major coordinació
per part de la post de l'estat.
Què vol dir la coordinació?
Bueno,
depèn de com ho interpretem,
no?
O sigui,
la coordinació pot dir
moltes coses,
el que no pot dir
coordinació és invasió,
o sigui,
per tant,
coordinació,
a ningú li desagrada
coordinar-se,
però insisteixo,
l'autoritat portuària
de Tarragona
i totes les autoritats portuàries
d'aquest país
tindran les mateixes competències
que tenen fins ara.
Per tant,
no és ni més
ni menys,
us sembla.
Tindrà un paper
de coordinador,
com diu la llei,
l'ENYS,
Ports de l'Estat,
per cert que el seu president,
el president de l'ENYS públic
de Ports de l'Estat
vindrà ben aviat a Tarragona,
vindrà la setmana vinent
a pronunciar,
entre d'altres,
una conferència,
una xerrada
a la cambra de comerç
de Tarragona.
Li plantejarà alguna cosa
en concret
al president
de l'autoritat portuària?
Hi ha alguna cosa
en concret
que Tarragona...
Tampoc cal que estiguem
sempre,
perquè ens truquem,
parlem,
com a tots els presidents
de Ports,
però el que nosaltres
sí que farem
és manifestar-li
una cosa que...
Mira,
ell li deia
a un col·lega seu
que hem de començar
a posar
com a capçalera
del nostre discurs
de reclamació
des de l'autoritat portuària.
Fins ara ho hem fet,
però hem de fer
amb lletres mayúscules
el tema del ferrocarril.
Ferrocarril per mercaderies,
Tarragona,
Castellbisbal,
en Ample Internacional.
Amb aquest tema
ens hem de centrar molt
i per tant,
jo com sé
que la presidència
de Ports de l'Estat
també té aquesta filosofia
de fomentar el ferrocarril,
mercaderies
per a servei als ports,
doncs aprofitaré també
perquè,
com tenim dues trobades
que ens hem de veure
per a feina,
doncs aprofitaré
per dir-li
però que...
I aprofitaré
per dir-li
que l'autoritat portuària
a partir d'ara
farà molt més èmfasi
i molta més pressió
en un tema
que per a nosaltres
és fonamental.
Per què és fonamental?
Perquè el Port de Barcelona
en aquell moment,
de la qual cosa m'alegro,
d'aquí pocs mesos
tindrà una connexió
amb el ple internacional
amb el continent europeu.
Doncs nosaltres hem d'aprofitar
que el tren
a Castellbisbal
passarà
la cruïlla
a Castellbisbal,
hem d'aprofitar
per exigir ja
que això avanci
a una velocitat
més ràpida.
En aquell moment
s'està fent l'estudi,
s'està fent l'estudi
del Ministeri de Foment,
de Camp de Tarragona
a en ple internacional,
mercaderies
a Castellbisbal,
però
a partir d'ara
hem de córrer més.
Curiosament,
hem de córrer més,
la gent pot dir,
hem de córrer més
quan hi ha retallada
d'inversions.
El que hem de posar
és aquest tema
com un tema
prioritari
damunt de la taula.
O sigui,
que si hi ha
molts projectes
a fer
en el Camp de Tarragona,
el Ministeri,
Ports de l'Estat,
la Generalitat,
els alcaldes
han de saber
que el més important,
no per al port,
per al Camp de Tarragona
és el ferrocarril
de mercaderia
sense aquesta visual.
Arran d'això
que explica,
del que parla
i del que considera
una prioritat,
estic recordant
aquesta jornada
sobre infraestructures
ferroviàries
que va haver-hi fa un parell de setmanes
en la qual vostè
hi va participar
on va exposar
precisament
aquesta prioritat.
Clar,
tot un mapa
d'infraestructures ferroviàries
exposades
just en un moment
en què l'Estat,
el Govern Central,
anuncia grans retallades
en matèria d'inversions.
Queda clar,
doncs,
des de la seva posició
que davant d'aquells
grans mapes
de dibuixos
d'infraestructures ferroviàries,
des d'aquesta connexió
del port,
el tema del tramvia,
la connexió de l'AVE,
la nova estació central
de la ciutat de Tarragona.
Per vostè està clar
que la prioritat
ha de ser aquesta.
Jo,
com no vull que ningú
es baralli amb mi,
doncs,
no seré jo el que digui
allò a quin ritme
hem de seguir,
no?
Però,
per al president del port,
però no per al port,
eh?
O sigui,
jo com a president del port
crec que la més important
per al conjunt d'aquest territori,
o sigui,
és les mercaderies.
Perquè,
si això és així,
a veure,
les mercaderies,
per què?
No només per al port,
sinó,
per exemple,
la indústria química
en aquell moment,
nosaltres hem tingut fa pocs dies
en una reunió
amb una empresa
multinacional
del complex petroquímic
que diu,
escolti,
nosaltres ens li temem a això
perquè si tinguéssim avui
un ampli internacional,
nosaltres tindríem
tres trens a la setmana
a les nostres instal·lacions
a Europa.
Això és potencial
al nostre sector petroquímic,
o sigui,
i això és llocs de treball,
és inversió,
o sigui,
per tant,
no és un tema d'egoisme
del president del port,
sinó que jo crec
que en aquell moment,
des del punt de vista
de creixement econòmic
de les nostres comarques,
manteniment de la riqueça
de les nostres comarques,
la capçalera del projecte
és el tren de mercaderies
fins a aquesta visual.
Si personalment
m'ho estem a dir,
escolti,
què creu que és més important
i més prioritario,
el tren via
o el tren de mercaderies?
Aquí sí que m'atreveixo
a dir-li que,
sens dubte,
per mi,
el tren de mercaderies.
Queda clar.
Hem parlat
d'aquestes inversions
que s'estan realitzant,
de les que hi ha previstes,
en fi,
pels propers anys,
assegura que es mantindran,
que pot haver un allàntiment,
però que es mantindran,
però de tots aquells grans projectes
d'expansió i de creixement
que estava estudiant
al port de Tarraona.
Tot això ara queda aparcat,
queda en un calaix,
aquell pla director
que hi havia
en perspectives del 2015-2020,
la possibilitat
d'obrir noves bucanes,
tot allò queda...
No, no,
ha plaçat, no.
Nosaltres en aquell moment
continuem treballant,
per què?
Perquè allò no eren projectes
per fer obres
del dia següent.
Nosaltres,
per poder dissenyar,
per poder fer obres,
primer hem de saber
quines són les necessàries.
i això en una obra portuària
és molt complexa,
perquè cal fer primer
el disseny,
després cal fer els projectes,
però entre el disseny
i els projectes
hi ha tot un tràmit,
que és el que estem ara,
que és la tramitació ambiental,
per exemple,
la declaració d'impacte ambiental,
la declaració de concretes,
les instal·lacions de l'estudi
de les instal·lacions possibles,
doncs a un nivell de detall
que permeti donar
màximes garanties ambientals.
Nosaltres en aquest moment
continuem treballant
i estem fent els estudis,
estem fent el projecte,
estudis i projecte,
per continuar la tramitació ambiental
d'aquest pla director.
Pensem que nosaltres
podem acabar aquest estudi en guany,
però aquest estudi,
la seva tramitació,
pot durar 4 o 5 anys,
per tant,
què pot passar?
Que si la previsió
era començar
algunes obres
passant el 2015
d'on sigui el 2017.
Nosaltres el que volem
és tenir un instrument
perquè quan l'economia
es recuperi
i es necessitin més espais,
els tinguem disponibles
i aquest és el nostre objectiu.
Canviem de registre,
parlem d'altres obres
molt més petites,
d'altres inversions
molt menys,
en fi,
i milionàries.
Parlem de les obres
que s'estan realitzant
des de fa unes setmanes
al passeig de la independència,
en el tram
que va des del pont del Ferrocarril
fins al Serrallo.
Com estan aquestes obres?
S'estan allà a la recta final?
Bé,
permeti'm que li gasti una broma.
Gràcies a la seva insistència
ja les estem acabant,
perquè vostè sempre em pregunta
sobre aquestes obres.
Recordo que l'anterior entrevista
començaven les obres
i vostè va dir
acabaran
i estaran a punt
per l'inici de l'estiu.
Per Sant Pere o per Sant Joan
estaran.
I com que s'apropen les dates
jo li pregunto.
I quasi sempre
ja li vaig dir
que no em creia
el final de les obres
a la data prevista,
però aquesta sembla que sí.
jo el president del Port
no tinc l'obligació
d'anar a perseguir
els contratistes
en l'últim moment
perquè compleixin,
però una bona notícia
aquesta sí que complirem
les dates.
Sembla que el dia 11
podem obrir-la
a fer una petita inauguració
i obrir aquesta obra,
que per cert
ha quedat una obra magnífica.
Ara tindrem dues entrades
al Port i al Barre del Serrallo
magnífices.
Bé,
estic satisfet.
Amb això nosaltres
acabem
el que és la nostra intervenció
amb la façana marítima portuària.
A partir d'aquí
ja la ciutat
ja farà la remodelació
quan cregui oportun.
Deixa de fer
de regidor d'urbanisme
del Port,
si em permet la broma.
No,
perquè nosaltres,
com vostè m'ha sentit
alguna vegada,
els oïdors també,
hem fet la nostra remodelació
que té a veure
amb la ciutat
però que ja no podem fer res més.
Per tant,
ara ens hem de dedicar
més al que és
la nostra missió,
que és una missió més portuària.
l'obra,
del que hem fet
ens sentim satisfets.
Jo crec que els tarragoners
i les tarragonines
poden estar satisfets també
i a més estan contents.
Només veus la gent
que passeja per dir,
encara que ella sap
que jo penso
que és un passeig
que no és massa d'estiu
més d'hivern,
però això és culpa meva
per haver permès
que l'arquitecte
fes aquest projecte
tan solariego,
mai millor dit.
Però bé,
aquest és un tema
que ja ho anirem resolent.
En aquell moment
el repte de la gent
dels Amics del Serrallo
és donar
una certa activitat
a l'estiu
al seu barri,
per exemple,
en aquell moment
jo li puc dir
que les Sabaneres
en guany
ja definitivament
les passem
l'any passat ja ho van fer,
però ara ja és definitiu
les passarem
al barri del Serrallo
perquè per intentar ajudar
a crear una certa dinàmica comercial,
restaurants, etcètera.
Volem que aquest sigui
un indret important i bonic.
I per això
mancava el següent accés,
el de passeig de la independència,
que fos un accés urbà
perquè si no per aquí
la gent no s'atreveix a passar.
Què hi han fet?
Doncs hem fet moltes obres.
Si em pregunta
què ha costat,
no ho sé,
ara no me'n recordo
què ha costat,
al voltant dels 120.000 euros,
però,
bé,
això,
amb les notes que tinc,
120.000 euros,
el que hem fet
és
ordenar i urbanitzar.
O sigui,
aquell espai
estava molt abandonat,
hi havia uns murs
allò molt antics,
el mur del riu,
però sobretot
l'hem puxat llum,
moreres molt més
amples
i molt més
boniques,
inclús,
amb una barana i tal,
més important
i més bonica
de la que hi havia fins ara.
Jo li diré al revés,
vostè a peu avui,
fins avui,
quan han arribat
al passeig de la independència,
gairebé no s'atrevia a entrar.
Avui podrà anar passejant,
o sigui,
al sarall
vostè podrà accedir
des del passeig de la independència
o des del moll de costa
o des del pont de la Peixina.
Per tant,
el que hem fet
és urbanitzar
i això ha quedat,
veritablement,
ha quedat molt bé.
Doncs s'inaugurarà el dia 11,
que no deixa de ser
una bona notícia.
I una altra qüestió
que afecta i molt també
a la comunitat portuària
però també a la ciutat
és el trasllat,
és una altra d'aquelles preguntes
recurrents
que li he fet moltes vegades
a senyor Burgessé,
el trasllat,
el canvi de la seu,
és a dir,
abandonar l'edifici emblemàtic
de tota la vida
de l'autoritat portuària
i passar a l'edifici
que coneixem
com el de negocis
fent les obres.
Vostè,
que és un bon col·laborador
del port,
podria baixar,
si vol,
avui a canviar caixes
d'un edifici a l'altre.
I han començat la mudança?
Ja l'he dit.
O sigui,
estem canviant caixes.
Nosaltres preveiem
el canvi definitiu.
És com les obres
i el canvi es farà en aquest mes.
Jo espero que aquell edifici
estigui en ple rendiment
i ple funcionament
al mes de setembre.
Però això no vull dir
que no ho passem ara,
al mes de juny
ja estarem,
al final de mes estarem allí,
però tot trasllat
de qualsevol edifici,
de qualsevol casa particular,
doncs és un mal de cap.
Per tant,
arribarem al juliol,
a l'agost
i al setembre,
ja després de vacances,
tot serà perfecte
i tot funcionarà perfectament.
És a dir,
que el trasllat
s'anirà fent a poc a poc
i hi haurà alguns departaments,
alguns serveis
que estaran separats.
És complexa,
però durant aquest mes
farem el trasllat.
Insisteixo que és complexa,
hi ha molta documentació,
hi ha moltes instal·lacions
i sobretot
perquè nosaltres
hem de mantenir
una línia oberta
que és la línia
dels nostres operadors,
o sigui,
tot el sistema informàtic,
els operadors han de poder...
Els operadors
no han de notar el canvi,
o sigui,
que tant l'edifici nou
com el vell
han de tenir un servei
24 hores online
i aquest és el repte.
I amb l'edifici
que serà antic,
què farem?
Doncs no ho sabem.
Una altra pregunta
recurrent
i que l'hi reitero molt sovint.
No ho sabem.
en aquest moment
nosaltres no tenim
cap proposta
que sigui compatible
jurídica
i tècnicament.
Hi ha propostes
que tècnicament
es podrien fer
però jurídicament no.
I per tant,
si no es compleixen
els dos requisits,
doncs jo li poso un exemple.
O sigui,
i amb això
no interpreti a vostè
que li estic dient
que hi ha hagut ofertes
de...
per fer un hotel,
mira,
per ser clar,
fer un hotel.
Podem fer un hotel
en aquest edifici avui?
Doncs tècnicament sí,
jurídicament no.
Per tant,
la proposta d'un hotel,
doncs escolta,
doncs no puc dir
que hi pot anar un hotel
perquè avui
no pot anar un hotel allí
perquè jurídicament
no pot anar,
en el domini
polític portuari
no pot anar.
Perquè pogués anar
un hotel allí
caldria
fer una modificació
de l'àmbit
de la delimitació
de l'espai portuari.
Suposant que això
ho féssim,
el Ministeri de Foment,
d'Economia i tal,
ens admetria
que hi veréssim
una finca
del domini
públic portuari
per fer una activitat
privada,
doncs tampoc ho sabem.
Per tant,
conclusió,
les ciutats
tenen un procés
de renovació urbana,
o sigui,
en què hi ha edificis
que desapareixen,
hi ha edificis nous
que surten,
hi ha edificis que desapareixen
i queden uns espais magnífics.
Nosaltres,
després de l'estiu,
com vostè ja m'ha sentit
alguna vegada,
si no hi ha una proposta
que sigui compatible
jurídica i tècnicament,
doncs el que s'ha de fer
és demolir l'edifici
amb tota naturalitat.
I el terreny quedaria
alliberat,
és terreny portuari
de la competència
de l'autoritat portuària
sense res.
I a més,
li diré una cosa
que jo estic convençut,
però puc estar equivocat,
convençut,
però puc estar equivocat.
Aquell espai
pot quedar
un espai magnífic,
o sigui,
tots ens imaginem
l'espai
amb edifici,
però ens hauríem
d'imaginar,
potser,
també aquest espai
amb bancs,
amb una pèrgola,
amb una visió
sobre el port esportiu,
molt com tenen
altres ciutats,
o sigui,
hi ha moltes ciutats
que tenen allò,
una espècie de balcó.
Aquell espai
no necessàriament
ha d'estar,
ha d'haver un edifici,
però si arribem
a un acord
amb algun operador
i l'Ajuntament
està de qualitat
tampoc ho descarto,
però el que jo crec
que ara sí
que podem
quasi garantir
és que aquest edifici,
insisteixo,
com a qualsevol
procés de renovació urbana,
hi ha un edifici
que cau,
un altre que surt
i altres que cauen
i no surten.
L'adequació
la faria el port.
De l'espai.
L'adequació de l'espai.
Sí, és un espai
de la ciutat.
Ho dic perquè tornaria
a ser regidor d'urbanisme,
entre cometes,
una miqueta.
No, no,
però bé,
tampoc cal fer grans coses,
no, no cal fer grans esforços.
Posar un mobiliari
i adequar-lo...
Sempre que fem nosaltres
les obres
se'ns exigeix
una mica més
que la resta de la gent,
però, bueno,
també intentaríem
fer-lo
de la millor manera possible
i si no,
doncs el projecte
de remodelació
de façana marítima
en el seu moment,
doncs potser també
necessita aquest espai
per donar contingut,
no?
Ja veurem,
jo crec que és prematur.
Així acabem aquesta conversa,
senyor Josep Anton Burgessé,
president de l'autoritat portuària.
Gràcies per repassar
els diferents temes
a la comunitat del Port
i tenint en compte
això últim que dèiem,
que vagi bé el trasllat,
la mudança,
a l'edifici nou.
Potser a la propera entrevista ja...
És impossible que vagi bé.
O sigui,
sempre ha d'haver problemes.
Sempre segur.
Fallarà alguna cosa,
fallarà la llum,
fallarà...
Però, en fi,
l'objectiu és que al setembre
estiguin ja tots
a ple rendiment
al nou edifici.
És a dir,
ojalà al setembre,
a veure,
al setembre d'estar
en perfecte estat de revista.
Li agafo la paraula.
Fins la propera entrevista,
senyor Burgessin.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Adeu, bon dia.