El Carnaval 2010 ja ha acabat, ja l'hem deixat enrere.
Ni una miqueta, ni una engroneta de confeti queda al carrer.
El que sí que queda són els guanyadors d'aquesta edició d'enguany.
La comparsa aquí a Marro s'ha emportat el primer premi
de la Rua de Carnaval 2010.
La comparsa Escola de Dansa i comparsa Grupa Aerodans
s'ha emportat el segon de la Rua del Carnaval.
I el premi disfressador a la millor disfressa individual
ha estat per la comparsa Amics de la Part Alta.
Els felicitem ja a través de la ràdio
perquè finalment no han pogut estar entre nosaltres.
Aquí s'hi podem felicitar a través de la ràdio,
a través del telèfon, en aquest cas,
és l'Alicia Navarro d'aquí a Marro.
Alicia, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Enhorabona, contenta, eh?
Doncs sí, nosaltres sí que estem contents.
Perquè la veritat és que en guany no ens ho esperàvem massa, eh?
Sí? No us ho esperàveu, i això?
S'havien conscienciat que en guany no guanyaríem, baixa.
Doncs ja veus, aquesta humilitat, eh?
Aquesta humilitat també cal premiar-la.
Tenim també a l'altre costat de la línia telefònica
Míriam Collo, ella és d'Aerodans.
Míriam, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Esperar-s'ho a esperar-s'ho, ningú s'ho espera, aquestes coses mai,
però sempre té una miqueta d'esperança, no?
Home, clar, ningú s'espera, però l'esperança mai és el preu, no?
Diuen?
Molt bé.
Llavors molt contenta.
Ja m'ho imagino.
A veure si podem...
Jo no sé ben bé com va això,
perquè això dels trios per la ràdio és una mica complicat,
però intentarem a veure si podeu parlar entre vosaltres
i ens anem entenent.
Si aixequeu la mà per parlar, com que no us veig,
no us donarà la paraula.
Jo espero no trepitjar-vos gaire, us demano paciència,
però la veritat és que hem sacrificat aquesta qualitat
per tenir-vos avui al programa en directe.
Els que no són tan carnavaleros o allò una mica despistats,
que es passen tota la rua,
oh, però no s'hi fixen quina és cadascuna de les comparses,
podríem explicar de què anàveu.
Alicia, qui amarro de què anava la vostra comparsa?
Nosaltres fèiem un petit homenatge al Circ del Sol,
un petit i molt humil, eh?
I anàvem de clowns als homes i de putxineris les dones,
o sigui, com unes ballarines titelles.
I vau sortir molta gent, molta colla?
Digues?
I vau sortir molta colla, la comparsa?
80.
No està malament?
No, no està malament.
No està gens malament.
Míriam, quina era la vostra comparsa?
De qui anava?
Bé, la nostra temàtica era el Cup de Rubik,
anàvem de Cup de Rubik,
que més enguany era el 30 aniversari del Cup de Rubik,
i, bueno, per mi molt original i molt ben nograt.
Anàvem molt divertits, això sí, molt divertits i molt originals.
I, bueno, nosaltres érem 69 persones a la comparsa.
Doncs, bon i tot, també éreu colla.
Sí, també érem colla, sí, sí.
Què tal el Carnaval d'enguany?
A banda del fred, eh?
Que sí que ens ha agafat a desprevinguts a tots.
Jo diria que era la temàtica.
Era la temàtica, el canvi climàtic, eh?
La temàtica d'enguany era el fred, mai.
Jo porto sortint el Carnaval des dels 8 anys i mai, mai, mai ha fet tant de fred com aquest any.
Ha sigut increïble.
La Míriam, a nivell individual, parlava que des dels 8 anys surt del Carnaval,
però és que, de fet, totes dues comparses que representeu, ara que estem parlant,
sou de les veteranes del Carnaval de Tarragona.
Anem a parlar tantes vegades i no és la primera vegada que guanyeu un reconeixement.
No, i, a més, és la tercera vegada que farem un cèquit aerodans i nosaltres.
Sí.
Ah, que ja heu actuat junts, com si diguéssim, altres vegades.
Sí, dues vegades ja, i aquesta serà la tercera, vol dir que estem molt contentes per això també.
I sempre ha estat així, rei concubina, aquí a Marro de Rei, o ho heu anat variant?
Oh, ja veus, però escolta, això és fantàstic.
Aerodans, la primera vegada que va guanyar, va guanyar rei, i aquí a Marro de Reina,
la segona de reina amb aquí a Marro de Rei, i la tercera de reina amb aquí a Marro de Rei.
O sigui que sí, sí, molt bé, molt bé, molt contents també per aquesta part.
A veure, la gent del Carnaval ja en general es coneix, sobretot els que porteu tants anys sortint,
però vosaltres més encara, ja sabeu com treballeu, el que podeu esperar l'un de l'altre,
i això és molt important a l'hora de preparar el Carnaval de l'any vinent.
Sí, sí, la veritat és que sí.
Això és molt important.
Sí, sí, jo amb la Marro...
Veus allò que dèieu?
Ens estem trepitjant, eh?
Vinga, Míriam, a veure, això de què tindreu tan bona relació després amb l'Alicia,
i així anirem construint la conversa.
Vale, sí, doncs molt bona relació, a més, bueno, ja hem treballat junts dues vegades, com dèiem,
i superbé, el treball ha sigut fantàstic.
De fet, la primera vegada va sortir al diari i tot, jo sempre me'n recordo que va sortir al diari,
que l'espectacle havia sigut molt bo, molt bo, molt bo.
El cèquid, l'entrada del rei, l'entrada de la reina,
o sigui que jo estic supercontenta, supercontenta,
perquè ens entenem molt bé a l'hora de treballar,
i estic segura que podem treure un espectacle molt bo.
Clar, l'Alicia ja, com que fa molts anys que està aquí a Marro,
perfectament recorda l'experiència del que va ser treballar amb Aerodans, no?
Sí, sí, sí.
Sí, perquè el bo que tenim és que tenim molt clar
quins són els punts, diguéssim, forts i fluixos de cadascú,
i se n'aprofitem un dels altres.
O sigui, nosaltres teníem en aquell moment més experiència que ells amb això dels cèquids,
i ell, per exemple, la Míriam té molta més experiència en ball.
Llavors, era un complement perfecte, perquè dèiem, mira, podíem fer això, podíem fer allò,
i ella, bim, bam, ja ho tenia muntat.
Ja ho deia, mira, vosaltres teniu més gràcia amb la coreografia,
nosaltres tenim la mà més trencada d'imaginar la disfressa, d'imaginar el maquillatge,
vull dir, aneu complementant-vos, no?
Sí, no, més, a veure, no, perquè cada comparsa fa la seva disfressa i la seva...
Ja, però heu d'estar una miqueta en sintonia, per després el tema...
Sí, però el bon rotllo ha de ser, sobretot, a l'hora de fer les coses junts,
que el que d'altre sempre m'he intentat, i a Edadans exactament el mateix,
que les dues propostes, diguéssim, vagin sumant.
El que no pot ser és que una proposta resti feina compartida.
i jo crec que això ho vam aconseguir des del primer moment i era fantàstic.
Mantenir la vostra autonomia i en el moment determinat que convingui treballar conjuntament.
Sí, sí, sí.
Que sembla molt fàcil, però no és fàcil aconseguir això que teniu vosaltres ja d'entubi, no?
Quan vau saber què éreu les compreses guanyadores?
Ahir a la nit us ho van dir o com va anar la cosa?
No, no, nosaltres, al moment.
Al moment.
O sigui, quan vam començar a comptar i vam dir, falta i no tant, ni nosaltres.
Sí, n'hem dit.
Va ser, n'hem dit, hem guanyat el primer premi i el segon premi.
O sigui, sí, clar, com que fan per ordre sabètic el tema de les tres comparses exaequa,
doncs, clar, quan no et diuen per la E o per la A d'aquí a marro,
doncs és com, bueno, doncs ja està, ja hem guanyat, eh?
Sí, sí, al moment.
Sí que hi ha gent que ja al matí sí que a mi m'han dit que bueno, que segurament, que sí,
però bueno, jo no vaig escoltar res en tot el dia i fins a les 11 de la nit no vaig voler saber res
i la il·lusió és més gran així.
Aleshores, fins que no tinc la certesa aquí, tothom quiet.
Us ho preguntava abans, clar, ens han posat tots amb el tema de les temperatures,
però en general el Carnaval com l'heu vist, Alicia, en guany?
Home, jo, a mi m'ha semblat que hi havia discusses molt més originals,
molt més boniques, més treballades que, per exemple, l'any passat.
A mi en guany m'ha agradat força.
A tu, Miriam.
Jo en guany, és més, jo el discurs del sopar nostre de dissabte
va ser a la meva gent de, a veure, conscienciar-se que nosaltres no tenim per què guanyar.
perquè també, a veure, jo entenc que hi hagi gent que, per exemple,
al moment dels premis digui coses i és absolutament normal i no passa res i ho entenem.
Llavors, la meva gent anava tan conscienciada que en guany no,
que l'alegria va ser, doncs, encara molt més gran, no?
I era no perquè jo crec que érem un grup de cinc, sis comparses
que, depenent del gust del jurat, perquè, clar, això no són matemàtiques, depèn...
És molt subjectiu, clar.
Clar, del que t'està valorant, del seu tarannà.
Llavors, podíem ser en qualsevol lloc d'aquesta llista de sis.
Són els que, clar, molt agraïts que t'hagin posat el primer, no?
Però molt conscient que igual de meritori és el primer, que el segon, que el tercer...
Vull dir, tot aquest grup, jo crec que fem molt gran el Carnaval de Tarragona
i que tots mereixen el seu reconeixement, tots.
Perquè tots treballem igual, tots posem la mateixa il·lusió
i, a veure, sí, és cert que hem guanyat, no?
Però que el Carnaval de Tarragona guanyi en qualitat,
això és mèrit de molta, molta gent, molta gent.
I com l'Alícia, la Míriam també té perspectiva
des que sortia el Carnaval amb els vuit anyets
i aquest Carnaval, que a més han resultat guanyadors del segon premi,
com l'has vist, aquest Carnaval, Míriam, en guany, en general?
Jo he vist molta qualitat aquest any.
Coincideixes amb l'Alícia, no?
Sí, sí, sí, estic super d'acord amb això,
perquè, sí, aquest any, així com a tres anys dius,
bueno, està entre tres, està entre quatre,
aquest any sí que era molt, bueno, és que pot passar qualsevol cosa.
El que sí que he vist, de públic, moltíssima menys gent,
però moltíssima menys gent,
suposo que el fred ha fet que la gent no baixés al carrer,
i de públic, o sigui, això, molta menys gent.
Però era molt evident, s'ha notat molt la falta de públic
respecte als tres anys.
Jo sí ho he notat, jo sí, bastant.
Sí, sí, a la Rambla, jo me'n recordo que hi havia quatre files de gent,
i en guany hi havia una o dues files de gent,
o sigui, en horitzontal, deien la ruba.
I es notava bastant, i a Ramón i Cajal,
al carrer Sánagust, bueno, és que a la Rambla veia,
que sempre hi ha una aglomeració de gent
que està esperant el final de la ruba,
també hi ho vaig notar molt, molt, molt.
I, de fet, sí que la qualitat del Carnaval ha pujat bastant,
això que diu l'Alicia, no?, que ja són sis comparses que poden guanyar,
i és, bueno, és una loteria, i si estàs dintre d'aquesta loteria,
doncs te toca o no, i a nosaltres ens ha tocat,
i la veritat és que estem supercontents.
Jo parlo amb la gent, que tenia moltíssimes ganes de guanyar,
moltíssimes ganes d'aquest reconeixement,
i estem supercontents.
Home, hi ha qui diu, quan us pregunten a la gent de les comparses veteranes,
ai, l'any que ve, i diu, no, no, si nosaltres ja comencem a treballar,
apa, exagerats, que heu de començar ara.
És cert que comenceu ara ja a pensar en el que fareu l'any que ve,
o descanseu una mica?
A veure...
Home, jo descanso més, però al cap ja està funcionant, eh?
O sigui que...
Ara ja en aquest moment,
ara ja en aquest moment, Míriam,
ja et vénen un munt de coses al cap?
Sí, no para.
Des d'ahir, o sigui, des d'ahir que van dir segon Premi Europea d'Avans,
l'any meu cap ja no para de treballar.
Ja pensa i pensa i pensa.
Vosaltres sou previsors també aquí a Marro, no?
Sí.
A veure, nosaltres una vegada tenim distresses pensades dos anys abans.
O sigui, vas...
Clar, vas...
Hi ha moments que et vénen coses, no?
I almenys de cap s'han de tenir idees.
El que passa és que a veure treballar, treballar, s'ha de descansar, eh?
Sí.
S'ha de descansar, però és el que diu la Míriam,
vol dir, el cap no pot parar.
I ja comencem amb les primeres reunions,
les primers dinars, què fem, què no farem, com ens ho veiem.
I ara toca pagar dinars a la gent que t'has apostat que no guanyaries
i ara te toca pagar.
Sí, no, no, és la part més...
Et toca pagar tu, que tu deies que no, clar.
És que estava convençuda.
Ja, ja, ja.
Però estava convençuda des del mes de maig passat, eh?
Ja veus, eh?
No et tornis a fer previsions mai més.
No et tornis a fer previsions mai més.
I tu, Míriam, també, moltes apostes.
Jo he de consopar, també, sí, sí, sí,
he de consopar perquè jo vaig dir que no.
A més, és que les nois...
Tinc molta gent nova, la comparsa, enguany,
molta gent jove, nosaltres som una comparsa
que el 90% de la gent està entre els 20 i els 30 anys.
Llavors, tenien una il·lusió,
i jo els deia que no, que no es feu il·lusió,
sisplau, que ho passareu malament.
I clar, i quan van dir,
doncs, me debes una cena, me debes una cena.
Llavors era com, sí, sí, bueno,
te la debo con todo el gusto del mundo
i te la pagaré.
Doncs, escolteu, que no hagi de pagar el sopar
a tots els integrants de la comparsa,
perquè, si no, no es pot, no es pot, no es pot.
És horrorós.
Alicia Navarro, Míriam Coelho, de veritat,
moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i enhorabona de tot cor.
I ja estem esperant a veure com serà el rei,
la concubina, l'any que ve,
que el temps passa volant, eh?
Serà el Carnaval 2011.
Moltíssimes gràcies, bon dia.
Gràcies a tu.
Adéu-siau, que vagi molt bé.
Adéu.
Les comparses guanyadores del Carnaval d'en Guanya,
em val a dir,
ho hem comentat també a l'informatiu
que ja queda una miqueta enrere,
que a banda d'aquest primer premi, segon premi,
hi ha la Premi Disfressador,
a la millor disfressa individual,
que s'han endut els amics de la part alta
i en altres premis,
l'honorífica, la comparsa constant,
que se l'ha endut al grup de dansa
i comparsa a disc 45,
una altra de les veteranes,
el de la participació al Club Vaixell.
a l'anècdota 2010,
doncs se l'ha endut la Laura Pérez,
concubina del Carnaval 2010.
En fi, que el Carnaval ja el n'hem deixat enrere,
que ja té uns guanyadors
i una sèrie de comparses
que després de fer un breu parèntesi
continuaran treballant pel Carnaval de l'any vinent.
Com treballen la Núria Cartanyà
i el Josep Sunyer, dia rere dia,
per oferir-nos els ja tardes a partir de les 5.
Josep, bona tarda.
Bona tarda.
Sí, bona tarda, ja.
Mira, ahir parlàvem amb la reina del Carnaval,
ahir a la Tècnolitat Mòbil,
amb la Laura,
de Som i Seren vam parlar amb ella i la Soneta
perquè volíem saber com estava.
I ahir anava l'estida encara de Carnaval?
Encara, en tot el període,
no t'ho pregunto perquè jo no ho vaig veure,
ahir anava de civil, com si diguéssim.
Sí, la tarda la vam veure.
No t'ho pregunto.