Bon dia, Núria. Estem al Palau de Congressos.
Com dèiem, en aquests dos dies s'han fet aquestes jornades
del català mola amb aquest interrogant final
per preguntar-se, reflexionar i debatre
entorn a això, a l'ús social del català entre els joves.
De fet, l'altre dia ens ho explicava Miquel Àngel Pradilla,
que és una mica l'edat compresa entre els 14 i els 35 anys,
que és la que més costa, això de parlar al català.
Una de les causes és, no ens trobem bé,
perquè ha estat l'edat que ha rebut el major impacte d'immigració.
En tot cas, això és una de les coses que s'ha debatut
al llarg d'aquests dies del Congrés,
però a part de parlar-se català, també s'ha parlat basc en aquest Congrés.
I és que han vingut representants de l'escola de tempo libre d'Urxinxa.
Doncs per parlar de la seva experiència amb l'eusquera al País Basc
i per parlar-ne, per parlar d'aquesta experiència,
ens acompanya l'Izaro Susperregui.
Izaro, buenos días.
Bon dia.
Havéis venit a Tarragona per parlar de vostra experiència en el País Basc.
En què consiste aquesta escola de tempo libre?
Vale. Urxinxa Escola és una escola de formació en el tiempo libre.
Nos dedicamos, per una part, a donar cursos de monitor de tiempo libre,
director de tiempo libre,
pero, por otra parte, también formamos, bueno, tenemos unos programas de intervención.
Y en estos programas de intervención trabajamos con niños, jóvenes, padres, profesores,
pero en el tema que nos trata hoy con los jóvenes sí que nos aprovechamos del contexto,
del tiempo libre, para trabajar con ellos objetivos lingüísticos.
¿Y de qué manera vos hacéis? ¿Cómo se mataría a Viza todo esto?
Eh, vale. Tenemos diferentes programas.
Unos son muy, muy centrados en su tiempo libre,
como pueden ser, por ejemplo, dos programas que se llaman Cuadrillategui y Vidaide,
que son, bueno, los jóvenes en su tiempo libre, por las tardes, una vez a la semana,
se juntan con dos monitores y casi como un grupo de tiempo libre, ¿no?
Hacen actividades de tiempo libre, pero tenemos muy claro que el objetivo es influir en los hábitos lingüísticos.
Y en el caso de Vidaides sería parecido, pero Vidaides significa compañero de viaje.
Aquí tratamos también un poco el tema, pero los jóvenes de cada localidad
hacen un recibimiento de igual a igual a jóvenes recién llegados
para, bueno, hacerles un poco el recibimiento y, de esa manera, aprovechar ese momento
justo para que también los jóvenes recién llegados de otros países, de otros lugares,
se inicien también en el, bueno, en el euskera y sea un poco la lengua de comunicación entre ellos.
¿Hace tiempo ya que trabajáis en el proyecto?
Bueno, Urchincha Escola lleva ya veinte y tantos años trabajando
y un poco el departamento que se, que se, que se, eso es, el departamento que se encarga de estos temas,
un poco el tema, los temas sociolingüísticos, pues ya en concreto lleva ya unos 10, 12 años con esto
y, bueno, algunos hemos tenido diferentes programas, pero justo estos dos que te comento,
Cuadrillate y Vidaides, son recientes, pues llevamos tres años con estos.
¿Y hasta ahora qué tal la experiencia? ¿Qué respuesta habéis tenido de los jóvenes del País Vasco?
Pues muy buena, porque nosotros trabajamos en el tiempo libre, ¿no?
Entonces, el tiempo libre, nosotros entendemos el tiempo libre como un tiempo que te queda
después de hacer las cosas obligatorias de cada día, en este caso, pues el instituto, la escuela
y en ese tiempo libre ellos eligen con libertad hacer eso y además se lo pasan bien haciendo eso.
Entonces, es un contexto muy favorecedor, ellos están muy a gusto y nos aprovechamos de que están a gusto,
lo están pasando bien para, un poco, pues ellos, de manera no consciente, para que hablen en euskera,
entonces los resultados sí que suelen ser positivos, pero sí que es un proceso a la larga, ¿no?
No son inmediatos, eso se ve ya más a la larga.
Claro, estos días se debate aquí sobre el uso social del catalán entre los jóvenes.
¿Cómo está este tema en euskera entre los jóvenes vascos? ¿Cuesta o está extendido?
Bueno, en Euskadería hay que coger el tema o tratar el tema, depende del ámbito, es muy diferente.
Un joven de Navarra, un joven de Vizcaya, de una localidad costera, de Bilbao, un joven de Bilbao es muy muy diferente, ¿no?
Pero en general, los jóvenes de hoy en día, la mayoría ha estudiado en el modelo D, que es la lengua vehicular, es el euskera,
entonces los conocimientos, las competencias son muy altas, casi apenas hay algún joven que no sepa euskera,
pero una cosa es saber, el saber académico y otra cosa es ya el saber, el uso, ¿no?
Entonces ahí es donde bajan un poco, ¿no?
Hay muchísima diferencia desde el conocimiento al uso de la euskera ya en la calle.
Eso es lo que ves más difícil, a lo mejor, ¿no?
Sí, sí, más difícil, porque en eso ya interviene mucho el entorno de cada joven.
Un joven puede estudiar todo en euskera, pero luego, si en su casa, si en sus amigos, si en su barrio,
no hay un entorno vasco parlante, pues es muy difícil, es muy difícil que el día a día esa persona, ese joven, hable en euskera.
¿Se puede comparar, pues, un poco la situación del Catalan y de la euskera, por lo que has oído menos estos días,
o ayer y hoy en estas jornadas? ¿Crees que se puede comparar?
Yo creo que es diferente, porque aquí, por ejemplo, lo que nos ha pasado a nosotras,
las jornadas han sido en catalán, todo en catalán, nosotras en principio no sabemos el catalán,
pero bueno, hemos pasado un día y hemos entendido algo, nos hemos quedado con algo.
Entonces yo creo que aquí en Cataluña tenéis, no sé si es ventaja,
pero un catalán puede hablar, otra cosa es que quiera y le salga en catalán,
y el que no entienda catalán puede entender algo allí.
Allí esto no pasa, yo hablo en euskera y en euskera y en euskera,
y si el de la unión no sabe, no me entiende nada, absolutamente nada.
Entonces, partiendo de ahí, sí que hay una gran diferencia.
Pues es este intercanvio de experiencias que también se ha podido hacer estos dos días,
en aquest congrés del catalán Mola.
Izaro, muchas gracias, y que acabe de ir bien.
Moltes gracias.
I ens acompanya també la Marina Massagué.
Aquest congrés que s'ha fet durant aquests dos dies també hi ha participat
al Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament de Tarragona.
De fet, ha estat un dels col·laboradors, un dels organitzadors,
baix, ajuntament amb la Universitat Rovira i Virgil,
i ens acompanya la tècnica del servei, la Marina Massagué.
Marina, bon dia.
Bon dia.
Durant aquests dos dies, des d'ahir que va començar fins avui,
com ha anat aquest congrés del catalán Mola, amb aquest interrogant final?
Bé, doncs estem molt contents perquè tant des del punt de vista de la participació
som més de 100 persones, com des del punt de vista de la qualitat,
tant de les xerrades com de les intervencions i el debat que s'ha generat després,
doncs el balanç és molt positiu.
Ha servit per intercanviar idees i a més a més també ha servit
perquè gent potser de diversos territoris, tècnics lingüístics de diversos territoris
que no es coneixien entre si, es coneguin i doncs sorgeixin possibilitats
de col·laboració entre ells.
Clar, parlàvem fins ara amb la noia del País Basc
que també havien participat, havien fet aquest intercanvi
doncs la situació de l'eusquera al País Basc.
Doncs aquests dos dies s'ha parlat d'això, de l'ús social del català entre els joves.
Exactament, s'ha parlat de l'ús social del català entre els joves
i d'una banda s'han presentat dades,
ara mateix s'ha acabat de presentar una ponència
sobre els usos lingüístics dels joves a Catalunya entre 15 i 34 anys
i una de les conclusions que s'ha dit és que anem tendint cap a una hibridació,
que es diu, cada vegada els joves estem més bilingüitzats
i això, al contrari del que pugui semblar en un principi,
pot ser positiu pel català, perquè de vegades tenim la idea
que els catalanoparlants sempre canviem de llengua davant d'un castellanoparlant
i això en molts casos, en un percentatge molt elevat de persones és cert,
però és que els castellanoparlants també canvien moltes vegades el català
quan es troben davant d'un interlocutor catalanoparlant.
Per tant, és una dada que cal tenir en compte i analitzar-la i actuar en conseqüència.
Va servir també per això, reflexionar, analitzar i debatre entorn a tot això.
Els debats han estat rics, com ha anat això?
Sí, els debats han estat rics sobretot pel que fa a les taules rodones,
que són les de presentació d'experiències.
Ahir vam tenir persones de Catalunya, de l'entitat Tallers per la Llengua,
que es dedica a fer tallers de foment de l'ús del català entre els joves,
gent del País Valencià, gent d'Escola Valenciana,
que ens van explicar també les seves experiències i les seves estratègies
per arribar a un públic ampli.
I vam tenir també la tècnica de política lingüística de l'Ajuntament de Palma,
que allà fan moltes activitats, fan unes colònies lingüístiques,
i sobretot l'objectiu és intentar crear contextos facilitadors
de l'ús del català, no?, àmbits en què, diguéssim,
que tot això del context faci tendir a utilitzar la llengua.
I les experiències que ens van explicar ahir,
tant del País Basc com de Galícia, també van ser molt interessants.
Allà incideixen directament en els usos no formals,
en les quadrilles, que diuen allà,
en els grups no formals de joves.
Clar, que ho parlàvem fa una estoneta,
potser en el cas del País Basc, per exemple,
l'Eusquera sí que s'estudia,
però a l'hora de parlar-ho al carrer amb els amics,
això encara costa, és diferent a Catalunya,
potser la situació és molt diferent.
Sí, la situació sociolingüística entre Catalunya
i el País Basc té diferències importants.
Clar, tenim un avantatge en el cas del català,
que és una llengua romànica,
i que potser és més fàcil d'aprendre i això ens beneficia.
Aquesta tarda encara queda congrés per estoneta, eh?
Sí, encara queda congrés.
De fet, ara tindrem ja una taula rodona sobre mitjans de comunicació,
sobre consum cultural, en què vindrà Lluís Gendrau,
del grup Anderroc,
i també tindrem una experiència que s'està portant a terme
des de la Secretaria de Política Lingüística de Lleida.
i a la tarda continuarem parlant de mitjans de comunicació,
sobretot de televisió, amb el Pep Blai,
amb el Rebultidor de TV3,
que ens parlarà una mica de la incidència,
que van tenir en el seu moment sèries com el Son Goku,
etcètera, etcètera,
jovent en el seu moment,
i també ens parlarà del projecte de 3XL.cat, de TV3,
i tindrem també l'Oriol Grau,
que va tenir un càrrec a TV3,
i també tenien en compte aquest perfil jove
a l'hora de planificar,
i ens explicarà una mica l'experiència.
És un congrés que, com dèiem,
s'ha organitzat conjuntament amb el Servei de Política Lingüística
de l'Ajuntament de Tarragona.
Marina, vantos esteu treballant activament
per això, donar a conèixer l'ús de català
o a extendre l'ús del català.
Queda encara molta feina per fer?
Queda feina per fer, queda feina per fer.
Sí, sembla que encara en tenim per una estona,
però sí que ens agradaria destacar
que a vegades som molt pessimistes en aquestes qüestions.
Sembla que tot està molt malament,
i no estem tan malament.
Això ho veus quan analitzes dades.
A vegades és qüestió de veure l'ampolla mig buida
o mig plena.
En qualsevol cas, nosaltres intentarem continuar treballant
per sensibilitzar la gent
i fer entendre que el català,
si no el parlem nosaltres,
no el parlarà ningú.
Si no el parlem aquí,
que es donés la llengua pròpia,
doncs difícilment es parlarà a altres llocs.
Doncs Maritana, massa que gràcies
i que vagi molt bé.
Molt bé, moltes gràcies.
Tècnica de política lingüística
de l'Ajuntament de Tarragona
és aquest congrés, el català mola,
que durant aquests dos dies
s'està fent el Palau de Congressos de Tarragona.
Avui ja finalitza.
I on s'ha parlat d'això,
de l'ús social del català
entre els joves de Catalunya.
Això és tot des del Palau de Congressos.
Bon dia.
Paixer.
O descontrol.
Bé, go.
I enistes aquests Br Dit uit.
Bé.
I en Administration.
També hay un��
d' masih de placer.
Un Espectador.
És un eere.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Enacer.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Espectador.
Un Espectador.