La una del migdia i nou minuts, recte final del programa.
Com us dèiem, els últims minuts avui del matí de Tarragona Ràdio
els volem dedicar a parlar d'una publicació
realment que serà espectacular
i que estarà dedicada a repassar la història
de la ciutat de Tarragona en imatges.
Es tracta d'una iniciativa de l'editorial F2.
Està fent un recorregut per diferents ciutats i pobles de Catalunya
i també es farà de Tarragona.
Forma part d'una col·lecció de llibres,
d'una col·lecció anomenada Labans,
que són llibres realment espectaculars.
Aquí tenim, per exemple, l'exemplar de la ciutat de Girona
i és un recull gràfic, o serà un recull gràfic en el cas també de Tarragona,
en què hi estan participant diferents persones.
Quatre concretament de la ciutat de Tarragona.
Avui ens acompanyen dues d'elles,
que són l'historiador Josep Maria Sabatevos.
Molt bon dia, Josep Maria.
Bon dia i bona hora.
També el fotògraf Albert Saludes.
Albert, bon dia.
Bon dia i bona hora.
I a més participen Jaume Fontanet i Jaume Benaixer.
Ells quatre, d'alguna manera, des de diferents punts de vista,
des de diferents perspectives, estan treballant en aquest encàrrec.
Perquè aquest, Josep Maria, és un encàrrec que vau rebre fa uns mesos d'aquest editorial, no?
Sí, aproximadament jo me'n vaig enterar de refilop
quan el Jaume Fontanet i el Jaume Benages,
després vaig saber que l'amic Saludes també hi era,
estàvem preparant l'edició d'aquest llibre,
que s'havien posat en contacte amb ells a través d'aquest editorial
i em van dir si volia fer les introduccions històriques
i participar una miqueta amb els peus de foto de tota aquesta informació.
Jo no en tenia ni idea, és la primera vegada que l'havia vist.
Són llibrots d'aquestos que...
Llic llibrots en el bon sentit de la paraula perquè són gruixuts,
pesen, pesen,
el que passa que van apareixent per fascicles,
per capítols aproximadament,
i després s'han de relligar i queda un llibre,
una vegada fet queda un llibre realment maco.
Albert, és un llibre, sobretot veig,
en fi, hi ha molta lletra perquè ens entengui els oients,
però clar, el principal segurament és la fotografia, no?
És un recull gràfic per la història de la ciutat?
Pretén-se això?
El que pretén, suposo que sortint-se del que es fan en altres llibres,
és basar-se en els arxius familiars,
els àlbums de fotografies,
o en el seu defecte les capses de sabates o les capses de caletes,
que m'hi trobem moltes vegades,
que estan plens de fotografies,
algunes que de vegades dius que és un llàstic que això es perdi.
Bé, doncs una mica és això,
que anar a buscar les fonts en el lloc d'origen,
perquè tret dels arxius oficials,
com pot ser els fotògops o reporters de la ciutat,
i els arxius típics de les ciutats,
aquests arxius són molt particulars,
i com dic, doncs,
si la família no els manté,
es poden arribar a perdre,
que és el que som a passar,
com li dius,
o més o menys vegades.
Per tant, no és una història gràfica institucional,
sinó que és una història, potser també,
de la vida quotidiana, no?
De tarragonins i de tarragonines.
Exactament, és la vida quotidiana en tots els seus aspectes.
Són associacions locals,
de culturals,
d'esportives,
de qualsevol mena,
festes populars,
els carrers,
les seves manifestacions de tot tipus,
que la majoria de vegades,
quan algú ho veu,
i han passat uns anys,
diu, ah, sí, jo recordo això,
va passar,
és a dir,
són la majoria anecdòtica,
que no es basa en el ratat de comunió de forma de tal,
però que no vol dir que en un moment donat,
perquè és un personatge conegut,
també hi pot sortir,
és evident.
Josep Maria,
quin és el teu paper, doncs?
Deies que introduir cada capítol, no?
Introduir cada capítol.
Vam participar ja amb la discussió dels capítols,
que això va ser una discussió llarga,
bastant llarga,
perquè està clar,
aquí a Tarragona portem una història molt gran,
però del que es tracta és una història amb imatge
i imatge fotogràfica.
Res de gravats
i res de coses que hagin aparegut,
més o menys dibuixos i el que sigui,
i per això s'arrenca des d'un període determinat
que és aproximadament meitat del segle XIX,
que és quan s'inici la fotografia,
que d'això, els inicis de la fotografia...
L'Albert en sap més, eh?
En sap més.
Aleshores, Josep Maria, tu què has fet?
Com estàs estructurat per capítols?
Jo he fet de moment la introducció general,
la introducció al primer capítol
i la introducció al segon capítol
per treure'n fenya i per aprofitar l'estiu,
aquest estiu que tothom està fent la feina
des dels llocs de vacances.
Avui mateix llegia quants polítics estan per aquí,
per les muntanyes de Déu i per les platges de Déu.
No, no.
Jo aquest estiu, com que he d'aprofitar les vacances,
he fet la introducció general,
el capítol primer i el capítol segon.
Hi ha vuit capítols.
Aleshores, com que això va per llarg,
vull dir, com que això va apareixent cada X mesos,
jo vaig una miqueta de coll
perquè de moment només m'han demanat el primer capítol.
I de moment tinc el primer capítol fet
i el segon ja preparat.
I quins són els capítols on?
El primer, per exemple.
Doncs mira, el primer tracte d'urbanisme.
El canvi general topogràfic
que ha fet la ciutat de Tarragona
des d'aproximadament 1867 fins a 1967.
Clar, aquí hi ha el primer punt
que hi va haver, més o menys,
i tots els canvis que s'ha ofert a Tarragona
al cap de tots aquests anys,
amb les fotografies que tenim d'aquest canvi,
carrers, quantitat de coses, no?
El segon capítol són institucions i culte.
Aquí les institucions i culte
són sempre les mateixes.
Poder civil, poder eclesiàstic
i poder militar, més o menys.
Aleshores, amb esdeveniments
que afecten el poder civil,
poder eclesiàstic i poder militar,
que són els dos que, més o menys,
ja estan estructurats.
D'estructurats ja estan tots vuit,
però d'aquests ja hem començat
a posar fil a l'agulla,
hem començat a triar les fotografies,
perquè són moltes fotografies
les que s'han vist
i moltes les que s'han rebutjat,
perquè, evidentment,
això seria la història interminable, no?
El tercer capítol entraríem
en la cultura i l'esbarjo.
Aquí a cultura i l'esbarjo,
ensenyament, esports,
bars, cafeteries,
en fi, tot allò que significa
l'oci d'alguna gorma.
El quart capítol, l'ensenyament,
concretament l'ensenyament.
Després vindria el món laboral,
gremis, oficis, botiguers,
tota una sèrie de coses,
però des d'un punt de vista obrer,
la vida comercial,
des d'un punt de vista ja
una miqueta més ample,
les festes i les tradicions,
i al final, els voltants,
l'entorn de la ciutat de Tarragona,
des d'aquest, diré jo,
el mas de les figures,
el pont del diable,
els quatre gruvers,
tot allò que ja és història,
que de una manera ja és història,
i que ajudaran a recordar aquest passat
una miqueta més,
com deies l'amic Saludes,
una miqueta més
des del punt de vista sentimental
i nostàlgic,
que no pas d'aquest punt de vista oficial
i oficiós,
perquè d'alguna forma
de llibres de fotografies
se n'han fet en els darrers anys,
que jo sàpiga,
quatre o cinc grossos.
I macos.
Aquest és diferent.
Innovadors.
Aquest no s'havia fet mai.
Innovadors, no?
Clar, ha sigut un acert,
perquè vist els que jo he vist,
tu has vist aquest de Girona,
jo he vist el de Sant Cugat.
El que passa és que no m'he volgut
allò mirar-lo massa a fons,
perquè llavors s'acafes un bici
i t'aniries.
M'has deixat escriure
i fer-ho a l'aire
de cadascú de nosaltres.
Entre altres coses,
perquè totes les ciutats s'assemblen,
però Tarragona té un tret
molt significatiu,
d'entrada.
I a mi m'agrada dir-ho sempre.
Són més de 2.000 anys d'històries.
2.000 anys de ser capital.
I m'agrada insistir en aquesta cosa.
Ara se'n fan de tot arreu.
A Vilaseca l'estan fent, també.
Terrenbarra l'han fet.
Doncs veus, se n'han fet de molts llocs.
El que passa és que no crec que tinguin
el volum que pot arribar a tenir
l'abans de Tarragona.
Aquesta és la feina del Josep Maria.
I la de l'Albert, quina és?
O quina ha estat la feina?
Bé, junt amb en Jaume Abenaizes
i el doctor Fontanet,
tenim, diguéssim,
la tasca de remenar,
contactar arxius
de coneguts,
no tan coneguts,
preguntar qui pot tenir,
referències i llavors contactar amb ells
i convèncer-los
que ens obrin els seus arxius
per fer aquesta mena d'obra
que quedarà, diguéssim,
per la història.
Que d'altra manera, potser,
algunes fotografies es perdrien
i en l'oblit.
D'aquesta manera,
doncs, si determinat personatge,
empresa o comerç
o festa major
ha tingut, doncs,
un ressò important
i hi ha, en aquest cas,
doncs,
imatges gràfiques,
doncs,
aquesta informació
està bé
que estigui a la base d'hothom
perquè aquests volums
quedaran
a la base d'hothom.
Estaran a les biblioteques,
estaran als arxius,
estaran a les cases particulars.
Per tant,
passa,
es pot donar el cas
que el meu avi,
perquè tenia una farmàcia
de Tarragona
al final passi a ser
part de la història
i perquè es podrà consultar,
perquè en aquell temps
les farmàcia també
tenen una importància
que no tenen pas ara.
Llavors,
aquesta mena d'anècdotes,
si estan sobre paper,
doncs,
passaran a ser història
perquè quedaran impresos.
Volia dir-me això
que
aquelles persones
que puguin tenir
doncs,
fotografies,
estem parlant del
1865-67
fins a 60 anys més,
estem parlant
de fotografia
en Black Nectar,
evidentment,
doncs,
que veïn que
aquests aspectes
que hem estat parlant
formin part
del seu arxiu
o algunes aquestes
doncs,
que no siguin reacis
a deixar-les,
al contrari,
que si col·laboren
per una banda
ens faran un favor
i per l'altra
passaran a formar
part de la història.
És a dir,
que encara podeu rebre,
esteu oberts
a rebre més fotografies.
Estem en una
primera fase
avançadeta,
però sí,
com deia
Joan Maria Sobater,
estem treballant
molts capítols
a la vegada,
llavors,
en alguns
potser n'hi ha
més justos de material,
n'altres ens sobrarà,
d'augment,
clar,
estem fent més
que arrencar,
però el més fàcil
és que al final
ens sobrin
i es pugui fer
una tria
de nivell.
Un llibre
d'aquestes característiques
s'han remenat,
com el de Girona,
4.000 escatx,
fotografies,
per treure'n
1.000 escatx.
Llavors,
vol dir que
mai n'hi ha prou.
Sempre és millor
poder triar
i poder
fer la màxima
representació
del que és la ciutat.
I un llibre
com el de Tarragona
també tindrà
més d'un miler
d'imatges.
Sí, sí, sí.
És espectacular,
no?
Són dades espectaculars.
A part d'això,
com has pogut veure,
la qualitat
de les imatges,
si ens arriben
amb bona qualitat,
estan molt ben
repolvides.
algunes,
si han tingut
molta guerra,
doncs,
se les conserva
tal com estan
perquè són
document històric,
però,
com pots veure,
doncs,
han estat totes
tractades
de manera que
la qualitat
que arribi
finalment
a l'actor
sigui
molt bona
i això vol dir
que amb fotografies
de diferents procedències
això és una feinada.
I n'heu trobat moltes?
És a dir,
esteu remenant ja
moltes caixes de sabates
sempre més d'expressar?
Estem tenint
moltes
i agradables sorpreses.
Sí?
i després
hi ha gent
de Tarragona
que sense
que ningú
els ho domanés
han anat fent
com d'historidors
i un d'ells,
per exemple,
doncs,
no sé,
el senyor Artur Tomàs,
molt lligat
al cos del Bou,
és una persona
que ha anat
recollint
moltes imatges
i que ens ha facilitat,
el senyor Jordi Morán,
també,
una altra persona,
tot i que ell
hi és més
a la seva dedicació
professional,
però gràcies
a ells
hem pogut
aconseguir coses
que
ni ens imaginàvem.
I està funcionant
molt boca a orella
o vosaltres
ja prèviament
coneixíeu
aquell que coneix
a no sé qui...
Nosaltres
intentem...
Ja teniu moltes referències,
m'imagino.
Nosaltres hem partit
cadascú,
el Jaume Fontanet,
com el Jaume Manajer,
com jo mateix,
hem partit
de les nostres
adreces,
de les nostres
agendes particulars,
volia dir.
Llavors,
un cop hem tret
el primer contacte,
procurem d'allí
treure'n alguns més
que, evidentment,
nosaltres no coneixem,
però que ens poden
facilitar un contacte nou.
I d'aquesta manera
anem creixent
cada vegada més,
anem omplint,
doncs clar,
que costa,
són molts temes
i no tothom la té.
Llavors,
gràcies a aquesta expansió
que fem de cada persona,
en traiem un parell
d'adreces més,
anem complint.
Els textos,
tenint en compte,
Josep Maria,
el que dèiem,
que aquesta serà
una història gràfica
més de la vida quotidiana
i no pas tant
de la vida oficial
de la ciutat,
també canvien
d'alguna manera
a l'hora de això?
De redactar,
de pensar la manera de...
Canvien en el sentit
que jo no hi estava
acostumat a treballar
d'aquesta forma,
perquè a mi m'han dit
que tenia que escriure
onze mil setcent cinquanta
caràcters en espais.
I això de...
Jo escrivia normalment
i com m'haig d'assenyir
amb un número determinant
de caràcters en espais,
primer em van tindre
que explicar
com s'aconden
els caràcters
en els espais,
no?
Ja sé que hi ha
una cosa allà
a l'ordinador
que apretes un botonet
i surt, no?
Però, clar,
està clar,
vull dir,
adaptar-te amb el format
perquè no marxis,
no et passis
i no sigui la cosa,
en fi,
sempre em passo,
eh?
Vull dir,
sempre em passo
i després ho he de retallar
i he de dir-ho
perquè el llibre
pel que...
Home,
millor ser per passar-se
que no arribar-hi.
Sí,
perquè jo escriuria
i per fotos també,
perquè tant...
Mira,
el Benatges va ser
un professional
de les postals,
la botiga que tenia
i que encara està
viva aquesta botiga,
no?
I el Jaume Fontanet,
un aficionat
al cinema
i a la fotografia
perquè també col·lecciona
tot el que es pugui
de Tarragona
i de fotografia
i d'imatge,
i amb dos coneixen
moltíssima gent.
I coneixen moltíssima gent
des de fa molt...
Que és fonamental
per això.
Des de fa molt de temps,
no?
I aleshores,
amb el record
i després allò de dir
jo he vist una fotografia
que vaig veure
una vegada
en un lloc determinat,
amb tot han sortit
una sèrie de fotografies
com tu has dit
de l'Arturo Tomàs,
no?
Que a aquest,
doncs també li agrada
la fotografia,
vull dir que
són gent
i que coneix Tarragona
molt bé,
també,
eh?
I algunes coses,
doncs,
que potser com a historiador
jo tindria que dir
que hi haurem de posar
una miqueta de fil
perquè ell,
si el deixes anar sol,
de la seva imaginació
vola més que res.
Però vaja,
és una bellíssima persona.
Realment estem davant
d'una obra única,
una publicació
que no s'ha fet mai
a Tarragona?
Jo diria...
D'aquest volum no.
D'aquest volum no.
D'aquestes dimensions no.
D'aquestes dimensions no.
El que passa és que
l'altre hi vaig veure
una obra editada
per Caixa Tarragona
que anava un mica
al rastre d'això,
és a dir,
que potser era una quarta
o una cinquena part
però penso que és una bona obra.
Aquesta que passa
és bastant més profunda
i intervé molta gent.
La forma de recerca
està molt planificada
i llavors, clar,
la diversitat
i la facilitat
de poder accedir
a arxius
doncs potser és superior
i els mitjans
també diria
que són bastant superiors
de llarg.
Clar, és que ha canviat
molt l'època també, no?
A més, aquesta obra
que tenim, per exemple,
l'exemple de Girona
és d'una qualitat, en fi...
Doncs tots són iguals.
Tots són iguals.
És una col·lecció
que s'anomena
l'Avans
i que és una recorregota
per diferents ciutats
de Catalunya.
Dues coses molt concretes
per acabar, Albert.
Si algú necessita
o vol parlar amb vosaltres,
vol contactar amb vosaltres,
pensa que té
el calaix
amagat en un armari,
fotografies
de la família,
de l'avi...
Doncs bé,
contactem-te el de Fontanet,
el Jaume Baneizes
o jo mateix.
Molt bé.
I el termini,
quan creieu que això estarà a punt
o quan us han demanat
que aquest llibre sigui a punt?
Estem treballant
perquè al gener
comencin a sortir
els primers fascicles
i llavors
hi haurà un moment
en què s'estarà treballant
i editant a la vegada
perquè,
aunque sortien per fascicles,
diguéssim,
tenim aquest marge de treball.
Per tant,
no hi ha un...
tret dels capítols primers
que són els que abans sortiran,
doncs no hi ha
una pressa immediata,
però clar,
això s'ha de tenir en compte
que s'ha de treballant
i s'ha de deixar sempre
en temps suficient
perquè no ens enganxi el toro.
Perfecte,
doncs anirem seguint aquest tema
perquè realment
és molt interessant,
és una obra,
insistim,
promoguda
per l'editorial F2,
el Josep Maria Sapater-Bos
i l'Albert Saludes
i estan al darrere
també el Jaume Fontanet
i el Jaume Banejas.
Digues,
Josep Maria.
Com veus,
ni ell ni jo
t'han parlat
d'altres aspectes comercials
que desconeixem absolutament.
Jo no sé com
la gent pot tenir accés
a aquest llibre.
Ja ho preguntarem,
no?
Bueno,
suposo que...
O quan a partir del gener...
El fet de comprar
un fascicle setmanal,
suposo que això serà...
Però vols dir
que apareixeran els quioscos
o s'ha de fer l'encàrrec?
No ho sé,
a través d'aquí...
No ho sabem.
Treballem
per Tarragona
perquè el tema és...
Ens va engrescar molt.
Sí,
és encantador,
vull dir,
porta...
Doncs aquests aspectes
ja els sé.
Però els preguntarem
a l'editorial
i quan arribi el moment,
perquè realment
l'obra és sensacional.
Si ho veuen
els oients ara
quedarien esma perduts
i bocabadats
davant d'aquesta obra
que tenim
que és un exemple
similar al que hi haurà
amb Tarragona.
Josep Maria Sabater,
Albert Saludes,
moltes gràcies,
felicitats per la feina,
que vagi molt bé
i a treballar.
Gràcies.
Fins la propera,
bon dia.
Fins la propera,
bon dia.
Fins la propera,
bon dia.