Estem parlant del parc subaquàtic,
d'una espècie animal que hi viu semblant al corall,
molt diferent, però, d'aquest corall,
que és molt difícil de trobar a poca profunditat
i que, de fet, ara estudia el CSIC.
El Consell Superior d'Investigacions Científiques
ja ha enviat mostres d'aquest animal a l'Universitat de Sevilla
i també un laboratori de Utah als Estats Units
per estudiar-ne el seu ADN.
L'objectiu és determinar si es tracta d'un animal endèmic
de la Costa Dorada o, fins i tot, d'una nova subespècie.
Aquest extraordinari animal, anomenat Gorgònia Blanca,
es troba en molt poques zones al litoral de l'estat
i, generalment, es troba a partir dels 40 metres de profunditat.
Localitzar-ne al parc subaquàtic a només 5 metres de fundària
obre noves vies d'investigació científica,
ho explica l'oceanògrafa del parc Carmen González.
És molt important, perquè són uns animals que són de les cadenes bàsiques
tròficas del mar. O sea, gràcies a ells, pues, estan els pòlipos,
van les espècies, tant els sèciles com els peces que van a comer
i les espècies que s'assenten en ells,
i són d'una riqueza en quant a exportació d'oxigència,
a agratació de CO2, és molt important.
I en el Cap de Creus les han encontrado a 40 metres,
però i una colònia molt bona, amb una colònia tan grande
com la del Parc Subaquàtic, a entre 5 i 15 metres de profunditat,
no la hi ha. En tot el Mediterrani, además,
en la cuenca mediterrània española.
És una cosa excepcional.
Vos estareu preguntant com són exactament aquests animals.
estem convençuts que segur que alguna vegada n'heu vist alguna,
almenys en reportatges.
Quina diferència hi ha, però, entre aquesta gorgònia blanca i els coralls?
Se ve muchas veces en los documentales,
los típicos arbolitos blancos o rosas que encuentras en el fondo,
que la gente no sabe muy bien si son corales, si no son colares.
Si son blancos, no son corales, normalmente.
Son la especie que hay aquí.
Es lo que es la gorgònia.
Muchas veces se encuentran en restaurantes,
en tiendas de souvenirs, en las islas, pegados a una piedra.
Pagan una barbaridad los turistas por ellos, pues son estos.
En aquest espai protegit del nostre litoral, de l'escollera,
hi viu una gran biodiversitat.
També hi ha altres espècies difícils de trobar,
com ara les ofiures, que són originàries del nord d'Àfrica.
Són molt semblants a les estrelles del mar,
però no són estrelles de mar.
No és una estrella propiamente dicha, és de la familia de los equinodermos.
És una ophiura, és de altra rama, se llaman ophiura,
i és de l'astrospartus mediterraneus.
És una especie que se da en el Mar Rojo i en el nord d'Argelia,
molt fàcilment, a partir de 50 metres.
En Italia també se ha visto alguna veg,
però que este a 20 metres
i d'una forma ja constante
des de hace dos meses,
hem trobat dos ejemplares,
també és molt raro.
Normalment són de aguas molt més profundes,
entre 50 i 200, 300 metres de profunditat,
inclús.
Us estareu preguntant
a què té el Parc Subacuàtic de Tarragona
per afavorir la proliferació
d'aquests extraordinàries espècies.
Ens ho explica l'oceanògrafa del Parc,
Carmen González.
Pues supongo que tiene unas condiciones,
el Parque Subacuático ahora mismo,
excepcionales para la vida.
Tiene un índice de biodiversidades ya,
no un mayor de 5,
que quiere decir que el ecosistema es perfecto.
Entonces esto quiere decir
que el ecosistema mediterráneo puro
se ha desarrollado completamente
en el Parque Subacuático
y de hecho estamos teniendo exportación
de distintas especies animales
a los dos lados del parque,
se está repoblando la escollera
con unas condiciones unidas.
Y supongo que por esto
llega un animal que nadie sabe muy bien cómo,
se encuentra en unas condiciones
donde se pueden desarrollar,
pueden reproducirse
y pueden estar en unas condiciones
de alimentación y reproducción
para ellos óptima si se quedan aquí.
Como os decía,
el Consejo Superior de Investigaciones Científicas
ya ha enviado mostras
a la Universidad de Sevilla
y también a un laboratorio de Utah
als Estats Units
para estudiar
la ADN de la gorgonia blanca.
La oceanógrafa nos explica
qué esperan
de estos estudios de la ADN.
Se están haciendo
en dos universidades distintas.
Se han enviado
los análisis,
unas muestras que se han tomado
para hacer análisis de ADN,
tanto en Estados Unidos
como en la Universidad de Sevilla
aquí en España
a través del CSIC
para saber si es un espeje
endémica de la Costa Dorada,
o sea, si ha sufrido alguna mutación
o alguna variación
o si es una población
que ha podido llegar
en el casco a algún barco
o algún polipor por corriente
y se ha fijado aquí simplemente
o si realmente tiene algún tipo
de variación
que implica
que sea una especie
casi nueva.
No cal dir que això
a nivell científic
seria tot un revulsiu,
seria molt important
i ho seria per la Costa Dorada
però també per Tarragona,
naturalment també
pel parc supacuàtic.
A nivell científico,
pues a nivell científico
quiere decir
que la biodiversitat
de la Costa Dorada
en contra de lo que se cree
no està ni mermada
ni mutilada,
sino que hi ha una reserva
fundamental
para la exportació
de biomasa
i de la vida marina
que fa que estàs siendo possibles
i que tota la zona
que són lodos,
sedimentos,
que estàs muertes
con una petroquímica
molt fuerte delante
ha conseguido regenerar vida
i queda una esperanza buena.
Des que es va obrir
el parc supacuàtic
ara fa 15 anys
ja s'hi han enfonsat
14 embarcacions.
Això també ha favorit
la regeneració
de la fauna
i flora marina.
També està fonamental
a regular
les immersions
que organitza
la Societat d'Exploracions Submarines,
unes immersions
que s'han justificat
durant aquests anys
per no interferir
en aquest excepcional
ecosistema marí.
I si us voleu acostar
a aquest impressionant
món supacuàtic,
el CES
organitza
bateixos de submarinisme,
fins i tot
descents
per invidents.
Si voleu baixar-hi,
però,
aquest submón
i desapareixen
el nostre,
abans, però,
haureu d'aprendre
a mirar els peixos
amb uns altres ulls,
com explica
el president del CES,
Joan Bonfín.
Estem acostumats
a veure els peixos
d'una manera diferent.
Tots sabem
que és un element
de consum
de primer ordre
i una activitat
econòmica
molt important,
però ningú
veu el peix
com podries veure
qualsevol altre animal
de sang calenta,
un gos,
un gat,
amb el que...
Tu pots compartir moments
i en canvi
amb els peixos
això sí es dona.
O sigui,
nosaltres precisament
anem a l'aigua
i anem a veure
els nostres amics.
Jo vaig a veure
els pocs
i no per menjar-me'ls,
sinó simplement
per acariciar-los
o que m'acaricin
ells a mi.
Vaig a veure
les morenes
i no vaig
per fotre-les
i garbotada,
sinó simplement
vaig a veure-les
i elles venen a veure
perquè els faci
la fotografia,
venen a fer
el seu posat especial,
els meros
fan tres quarts
de lo mateix,
no?
Bé,
els meros
ja et venen a visitar
i estan per allí
rondant,
t'estan perseguint
i a vegades
es diuen
vés, vés, vés, amb un altre, no?
Perquè, clar,
són animals molt curiosos,
el peix
el que té precisament
el mou
és la curiositat que té
i és molt important
poder també compartir
aquestes cosetes
i després
el que dèiem abans, no?
Si tens també
l'oportunitat
d'anar fent una sèrie d'estudis
i vas veient coses
que tu saps
que no podràs veure
al llarg de tota la costa espanyola
i que si ho pots veure
has de fer
doncs
un trasllat de mil quilòmetres
amb avions
i en canvi
ho tens allí
i ho estàs visitant,
ho estàs veient,
ho estàs comprovant,
doncs que allí
el que està fent
el que s'està fent
la gestió que s'està fent
doncs està tenint uns resultats
i els resultats
científicament
també són importants
clar, això són coses
que no, carai
tot omple molt, eh?
Doncs si us voleu omplir
amb aquestes sensacions
i desenvolupar
aquesta sensibilitat
la vostra cita
és al Parc Supaquàtic
al Passeig de l'Escullera
un lloc on el futur
encara és possible
i en el futur també
de la nostra biodiversitat
encara té molta vida per davant.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.