Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bic!
Apresda!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fas de Fructuós, no? Sí, 20 anys i mig.
Ja em portem.
Estàs com el primer dia, pràcticament.
Tu també, Pere,
no siguis envejós, per favor. No, però jo no fa 20 anys
i mig. No, t'ho fa menys. Jo fa bastant menys.
Perquè quant fa que tu fas
de director artístic? Quant fa?
10 o 12 anys, no? Ja?
Bueno, en la meitat, en la meitat.
El Pere Navarro, jo no sé si la gent
coneixia la teva faceta i aquesta participació
en la passada de Sant Fructuós, perquè et relacionen
més amb el tema del que és la representació
teatral popular,
que és com es pot també definir
aquesta representació de Sant Fructuós,
Vall de Dódemes i Vells, què res té a veure?
Bueno, si vinguessin a missa
a dos quarts de 12 cada diumenge
a l'Ermit a la Mare del Camí de Cambrils
o a les 11 a les Carmelites Descalces de Tarragona,
no se sorprendrien.
Home, però no cal tenir una vinculació de creença
ni religiosa. No, efectivament,
però hi és. I fins i tot per assistir
com a espectadors o com a espectadores
a la representació de la passió de Sant Fructuós,
perquè jo diria, modestament,
que ja s'ha incorporat en la tradició de la cultura
popular d'aquesta ciutat. O això és molt gros?
Home, és el que es pretén, no?
Ara, abans d'entrar, el Jesús
em deia que...
Per avui, quantes entrares hi ha?
Avui es preveu una assistència al voltant
de les 800 persones.
800 persones?
Doncs esclar, 800 persones amb una representació,
doncs potser sí que hi ha...
A la poca difusió que hem tingut,
respecte al públic, no?, de la dificultat econòmica
que hem tingut fins a l'últim moment de poder-la fer.
S'havia anunciat que no es feia.
Exactament, s'havia anunciat,
i llavors aquesta difusió que volem fer
a nivell de Catalunya,
doncs no havia prosperat,
hem enviat informació,
però clar, no s'ha pogut organitzar.
I a hores d'ara calculem aproximadament
que entre 2.000 i 2.100 persones
veuran la representació d'aquest any.
És una representació d'una gran vàlua,
el que és la representació en ella mateixa,
però també els antecedents,
el fet que un col·lectiu d'una ciutat
s'interessi per la història local
i no recuperi, sinó que reconstrueixi
de zero pràcticament
tota la història d'un referent
aquí importantíssim a Tarragona,
això s'ha de posar en valor
més enllà de la representació que ara en parlarem.
Bé, de zero, de zero tampoc, eh?
Home, d'unes actes martirials que hi eren,
però escolta, amb unes actes martirials
les pots arxivar, posar-les en un prestatge
ben protegidetes dels efectes externs
i no passa res.
Sí, però potser calia treure-li la pols
amb aquestes actes
i bé, això és el que va fer l'Andreu Muñoz
que va ser el que va fer la reconstrucció
a partir d'aquelles actes
de l'obra teatral.
Ell va vestir la història
amb els personatges que sortien reflectits a les actes
doncs va fer un muntatge
mantenint aquells trossos de les actes
que reprodueixen paraules textuals
que l'autor de les actes allí havia escrit.
Per tant, això diríem que no es parteix de zero
i que potser quan anem a Roma
a visitar el Vaticà
ui, la tomba de Sant Pere
la gent que va a Jerusalem
doncs clar, la de Nostre Senyor
però és que a l'amfiteatre de Tarragona
també va passar una cosa semblant
l'any 259, un 21 de gener.
Què va passar exactament?
Doncs que el bisbe Fructuós
i els seus diaques augurí eulogi
van ser cremats vius
per no voler adorar les imatges de l'emperador.
Ens podem fer una dira
dins del nostre imaginari
com era el bisbe
i com eren els seus diaques?
És el Jesús.
Aquesta construïa un personatge.
Sí, sí, una persona
al servei dels cristians
i al servei de la ciutat.
És a dir, un bon ciutadà
una bona persona
que més enllà de les creences
donava la mà a tothom
i estava al costat de la gent necessitada
i tenia credibilitat
dintre el que era la ciutadània
pagana i cristiana.
Una persona admirada per tothom
per la seva senzillesa
i per la seva resposta.
Una persona més convençuda
plenament de la seva fe en Jesucrist
i que va optar, ell i els seus diaques,
per donar la vida.
És a dir, que una persona,
una imatge de persona
de, bueno, cristia autèntica,
íntegra totalment, no?
Doncs un perfil
que perfectament es pot traslladar
als nostres dies, a l'activitat, no?
Home, hi ha persones que són missioneres
i hi ha persones que juguen la pell
per als demés.
I jo penso que ells són un referent bo
per dir que hi ha persones
que per creença, per humanitat,
estan disposades a donar la vida per tothom.
I hi ha persones avui en dia
que també ho fan.
I per nosaltres també és un estímul
com a cristians
veure que moltes vegades
ens queixen de moltes coses
i ells que van donar la vida
perquè realment per la seva creença
però també per el servei dels germans
i la gent necessitada.
I per mi, bueno,
per tota la representació
és un estímul
i és un punt de referència important.
Trobo molt interessant
el que dius, Jesús,
perquè de fet no estem parlant
d'una peça de museu
que la traiem cada dos anys
i la representem
amb un espectacle
que plàsticament, estèticament
és molt bonic,
que està molt treballat,
ara en parlarem,
sinó que estàs parlant
d'una cita
que es dona cada dos anys
per transmetre valors també.
Exactament, sí.
L'espectador que els vol rebre
els rep.
i els que no, no,
no passa res.
Això ho hem comentat moltes vegades
a nivell d'assajos.
Jo sempre he dit
a les actrius i als actors
que aquesta obra de teatre
és una obra de teatre
per a crients
i per a no crients.
És la reconstrucció històrica
d'uns fets
que es van esdevenir
en aquesta ciutat
fa 1.751 anys.
Sí, perquè l'any passat
va ser
els 150,
doncs
el 51.
La persona que creu
doncs
hi ha un transcendent
al darrere,
no?
I pel qui creu
allò es converteix
en una pregària.
La gent de fe
va a veure
una obra de teatre
però alhora
està fent pregària.
És un plus que té.
A més,
es fa en un escenari natural.
Això és un privilegi
que no pot dir tothom.
És a dir,
esteu trepitjant
al mateix terra
que trepitjava
el bisbe.
Sí.
Exactament el mateix.
Segurament
que el tros de terra
on se fa el martiri
deurien passar pel damunt.
Hi ha la basílica
damunt del lloc
on realment
es va produir
la cremació.
Quants actors,
actrius,
músics...
És extraordinari
el moviment
de persones
que hi ha.
Això ho vaig preparar
ahir o abans d'ahir.
Mira,
de personatges
entre
gent que parla
i no parla,
soldats,
el cor de noies...
Doncs n'hi ha 74.
Del cor
de la catedral
n'hi ha 95.
De l'orquestra
34.
De l'organització
41.
De personal tècnic
8 persones.
I de direcció
7.
Això suma un total
de
259.
Un espectacle
la coral.
259,
que és l'any
del martini.
Que és realitat.
És realitat, eh?
Això no t'has adonat ara?
Ara me n'adono.
Te n'adones ara d'això?
Ja veus, eh?
Això és un bon pressagi.
Això és el que surt
al programa, eh?
Sí, sí, 259.
Bueno, no sé
si és un bon pressagi
o no, però és.
Home,
ja hi ha un aspecte,
ja si entrem
en la part artística,
jo recordo
que companys
o companyes vostres
de l'associació
alguna vegada
ho han comentat aquí,
però val la pena,
no?,
que la gent
ho sàpiga
un muntatge
d'aquestes característiques
que té un tractament
absolutament professional.
Per exemple,
si parlem del vestuari,
estem parlant d'un vestuari
que es va renovar
fa un quant temps
i no es va renovar
de qualsevol manera.
També tenim un vestuari
que, bueno,
per exemple,
la part dels soldats
la va patrocinar
la Diputació de Tarragona,
costava uns 15.000 euros
i és autènticament
com vestien els soldats.
Tenim una imatge
dels soldats romans
d'una manera determinada
a les pel·lícules de Hollywood
i veiem que no...
No tant pel·lícules de Hollywood,
els armats de Tarragona.
i veiem que tenien
el seu tratge d'hivern,
que tenien el seu tratge d'estiu
i que vestien com surten allà.
La gent impressiona,
el que veia diu
això, els romans,
és que vestien així
i els beneficiaris del governador
vestien així.
És a dir,
que és una meravella
és obrir la finestra
de la romanitat
i entrar allà
al segle III
com autènticament es feia.
I aquest any
tenim també
una novetat
per la gent
que ha vist la passió
és que hem reproduït
una llitera romana
que, bueno,
la cronològicament
pot estar entre
el segle I
o segle IV
però portava
són esclaus
gent que representa
que s'ha de fer
són esclaus
els tracteu bé
no els tracteu com a esclaus
però el bé
és que el títol pesa una mica
i pobres
han de fer molta força
allà no hi ha ficció
és real
és que els altres anys
sortia
una viga amb un cavall
però ara fa dos anys
un dels cavalls
que sortia
pobret
va tindre un accident
baixant
és que és molt complicat
baixant el cavall
i van dir
doncs no pot ser
perquè allò
en lloc de ser
el martiri
de Sant Fructuós
va ser quasi
el martiri
d'un cavall
pobret
que va patir molt
i vam dir
doncs ja no surten cavalls
home
tota aquesta
digna fidelitat
representada a l'època
un dels grans avantatges
és que es fa
en el si d'una associació
com és l'associació
de Sant Fructuós
que es dedica
també a la reconstrucció
històrica
que darrere
doncs hi ha
tota una activitat
molt més àmplia
i d'aquí
que enguany
esteu fent la ruta
dels primers cristians
de Tàrraco
en paral·lel
les representacions
una mica
per aquesta difusió
que vagi més enllà
de Tarragona
no Jesús?
Exactament
aquí és que la persona
que vingui a Tarragona
pot fer un seguir
els passos
dels primers cristians
des de la
basílica paleocristiana
passant per
Centselles
passant per la catedral
i passant
per l'amfiteatre
roma de Tarragona
és a dir
que és tota una
integritat
que realment
dona peu
a que la persona
tan creient com no
pugui fer
un redescobri
el que tenim aquí
de patrimoni
cristià
i romà
a Tarragona
expliquem una mica
del fil argumental
del que és la representació
quatre pistes
qui vulguis saber
més que hi vagi
bueno
jo penso que la gent
que ve
ja repetidora
no
pot ser que hi hagi
algun o altre
i no vull mirar ningú
que han acabat
de 20 anys
encara no hagi vingut
cap vegada
jo ho confesso
si no me l'amago
no no
que vindré aquesta nit
a més ja ho sabeu que sí
però
i pots dir que no tinc vergonya
i ho assumeixo
el fil argumental
ja el sap tothom
és un judici
clar
però heu parlat d'orquestra
d'acord
jo és que m'imagino
un espectacle
d'aquells
no sé
que et posen
els pèls de punta
bé
si vas predisposada
perquè se t'hi posin
segurament que sí
que se t'hi posaran
i encara que no hi vagis
predisposada
també se t'hi posen
no res
l'obra
comença
amb una
entrada musical
amb una obertura
és el que hem sentit ara
enregistrada
sí
i l'acció
comença
amb dos beneficiaris
dos soldats romans
que mantenen
una conversa
sobre la situació
històrica
d'aquell moment
que
les
hordes
germàniques
estan
a la vora
de la frontera
de l'imperi
i Roma té por
que hi hagi
una invasió
cosa que passarà
i
bé
parlen d'això
i això es lliga
amb el fet
que des de Roma
s'està
lluitant
perquè
els caps
de les comunitats
cristianes
doncs
no
arrosseguin
tant de personal
perquè si no
la religió
de l'Estat
se'n va a fer punyetes
i aleshores
això
és una desestabilització
des del punt de vista
de l'Estat
després
hi ha una escena
on apareixen
dues dones
doncs
són dues mares
de família
que expressen
la seva preocupació
d'aquesta situació
en la qual
el moment històric
està vivint
després hi ha una
Eucaristia
on hi assisteix
la comunitat
seguidament
quan s'acaba
l'Eucaristia
el bisbe
i els seus dos diàques
se'n van
cap al seu
escriptori
a fer les tasques
burocràtiques
que convingui
en aquell moment
és quan
entren de veritat
les actes
els beneficiaris
els van a buscar
se senten passes
diuen
el moment
hi ha arribat
veniu
que el governador
us reclama
permeteu-me
que em calci
calça't si vol
li diuen
són enduts
cap a la presó
a la presó
entra un personatge nou
que és Rogacià
un personatge
que és esclau
és un esclau
li demana fructú
que el bategi
no estem descobrint
res
la història
ja és coneguda
el que s'ha de
és veure la representació
és batejat
el prenen
jutgen
el bisbe
i els diàques
el bisbe
i els diàques
són cremats
són portats
a l'arena
per ser cremats
i
l'obra
s'acaba
des de fa
dues representacions
o ja en fa tres
tres
tres
amb enguany
tres
que
bé perquè
clar la història s'acaba
que són cremats
i ja està
bé
acabat les actes
parlen d'unes
aparicions
miraculoses
que doncs
això ja és
més legendari
però
vam pensar que
des del punt de vista
cristià
els cristians
pensem
que la vida
no s'acaba
amb la mort
a la terra
sinó que després
hi ha una altra dimensió
i això també ho hem volgut
plastificar
en
la representació
abans
havíem
muntat
darrere de la
basílica
una grua
que pujava
el bisbe
i els dos
diàques
i tardava molt
com si fos una ascensió
al cel
sí
sí
algun ascensor
però quedava superlluny
a més
en vez de cintura
per avall
els personatges
no es veien
un any
els vam doblar
perquè esclar
tardaven molt
d'anar de l'arena
cap allà al darrere
corrents
com no podien
és no paga la pena
això
no paga la pena
que no pugin al cel
tan aviat
bueno
i ara no veiem
si pugin al cel o no
sinó que són
revestits
amb unes tòniques
blanques
amb unes albes
blanques
jo em penso
que plàsticament
queda molt més reaixit
i molt més creïble
que no pas
aquella pujada
amb aquella grua
que allò
era un quiro
i no pudo
ja tu deies
Pere que cada any
es representa el mateix
el mateix sentit
però també
mica en mica
aneu fent petites modificacions
parlàvem de la llitera
parlàvem d'aquesta grua
del vestuari
es van fent alguns canvis
aquest any
per exemple
tenim com a novetat
la reconstrucció
íntegra
de com
es feia un bateig
al segle III
era una modificació
que teníem
que s'ha estat estudiant
per fer aquesta reconstrucció
del patrimoni cristià
però també
d'època romana
i la gent que vingui
trobarà en el bateig
com una reconstrucció
que no s'ha vist mai
és el primer any
que ho fem
de totes maneres
per tu cada any
cada representació
és nova
per mi cada any
és nova
i la gent que no s'ho cregui
penso que qualsevol
que es posa dintre d'un paper
l'evolució de la teva vida
en cada moment
és diferent
i a veure
en 100 caixes
d'una manera determinada
cada any el paper
és el mateix paper
però els sentiments
interns de meus
potser és una tonteria
el que dic
però són diferents
home
totaria res
jo és que
un pensava
ja com te sap ser el paper
fa 20 anys
te van canviant coses
vas dient
però és que allà
perquè tu no ets el mateix
jo no soc el mateix
és el que t'anava a dir
pots recordar
jo sé que s'ha de fer
un exercici de memòria
pots recordar
com vas afrontar
com vas viure
com vas sentir el personatge
fa 20 anys
i com el vas sentir
en la darrera representació
és completament diferent
és completament diferent
i els sentiments que poses
l'expressivitat
hi ha paraules
que redescobreixes dintre
cada any vas redescobrint
aspectes determinats
de l'obra
que els integres
i els vius d'una altra manera
que altres anys
igual
quan eres més jove
recitaves d'elles
i te fies un altre pensament
i ara ho veus
des d'una altra dimensió
ja us dic
que cada dos anys
que la fem
és globalment el mateix
però realment
integrat dintre de la persona
és diferent
el pas del temps
t'ha fet madurar tu
com a persona
com a qualsevol ésser humà
i el personatge
sí, és com una persona
que està treballant
en una obra d'art
i va fent petits retocs
i depèn del moment
d'inspiració
en el moment que es troba
doncs afegeix alguna cosa
jo penso que això
és una cosa important
el poder afegir coses personals
dintre del paper
i anar-ho a descobrir
i el Pedro sap
que cada any
quan treballem
no el meu paper
molts papers
es van retocant
ja fem el mateix
ja ho tenim
no, no, és que cada any
anem retocant
anem d'una personalitat
i aspectes més
no aprofundint
més vivencials
bé, ara li vull fer una pregunta
jo al Jesús
Jesús, tu consideres
que el teu personatge
t'ha modificat
com a persona?
a mi m'ha influït
sí
m'ha influït
positivament
de donar més valor
a la vida
i també tenir referència
realment
que hi ha persones
que no es poden queixar
del que vivim
que hem de viure el dia a dia
i que el pas a la vida
es fa en un moment determinat
algú tindrà la vida
més llarga, més curta
però que hem de deixar
una empenta positiva
respecte a tothom
i jo penso que persones
com Fructuós
o persones que donen un exemple
avui en dia
que surten als diaris
o que no surten als diaris
ens han de fer un mirament
de dir
escolta, no, ens queixem
vivim la vida
en els que tenim al voltant
intentem estar al servei
i anar-te tranquil
cada dia
en la consciència
de dir
bon, realment
avui he estimat
i avui m'he sentit estimat
encara que no te sentis
però bueno
que he donat un pas
i penso persones com ells
que van tenir l'oportunitat
de fer-ho
són un punt de referència
a mi
sí que m'ha influït
i més aquests dies
que bueno
és una vivència interna
que et crea interrogants
no sé
jo de
vinga
surts
no
és que
jo porto
quan ja s'apropa el moment
és com
aquell que s'està preparant
per
no sé com
si es prepara tant
que es deixa la barba
si és veritat
jo abans ho comentava
el Jesús
és un dels veterans
de l'aventura de la vida
que normalment
és aquesta hora
que la fem durant el curs
i és un veteran
de l'aventura de la vida
i jo recordo
en alguna ocasió
allò
per aquestes dates
doncs la barba
barba sí, barba no
en funció de si hi havia
representació de Sant Fructuós
representació
pel que esteu escoltant
i els que hi heu anat
alguna vegada
ens adonem
que és alguna cosa més
que una representació teatral
el que dèiem al començament
dins del tema
anecdòtic
jo el que sí recordo
tot i que Pere
confesso
no i ha anat
fins avui que ho faré
el que sí
recordo
és que s'havia parlat
sobretot al començament
l'anècdota del foc
cridava molt
el tema
del foc
l'atenció
perquè la gent deia
home
però com podem utilitzar
foc real
doncs sí
és foc real
però diguem
que és una cosa
molt estudiada
ja
no posem
la pell del Jesús
en perill
no?
Bueno alguna vegada
sí que sí que hi ha
posat en perill
bueno la del Jesús
i la del Jesús
acompanyant
i els pobres diàques
que ningú en parla
però també pateixen
depenent molt del vent
depenent molt del vent
és a dir
que si el vent
bufa
cap a nosaltres
les flames
se'ns arriben a tocar
i llavors
ens hem de retirar més
i un any
vaig tenir que acabar
a urgències
perquè una cremada
en el braç
el que parla
que va ser
una cremada
d'aquelles que
en un moment determinat
revestia d'importància
però que realment
va desaparèixer totalment
un miracle
un miracle de fructuós
no ho dubtis
però bueno
és això
si el vent
està el dia tranquil
però depèn com bufa
realment
ho passes malament
100% això
però a vegades
no és tant el foc
com el fum
perquè a vegades
fa una fumarrina allò
que algun dia o altre
us ho asfixiarà
us haurem de posar
aquelles caretes
però normalment
sempre que ho hem fet
hem sortit
tant de venir
que no ha hagut cap problema
està estudiat
i a més tenim
abans de cremar-lo sortir
i a mi en retirar-li
i a mi llançaríem al terra
però que realment
sí que és un ingredient
que està allà
i és el que comentàvem
abans en el Pere Navarro
l'altre dia
tots els ingredients
són favorables
per fer la representació
però és teatre
i el teatre és una màgia
i més quan jugues
amb 259 persones
una música en directe
un escenari
tot un component
inclús atmosfèric
estem a la intempèrie
és a dir
que tot això
fa que la representació
que es fa cada any
és única i irrepetible
no hi ha més
és única i difícilment
exportable
no?
dona no
ens havíem plantejant
d'anar a Mèrida
a Mèrida
també ho vam dir
que aniríem també
a Orleans
potser una vegada
vam dir
Roma s'ha parlat
però com a terra
home jo t'ho dic
perquè és l'escenari natural
està clar
l'anfiteatre no l'emportareu
és exportable
és exportable
sí
són molta gent
eh
Pere
són molta gent
feu en castellà
dius
mira
però en francès
jo en italià
quina gràcia
ens estem plantejant
el fet
l'obra
té un atac d'entusiasme
aneu amb compte
és que és molta gent
i poder coincidir
i és gent
que té la seva feina
i la seva vida
i això implicaria
clar
penso
259 persones
que puguin
trobar temps lliure
de la feina
que puguin
desplaçar-se
i caríssim
259 persones
sense cobrar
ni honrar
a ningú
efectivament
mai
sempre ha estat
una tasca voluntària
i a més
feta amb moltes ganes
és quan surten bé
les coses
no hi ha baralles
aquest cobra més
que jo
aquest surt més
a la foto
que jo
no
tothom treballa
per un projecte comú
i passant-lo malament
cada dos anys
ho estem passant malament
perquè no sabem
fins on
s'arribaran els diners
per poder-ho fer
aquest any
semblava que no es faria
és que es va anunciar
jo recordo
amb la roda de premsa
es va anunciar
que no es feia
i sorprenentment
de manera molt grata
doncs es va dir que sí
que finalment
l'alcalde de Tarragona
ens truca
i diu
això hem de tirar endavant
treure'm
on siguin
i ho farem
hi ha una part
que no es pot assumir
que és la que
assumim nosaltres
a les entrades
i a l'assistència
podrem cobrir
el 100%
però nosaltres
sempre hem dit
que volem
nosaltres estem al servei
del patrimoni
romà i cristià
de Tarragona
a veure si es pot cobrir
que això quedi
com un patrimoni
perpétuo
però que realment
fa perilla
la representació
perilla
cada dos anys
perilla
si d'una representació
a l'altra
heu de tenir aquest neguit
sempre
perquè això no s'improvisi
15 dies abans
necessites un temps
jo perquè com que
aquestes qüestions monetàries
no hi estic posant
tu ets un artista
no no
tampoc
és broma
però la gent que hi està
i que ha d'anar a veure
el polític de torn
pateixen molt
és normal
en el vostre trípti
que llegeixo
que a l'amfiteatre
la seva capacitat
era d'uns 14.000 espectadors
l'any 259
deia en Jesús
que ja són
com unes 800 persones
les que està prevista
que existeixin
a la representació
quina és la capacitat actual
quants espectadors
podeu assumir
nosaltres assumim
per protocol i per seguretat
assumim aproximadament
al voltant de 800
que poden ser 850
però intentem
per protocol i per seguretat
es podria posar més llen
perquè no podrien garantir
tant
el nivell
que la percepció
de les persones
fos tan clara
i llavors
preferim
que sigui de alta qualitat
i per això
fent més dies
i representem
nosaltres
tenim estimat
en els 800
és a dir
que avui fem un ple
doncs demà
encara hi ha oportunitat
d'anar
exactament
les entrades
on les adquirim?
nosaltres tenim
a Cervi Caixa
i també al Teatre Metropol
i llavors
ens hem posat
els menors
de 100 anys
és gratuït
les persones
fins als 15 anys
paguen 100 euros
i els adults
paguen 10 euros
que són serveis
per cobrir
els 10.000 euros
que ens falten
per la subvenció total
les dues últimes representacions
d'aquesta temporada
avui i demà
avui ja deia el Jesús Esple
el que sí és segur
és que els espectadors
que ompliran avui
l'anfiteatre
res tindran a veure
aquells espectadors
que anaven a veure
com martiritzaven
Sant Fructuós
bé això
no ho sabem
això
quanta gent
n'hi havia mirant-ho
que n'hi havia
segur
perquè si no
no hauríem pogut
escriure
les actes
però
no sabem
si realment
allò s'omplia
com aquelles pel·lícules
que vèiem
quan érem petits
per Setmana Santa
tot el circ romà
ple d'espectadors
veient com cremaven
o es menjaven
les feres
la gent
els cristians
això
no està ben segur
són les 12
i ens arriben les notícies
l'Àngelus
l'Àngelus
l'hora de l'Àngelus
és veritat
Pere Jesús
moltíssimes gràcies
a tu
encantats d'acompanyar-vos
deo-deo-deo