Pràcticament un quart de dotze del migdia, aquí seguim amb tots vosaltres en directe des de la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Podria dir que és una casualitat, però, en fi, coincideix en el temps.
Ahir al vespre, i aquest matí us en parlàvem, a l'informatiu, ja s'han conegut les notes d'accés a la universitat dels alumnes que s'han examinat de la coneguda selectivitat aquí a Tarragona.
I els alumnes a Tarragona han aprovat la selectivitat un 94%.
La nota mitjana obtinguda ha estat del 6,24.
Aquestes dades després són molt significatives quan aquests alumnes, bona part d'ells, s'integren ja en el món universitari.
Dic que no és una casualitat, però jo diria que sí que és una feliç coincidència, perquè avui volem parlar què passa després de la universitat,
quin és el nivell i el grau d'inserció laboral que tenen aquests universitaris de la Universitat Rovira i Virgili.
La veritat és que no cal parlar per parlar, sinó que tenim dades objectives a partir d'un treball, d'un estudi molt exhaustiu que ha realitzat l'Observatori de l'Ocupació de la Universitat Rovira i Virgili.
Avui ens acompanya aquí al matí de Tarragona Ràdio el seu director, Ferran Manyer. Molt bon dia, Ferran.
Bon dia.
Gràcies per venir. L'Observatori de l'Ocupació és un organisme relativament recent, no?
Bé, de fet, es va oficialment aprovar, es venia portant un cert temps treballant-hi, però oficialment es va aprovar en el Consell de Govern del juliol de l'any passat.
L'objectiu està una miqueta més enmarcat amb una preocupació que es té des de la universitat, que és com millorar el procés d'inserció dels nostres titulars, dels nostres graduats, en el mercat de treball.
I en aquest sentit, l'universitat ja té en marxa des de fa bastants anys alguns programes, com la Borsa de Treball, les fires que es fan on s'intenta posar en contacte empreses i estudiants.
Però hi havia una certa preocupació en el sentit de dir, bé, si hem d'aconsellar, si hem d'intentar millorar aquest, intentar ajudar els nostres estudiants en aquest procés de sortir de la universitat i entrar al mercat de treball,
caldria saber ben bé què és, doncs, què necessiten les empreses, com el mercat de treball s'està ajustant, potser en uns perfils en què hi ha més necessitats i en canvi en altres potser no hi haurien excés d'estudiants, excés d'oferta.
I, per tant, el que es va plantejar a la universitat és dir, bé, hem de conèixer bé allò que després haurem de generar consells.
I aquest és l'objectiu bàsic de l'observatori, fent una mica de cuina, fent una mica d'allò que la universitat tot sovint recomana que s'ha de fer i que segurament hem de començar nosaltres mateixos.
Diguem-ne que allò que intuïtivament intentes divulgar ara, doncs, hi ha proves, hi ha una base científica com és un treball,
i un treball que heu publicat recentment, un estudi que posa en evidència el grau d'integració dels estudiants sorgits de la Rovira i Virgili, la promoció del 2004?
Exacte, el curs 2003-2004, és a dir, que van sortir el juny-setembre del 2004.
Fa sis anys, se suposa que ja van sortir al món, aquests alumnes, no?
Ja van sortir al món, sí, sí.
Molt bé, d'entrada, les dades reflecteixen una valoració positiva, però que cal anar matisant, no?
A veure, si haguéssim de buscar un titular, i això cal tindre molt present que en el moment que es fa l'estudi és a mitjans de l'any 2008,
òbviament és una situació diferent, però en tot cas, suposo que això ja en parlarem més endavant,
centrant-nos en aquest moment del temps, el titular seria que l'inserció dels estudiants universitaris és excel·lent,
excel·lent en termes quantitatius, cosa que vol dir que estem parlant de taxes d'ocupació,
és a dir, persones amb feina, al voltant del 95%, cosa que ve a dir que l'atur i la inactivitat,
és a dir, persones que no estan en contacte amb el mercat de treball, és marginal, en aquest sentit,
o era marginal en aquest moment.
Per tant, el titular seria, quantitativament, és un procés molt exitós,
la frase aquella de la universitat fàbrica d'aturats i algun d'aquests conceptes...
La cadascú es compra cap a casa seva i sembla que quan l'escombrem cap a casa nostra
la pols la tirem a la casa del veí, i no cal, tampoc, no?
No, no, no, a veure, també és cert...
No, no, però és veritat, o a la universitat no estudieu una carrera universitària,
o no estudieu allò altre, a veure, cadascú tria el seu camí
i diguem-ne que cada proposta educativa fa la seva oferta.
Òbviament, i una cosa, o sigui, les propostes educatives no són excloents, ni molt menys,
especialment quan estem parlant de nivells superiors,
en el sentit de la formació professional de nivell superior,
i la formació universitària.
De fet, el que hauríem de dir és que, malauradament,
la universitat ha hagut, durant aquests últims anys,
de fer un paper que en certa mesura,
si més no, personalment així ho crec, i ho heu escrit en alguns llocs,
no hauria de fer que substituir per un sistema poc desenvolupat
de formació professional superior.
Per tant, no, no, en aquest sentit tens tota la raó,
no cal comparar-nos a ningú, sinó mirar-nos a nosaltres mateixos,
en el sentit de dir, la formació universitària té uns objectius,
està adreçada a un tipus d'estudiant i està adreçada a uns tipus de feines,
és a dir, dotada de competències, dotada de coneixements
per desenvolupar uns certs tipus de feina.
La formació professional, òbviament,
està destinada a dotar de coneixements, de competències,
per altres tipus de feina.
I tot i així hi ha un nombre indeterminat,
perquè no ho sé, això es podria calcular,
però és una evidència,
alumnes que acaben el seu cicle de grau superior
i que opten per seguir estudiant en la línia
que els ofereix aquella especialitat que ells van triar
i passen a la universitat.
Sí, sí, de fet, és el voltant,
ara ho dic una mica de memòria,
però és el voltant entre el 15 i el 20% d'estudiants
que comencen una carrera universitària
en el conjunt del sistema universitari català,
no necessàriament a URB,
que de fet en tenim bastants aquí,
que provenen de cicles formatius.
Sí, sí, en aquest sentit.
De fet, una de les propostes que hi ha
en la reforma de la...
recent, passada reforma de la formació professional,
era millorar aquests ponts,
que en el fons seria una manera
de fer més atractiva la formació professional
en quant a que ja no és una formació finalista,
sinó que tu pots, amb aquesta formació,
anar cap al mercat de treball
o seguir en l'àmbit educatiu,
anant cap a la universitat.
Posem d'alguna manera cara a aquests estudiants
i a aquestes estudiants,
perquè de fet una vegada més es confirma
que les dones, diguem-ne,
que és el grup majoritari
dins del camp dels llicenciats,
llicenciades en aquest cas, no?
Bé, la universitat s'ha anat feminitzant
i en aquest sentit tots en conscients,
però de fet quan agafes les xifres
i te les mires una miqueta en detall
et quedes fins i tot sorprès.
De fet, aquí estem analitzant sortida,
no entrada,
i això cal destacar-ho perquè
és difícil aquí dir quina cohort era l'entrada,
quin grup era l'entrada,
perquè estem mirant sortida.
Sortida vol dir que hi ha estudiants
que han tardat 4 anys o 3 anys,
depenent del tipus d'estudis que van fer,
i hi ha d'altres que van tardar 5, 6, 7 els anys que sí.
Per tant, no pots agafar un punt de referència
específic per tots aquests estudiants que sortien.
Però si el majoritari,
que és els que van començar 4 anys abans,
la relació home-dona era pràcticament 50%,
i en canvi, quan mirem la sortida,
el que observem és que hi ha un 65% de dones.
Per tant, no és tan sols que les dones
vagin més a l'universitat,
que és així, i ara ja actualment
superen més del 50%.
És a dir, les dones són majoritàriament
les estudiants de la universitat.
Són més aplicades.
Per el que sembla.
Per el que sembla, sí, sí, sí.
Per el que sembla, a més a més,
el seu pas per a la universitat és més exitós,
i per tant,
conformen una part més important
dels titulars, sí, sí.
Hi ha coses que no canvien,
i allò que deia jo, que la intuïció et diu una cosa,
i després la realitat que es tussu de tu demostra,
i és que, per a l'acció personal,
les ciències anomenades socials
continuen sent les carreres
a les quals van les dones,
i les carreres tècniques les continuen ocupant
majoritàriament, majoritàriament, insisteixo,
els homes, sobretot quan parlem d'enginyeries,
malgrat les campanyes que feu a la URB
pels instituts perquè les noies facin enginyeria,
per exemple.
Això és...
A veure, que hi hagi...
O sigui, sabem que hi ha ocupacions feminitzades
i masculinitzades,
malgrat això, s'està progressivament trencant.
Per tant,
que això reflectís en els estudis
i a la universitat que hi haguessin
formacions o estudis feminitzats i masculinitzats,
bé, és el d'esperar, perquè després és com és.
Tanmateix, això és una dinàmica
que d'alguna manera s'ha de trencar.
Bàsicament perquè, una,
pel respecte als estudis masculinitzats,
en la mesura que cada cop hi ha més dones
que van a la universitat
i els homes tenen altres alternatives
o prefereixen altres alternatives,
correcte o incorrectament,
aquí ja seria opinable,
però van menys a la universitat,
clar, hi haurà alguns estudis,
com estava estudiant les enginyeries especialment,
que es veuran afectats en el nombre d'estudiants.
Però, per altra banda,
segurament també caldria
que determinats ensenyaments
fossin capaços de treure més homes,
perquè aquesta feminització pot,
en darrera instància,
crear alguns,
diguéssim,
o dificultar
alguns nitjos de mercat
que en diuen
que, bueno,
que potser caldria
que hi hagués una combinació,
diguéssim, de gènere,
més afectativa.
El cas seria,
en el cas de les dones,
infermeria, per exemple,
un cas extrem
i l'altre les enginyeries, no?
Aquests serien, sí,
l'estudi, això.
Després hi ha altres,
diguem-ne,
grisos, eh,
entre tant blanc i negre,
però en principi...
Sí, no,
a més a més,
entrant una mica en detall,
que tampoc vull
perquè el que vull
és que la gent s'exigeixi el llibre,
no?
Però,
entrant en detall,
una mica,
en el tema de les enginyeries,
també és curiós
que hi ha algunes enginyeries
en què la proporció
està més igualada,
en canvi,
algunes altres,
que és clarament
un grau de masculinització
molt, molt elevat.
Cosa que potser et vol dir
que no és tant
una qüestió de dificultat
o una qüestió
de les enginyeries
per elles mateixes,
sinó és una qüestió
d'alguns àmbits
que tradicionalment
s'han observat
com a masculins
o el més industrial...
Qüestió cultural.
Qüestió cultural.
Però això és interessant,
perquè, a veure,
saps on has d'actuar
per tal d'intentar
corregir això.
i no és una qüestió
que les dones
ni molt menys
tendeixen cap a àmbits
més senzills,
allò de les carreres
que potser es poden considerar
menys exigents
en termes acadèmics
perquè les dones
són majoritàries a Medicina,
les dones són majoritàries a Dret,
les dones són majoritàries...
Tenen una presència
molt important a Químiques...
És a dir,
les dones tenen una presència
molt important
a moltes carreres,
de més o menys dificultat,
això també és relatiu,
excepte amb un grup
molt específic
d'enginyeria.
Aquelles carreres
que es tracten
de tenir cura dels altres
continuen sent patrimoni
de les dones
per diferents raons
i fonamentalment
el que deia Mare,
raons culturals.
Entrem en la vida laboral
d'aquests llicenciats
de la Universitat Rovira
i Virgilí.
Una vida laboral
que presenta
algunes generalitzacions,
segurament.
Deuen passar
per una primera feina
a una segona
fins que han trobat
una feina de qualitat.
En aquest sentit,
com ha anat evolucionant
en aquest temps
en quant a inserció laboral?
A veure,
en concret aquesta pregunta
és una mica difícil
contestar-la
amb aquesta enquesta
i m'explico.
L'enquesta
està organitzada
o està estructurada
de la següent manera.
Els estudiants,
tres anys després
d'haver-se graduat titulat,
se'ls fa una entrevista.
Han d'omplir un qüestionari.
D'entrada,
val a dir
que és voluntari.
Les taxes de resposta
són molt elevades,
en concret,
l'ORB
és al voltant
del 65%
de resposta,
per tant,
tenim una mostra,
si tenim,
respecte al conjunt
de graduats,
tenim un nombre
molt elevat
i que ens fa pensar
que és una bona enquesta.
També és cert
que segurament
aquelles persones
menys motivades
a contestar
com t'ha anat
el procés
d'inserció laboral
són aquelles
que els han anat pitjor.
Per tant,
els resultats
cal matisar-los
una miqueta
a la baixa,
a la baixa
en el sentit
de la qualitat.
Dit això,
i respecte
a la teva pregunta,
el problema
és que sabem
què els passa,
a quina situació
es troben
tres anys després.
El procés
com ha anat
no en coneixem
tant de detalls,
en una enquesta
sempre s'ha d'escollir.
És tot molt general,
clar.
I en aquest sentit,
per exemple,
el que sí que sabem
és que hi ha una proporció
petita
de persones
que estan
a la primera feina.
És a dir,
segurament,
cosa que és molt habitual
i que no cal
considerar-ho negatiu
ni molt menys,
el que estan fent
aquestes persones
és començar una feina
i moure's
durant aquests primers anys
en més,
o sigui,
anar passant
d'una feina
a una altra,
no necessàriament
entès
com a pura rotació
d'aquesta
que a vegades
s'interpreta negativament
o que cal interpretar
negativament,
de contractes temporals
que no porten enlloc,
etcètera,
no necessàriament,
sinó que tu vas veient
quines són
les teves preferències
i vas ajustant-te.
Per tant,
l'inserció
inicial
és molt ràpida,
això sí,
i tres anys
després
estan bé.
Com es produeix
això?
La intució
és que aquest procés
inicial
és prou bo
perquè
finalment
estan en una bona
posició.
Si això,
el patiment
d'aquests tres anys
és una mica
més elevat
o menys,
amb aquesta enquesta
no ho podem dir.
De totes maneres,
partint d'aquests tres anys,
diguem,
que ja tenen
la feina,
anava a dir consolidada,
però aquesta no és la paraula,
diguem,
que tenen una feina,
més o menys.
O primera consolidació.
O primera consolidació.
Parlem de la qualitat
d'aquesta feina.
A mi em venen
moltes preguntes
i sé que el llibre
doncs reculta
també algunes respostes.
Els sectors
on treballen,
si s'han quedat
al territori majoritàriament
i la qualitat
de la feina
no tant en quant,
diguem-ne,
que ompli les expectatives
d'aquella preparació
que tenen els alumnes,
sinó també
el tema del sou.
Són tots mileuristes,
com normalment es diu,
dels universitaris.
Bé, m'ha llançat
aquí una bateria.
Unes quantes.
A veure,
anem per parts.
A veure,
has començat pel sector.
Bàsicament,
i aquesta és una certa...
Jo en el llibre
he introduït
algunes notes,
és a dir,
té,
un cert element
de preocupació.
Hi ha un grau
de concentració
molt elevat.
De fet,
en tres sectors productius,
tot i que definits
una mica ampliament,
també és cert,
que és educació,
investigació
i serveis culturals,
sanitat i assistència social,
i serveis a les empreses,
aquests tres sectors
ja ocupen
el 50%
dels titulats.
De fet,
si aquí afegim
institucions financeres
i administració pública,
ja tenim el 70%.
És bo dolent.
Bé,
a veure,
en termes,
diguéssim,
teòrics,
com més diversificat
està el mercat
pels graduats,
pels titulats,
millor,
perquè en el fons,
no depèn tant
que un sector específic
tingui un moment,
com estem observant actualment,
tingui un moment difícil.
I en aquest sentit,
per exemple,
deixem-hi introduir un element,
per què aquesta crisi
afecta tan intensament
els joves,
varons,
sense educació?
Perquè estaven
majoritàriament
treballant en un sector
com la construcció,
que patim molt.
Per tant,
des d'aquesta perspectiva
ens agradaria
potser veure més diversificació
en quant a que,
com per exemple,
veiem les enginyeries.
Les enginyeries,
en certa mesura,
podien pensar
que treballen tots
a la indústria.
Doncs mira,
no.
De fet,
un 51%
treballen en serveis,
que van des de consultores,
a, de fet,
a activitats més
associades a la gestió.
Amb la qual cosa,
el que ens està dient
és que aquesta és una formació
que permet
fer una feina
molt més directa
en el sentit
d'allò específicament
que has après,
però al mateix temps
t'obre les portes
pot ser
amb un cert
nivell
de formació
complementària,
pot obre les portes
a altres tipus
d'ocupacions
a altres sectors.
Això és perquè deia
que en canvi
en altres àrees
que estan més
concentrades,
ens preocupa especialment
el que és
institucions financeres
i administració pública
o sector públic
en general,
perquè per raons
òbvies
que tothom
haurà pogut intuir
amb les meves paraules
són dos sectors
que poden
patir
en el futur
doncs
certes
si més no
que no creïn tanta
ocupació
com han vingut creant
aquests altres anys.
Per tant,
potser no és que
si ve concentració
que potser respon
a les necessitats
de les empreses,
perquè recordeu
que estem mirant
l'encaix
entre
el que les empreses
demanen
i el que oferim
nosaltres
des de la universitat.
Per tant,
hi ha dos actors aquí.
Salaris.
Malauradament
hi ha dues coses.
Hi ha dues coses.
Una,
el milaurisme
afecta
els estudiants
universitaris,
els graduats
universitaris.
Sí,
no cal
dir-ho.
No és cap secret.
No és cap secret.
Dit això,
bé,
quan comparem
amb les xifres globals
per exemple
del total
d'ocupats
de Catalunya
que està al voltant
del 50%,
els graduats
de la societat
Rovira i Mergili
que són
que en aquest estat
de milauristes
tan sols
és un 26%.
Si ho posem
en perspectiva
de joves
encara és més elevada
aquesta quantitat
de milauristes
per tant
aquest 26
encara és més
interessant.
Des de la perspectiva
d'estudiants universitaris
ja se situa
se situa
perdoneu estudiats
graduats universitaris
joves
ja es situa
una miqueta més
en les xifres
que pots observar
a Catalunya
o a Espanya.
per tant
en el territori
sí
o sigui
el territori
el territori
no estaria generant
estaria sobre
la mitjana
que podíem observar
amb altres espais
territorials
popers
per tant
l'universitat
que deia
l'universitat
fàbrica
d'aturats
no
universitat
que pobres
passen un munt
d'anys estudiants
i després
estan allà
mal vivint
el mercat de treball
no
clar
si fossis dona
potser et diries
Ferran
però també hi ha una situació
respecte a la dona
és cert
les dones
en promig
tenen un salari
un 21%
inferior
al
dels varons
però trobem també
fora de l'àmbit
dels universitaris
totalment
de fet
aquesta és una xifra
que quan la vam obtenir
vam pensar
perfecte
les dades estan molt bé
perquè són les xifres
que més o menys
vas observant
vas observant
per altres nivells
per altres nivells
d'edat
formatius
etc
cosa que el que fa dir
és que
caram
que transversal és
aquesta diferència salarial
no depèn tant
de
de
campar-s'hi
però
el que volia dir
és que
és una cosa
com molt enquistada
sembla
en el conjunt
tot i que val a dir
que
aquest 21%
no s'ha d'interpretar
literalment
com a
com a fruit estricte
de la
discriminació
que hi ha altres qüestions
com és la composició
ocupacional
les dones
potser treballen en sectors
o en ocupacions
amb salaris
promitjos
inferiors
que és així
per tant
aquest 21%
en part
s'explica
per decisions
o per segmentacions
en ocupacions
en sectors
aquesta masculinització
o feminització
que dèiem abans
no tot és discriminació
el llibre de l'estudi
és molt interessant
de veritat
que sí
hi ha aspectes
que a mi m'han cridat
particularment
l'atenció
quan
el Ferran
parla
de
universitaris
sobreeducats
infraeducats
i això em fa pensar
a vegades
en allò
que es diu
que els nostres joves
que això és tan lleig
sempre els nostres joves
quan moltes coses
ens passen la mà
per la cara
però sí que és cert
que hi ha una sèrie
de competències
extra acadèmiques
el que s'ha anomenat
tota la vida
habilitats socials
capacitat de lideratge
capacitat de comunicar
aquelles idees
aquelles coses
sembla que estan
una miqueta mancats
posa un mite
també això
no, no, no
a veure
al final
al final aquí
deixa'm explicar
una miqueta
fins i tot com està mesurat
això
aquí hi ha dues idees
que cal
i en el llibre
sí que això
s'hi fa
jo
malgrat
en general
se fa una visió
més o menys
des de dalt
diguéssim
més o menys
general
aquí s'entra una miqueta
més al detall
llavors
el que es mira
són dues situacions
una en la qual
és
veure
quin és l'encaix
quant a nivell educatiu
això és una pregunta
certament general
però
que ens permetin
intuir alguns elements
i la pregunta és
per la feina que fas
aquest nivell educatiu
que has assolit
és necessari
i definit
d'una manera
més o menys
ample
hi ha al voltant
entre un 15 i un 20%
que ens diu no
jo podia estar fent
aquesta feina
sense haver passat
per les aules
universitàries
clar
com valorar-ho
primer que tot
primer que tot
com acabo de dir
fa un moment
cal recordar
que això és un encaix
és a dir
una persona
que està en un lloc
de treball
i una miqueta
seria
què és l'ou
o la gallina
és a dir
què és la persona
o el lloc de treball
hi ha pocs
llocs de treball
per a universitaris
o hi ha masses
universitaris
clar
dit això
és preocupant
clar
és preocupant
i és preocupant
et diré
més que per la xifra absoluta
especialment
tinguent en compte
que estem parlant
de 3 anys després
d'haver acabat la carrera
i per tant
li hem dit
una primera inserció
una primera estabilització
perquè això
pot acabar d'ajustar
amb els propers anys
i per tant
això
podria disminuir
aquesta xifra
del 15-20%
però és preocupant
perquè segueix sent
diferencialment
més elevada
que en entorns
de països europeus
Estats Units
que aquestes xifres
són menors
i això sí que és preocupant
és a dir
fa molts anys
que observem
taxes de sobreeducació
és a dir
taxes de no necessitat
de tindre aquesta educació
al voltant d'aquest 20%
sembla que això no baixi
i es manté
diferencialment alt
des d'aquesta perspectiva
sí que és preocupant
i la universitat
nosaltres ens hem plantejat
perquè això també
es diferencia molt
per nivells
per àrees
i per exemple
la salut
trobem que
la sobreeducació
en l'àmbit
dels estudis de salut
és pràcticament
l'1%
per tant
clar
això diferencia molt
depèn sectors
depèn àmbits educatius
és molt diferent
després el que hi ha
és que
hi ha una convivència
entre sobreeducació
a un nivell general
de titulació
diguéssim
i infraqualificació
en aquestes competències
que deies tu
aquestes habilitats socials
informàtica
idiomes
presa de decisions
és a dir
la capacitat d'iniciativa
la capacitat de gestió
del temps
de les tasques
per tant
això ens ha fet
reflexionar molt
des de la pròpia universitat
de dir
escolta'm
tot aquest
perquè això
aquesta gent
és una mica
pre-Bolònia
pre-Bolònia
en gran mesura
pre-Bolònia
en gran mesura
malgrat
aquí a l'ORB
en aquest sentit
han fet un esforç
extraordinari
en anar adaptant-nos
a aquest horitzó
a Bolònia
i ja hi ha
molts canvis
que s'han anat
introduint
i potser
ja havien rebut
certa
influència d'això
en qualsevol cas
Bolònia
tendeix
a reforçar
aquests àmbits
i una mica
aquestes
són
grans notícies
en el sentit
de dir
escolta'm
com ha graduat
ja treballant
no t'ho mancances
aquí
i per altra banda
part de la
de la reforma
Bolònia
diguéssim
està adreçada
a millorar
amb la formació
dels estudiants
en aquests àmbits
breument
perquè hem superat
el temps
però on valia la pena
de fet aquest estudi
és esmentat
en Bolònia
l'actual
situació de crisi
econòmica
sabuda per tothom
i el canvi
que suposa
l'escenari europeu
un proper estudi
sobre la inserció
dels alumnes
de la URB
segurament ens donarà
un retrat
molt diferent
tan de bo
que representi
que hem sabut
adaptar-nos
a la realitat
tan canviant
que tenim
en aquests moments
a veure
de fet
això ho he dit
perquè
ara
al setembre
es presentarà
un llibre
comparant
totes les dades
que tenim
hi haurà una dimensió
longitudinal
val a dir
que els primers
anàlisis
els que ens mostren
és que
efectivament
ha sigut així
l'encaix
ha anat millorant
és a dir
el que hem anat
introduint
de canvis
en aquest horitzó
a Bolònia
ha anat
fent
que els estudiants
estiguéssim
més ajustats
o necessitaven
d'altra banda
caldrà veure
com sortim
de la crisi
òbviament
ja ho veurem
amb universitaris
amb treballadors
en fi
serà un altre capítol
i esperem
al setembre
poder parlar
d'aquest altre llibre
de moment
aquest ja el tenim
entre les mans
la inserció
en el mercat laboral
dels estudiants
de la URB
de l'Observatori
de l'Ocupació
hem parlat
amb el director
de l'Observatori
autor del llibre
Ferran Manya
moltíssimes gràcies
i molt bon dia
a vosaltres
per donar difusió
adeu-siau
adeu-siau