Ara són les dotze del migdia, en passen onze minuts
i la primera entrevista d'aquest tram final del matí de Tarragona Ràdio
la mantenim amb el gremi de pagesos de Sant Isidre.
Jo crec que ja és una tradició que vinguin cada any
per explicar-nos qui són els aguardonats
i com anirà l'entrega del lliurament de premis aquesta nit,
premis al Regn Major i la medalla de Sant Llorenç.
Però és l'excusa perfecta també, Enri Rany,
per anar recordant quines altres activitats organitza
el gremi de pagesos de Sant Isidre de Tarragona.
Avui ens acompanya el seu vicepresident, el Pere Joan Sales.
Hola, molt bon dia.
Bon dia. Et dic Pere directament?
O Pere Joan.
O Pere Joan.
Sí, perquè ja, com que estem en un moment de crisi,
val més que anem al contrari i posem tot el nom sencer
que ens vegi, que ja almenys estem...
A l'algeria i abundància.
Abundància, en nom ni que sigui sol.
Pilar, tu, Pilar, no?
Pilar, Pilar.
La Pilar Ortiz és la presidenta de la secció dins el gremi
de les senyores de la fietat.
Maria Pilar, no? Pilar.
Pilar, Pilar, ja està.
No sóc Maria Pilar, Pilar a segres.
Jo tinc la crisi, veus?
Sí, home, no.
Com esteu? Com esteu els del gremi?
Naguitosos ja per aquesta nit o això ja és una cosa
que com que feu cada any ja...
Bueno, jo crec que el que tenim és l'orgull
de perteneixer a l'entitat més antiga de la nostra ciutat.
És la més antiga?
És la més antiga i nosaltres ho hem de dir amb la boca gran.
Home, mira.
Perquè nosaltres, vaja, això no ho pot dir cap més altra entitat
i si no que ens contradiguin, però venim des de 1363
amb el que hi ha el primer document escrit...
A mi em consta 53.
53, perdona.
Encara que hi ha...
Deu anys més.
Allí va haver el primer document escrit
amb el que surt el gremi com a gremi
perquè el que nosaltres venim és del món de la pagesia
que ve molt més abans de 1353
perquè sempre s'han menjat patates.
No, perdona, patates no,
però coses agrícoles sí, no?
Sí, sí, sí.
Perquè patates venim a partir de 1492.
Déu-n'hi-do, eh?
El gremi de pagesos de Sant Isidre funda l'any 1353.
Llavors, clar, tenia un sentit de fer.
Jo no sé com està el tema de la pagesia avui en dia
perquè quan parlem de Tarragona, el vostre gremi
no té gent només a vincular de la ciutat...
Mira, desgraciadament,
jo crec que ens agradaria parlar d'un gremi,
d'una entitat que fos a part de...
Nosaltres ara només salvem la part cultural i religiosa
i jo crec que ens agradaria parlar
de la part econòmica, dinàmica,
del motor industrial o motor agrícol i econòmic de la ciutat,
però amb això no ho podem parlar
perquè ja sabem que la pagesia econòmicament no és rentable
i tots els elements que es dedicaven a això
s'han hagut de marxar cap a altres sectors,
que ara ja és difícil, no sé quin sector hem de començar,
però bé, tenim esperances i que tinguem en van.
En tot cas sí que s'ha de diferenciar la tasca que feu vosaltres
com a gremi de pagesos de l'associació de pagesos,
que seria una altra història.
Sí, perquè nosaltres ara a Tarragona no queden molt poquets pagesos,
llavors només fem la part religiosa i la part cultural.
Que estaríem parlant de Tarragona Ciutat.
Tarragona Ciutat, perdona.
Molt bé.
Que queden molt poquets pagesos, eh?
Clar, molt bé.
Pilar, tu ets la presidenta d'una secció i jo, mira,
m'aixoca una mica que hi hagi aquesta secció,
seria la secció de dones pageses, per entendre'ns.
Sí, a veure, això ho ve una mica més antic.
Diguéssim abans, antigament, la part del gremi de pagesos
era els joves del gremi, que fins que es casaven,
eren de la verge de la pietat.
Sí.
Després, amb el temps, es va passar això,
quan se casaven ja passaven al gremi i acompanyaven el Sant Sepulcre.
Això es va canviar i al final, doncs, les senyores,
som la secció de senyores de la pietat,
està constituïda només per senyores,
i la nostra finalitat, a part d'acompanyar la veja a la vida,
que això ens porta un orgull imens,
perquè és una meravella feta per jojol, igual que el Sant Sepulcre,
però la pietat té aquella dolçor, aquella tristesa,
aquella cosa que és molt maco.
Llavors, tenim aquest orgull,
i a part, tots els nostres ingressos,
tot el que podem aconseguir és per conservar l'església,
tot dedicat a l'església de Sant Llorenç,
que a part de Sant Llorenç tenim a Santa Magdalena,
i Sant Isidre i Sant Antoni,
perquè Santa Maria Magdalena era l'antiga patrona dels hortolans de Tarragona,
va ser la primera.
després es va passar Sant Isidre i Sant Llorenç,
però la Maria Magdalena va ser la primera protectora,
diguéssim, o la que constava,
que figurava com a patrona dels hortolans.
I això ens omple d'orgull a les senyores
de poder continuar amb aquesta tasca.
Que sou un grup molt nombrós,
o pesen més els homes.
Home, per suposat, pesen més els homes.
Però, bueno, en aquest moment nosaltres som 150,
quasi 160 de senyora Sol,
que crec que, home, a mi m'agradaria ser 300,
però això és complicat avui en dia, no?
Però, de moment, estem totes molt il·lusionades,
totes molt dedicades a que això funcioni
i que la pietat surti preciosa cada dia.
Sou bàsicament dones de gremiats?
Sí, sí, som dins del gremi,
perteneixem al gremi,
però som de la secció de senyores de l'hapital.
Però vol dir que la vostra vinculació...
No necessàriament són senyores.
El que has dit que tots tenim la nostra senyora pròpia
dintre de la mateixa, de la secció de senyores.
El que no...
Hi ha senyores, doncs que, independentment,
són senyores, solament.
No, no, no.
Estan dintre del gremi sense estar vinculada a un home.
Exactament, eh?
No, per suposat, no?
No són masclistes, no són masclistes.
No, no, no, tot el contrari.
Ara, has dit que pesaven més nosaltres,
però el que pesem més és de físic,
però mentalment pesen més les senyores
que com en totes les seccions.
Això era tota la vida.
Tota la vida les senyores manen, eh?
Ja diuen que darrere d'un gran home
hi ha una gran dona, no?
Doncs bé, això és el que diuen.
Escolteu, i fills i filles,
com ho tenim el tema de la joventut dins del gremi?
Jo crec que...
Bé, l'única fumodet, però tenim un...
Sí.
Jo crec que el relleu generacional
el tenim bastant solucionat,
perquè tenim tots els fills i tenim...
Aviam, som una entitat
que tenim 700 i pico de socis.
i és fluctuant,
perquè depèn de vegades de moda,
sempre puyen i baixen 100 i pico,
perquè si està més de moda anar a la Setmana Santa,
doncs se fan més socis que...
Però vaja,
els 700 socis és una cosa que pesa,
amb el que tenim molta gent jove.
Llavors, el que la nostra labor és intentar
que aquests joves que s'agrèmien,
intentar-li fer-los agradable
el perteneix a la nostra entitat,
perquè s'hi sentin a gust
i vaig dir,
això doni un clima,
que pel cas jo això ho comparo
amb els recients fets
Patrimoni de la Humanitat dels Castells,
que és la pinya
de tota una sèrie de gent d'un poble
sense que hi hagi setxa,
ni edat, ni religió, ni treball.
Són tota una sèrie de gent junts
que apreten per poder un Castellamunt.
En aquest cas,
nosaltres som un gremi
de tota una sèrie de gent
que apretem,
intentem apretar.
El que passa és que sempre els que anem
al damunt
som uns quants
que es passa com a tot arreu,
però intentem
que es formi un Castell al final
que de moment anem sortint
amb problemes.
De fet,
Setmana Santa és potser
el moment àlgid
de celebració
de les activitats
que feu en el gremi, no?
Però en tenim moltes més, eh?
Sí, sí.
Per exemple, alguna altra cosa que hi ha aquí?
En Sant Antoni Abad,
el dia 17 de gener,
doncs es fa una gran festa,
perquè diguéssim,
és un dels patrons nostres.
per Sant Isidre i Llaurador
també es fa una gran festa,
llavors, a més,
fem els tres tombs,
no sol nosaltres sols,
sinó ajudats per la Diputació
i l'Ajuntament,
que ens donen subvencions,
però l'organització és de part
del gremi de pagesos,
per Santa Madalena
fem una gran festa,
que donem a tots els que venen a missa
una boceta d'avellanes,
perquè per Santa Madalena
l'avellanes és plena.
I vermut.
I vermut, sí.
És que tens tants patrons que, clar,
sí, escolta.
Ho celebrem tot.
I després per Sant Llorenç.
Sant Llorenç ja és l'última,
diguéssim, que és a l'agost,
el 10 d'agost,
i és l'última ja que fem.
Sí, després fem excursions
durant l'any,
perquè som uns grans viatgers.
Anem a Ciurana aquest any
a posar el pessebre.
Posem el pessebre cada any,
uns dies abans de Nadal,
amb alguna ermita d'aquí de Tarragona,
aquest any anem a Ciurana
a posar el pessebre.
I són moltíssima gent
que ens acompanyen del gremi,
i persones hasta que no són del gremi.
No, fem moltes, fem moltes.
A dintre de l'església també
ara fem el pessebre cada any,
el del que durant diversos anys
hem guanyat el primer premi,
bueno, hem anat alternant premis,
però el premi d'entitats
l'hem anat guanyant,
doncs durant potser fa 5 o 6 anys
que guanyem el premi, no?
I ara ja...
I aquest any també el guanyarem.
I el tornarem a guanyar.
I bueno, és el que...
Bueno, Déu-n'hi-do.
I un dels actes més nostrats,
més lluïts,
serà el d'aquesta nit que feu.
Jo deia, però tenia unes quantes edicions,
perquè jo sé que cada any
us anem fent entrevista,
mireu 17 edicions,
Déu-n'hi-do,
en què feu el lliurament de guardons
dels premis del Regmajor
i la medalla de Sant Llorenç.
Quina diferència hi ha entre un i l'altre?
A veure,
fa 17 anys,
ja que donem aquest premi,
va començar d'una manera,
així una mica,
com aquell que diu,
jugant.
Sí.
vam pensar que el gremi
doncs ja
era
marejador
de poder
donar uns premis
com a entitat que érem
i
vam
tindre,
vam pensar que era
intentar donar uns premis
a totes les persones
que havien fet
i ho havien treballat
o les entitats
que havien treballat
pel món de la mediasia
o les persones
que havien treballat
pel
bon funcionament
i la continuïtat
del gremi.
I això totes
ja fa 17 anys.
I ja tenim
una llista interminable,
perquè si cada any
s'ha donat
doncs 5 o 6 premis
i en 17 anys
ja representa
que són centenar
de premiats.
Però quina diferència hi ha
entre guanyar
o passi a lliurar
el Regmajor
o l'altre guardó
que és la medalla
de Sant Llorenç?
Aquí hi són dos.
El Regmajor
bàsicament és
les empreses
dedicades
al món
de la bellesia,
empreses
o entitats
que
no necessàriament
estiguin vinculades
al gremi
però que
la seva feina
sigui dedicada
a l'agricultura
o la producció.
I la medalla
de Sant Llorenç
és ja
un premi
més íntim,
ja és
més
nostre,
que és
dedicat
a la persona
en si
que és
o pot ser
antic pagès
o persona
que
ens ha ajudat
durant
tota la vida
des de l'eletricista
que fa
gratuïtament
i a hores perdudes
fa l'instal·lació elèctrica
del gremi
o el paleta
o el pintor
o el portant
o tota la sèrie
de
persones
que ajuden
a que el gremi
tiren van
durant tots aquests anys
que totes les coses
són molt importants.
I també
entitats
que ens ajuden
amb subvencions
per poder
tirar endavant
tots els projectes
i il·lusions
que tenim.
Doncs
aquests reconeixements,
aquest lliurement
de premis
tindrà lloc
avui mateix
a les 8 del vespre
a les salabactes
de l'Ajuntament
un acte obert
a tothom.
Podem dir el nom
dels guardonats?
Sí.
Ja ho saben, no?
Sí.
No és un secret.
Doncs vinga.
No és secret,
vull dir que
és públic
i a més ens interessa
que sigui públic
perquè tothom
se'n dóna
i sàpiga
que tota la gent
que ens ha ajudat
o la gent
que fa alguna cosa
pel gremi
que nosaltres...
No feu allò
com els Òscars, eh?
No, no, no.
Diguéssim que...
No obrim el sobre,
no obrim el sobre, no.
Si et sembla, Pilar,
els anomenes
i mira,
més o menys
els anirem anomenant
una mica
i comentant cada un.
Sí, comentem alguna cosa.
Sí, sí.
Sí, sí.
Mira, en primer lloc
el guardador
regmajors
donarà,
en primer lloc
a l'Associació
pel Desenvolupament Rural
de les Muntanyes de Prades.
Fem una història
d'una mica
d'aquesta associació
que s'han dedicat
a part de promocionar
tota la cosa
de la pagesia.
Recuperar el castanyer
perquè, per lo vist,
el castanyer
en aquest moment
té una plaga
una mica complicada
i volen fer
altra vegada
el que és el castanyer
autèntic,
autòcter nostre.
Sí, sí.
Després,
desenvolupar
el cultiu
de l'Avellanè
i també
donar
impuls
a la patata
de Prades
que ho han aconseguit
i han més creix.
Ara hi ha poc impuls
necessiten més,
eh?
Sí, sí.
Doncs ells
i aquesta associació
estan intentant
que tot això
tingui més
com era
més poder
i els hi donem
per això
que la tasca
pel desenvolupament
de la riquesa
en el món rural
els fan a creadors
d'aquest premi
del guardó.
L'Associació
per al Desenvolupament Rural
de les Muntanyes de Prades.
Després,
un altre
és el senyor
Carles Pastrana
i Car,
que és bineter
i periodista.
Aquest,
si ho vols explicar
a tu una mica,
potser te'l coneixes
més tu que jo.
Sí,
bé,
el senyor
Carles Pastrana
va crear
a la zona
va ser dels primers
que a la zona
de la Priorat
van donar
el desenvolupament
junt amb uns altres
bineters
que havien vingut de fora.
Però ell,
doncs,
el que és nostre
d'aquí
i va crear
les bodegues
del Clos de Lubac
i el Miserere.
Amb uns amuns
més que qualificats.
més qualificats.
En el seu moment
encara tenien
el vi més car
del món,
segons l'eina.
Deien.
I surten,
doncs,
per exemple,
i a la guia
Robert Parker
està qualificat
dels vins
més importants
que hi ha
i em sembla
que es porten
a 50 països,
quasi tota la producció
la fan,
la porten
a l'Amèrica del Nord
i,
vaja,
doncs,
que ha dignificat
tota la zona
de Priorat
i per això mateix
també li donem
el premi.
L'altre,
el donem
a un pagès.
Sí.
És una empresa
agrícola,
però no deixes de ser
un pagès individual,
que és l'Andreu Vila.
Sí,
és una empresa familiar.
És una empresa familiar,
que tampoc no cal que siguin,
no cal que siguin
les grans empreses
que es portin
a tot el món,
sinó que també
sigui una empresa petita,
també és una empresa
agrícola.
i aquesta,
doncs,
és
l'exemple
de lo que és
una família
pagèsa
que encara aguanta
fins a avui dia,
que encara
que tenen
una parada al mercat
i fent una producció
pròpia.
Llavors,
com que hi ha
tan poca gent
que hagi pogut
aguantar
d'aquesta,
aguantar tot aquest sistema
de treball,
doncs,
creiem que
val la pena
que li donem
el premi,
el premi
rei major
com a una
de les entitats
sofridores,
diria jo,
del món
de la pagèsia.
És l'Andreu Vila.
És l'Andreu Vila.
A més,
té una parada
a la plaça
que està la seva senyora,
la Manoli,
i, bueno,
és una de les parades.
No és habitual,
això?
No és habitual.
Això era habitual
perquè totes
les famílies
pagèses
d'aquí a Tarragona
tots produïen
a part
d'olives
o avellanes
o raïm,
tothom tenia
l'hort,
els productes d'horta
i els anaven
a vendre
al mercat.
Però
l'evolució
industrial
ha fet
que,
i els estudis
i
ha fet
que
les famílies
han anat
desapareixent.
Ara us anava a dir
què queda de la Tarragona,
si parlem de Tarragona ciutat,
què queda de la Tarragona
hortícola,
com dèiem abans,
no?
Sí,
però es queda
molt poc sector
perquè...
Perquè jo recordo,
per aquí hi havia uns horts,
no?
Perquè el darrere
de l'avinguda Rona...
Mira, aquí on estàs ara,
tu,
nosaltres,
jo tenia...
quan jo vaig néixer aquí.
Ah.
Sí, aquí d'aquí.
Que fort!
Ah, mira, això no m'ho esperava.
Doncs ja ho veus.
Digues, digues.
Aquí sota,
quan no hi havia casa.
i tot això,
tota aquesta banda d'aquí,
doncs mira,
hi havia des de l'antic president
del gremi de pagesos,
des de...
Bueno,
totes les famílies pageses,
això eren les zones,
les hortes del regmejor,
per què ens entenguem.
Això era el camí de la paret alta
i la carretera de l'avinguda de Roma
encara no estava feta.
De quina època estem parlant?
De quan jo tenia...
De molt poquet,
no et pensis,
perquè jo tenia 10 anys
i me'n recordo de veure Vispe
la carretera de l'avinguda de Roma
i encara amb apisonadora de vapor.
O sigui,
anys 60 pot ser,
per entendre'ns?
Sí,
jo vaig néixer el 58
i doncs això devia ser el 66, 67.
O sigui que en pocs anys
Tarragona ha fet un canvi
i ha abandonat una mica
el tema rural.
Em sap greu de dir això
perquè vol dir que m'he fet vell.
Bueno, tothom sí que no.
Més val poder ser vell
que no quedar-se caminos.
Però tot això d'aquí era Norta.
I la veritat és que molta gent
a vegades ho melancòlicament
sap greu
perquè veus fotografies antigues
i dius
mira que molt maco i bonic
i les famílies que treballaven aquí.
Hi ha un carrer per aquí a prop
que es diu Mas del Por.
Sí,
aquí el darrere mateix.
Era el Mas del Por.
Era el Mas del Por,
exactament.
Es conserva encara el nom del carrer.
És un carrer o no res.
Sí,
el Mas del Por
estava a l'eglésia de Sant Pau
i aquí a l'altra banda
hi havia el Mas de l'Emília
que és el meu,
diguéssim,
que eren tots més o menys
de la mateixa...
Però hi havia tots els altres masos,
no?
I l'Apla sempre hi ha el Terrac.
Què queda ara?
Hi ha alguna zona de Tarragona?
O n'hi hagi hortès o alguna cosa?
Queda un trosset cap a la zona
de la cartera de Constantí
fins a la Torreforta
que encara hi ha...
Que aquí hi ha l'Andreu Vila
i hi ha uns quants pagesos
que encara fan una mica d'horta
i perquè és que tot el que...
Tot el de més era terres cavades
que ja tot està...
Home, queda algun...
Diguéssim que sempre queda algun pagès
que encara fa alguna coseta
o algun parcelero
però hi ha gent que faci
extensió grup aquària o agrícola...
Bé, al Gremi tenim el Ramon Soler
que jo crec que és dels únics pagesos
que encara treballen
i té prop de 80 anys i no els ha fet.
I encara treballa.
Que està també a la zona de la Pedrera
que la zona de la Pedrera
és sota Sant Salvador
que quan baixem de la Creu Roja
o sigui, baixem de la Creu Roja
a la cartera d'Avalls
on està la fàbrica,
l'antica fàbrica Galoste
a baix hi ha tota una...
A la banda esquerra de la cartera
que és a la banda esquerra del riu
baixant avall
allà encara hi ha zones d'avellanes
i d'agrícola.
Però estem parlant de molt poca cosa
perquè pensa que a Tarragona
ha sigut tot fàbriques
i cases
i el desenvolupament.
Paguem...
El problema és que
altres ciutats
s'han anat fent grans
a partir d'un nucli
i Tarragona
ha estat molt diversificada
perquè han sigut diversos barris
i llavors tot el que queda
d'anir a mig de barri...
mengem plan i ha anat menjant-se res.
I no ha quedat res.
I ha anat menjant-se tot.
Clar.
I si en tenim de coses
que parlar.
Sí, sí, sí.
Moltes.
moltes, moltes.
Encara que queda això
poca pagesia
a la ciutat de Tarragona
doncs el que sé que queden
són les tradicions
com dèiem
i aquesta vinculació
molt directa
amb temes religiosos.
Hem d'anar acabant
l'entrevista
però ens queda esmentar
encara que sigui així ràpidament
qui són els guanyadors
de la medalla de Sant Llorenç.
Sí, jo crec que ara
no podem parlar massa...
Bueno, però una mica...
Digues, digues, digues.
Diguem, Josep Oliver Martí
que és un que ha estat
molts anys al gremi
és de l'any 50 i 52
com el que et parlava abans
que abans la pietat
eren dels jovens del gremi.
Doncs ell va ser president
quan era solter encara
l'any 50 i 52
ha estat molts anys
sempre ajudat
i no sol això
sinó que després de la guerra
l'església va quedar
molt mal feta
i ell va contribuir
entre molts pagesos
aquí de Tarragona
a recuperar les parets
el sostre, tot.
Ha estat...
Perdó.
Ha estat tresorer
durant 8 anys
quan el seu germà
Joan Oliver
ha estat president 14
ell va estar tresorer
i se li dóna la medalla
per el que ens ha ajudat
i que continua ajudant
o sigui, sempre està disposat
ara es fa gran
com tothom ens hi anem fent
però sempre està disposat.
Després hi ha l'agrupació
d'associacions de Setmana Santa
no cal dir-ho
que s'ho mereix
de totes, totes
perquè és una entitat
que ha intentat
aglutinar a tots
que no és fàcil
perquè les idees
tothom les tenim diferents
Cadascú s'ha sent
el seu...
I a vegada...
I ell ha fet
que la Setmana Santa
sigui el que és en realitat
i després la Diputació
de Tarragona
que amb el seu ajut
bé, totes les il·lusions
i els projectes
que hem tingut
i ajuda tot el que pot
i ha fet que Tarragona
sigui el que és
I nosaltres sempre anem allí
sempre anem a demanar
sempre anem a demanar
i la veritat és que ens escolten
moltes vegades
Doncs escolteu
ja està
se'ns ha acabat el temps
de l'entrevista
i jo crec que...
Ha sigut un ple
Per mi també
queda esclare un munt de coses
mira que
tu vas néixer aquí
per exemple
Exactament
Ho convidem a tothom
perquè és un acte obert
avui a les 6
a les 8 del vespre
a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona
a la gremi de pagesos
de Sant Isidre
lliure els guardons
els seus premis
el regn major per una banda
i la medalla de Sant Llorenç
per l'altre
Esteu tots convidats
Tots encantats
El que no sé si hi ha vermut avui
Sí, sí, també n'hi ha
A més
l'oli nou
també faré muntes d'oli nou
amb aquest producte
Molt bé, molt bé
Moltíssimes gràcies
N'hem estat parlant
Deixeu-me que recordi
els nostres tertulians
amb en Pere Joan Sales
el vicepresident de la gremi
i la Pilar Ortiz
que és la presidenta
de la secció
de les Senyores de la Pietat
Moltes gràcies
Moltes gràcies a vosaltres