Les 7.10 del matí i 11 minuts.
Aquí estem, en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ahir dimarts, el Ministeri de Foment feia públiques les dades
sobre el moviment de mercaderies del conjunt de ports de l'Estat
pel que fa aquests primers dos mesos de l'any,
els mesos de gener i de febrer.
Segons les dades oficials del Ministeri de Foment,
el port de Tarragona ha mogut un milió de tones més
que l'any passat per aquestes dates.
Un augment significatiu de prop del 22%.
Potser és una xifra que ens serveix per dir que alguna cosa s'està movent,
s'està recuperant a nivell econòmic, a nivell espanyol i a nivell internacional.
En fi, aquest era el punt d'arrencada avui de l'entrevista
que volem mantenir durant els propers minuts
amb el president de l'autoritat portuària de Tarragona,
el senyor Josep Anton Burgesset.
Senyor Burgesset, bon dia.
Bon dia.
Les dades que tenen, els indicis que tenen d'aquests primers mesos,
dades oficials dels dos primers mesos,
no sé si podem incorporar també la dada del mes de març,
pel que vostès en saben,
ens indiquen això?
Una certa recuperació d'aquest primer trimestre del 2010
respecte al primer trimestre del 2009?
La versió optimista és que sí,
i per tant aquesta és una magnífica dada,
però la versió realista seria que alguna cosa es belluga.
M'està dient que el Ministeri de Foment és molt optimista,
més del que caldria?
No, no, no, és una clar recollida de dades estadístiques,
i per tant el que passa és que si comparem a l'any 2009,
que va ser desastrós,
terrorífic,
aleshores aquest és un bon mes en comparació a l'any.
Si comparem als últims períodos dels dos primers mesos,
veuríem que el creixement és positiu,
o sigui que el creixement del gener i febrer ha degut estar en relació a una escala raonable de creixement sense la crisi del 2009,
doncs amb un 6-7%.
Per tant, alguna cosa es belluga?
Sí.
El tràfic de mercaderia s'està millorant?
Sí.
Això es mantindrà durant tot l'any?
No ho sabem.
Voldríem que això fos una tendència?
Òbviament.
L'important és si això marca una certa tendència,
una certa tendència,
que jo no m'atreveixo a dir que es consolidi,
si és veritat que el segon semestre del 2010
sembla que l'economia mundial recuperarà a diferent ritme,
doncs això vol dir que potser aquests creixements
que poden ser tímids durant el primer semestre,
el segon semestre es consoliden
i aleshores sí que comencem a veure una tendència ja forta i ferma.
És a dir, que a dia d'avui no podem confirmar
o per les dades que tenen vostès
no hi ha indicis suficients per dir que estem ja en l'arrencada de la recuperació?
Bé, jo crec que cal ser optimista,
jo crec que sí que hi ha una certa recuperació
dels volums de tràfics en el mercat internacional.
Ahir les dades, no del Ministeri de Foment,
sinó les dades econòmiques de l'OECD,
per exemple, deien que Xina i Japó comencen a,
sobretot Xina, comencen a créixer entre el 8 i el 10%,
això és positiu,
això vol dir que ja comencen a exportar,
vol dir que també comencen a tenir importacions,
que Japó també tenia,
dintre de la seva crisi sistèmica,
tenia un creixement raonable,
Amèrica començava a repuntar i començava a créixer,
i Europa tenia un ritme diferent,
i dintre d'Europa nosaltres tenim un ritme diferent.
Però, miri, quan l'economia en el món es comenci a recuperar,
nosaltres també ens recuperarem,
a un ritme diferent,
escolti, d'acord,
però ens començarem a recuperar.
Si Xina creix al 10%,
doncs això vol dir que nosaltres,
potser, tenim enguany dades positives de creixement del PIB.
Ojalà.
Per tant, jo crec que hi ha un cert moviment
econòmic flotant a favor d'una certa recuperació.
Això s'ha de traduir en una recuperació sòlida,
perquè, sobretot,
donem sortida a un tema que és el més greu que tenim,
que és el tema de l'atur.
Hem de créixer, pel que diuen els experts,
sobre un determinat percentatge del PIB per crear atur.
El primer que hem de fer és parar la destrucció d'atur.
Amb quina xifra de mercaderies final es va tancar el 2009?
I amb quina xifra voldria,
o creu que podria tancar-se l'exercici del 2010?
Mira, nosaltres volem tancar l'exercici,
i volem i creiem que podem tancar l'exercici del 2010
amb un creixement d'un 5%.
Per què? Perquè hi ha dades estadístiques que així ens ho diuen.
Per exemple, nosaltres l'any passat vam tenir una baixada bastant notable
en la importació de carbó.
Si el govern aprova aquest decret que fa dies que surten alguns mitjans de comunicació
sobre l'ús del carbó nacional,
significarà que nosaltres també importarem.
I pot semblar una contradicció.
Si anem a consumir més carbó nacional,
doncs com és possible que importem també més?
Doncs mira, si la tèrmica d'Andorra Terol,
que està aquí al costat,
el que ha costat a 150 quilòmetres,
crema més carbó nacional,
necessita també més carbó d'importació per fer la mescla.
Això vol dir que nosaltres creixeríem.
Doncs només amb això creixeríem un 2 o un 3%.
Si el tràfic general de mercaderies,
ja sigui el de contenedors, el de fruit, etc., recupera,
doncs nosaltres podrem justificar aquest 5%.
Jo estic convençut que si les previsions no fallen,
perquè estem parlant de previsions,
creixerem un 5%.
Vostè em preguntava les tonelades de l'any passat,
33 milions de tonelades.
En números rodons, aquest és l'exercici del 2000...
M'he equivocat, són 31 milions de tonelades.
31 milions, voldria arribar potser als 33.
No sé si sortiria aquí...
Amb el 5%, doncs no seria més, no?
És igual, no cal fer els comptes.
No agafem la calculadora,
perquè jo ara de memòria tampoc seria capaç de dir-li, no?
Sobre els 31 milions llargs de tonelades,
pensem creixer un 5%.
Però l'important no és el número que vostè m'ha sentit moltes vegades,
no és si fem tantes o tantes altres,
sinó és que les que fem es consolidin.
O sigui, que un any no facis 36,
i l'any que ve facis 35,
perquè potser 35 és millor que 36 que han sigut simplement un tràfic passager.
Abans comentava que l'important a nivell econòmic espanyol i mundial
és aturar aquest procés de destrucció de llocs de treball.
La veritat és que aquest procés d'atur
no ha afectat gaire a les empreses vinculades al port de Terraona, no?
O com a mínim, aquesta és la sensació vist des de fora?
Nosaltres hem tingut molta sort,
però sort no com la loteria,
sinó sort d'haver treballat durant molt de temps
no només l'autoritat portuària, sinó la comunitat portuària.
Pensi, per exemple, que hi ha un sector als ports,
que és el sector de l'estiva, per exemple,
que són treballadors especialitzats en la descàrrega i càrrega de baixeis.
A gairebé tots els ports espanyols han hagut de fer un ERE
perquè l'activitat ha baixat
i per tant tenien sobredimensió de plantilles.
Nosaltres no només no hem fet reducció de plantilles,
sinó que hem crescut en nombre de treballadors
que hem passat d'eventuals a fixos.
Hem crescut en uns 10 llocs de treball.
Es podria dir, home, no són molts.
Escolti, són moltíssims crear 10 llocs de treball avui.
No destruir, sinó crear 10 llocs de treball fixos és moltíssim.
Per què?
Perquè durant el 2008 i el començament del 2009
va entrar en funcionament, per exemple,
a una terminal de contenedors
que va ser fruit d'un gran esforç,
insisteixo, no només de la comunitat portuària,
sinó de la...
No només de l'autoritat portuària,
sinó de la comunitat portuària.
Això ens permet que...
Ahir m'ho deia un membre del comitè d'empresa d'Estargo.
Quan nosaltres navegaven en l'abundància,
nosaltres érem modestos,
però ara que la resta de ports resulta que tenen problemes,
doncs nosaltres estem igual.
O sigui, i avui està igual, doncs és una sort.
Però a banda dels estibadors, en general,
la sensació que les empreses que treballen en el port
no han patit gaire?
No, jo crec que no han patit,
o sigui, com vostè diu, no han patit.
Això no vol dir que hi hagi algun treballador eventual
que ens estigui escoltant i digui,
escolta, jo estava treballant i ara no treballo.
És possible que alguns eventuals siguin o hagin patit,
empreses que tenien eventuals i a la baixa de l'activitat
no l'hagin patit.
Però jo només sé d'una empresa,
que no diré el nom perquè no val la pena,
d'una agència de consignació de Barcelona,
que teníeu a oficina aquí, que aquesta va tancar.
I va tancar en quatre llocs de treball
que portaven, per cert, alguns d'ells portaven molts anys,
i va ser un drama personal, professional,
i personal també a mi,
perquè us coneixia de fa molts anys, no?
Per tant, podem dir que hem mantingut,
a grosso modo,
el 100% de l'activitat en llocs de treball.
Que això, en aquest context,
és realment molt.
Insisteixo que alguns pot sentir,
jo era eventual i tal, però bueno.
Segur que hi haurà casos particulars
en què no ha passat això.
En aquest context de crisi internacional,
d'altra banda, de crisi econòmica,
tot el tema de les inversions,
anunciades d'una manera important
ja l'any passat, el 2009.
Inversions previstes
amb diferents infraestructures al port.
Totes, a grosso modo,
també es mantenen, senyor Burgessé?
Nosaltres teníem una previsió
via anual 2009-2010
de 120 milions d'euros.
La del 2009,
i a més, eren obres
que es financia en dos anys,
o sigui, vull dir que són obres
que van començar el 2009
i continuen el 2010.
El 2009 vam complir
el 100% del pressupost
i el 2010 jo crec que
complirem un 85% del pressupost.
Per què li dic això?
Perquè, com els oïdors
deuen veure la televisió
i deuen sentir per la ràdio cada dia,
el govern, donat el dèficit públic
assistent en aquest moment a Espanya,
doncs està intentant reduir
la despesa i sobretot
la despesa financera
de les administracions públiques
i és possible que hi hagi
alguna petita retallada d'inversions.
però que no superaran
ni molt
ni de cap manera
el 15%.
O sigui, que nosaltres teníem previst
si santa milions d'euros
per el 2010
i és possible que no fem 60%
sinó que fem un 15% menys.
Quines poden perillar
d'aquestes inversions?
O preguntat d'una altra manera
quines es mantindran
o s'estan mantenint, bàsicament?
Els grans projectes
es mantindran
i en aquest moment
tenim el dubte
si començarem
en guany o no.
Jo crec que sí que podrem començar-lo.
o sigui, el moll de l'ampliació
del moll de la química
que diem nosaltres
és una ampliació
d'un moll destinat
a productes líquids
derivats de la química
i que en aquest moment
estem fent els estudis
des del punt de vista
de financiació
des del punt de vista
del retorn de la inversió
per veure si
es pot afrontar o no.
El Ministeri de Foment
en aquest moment
el govern d'Espanya
està molt més
exigent
a l'hora de fer una inversió.
Hi ha pocs diners
i els pocs diners que hi ha
cal aprofitar-los al màxim.
Això vol dir
que hem de fer un esforç
en justificar la inversió
i en allò estem.
Nosaltres tenim clients
que ens diuen
que aquesta inversió
les interessa
doncs han de comprometre
una mica més
o sigui, no només han de dir-ho
sinó que han de passar
a l'acció
i demostrar-lo
per escrit
per entendre's
i fer una proposta clara
i creiem que
si això tira endavant
que és la que
no és que corri risc
o sigui, aquesta
si tenim que reta la inversió
hauríem de començar
el gener
per entendre's
si tenim inversors
que vulguin col·laborar
amb la inversió
no fer-la ells
col·laborant
amb la inversió
és possible
que la poguéssim
avançar
el 2010
si no la fem
el 2010
la farem
el 2011
sempre que sortim
i consolidem
un cresciment econòmic
sostingut
les empreses privades
ho estan passant malament
no s'arriesguen
no hi ha una finançació
clara
arreu del món
estem parlant
de multinacionals
que tenen
també problemes
de finançació
a qualsevol mercat
ja sigui a Nova York
ja sigui a Londres
ja sigui a Madrid
per tant ja veurem
de les que s'estan fent ara
el dibuix que podríem fer
ara mateix
o la fotografia
que podríem fer ara
de les inversions
que s'estan realitzant
al port
quin és aquest dibuix
on s'està treballant
què s'està fent
és un dibuix
que permetrà
que la sortida
de la crisi
el port de Tarragona
estigui més preparat
del que estava
quan vam entrar
el 2008
en aquesta
depressió mundial
per entendre's
depressió
ja ens entenem
en aquesta crisi mundial
per què?
perquè tindrem
unes instal·lacions
molt més modernes
perquè haurem
acabat
una terminal
de contenedors
molt més competitiva
molt més gran
del que és actualment
haurem augmentat
el calat
de determinats ports
haurem
aconseguit
més metres
de línia
de trac
si nosaltres
dediquem
que els vaixells
puguin atracar
el nostre port
per descarregar
i carregar
haurà més metres
de trac
dels que tenim
actualment
unes instal·lacions
més modernes
i un port
més competitiu
la crisi
ens haurà servit
o sigui
abans de la crisi
la nostra política
de contenció
de la despesa
ens ha servit
per fer estalvis
la crisi
ens ha servit
per poder gastar
aquests estalvis
i afrontar
una millor
de les nostres instal·lacions
però què s'està fent
ara mateix
el tema
de la terminal
de contenidors
les inversions
més importants
estan centrades
en dos o tres projectes
l'ampliació
del moll de Rioja
que vol dir
aconseguir
més molls
per poder fer
la descarga
per exemple
de la fruita
d'una manera
més moderna
la terminal
de contenidors
que ahir
estem gastant
50 milions
d'euros
nosaltres
i el terminalista
de Dubai
ahir tenim
com saben vostès
un soci
un concessionari
que és una empresa
de Dubai
una empresa pública
de Dubai
i que en aquell moment
per exemple
està muntant
una maquinària
extraordinària
dos grans grues
que seran
allò
de les més modernes
d'Espanya
i després
estem fent
també
l'ampliació
de calats
estem fent
que puguin
entrar
baixells
més grans
al port
estem canviant
la seu
de l'autoritat
portuària
que això
també són diners
com veu
estem dotant
de millors serveis
als nostres operadors
ja que ha citat això
li anava a preguntar
més tard
però ja li pregunto
ara
el canvi
de la seu
de l'autoritat
portuària
ja sé
que l'he preguntat
moltes vegades
ja sé
també
i vostè sap
però ja sap
que sempre li he dit
que no em crec mai
les dades que em donen
això també són
les dates
és a dir
vostè diu
les dates
i no se les creu
ara s'atreveix
a dir alguna data
jo continuo
l'última vegada
si se'm recorda
li vaig dir
no sé quina data
però dubto
que es compleixi
perquè sempre
hi ha algun inconvenient
li recordaré
que va dir
el primer trimestre
del 2010
acabem d'obrir
el segon trimestre
del 2010
anem pel bon camí
li explico
a tots vostès
una anècdota
l'edifici
este cas ha acabat
estem a punt
de comprar els mobles
ja tenim adjudicat
el menjador
i quan ja pensàvem
que el dia
aquest cap de setmana
proper
o l'altre
ja fèiem el trasllat
doncs resulta
que un contenedor
que portava marbre
per forrar les parets
o sigui
marbre, pedra
no sé si és marbre, pedra
artificial
per forrar les parets
s'ha perdut
i ara resulta
que estem buscant
el contenedor
no nosaltres
l'empresa
això ho atrasarà
15 dies
o sigui
perquè
i espero que trobem
el contenedor
aleshores
quan me diuen
a veure com jo
conec una mica
com funciona aquest món
me diuen
el 15 d'abril
canviarem
d'edifici
està tot preparat
per canviar
el 15 d'abril
però s'ha perdut
el contenedor de pedra
i una qüestió logística
el trasllat
el faran
no, però el farien
en un cap de setmana?
és a dir
la idea seria
tancar
per dir-ho d'alguna manera
un divendres
i tornar a obrir
un dilluns
això és possible
fer-ho?
el més important
del trasllat
és que els serveis
d'informàtica
i telemàtica
del port
puguin continuar
funcionant
això vol dir
que l'usuari
del port
la naviera
el consignatari
no noti la diferència
per tant
el primer que es farà
és el canvi
del sistema informàtic
el que treballa
amb nosaltres
via informàtica
no ha de saber
si hi ha un edifici
o en un altre
per tant
això es pot fer
en un cap de setmana
els mobles
es poden traslladar
en un cap de setmana
però
muntar els mobles
traspassar els arxius
la paqueteria
etc
doncs
es diuen
que una setmana
ja tenim
una empresa especialitzada
que es dedica
a aquest tipus
de transport
però
jo també
li dic el mateix
abans
ojalà sigui
una setmana
ojalà sigui
una setmana
van començar
a dir-me
que un cap de setmana
no m'ho vaig creure
ara em diuen
que una setmana
i mira què li dic
i ja m'agradaria
que fos una setmana
un trasllad de mobles
a una casa
qualsevol
de la nostra
no es creu ningú
que en unes setmanes
està tot arreglat
doncs imagina't
un edifici
de cent
de cent i escaig
de persones
però jo tinc
fe
en el que em diuen
i per tant
una fe relativa
i a la pregunta
que vostè em feia
quan canviarem
jo crec que
durant el mes d'abril
si trobem el contenedor
de pedra
sí
l'he recordat
a totes maneres
aquesta previsió
d'una setmana
del trasllad
quan es produeixi
vostè ja sap
que li dic sempre
perquè tinc una molta confiança
en els tècnics
però hi ha imponderables
que...
Insisteixo després també
en el tema
de l'edifici actual
bàsicament perquè
és una d'aquelles qüestions
que provoca un cert debat
entre els ciutadans
si cal enderrocar-lo
si no
si seria millor
reutilitzar-lo
la intenció
de l'autoritat portuària
quan el trasllad
es faci efectiu
sigui aquest mes d'abril
o el proper mes de maig
què seria?
Tenir-lo uns mesos
all'esperant
abans de l'enderrocament?
nosaltres no tenim
en aquest moment
cap proposta
que es pugui materialitzar
i que dic que es pugui materialitzar
hi ha propostes
però jo què sé
a qualsevol se li podria ocórrer
en aquest moment
fer un hotel
o sigui
que no sé si és possible
fer-lo o no
però fer un hotel
hi ha un problema
legalment no es pot fer
avui per avui
o sigui
caldria fer tota una sèrie
de tràmits
una sèrie de
pensi que per fer un hotel
caldria
desclassificar
el domini públic portuari
etcètera
això són molt de temps
hi ha alguna proposta
seriosa
per iniciar els tràmits
per fer un hotel?
no
hi ha alguna proposta seriosa
que
darrere de
l'utilització
d'aquest edifici
quan dic seriosa
em refereixo a allò formal
més que seriosa
per no ofendre ningú
doncs no
si no n'hi ha
escolti'm
jo no
a veure
com a qualsevol edifici
en una ciutat
la ciutat se renova
en aquest edifici
davant tenim uns edificis
que són nous
quan aquests edificis
no
siguin vells
o no siguin útils
doncs els llançaran
i farem nosaltres
hi ha un procés
de renovació
de les ciutats
i aquest edifici
doncs
o se li troba
una utilitat
o està dintre
d'un procés
de renovació
a mi m'agradarà
a veure
hi ha gent
que li agrada
aquest edifici
o hi ha una certa
polèmica
escolti'm jo
li puc assegurar
que hi ha tanta gent
no tanta
que parla de l'edifici
però hi ha tanta gent
que parla a favor
com en contra
hi ha gent
que diu
que un edifici
és més bonic
i hi ha gent
que diu
que un edifici
és més horrorós
és un problema
subjectiu
és un problema
de gustos
per tant
li insisteixo
totes vegades
perquè clar
com que la ciutat
o el ciutadà
té l'experiència
d'edificis
com la Chartres
o el Banc d'Espanya
que han estat
en desús
durant molt de temps
per això
li pregunto
la voluntat
que té
el president
del Port
nosaltres
a veure
vostè
fa una pregunta
jo li seré
molt clar
un edifici
buit
sense ús
l'autoritat
portuària
no el tindrà
queda clar
tema
terminal de Creuers
perquè se n'ha parlat
molt en les últimes setmanes
especialment a partir
d'una jornada
de debat
en què es va conèixer
per exemple
aquí a Tarragona
l'exemple
que havia seguit
el Port de Cartagena
realment ara
ens podem prendre
seriosament
que el Port de Tarragona
a més de ser
un port industrial
cada cop
amb un volum
més gran
de mercaderies
de tota mena
pugui ser un port
on atracin Creuers
en un mig i llarg
termini
de 5-10 anys
sí
però deixi'm
que faci un aclariment
l'altre dia
jo en aquesta jornada
es vaig haver d'aclarir
que Cartagena i Tarragona
no tenen res a veure
i per què?
són ports molt similars
però tenen
una diferència
molt notable
Cartagena
té dos ports
per entendre's
un en el que ha pogut
traslladar
les seves mercaderies
i l'altre
que ha quedat
a la ciutat
imagines per exemple
que jo
què li diria
imagines que el Port de Tarragona
a la part industrial
fos del cap de Salou
cap a Salou
i la part urbana
quedaria el Port actual
aleshores
en el Port actual
podrien fer
doncs
un magnífic
Port de Creuers
això és el que ha passat
a Cartagena
és que Cartagena
té dues bahies
i això no ho podem fer aquí
una la té
per la ciutat
i l'altra la té
per a les activitats industrials
per tant
nosaltres
no tenim dos ports
tenim un
i tenir un port
és la causa
del perquè no hem tingut Creuers
o sigui
som un port industrial
no tenim dos ports
som un port industrial
i el port industrial
que nosaltres tenim
amb un port de Creuers
no som massa compatibles
ara tenim la possibilitat
que pot ser compatible
perquè m'ha allargat el DIC
i hi ha un espai
del DIC nou
en el que
allí no hi ha activitat industrial
només és una activitat
d'abrigo
de les aigües
doncs allí anem a mera
de fer unes instal·lacions
que nosaltres farem
les instal·lacions
perquè els veixells
de Creuers
puguin atracar
per tant
ja tenim
una ubicació
però amb la ubicació
no venen els veixells
o sigui
amb la ubicació
i amb una terminal
poden venir
però no venen
per si sols
per tant
el que cal és
acunyar una marca turística
o sigui
acunyar-la
o desenvolupar-la
o vendre-la
o sigui
perquè els Creuers
puguin venir
al port de Tarragona
a atracar
però que puguin venir
a veure
no sé quin producte turístic
de l'àrea
regió econòmica
tarragonina
i aquest és el tema
que jo crec
que és la clau
o sigui
no tant si tenim instal·lacions
o no
que és veritat
si no hi ha instal·lacions
no vindran
tindrem instal·lacions
ja estem treballant
el que hem de tenir
és una oferta turística
i les instal·lacions
que farà el Pol
quines són exactament
perquè el ciutadà
ho sàpiga
de què estem parlant
el problema és que
com estan lluny
serà difícil
que la gent les visualissi
que estan al final del DIC
al final del DIC
la part nova
que nosaltres hem fet
al final de l'escollera
o sigui
on només es pot anar a peu
per entendre's
o sigui
la part última del DIC
doncs allí el que es farà
són dos grans caixons
perquè puguin girar
els autobusos
els taxis
etc
una esplanada
perquè parquin els autobusos
i s'habilitaran
aquells forats
que hi ha
sota del DIC
o sigui
aquells habitacles
que hi ha
s'habilitaran buit
perquè la gent
pugui tenir uns mínims serveis
per atendre els passagers
però insisteixo
que això no és un reclam
per als turistes
el reclam per als turistes
és tenir
en l'agència de viatges
una oferta
en el Baixell
una oferta
on podran anar
mentre estan a Tarragona
etcètera
per nosaltres no serà
per l'autoritat portuària
però
no me'n cansaré
de repetir
que només amb l'autoritat portuària
els crueristes
no vindran
l'estudi de l'obertura
de la segona bucana
d'aquella bucana
que
en fi
n'havien parlat
que havien encarregat
un estudi
per mirar
de fer-ho
això
han tingut
ja un resultat
està l'estudi fet
està valorat
és molt complicat
s'estan fent unes simulacions
de tràfic a Madrid
però val uns 300 milions d'euros
i ho deixem córrer
per més endavant
així de clar
no podem gastar 300 milions d'euros
per fer una inversió
que té tan poca rentabilitat
recordem que aquest estudi
és a dir
la possible obertura
de la segona bucana
també influïa
en el tema del tren
del ferrocarril
per tant
quedaria també descartat
no no
a veure
el que quedarà descartat
és quan tinguem capacitat inversora
haurem de pensar
si unim ja definitivament
si unim
amb un pont
el ferrocarril
entre el moll de Reus
i el moll de Lleida
i això encara no està decidit
és que
fins que no es recuperi
el tràfic
tenim pocs trens
i per tant
abans li parlava
del carbó
o sigui
pensi que el tràfic
del número de convois
que han sortit
del port el 2009
no l'he cedit de memòria
però deu ser
doncs un 60%
menys
del que sortien abans
per tant
no tenim un problema
ferroviari ara
el que sí que hem d'estar
preparats
és perquè
quan remunti a la crisi
resolt el tema ferroviari
però la d'Arsen
no l'obrirem
perquè no surt
a veure
la d'Arsen aquesta
aquest projecte
que és un magnífic projecte
per cert
s'ha estudiat molt bé
el que fem
és incorporar-lo
al pla director
i en una fase posterior
de desenvolupament del port
doncs ja es farà
ara fa uns dies
ja per anar acabant
aquest repàs
a l'actualitat a Portuari
ara fa uns dies
l'Institut de Recerca en Energia
de Catalunya
l'IREC
presentava
un projecte
de crear el primer parc
el que seria
el primer parc
d'aerogeneradors
marins d'Espanya
que estaria situat
a la costa
tarragonina
perquè la gent
ens entengui
això de posar-hi
molins de vent
dins del mar
estaria en la costa
segurament a la part sud
de la costa
tarragonina
aquí al port de Tarragona
hi intervindria
d'alguna manera
o intervindrà
d'alguna manera
en aquestes instal·lacions?
però un aclariment
perquè la gent
no tingui
la informació
correcta
no es tracta
de veure molins
com els que estem
acostumats a veure
aquí dintre de l'aigua
per al nord d'Europa
sinó es tracta
de primer
a una distància
molt més llarga
o sigui
estem parlant
de 30-40 quilòmetres
una plataforma
i damunt de la plataforma
aquests molins
que estan en fase
experimental
per tant
tenim una plataforma
de petroli
aquí davant
per entendre's
aquí davant
són 30-40 quilòmetres
doncs tenir molins
en plans
experimentals
a aquesta distància
ho dic una mica
perquè no tinguem
la sensació
i tornem a crear
aquesta polèmica eterna
de dir
no volem molinets
davant de la costa
no, no
si no estem parlant
de davant de la costa
estem parlant
de bastantes milles
marandintre
nosaltres
a l'institut de recerca
se'ns va posar
en contacte
amb el poble de Tarragona
fa uns quants mesos
per veure
si teníem espai
perquè tot això
requereix
una infraestructura
a terra potent
cal tenir maquinària
a terra
cal tenir espai
cal tenir personal
etc
hi ha una part
que la usaran
els ports
del Delta de l'Ebre
per entendre
els ports industrials
d'allà
però hi ha altres parts
que són
per un problema
de calat
per un problema
d'espai
que s'ha utilitzat
al port de Tarragona
nosaltres estem
plenament
i així li van manifestar
la Generalitat
plenament d'acord
en que
aquest projecte
que és un projecte
d'investigador
de gran calat
que pot ser
un projecte
d'un futur extraordinari
doncs el port de Tarragona
estigui en disposició
de col·laborar
una última qüestió
molt més urbana
les obres
del passeig
de la independència
que són
recordem els oients
la continuïtat
de les obres
que s'havien fet
mesos enrere
al Moll de Costa
ja han començat
quin ritme
estan portant
i què preveuen
tenen un bon ritme
vostè em preguntarà
la data
no s'atreveix a preguntar-me
la data exacta
de l'acabament
la data d'acabament
que a mi em manifesten
i que no se la creu
tampoc
aquesta me la crec
una mica més
però no al 100%
és a meitat de juny
a meitat de juny
estava consultant
les notes
perquè
aquesta fins ara
no me l'ha modificat mai
per tant me la crec
sí que és veritat
que vam
començar
una mica més tard
si se'n recorda
del que era normal
perquè teníem
un problema
amb una tuberia d'aigua
etcètera
el que vam voler
és que quan tanquéssim
el carrer
no tinguéssim
imponderables
desconeguts
i per tant
aquesta obra
jo crec que va bé
i el juny
posem allò
la meva data
final de juny
ha d'estar obert
amb aquesta obra
hauran completat
l'autoritat portuària
haurà completat
tota la renovació
de la façana
marítima
portuària
i fluvial
del riu
és a dir
hauran completat
tot un projecte
que va començar
fa uns anys
sí
nosaltres
vostè sap
que jo he dit
sempre
que el port de Tarragona
ja havia començat
la seva renovació
de la façana urbana
i aleshores
s'ha fet en portuària
perquè
òbviament
així que vas arreglant
tota la part portuària
t'adones encara més compte
que a Tarragona
tenim un problema
per resoldre
o sigui
que tenim un tema
no un problema
perquè és un problema
però
és una realitat
que és
com resoldre
el tema del pas
del ferrocarril
per aquesta façana
perquè ens està quedant
dues façanes
la façana portuària
que està quedant molt bé
però la ciutat
acaba al carrer del mar
i al carrer del mar
i entre la façana portuària
hi ha un espai
que no és de ningú
que és de Renfe
però vull dir
que no és de ningú
des del punt de vista
urbanístic i arquitectònic
i jo crec que
nosaltres
ja hem complert
el nostre compromís
amb la ciutat
ara la ciutat
ha de prendre
les mesures
que ells creguin oportú
per veure com es resol
tot aquest tema
del ferrocarril
acabem així
senyor Josep Anton Burgas
president de l'autoritat
portuària de Tarraona
gràcies per participar
aquest matí
durant uns minuts
a la cinturia
de Tarraona Ràdio
que vagi molt bé
gràcies
adeu-siau
bon dia