Passant dos minuts de tres quarts onze, ara sí,
ara sembla que tenim a punt aquesta connexió amb Josep Ardila.
Josep, molt bon dia.
Ara sí, ara sí.
Ara sí.
Ara ens sentim.
Que t'has anat molt lluny.
No, no, no massa lluny, no massa lluny, eh?
No massa lluny.
Hem estat tombant una mica per la Rambla.
Escolta, i es nota que és un de setembre o no?
No sé què dir-te, perquè...
Home, pel temps una mica sí.
Pel temps es nota que comença...
Sembla un dia de tardor, no?
Que fa una mica estar una mica nubolat al seu,
fa una mica de xafogor, però no fa aquella calor que feia aquests dies.
i et dic que no ho ha semblat massa perquè es nota que encara no tothom ha tornat a la feina,
que encara no hi ha les escoles amb tota la canalla,
que això fa que els carrers encara no estiguin amb tants cotxes,
amb tantes aglomeracions com passa al llarg de l'any.
Per tant, es nota que la gent encara s'està reincorporant
i està tornant a poc a poc a la feina.
I hem parlat amb algunes persones que tombaven pel carrer
i et dic que a aquesta hora del matí tampoc no hi havia massa moviment,
però, curiosament, ens hem trobat de tot.
Amb gent que s'acabava d'incorporar a la feina,
amb gent que està tot l'estiu treballant i que encara no té feina,
que ara veuen com tots els companys expliquen les seves vacances,
que bé que s'ho han passat, que ensenyen les fotografies,
però que ells encara no han marxat de vacances.
Ens hem trobat amb un home que porta tot l'any d'any sabàtic,
doncs que aquest any se l'ha après de no treballar.
Quina sort.
I gent que treballa tot l'any i que gairebé no té vacances,
com la quiosquera de la Rambla Nova, que hem parlat amb ella
i que només fa vacances aquells dies que no hi ha diari,
perquè la cosa no està per contractar a gent.
Per tant, ens hem trobat una mica amb tots aquests casos,
que si et sembla, els escoltarem.
Molt bé, doncs endavant.
Som-hi.
Encara no hem fet vacances.
Encara no hem fet vacances.
I això?
Bé, la meva feina és a temporada i llavors ara toca treballar.
Suposo que a partir de setembre, octubre,
doncs a veure, estem sent ella.
Com es porta això que tothom torni de vacances
i ara torni anar a la feina?
Bé, bé, amb ganes d'això de que arribin les pròpies
i començar a posar ponts i començar a posar cosetes i coses així.
Quan diu que les fa vostè?
A partir de l'octubre, ho intentarem.
Octubre, novembre, desembre, a veure, el que queda d'any ja.
Doncs que no sigui massa dol.
Molt bé, moltes gràcies.
Que vagi bé, eh?
És el de setembre i hi ha gent que no ha tornat a la feina,
com és el cas...
D'Oriol.
D'Oriol.
D'Oriol, sí.
Un any sabàtic, explica'm-ho això.
Bé, consisteix simplement en fer 12 mesos sense treballar
i controlant una mica tots els sistemes interns i externs, econòmics
i una mica, doncs, polítics també de la ciutat
i quotidianes diverses que es van portant a terme amb tota normalitat.
No t'avorreixes 12 mesos sense treballar?
Hi ha moments que sí, però estic convençut que la gent que treballa
també s'avorreix, inclús a la feina, que és pitjor.
Ara ja s'acaba, però aquest desembre s'acaba o no?
Sí, segurament serà el setembre.
Segurament sí.
No ho tinc encara del tot segur, o sigui, no és del tot cert,
però penso que sí que ja per el 2011
m'incorporaré a les tasques laborals normals.
De què treballa vostè, si no es m'heu preguntat?
Sí, tinc hostaleria a Torredambar, l'empresa Chalokey,
coneguda arreu de tota la Costa Daurada.
Doncs moltes gràcies que vagi bé.
A vosaltres.
Vostè comença avui a treballar?
No, ja fa uns dies.
Ja fa uns dies, ja?
Sí, ja fa uns dies.
Què tal això del 5DM postvacacional?
Doncs, home, és una mica dur al principi,
però suposo que això cada any és el mateix, no?
Un, doncs, s'acostuma i, doncs,
el més dur són les dues primeres setmanes.
Fem-nos els dies de vacances?
Sí, bueno, dues setmanes.
I què tal, marxar d'algun lloc o això de la crisi?
No, sí, sí, però per aquí ja, però per Catalunya,
per Olot i pel voltant.
A casa nostra, doncs.
Sí, sí.
Que vagi bé, doncs.
Molt bé, gràcies.
Bon dia.
Bon dia.
Avui us incorporà a la feina.
Sí.
Què tal això del 5DM postvacacional?
Molt malament.
Bé, no, és canviar el xip i dir
ja estic treballant, ja està.
Però no una altra cosa.
Què tal les vacances, però?
Molt bé.
Heu marxat fora, us heu quedat aquí.
Heu marxat fora, per Europa,
i bé, bé, bé.
És molt maco viatjar i he descansat,
però s'ha de treballar.
Això està claríssim.
La teva companya també s'incorpora avui.
Bon dia.
Vaja, jo vinc a deixar el meu lloc aquí,
a l'escola oficial,
i m'incorporaré demà, sí.
I les vacances, què tal?
Les vacances sempre van bé.
Sempre van bé.
I això, tornar, no massa.
Bé, però si tens feina és agraït, o sigui,
a més en aquests moments de crisi, no?,
o de suposada crisi,
per tant, també és d'agrair treballar
i incorporar-se a poc a poc.
I heu marxat a algun lloc, no?
Sí, jo he marxat també a Europa, a Escòcia.
Molt bé.
Així us heu passat bé aquest estiu, doncs, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs que vagi bé de tornada,
a l'escola oficial d'idiomes.
Molt bé, vinga, adeu.
Bon dia.
Bon dia.
Porta un net.
No sé si és perquè els pares hi han començat a treballar.
Pues sí, están trabajando y la abuela lo cuida.
O sigui, que ara t'he tocat a trabajar.
Vaya, trabajar sin cobrar.
I què tal visteu, bé?
Bien, sí.
Per aquí heu fet alguna cosa, a algun lloc?
Sí, hemos ido a Cantabria y muy bien.
Molt bé, no?
Muy bien.
I vostè, què tal?
Bien.
Sí, també ha anat de vacances o no?
Sí, también he ido de vacances.
Sí, s'ha incorporat a la feina, no?
De momento no.
Per tant, ha anat de vacances.
También está de vacaciones, sí, claro.
Molt bé, que vagi bé.
Vinga, gracias.
Bon dia.
Bon dia.
En un quiosque això de fer vacances és complicat.
Almenys per mi sí, els altres punts no ho sé, perquè tots, uns són particulars, depèn, els que depenem de terceres persones sí, ho és.
I com ho porta això a treballar tot l'any? Alguns dies m'imagino que sí que se va fer algun descans.
Ni un.
Ni un.
Només els que donen...
Els dies que no surt diari.
Els que no surt diari, correctíssim, sí, sí.
I com ho porta això de la gent que ara havia de comentar, ara he tornat de vacances, ara m'incorporo ja a treballar.
Bueno, jo feliç perquè els han pogut fer i venen de pres i jo els hi dic, ànimo, perquè la tal com està el món, heu d'estar contents d'haver fet vacances i tornar a la feina.
Que això és important.
Que això és importantíssim. Els hi dic, animeu-se, de veritat, perquè això és el millor. És hora ara tenir això.
Tenir un treball, fer vacances i tornar a la feina. És que és fantàstic.
I s'ha notat també això de vendadialls perquè ara em donava un tom per Tarragona i no hi ha massa moviment encara, eh?
No, bueno, perquè la gent també ve, ara hi ha una crisi, la gent pensa que ve ara d'uns gastos, uniformes, llibres, i això també a la butxaca es nota.
També es nota, no?
Es comença a moure més la segona quinzena i després ja a l'octubre ja és quasi normalitzat.
Doncs moltes gràcies, que vagi bé.
De res, a vosaltres també.
Doncs ja ho veieu, un dels fenòmens, sens dubte, és això, que aquests darrers anys de la crisi, en què molta gent s'ha quedat sense feina,
el que agraeix és poder tornar de vacances perquè vol dir que tenen un lloc, tenen una feina i que per tant poden tornar.
I ara ens ho deia la quiosquera de la Rambla Nova, que molta gent aquests dies encara s'està apretant la butxaca
perquè toca comprar llibres, toca comprar el material escolar, els uniformes.
De fet, en parlarem després perquè ens acostarem a la llibreria Trevé, a la llibreria que està al carrer López Pelaez,
per a veure si la gent, això de començar al setembre, tan aviat també el curs escolar,
ja comencen a comprar els llibres, tot el material escolar per a un nou curs.
I ara, aquí, us creu que li podies haver preguntat per un altre clàssic d'aquests dies, que és els fascicles,
que m'imagino que deuen omplir tot aquest quios i tots els quioscos de Catalunya.
En això no hi he pensat, però ara sí, que comencen totes les col·leccions del món, ara.
Sí, a més, de les temàtiques més diverses i més estranyes.
Molt bé, Josep, tu has tornat aquesta setmana de vacances.
També, també.
I tens síndrome post-vacacional o no?
Bueno, no, no massa, no massa, encara, encara, encara, encara suportable.
Hi hauríem de preguntar a un expert de totes maneres què és això del síndrome post-vacacional.
Ho deixem aquí de moment, ens en retrobem d'aquí molta estona,
perquè ja serà camí de les notícies a la UNA, però ens en retrobem, com deies,
des d'una llibreria i anirem a veure com va el tema del material escolar.
Preguntarem als pares a veure quan es gastaran aquests dies i n'hi ha aprofitat també
per a veure si també han tornat de vacances.
Fins i tot l'àvia que parlàvem abans, les àvies també tornen a anar de vacances
perquè els pares comencen a treballar i ara han de tornar a exercir d'àvies,
com deia, de la seva professió, però sense cobrar.
Exacte.
Josep, ens en retrobem després a través de la unitat mòbil.
Gràcies.
Que vagi bé, d'ociau.
Era la connexió amb l'exterior.
Nosaltres us ho seguim preguntant a tots els oients.
Heu tornat de vacances aquesta setmana?
Torneu a la feina en un dia com avui?
Com ho porteu, això del síndrome post-vacacional?
Heu fet vacances i us ha afectat la crisi a les vacances?
Potser no us heu mogut de casa a causa de la crisi?
Ho podeu respondre a través del grup de Tarragona Ràdio al Facebook
o també a través del correu electrònic a l'adreça almatí arroba tarragonaradio.cat.
4 minuts i arribem al punt horari de les 11.