Passen sis minuts a dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe en aquesta quarta hora del programa,
parlant ara durant uns minuts del moment actual
i de les perspectives de futur del Col·legi d'Arquitectes de Terraona.
Avui hem convidat el nou president del col·legi,
el senyor Josep Llop,
que ara fa uns dies guanyava les eleccions
convocades a aquest col·legi professional.
Hi havia altres dos candidats,
però Josep Llop es va imposar
i, com dèiem, és el nou president del Col·legi d'Arquitectes de Terraona.
Senyor Llop, bon dia i felicitats.
Molt bon dia i moltes gràcies.
Enhorabona.
Moltes gràcies.
Com ho porta?
Bé, ho porto bé.
És el que volíem.
Per tant, hem de tirar endavant
i tirarem endavant amb molta il·lusió.
En un col·legi professional hi hagi unes eleccions amb tres candidats,
demostra una vitalitat especial?
Perquè segurament és poc habitual?
És molt poc habitual.
Jo no recordo, ja fa uns quants anys que participo en aquesta vida col·legial,
no recordo cap elecció ni aquestes tres candidatures, és veritat.
No sé si demostra vitalitat, segurament que sí.
Potser també demostra altres coses, no?
Discrepàncies.
Ganes de participar, ganes de millorar, ganes de fer-ho diferent,
veure una situació que potser no és la millor, etcètera, etcètera.
Amb quin objectiu arriba la candidatura
que encapçala el ja president del Col·legi Josep Llop?
Hi ha un objectiu prioritari?
Es presenta i arriba a la presidència amb un missatge renovador?
Cal canviar moltes coses al col·legi?
O més aviat el contrari?
Arribem amb un missatge completament renovador.
Completament, diguem, si volguéssim, rupturista, diguem, no?
I aquest és un dels nostres grans actius,
i això és el que ens ha fet guanyar.
Malgrat que les candidatures que són continuistes
sempre enganxen molt, no?
Costa molt de fer un punt d'inflexió,
que hi hagi un canvi en determinades dinàmiques,
doncs una mica inèrtiques, etcètera.
Però nosaltres, a base de treball i a base d'il·lusió,
de moltíssima il·lusió, de veure les coses clares,
em sembla que vam fer una diagnosi bastant clara,
i sabien cap on volíem anar,
doncs amb aquests actius hem aconseguit guanyar.
I, per tant, espero que canviïa una dinàmica
que ens portava a una situació
que nosaltres creiem que no era la desitjada.
Aquesta diagnosi de la que parla,
què els hi diu, què els hi ha dit?
Com veu la professió, com en vista,
o com veuen el moment professional
dels arquitectes a les nostres comarques?
Doncs és un moment professional delicat.
Primer perquè hi ha tota una sèrie d'elements externs
en forma de lleis
que ens condicionen d'una manera impressionant.
El col·legi, fins ara, tenia un sentit.
Potser a partir d'ara, amb la famosa llei òmnibus, etcètera,
potser n'haurà de tenir un altre de sentit.
Nosaltres el que volem és,
dintre d'aquest marc i dintre del marc
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
que és on som,
nosaltres el que volem és que el col·legi funcioni,
funcioni bé,
que ofereixi serveis,
que il·lusioni també el col·legiat,
que sigui la casa de tots,
els col·legiats i fins i tot els no col·legiats.
Volem que el col·legi sigui present a l'exterior,
a la societat,
en tota la xarxa associativa,
no només de la ciutat, naturalment,
sinó del territori,
perquè tenim un àmbit molt més gran que la ciutat.
Volem aquesta cohesió,
volem il·lusionar,
i volem també que s'escampi,
que volem exportar aquesta idea de renovació
que nosaltres tenim a tot Catalunya.
Aquest missatge rupturista del que parlava fa un moment
representa o vol dir,
significa per a vostès que les coses no s'havien estat fent bé
en els últims anys al col·legi?
Segurament que no,
perquè si no potser no hi hagués hagut unes eleccions tan concorregudes.
Però de totes maneres nosaltres preferim mirar el futur,
el passat ja ha passat.
No volen parlar del passat.
No cal, no és útil.
Parla d'oferir serveis,
d'integrar, d'il·lusionar els col·legiats i no col·legiats,
a la professió en general.
Això, com ho volem fer?
Amb quines eines?
Doncs ho volem fer bàsicament sent presents.
Després també ho volem fer treballant en xarxa
i implicant una gran part de col·legiats
que tinguin ganes de treballar.
Això és bàsic, això és importantíssim.
Hem d'actuar d'aquesta manera.
La realitat professional del sector ara mateix quina és?
És a dir, la crisi, fins a quin punt aquesta crisi que afecta a tothom
està directament impactant sobre els arquitectes?
Molt directament.
Nosaltres som a l'inici dels processos de transformació de sol
i també a l'inici dels processos de construcció.
Per tant, ens afecta molt directament.
La situació és bastant delicada en conjunt
i concretament hi ha alguns professionals que s'ho passen realment malament.
Fins i tot n'hi ha que opten per no col·legiar-se,
per no haver de pagar les despeses que significa la quota col·legial, etcètera, etcètera.
De totes maneres, no coneixem encara prou bé el col·lectiu
i per això també ens hem proposat,
i era un dels nostres objectius, de fer una mena d'estudi sociològic
perquè no podem dirigir o governar
o encarrilar un col·lectiu que no acabem de conèixer.
Per tant, el que volem fer és conèixer-los més que ningú, el col·lectiu.
Aquests arquitectes que ho estan passant més malament
o que es veuen més afectats per la crisi,
el col·legi els pot ajudar d'alguna manera?
Esperem ajudar-los a base de trobar noves vies,
nous formats de treball en els quals es puguin implicar.
Els arquitectes, també és cert que hem anat tancant-nos una miqueta,
hem estat una mica endogàmics
i de vegades ens hem deixat perdre camps de treball
que potser podem recuperar
i en els quals podem incidir.
I en parlaria de bastants,
però per exemple, tot el tema de mobilitat
o tot el tema de paisatge
o tot el tema d'investigació de nous materials,
de noves tècniques constructives,
la rehabilitació també,
que sempre s'ha deixat com una cosa menor,
les estructures, les instal·lacions,
la construcció en general, la tècnica constructiva.
No només són projectes, no només són direccions d'obres,
sinó que hi ha moltes més coses.
I a més, doncs, un camp que no hem abandonat
és el camp dels dictàmens,
de la parícia,
de l'urbanisme,
que això ja està bé,
però també necessitem penetrar més en el territori
i opinar més.
El col·legi ja ha de tenir molta opinió.
D'això últim que comentaves,
desprèn que d'alguna manera la professió s'ha de repensar,
la d'arquitecte,
s'ha de repensar en el sentit que potser ja no serà
com ho era fins ara?
O que la majoria de feines que feien els arquitectes
potser ja no seran a partir d'ara mai més la majoria?
L'hem d'anar repensant.
A poc a poc, però s'ha d'anar repensant, no?
Sí, sí, segur.
Amb noves vies, amb nous àmbits, com els que comentava?
Per descomptat.
S'ha acabat aquella època tan fantàstica
de les vaques grosses,
que il·lusionava tota la...
En fi, o que generava riquesa en el conjunt de la societat
i també en els arquitectes,
i s'ha de mirar el futur d'una altra manera.
Sí, però passa com sempre.
Totes les cares també tenen una creu,
i és molt difícil que la moneda caigui de canto.
Sí que és veritat que era una època de vaques grasses,
jo no sé si il·lusionant,
però de vaques grasses i, per tant,
de suficiència de recursos, diguem.
Però, possiblement, en aquesta època
havíem d'haver pensat la que vindria després,
perquè a la vida tot és cíclic,
tot puja i baixa,
i quan hi ha una època de vaques grasses,
després ja sabem que ve una època de vaques més flaques.
Per tant, el que tenia de bo ja ha passat,
i ara hem d'aprofitar el que tingui de bo
aquesta època d'un to més baix.
Deixi'm preguntar-li des d'un punt de vista local
l'opinió de vostè com a president
del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona.
Com definiria Tarragona, arquitectònicament parlant?
Mare de Déu!
La ciutat.
Això és molt complexa,
ara que veu de parlar amb el regidor d'Urbanisme,
suposo que ell us ha donat una visió urbanística.
Hem parlat d'altres qüestions concretes,
com la jornada d'infraestructures ferroviàries
que hi haurà demà,
però a un arquitecte com vostè,
que és el president del Col·legi ara,
com definiria una ciutat com Tarragona?
És molt difícil definir una ciutat com Tarragona,
sobretot des del punt de vista arquitectònic.
Segur que hi ha un munt d'indrets,
una munió d'indrets que es podrien millorar
des del punt de vista arquitectònic,
però abans de l'arquitectura hi ha l'urbanisme,
la planificació.
I en aquest sentit,
Tarragona és fruit d'una no planificació,
i una planificació, diguem,
jo anava a dir secular,
ja sé que no és secular,
però des de molt antic,
des dels anys 60 que Tarragona ha crescut
sense un pla, diguem, de creixement,
sense una estratègia,
sense una planificació.
I, per tant, ara som fills d'aquella època,
i ara hem d'intentar arreglar-ho.
Això s'havia d'haver arreglat molt abans,
però, malauradament, no va ser d'aquesta manera.
La improvisació,
el desconeixement,
fins i tot l'ocultisme,
en alguns moments,
als anys 60,
perquè potser era una època molt propícia per això,
ha propiciat que hi hagi una ciutat,
diguem,
podríem dir que es podria vertebrar millor,
que podria funcionar millor,
que no seria tan dispersa,
que estaria més organitzada,
més ben estructurada, etcètera, etcètera.
En canvi, no ha estat d'aquesta manera,
i ara ens trobem en una situació que hem heretat
de fa 40 o 50 anys,
que l'hem de viure
i que hem de mirar de posar-hi remei.
Mai és tard,
però cada vegada que ens retardem més,
és pitjor.
I parlant d'això,
i tenint en compte l'actualitat d'aquests dies,
i el que comentàvem abans amb el regidor d'Urbanisme,
d'aquestes jornades d'infraestructures ferroviàries,
que hi haurà demà,
que es parla tant del tren,
de planificar una gran estació central,
un arquitecte com vostè,
on creu que situaria una estació,
i si creu que fer una gran estació
ajuda a cosir la ciutat,
a vertebrar millor un territori municipal com el de Tarragona?
Naturalment que ajuda a vertebrar millor
un territori com el de Tarragona
i com el de tot el camp de Tarragona.
Naturalment que sí,
perquè una estació genera moltes coses,
també molt de moviment d'una manera intuitiva.
Una estació és com una església abans,
doncs també pot generar la seva implantació
en un lloc determinat
determinades dinàmiques urbanes
que poden ser més bones,
poden ser més dolentes.
El millor lloc,
jo no estic ara en condicions de dir-lo,
perquè tampoc no es tracta d'això,
però el millor lloc ha de ser fruit
d'una reflexió molt profunda
que s'ha anat fent.
En tot cas,
el que jo hi trobo a faltar
en tot aquest procés
és que hi havia d'haver hagut
molta més implicació del territori.
És a dir,
els plans hauríem d'haver tendit
a iniciar-los des d'aquí.
Tots aquests plans territorials
dels que es parla, no?
Tots els plans territorials
i el pla director urbanístic,
que ara s'ha aprovat també inicialment,
tots aquests plans
els havíem d'haver tingut bastant pactats
des d'aquí.
En canvi,
el que s'ha fet,
la meva manera de veure,
tal com ja ho he percebut,
és esperar que algú de més amunt
ho solucionés.
És una actitud,
és una actitud possible
i és la que s'ha adoptat.
Jo sempre havia reclamat
que hi hagués
una gran entesa territorial
nascuda en el si del territori
per tirar endavant aquestes coses.
Ja sé que és molt difícil,
però això és el que,
a la meva manera de veure,
hauria d'haver estat
i això és el que he proclamat
des de fa molt de temps.
Per acabar,
i tornant a parlar
de la vida col·legial,
del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona,
que té, recordem,
la seva seu a la part alta
de la ciutat.
Pretenen precisament
que aquest espai
del Col·legi d'Arquitectes,
en la línia
del que ell li he sentit
fa una estona,
s'obri més a la ciutat
i sigui un lloc de trobada
en què fins i tot
es puguin generar debats
sobre en fi,
qualsevol tema
que pugui interessar
a la professió
i a la ciutat.
Estem per això,
el Col·legi d'Arquitectes
ha de ser una seu oberta,
ventilada,
viva, participativa
i que es relacioni
perfectament bé
no només amb la part alta
de Tarragona,
sinó amb tot el territori,
tal com he dit.
Això és importantíssim.
Nosaltres som d'una societat,
participem en aquesta societat
i hem de participar
d'una manera activa,
d'una manera reflexiva també
i d'una manera interactiva.
Quants arquitectes,
per cert, ja?
481,
la nostra demarcació.
Són els col·legiats
o el conjunt de professionals,
encara que no siguin col·legiats.
Els 100 d'arquitectes col·legiats
amb dret a ser electors
durant aquestes eleccions
era de 481,
que no comprenen
els arquitectes
que hi ha a l'Ebre.
Aquí som...
Camp de Tarragona.
Camp de Tarragona.
És un número,
li pregunto,
vist des de fora,
elevat,
normal,
forma part de la mitjana
catalana o europea,
fins i tot,
d'arquitectes
per territori?
També depèn
de com es miri.
És a dir,
si ho mirem
des del punt de vista
que és millor
una formació universitària,
malgrat que després
no s'exerceixi naturalment
que és millor
i, per tant,
des d'aquest punt de vista
tant de bo que n'hi hagi molts,
d'arquitectes
i de metges
i d'advocats
i de periodistes
i de filòlegs
i de poetes
i de filòsofs.
Està molt bé
que sigui d'aquesta manera.
El problema és després
quan s'exerceix
i com s'exerceix
i quina és la formació
que rep
en relació
al que després
toca fer.
Des del punt de vista
de l'exercici professional,
en principi,
som molts.
Som molts.
Ja veurem
com evolucionarà tot això,
però de moment
sembla que encara creixerà més
perquè tenim dues escoles
d'arquitectura.
Aquí a Tarragona
és dir a Tarragona i Reus
i hem passat
de no tenir-ne cap
a tenir-ne dues
totes dues a l'hora.
I la qualitat
que ofereixen
els arquitectes aquí,
com la definiria?
La qualitat professional.
La qualitat professional
jo trobo que és molt bona.
Jo trobo que la qualitat professional
és molt bona.
Sempre es pot millorar,
naturalment que sí.
En tots els col·lectius
sempre hi ha
doncs els que
els que ho fan d'una manera
els que ho fan d'una altra
però hi ha prou diversitat
i prou bondat
en l'exercici
de l'arquitectura
com per confiar
que els professionals
d'aquí són bons.
Què li sembla a vostè
aquesta dèlia
que hi ha hagut
en els últims anys
coincidint
amb aquesta època
d'abonança econòmica
en què moltes institucions
públiques
apostaven
per això
que s'anomena
arquitectes de fama
arquitectes de fama mundial
arquitectes
amb una firma
allò
molt coneguda.
Creu que això
en el fons
també ha fet una mica de mal
al seu col·lectiu?
No, no, no ho crec.
És una actitud.
És a dir,
per determinades actuacions puntuals
jo penso que ja està bé
que sigui d'aquesta manera.
Tampoc no
som un clòs tancat
a l'interior del qual
nosaltres fem
el que ens sembla
que hem de fer
i a l'exterior del qual
doncs els altres
ja s'arreglen, no?
Tampoc és d'aquesta manera.
Hem de tenir relació
amb tots els arquitectes
de tot el món
i amb totes les arquitectures
i per tant és bo
que ells vinguin aquí
i facin
aquesta arquitectura
que una altra cosa seria
si és la que s'ha de fer
o el que no s'ha de fer, no?
Però que vinguin
i que treballin aquí
està molt bé
de la mateixa manera
que està bé
que nosaltres
sortim a fora
i treballem a fora.
Però potser
considera que els han donat
una imatge
a la societat elitista
de professionals
d'elit
en fi
molt ben pagats?
Sí
el que passa és que
a la societat també
hem d'entendre
que com a tots els sectors
professionals i no professionals
hi ha gent d'elit
i gent que no és d'elit
i l'elit també
l'hauríem de definir
què vol dir ser d'elit
o no vol dir
ben pagats o mal pagats?
Sí
doncs n'hi ha que ser més ben pagats
i n'hi ha que no
n'hi ha que tenen
un gruix intel·lectual
al darrere
que els permet fer
determinades esperitjones
arquitectòniques
de molta categoria
n'hi ha que no tenen
aquest gruix intel·lectual
i es dediquen a fer
una altra feina
diguem
més de
més de
segona fila
o més
diríem
entre cometes
de còpia
i n'hi ha uns altres
n'hi ha que ho fan bé
i n'hi ha que ho fan malament
com a tot arreu
com a tot arreu
com a tots els col·lectius professionals
en fi
avui hem volgut analitzar una mica
el moment de la professió
del col·lectiu professional
dels arquitectes
aprofitant
que ara fa una setmana
hi havia eleccions al col·legi
unes eleccions
que guanyava
el senyor Josep Llop
que ha estat el nostre convidat
perquè és el nou president
és un mandat de 4 anys
sí
efectivament
com els polítics
sí
doncs que li vagi molt bé
senyor Llop
que en fi
els objectius
i les prioritats
que es plantegen
al capdavant del col·legi
les puguin anar
assolint
al llarg dels propers mesos i anys
moltes gràcies per compartir aquesta estona
amb els oients de Terraona Ràdio
molta sort
i ens tornem a veure
suposo que ben aviat
moltes gràcies
tant la meva junta com jo
estem a la vostra disposició
perfecte
gràcies i molta sort
bon dia