Ara són les 12 del migdia, 5 minuts.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe
des de l'arxiu del Port de Tarragona,
des del carrer Anselm Clavé,
aquí a tocar a la plaça dels Carros.
Celebrant aquest 20è aniversari,
des de la mateixa institució
s'han organitzat tot un seguit d'activitats.
Sense anar més lluny, demà s'inaugurarà
una magnífica exposició al Tinclado número 4
del moll de costa del Port de Tarragona.
En l'hora anterior hem fet una visita guiada breu,
molt breu.
És impossible poder aprofundir
en tot el que ens ofereix aquest espai de la ciutat
amb alguns dels professionals que hi treballen.
Hem parlat amb aquelles persones
que també van estar des del consensament
quan fa 20 anys es va decidir
que calia crear aquest arxiu
partint de la riquesa de documentació
que tenia el Port de Tarragona.
I també ens ha esmentat el Pere Valls
en aquest cas quan li dèiem
en definitiva qui ve a l'arxiu,
qui utilitza l'arxiu.
I els perfils són molt variats, són molt diferents,
però bàsicament persones que treballen en recerca,
persones que per la seva professió
o per la seva afició
necessiten aquest tipus de documentació.
Us volem presentar els següents convidats
perquè estan en aquesta línia.
Ens acompanya d'una banda Lluís Ballester,
metge i autor de l'obra,
El naixement dels barris del Port,
una obra que a més va fer conjuntament
amb Colla Escoda,
la directora de l'arxiu.
Lluís Ballester, molt bon dia.
Bon dia.
Encantada que ens acompanyi.
A més, jo recordo que vam parlar d'aquest llibre
a la ràdio quan es va publicar
i el tenim per aquí, eh?
Fins i tot el podem tornar a tenir entre les mans
perquè la Colla molt amablement
ens ha deixat una mostra
dels llibres dels que podrem parlar.
Teresa Muntanya.
Molt bon dia, Teresa.
Hola, bon dia.
Ella és l'autora de la darrera publicació
sorgida d'una investigació del fons de l'arxiu
Navinímia,
ancorades al port de Tarragona al segle XIX,
una obra conjunta amb Francesc Escatllà.
Ara parlarem d'aquesta obra.
Ja està publicada?
Sí, ja està publicada.
Ja està publicada.
I també la tenim per aquí?
Espera, la Colla.
Recordo que no pot parlar la directora,
no, no pot parlar la directora de l'arxiu
i ens va fent...
Aquí tenim.
I un altre dels llibres
que deliciós són realment
pels amants del fars,
que són moltíssims.
És un llibre que es titula
Els fars de Catalunya
Viatge sentimental per la nostra costa.
És un llibre de Marc Soler, periodista,
autor d'aquest llibre.
Marc, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona per aquest treball.
Gràcies.
Absolutament deliciós.
Curiosament, abans,
quan ens estaven ensenyant
algunes de les joies
que hi ha aquí a l'arxiu,
hem vist el projecte
del fars de l'Illa de Buda.
Hem vist, per exemple,
del fars de Sant Carles de la Ràpita,
tota la relació de la despesa
que es feia en oli,
les hores que estava encès,
tancat...
Clar, si et planteges fer un treball
com aquest,
trobar aquesta documentació,
és com trobar un tresor.
Bé, pot ser...
És un poc de sorpreses.
Jo diria que és un poc de sorpreses,
perquè a vegades focalitzes molt
l'atenció en un aspecte
que resulta que potser no hi és complet
o està desaparegut
i llavors no trobes la informació
que tu estaves encaparrat a trobar,
però en trobes una altra
que t'obre unes altres vies possibles,
ja no de recerca,
sinó fins i tot d'escriptura
i de plantejar-te
el que volies escriure d'una altra manera.
Amb la qual cosa,
té un punt de recerca evident,
però també té un punt
d'aquell puntet que et dona,
no diria ànims,
perquè els ànims ja els tens,
però sí que et dona aquell impuls
per escriure
o per desviar-te de l'escriptura
que tenies molt pensada.
O sigui, no ho tens tot lligat
quan comences a escriure,
encara que t'ho puguis pensar,
perquè quan fas recerca d'aquest tipus
en els arxius
sempre tens una sorpresa
que no te l'esperes,
en absolut.
Clar, jo és el que us anava a preguntar,
que per vosaltres és prou evident,
per als que no ens dediquem
a aquest ofici de fer recerca
i de fer llibres
i de mirar la història,
sembla molt complexa.
Hi ha una metodologia,
tot el que vulgueu,
però, per exemple,
no sé, la Maria Teresa diu
vull fer aquest llibre
sobre aquest tema,
cerco aquesta informació
o vull fer un llibre
que tingui a veure
amb les embarcacions,
a veure què trobo.
Allò de la gallina,
què és primer?
L'arxiu?
Primer m'ho penso
si miro si hi és?
Vinc a l'arxiu
i en funció del que trobo
faig el llibre?
No, no, no, a veure,
la idea era ja ben concebuda abans,
no?
És a dir,
que la recerca de noms
és una de les coses
que a mi, doncs,
sempre m'ha agradat, no?
I llavors, esclar,
aquest treball
ja vaig començar
ja l'any 80 i tants,
no sé,
aquí no ho diu,
l'any 80 i tants.
Llavors,
va quedar una mica aparcat
perquè, doncs,
resulta que hi ha molta feina,
hi havia molta feina
i, doncs,
llavors,
sortosament
vaig trobar en Francesc
en Escatllà
que,
juntament
i en col·laboració
tan important
l'un com l'altre,
no?
doncs,
vam repartir la feina
i vam buscar,
buscàvem noms de veixells,
llavors,
clar,
buscar el nom de veixells sol
és poca cosa,
vam semblar,
vam recollir
el tipus de veixells,
les nacionalitats,
els anys que vam venir
aquí a Tarragona,
no?
Per què?
I llavors,
d'allà on anaven
i d'allà on venien.
Per què?
Perquè, doncs,
si algú,
algú vol fer un seguiment
d'aquest veixell,
la ruta que feia,
doncs,
ja té la feina mig feta,
doncs,
ja no cal que vagi
a buscar,
a remenar,
doncs,
carpetes d'arxius,
doncs,
ja la trobarà.
Ara,
no s'ha acabat,
vull dir,
és una feina que no s'ha acabat.
És que ho penso,
a veure,
jo no sé quants noms
d'embarcacions
pot arribar a recollir
els dos volums.
Milers.
És que milers,
ara estava passant pàgines
i,
a més,
i és bonic,
no?,
veure els noms,
també la procedència,
el tipus d'embarcació
que és cadascuna d'elles.
Clar,
perquè la majoria
eren de vela,
les embarcacions de vapor
venen bastant més tard.
Com és la rutina
de treballar en un arxiu
per fer un llibre com aquest?
Per fer un llibre com aquest,
doncs...
Hi ha una rutina,
no?
No és,
mira,
tinc un ratet,
no?
Això ha de ser molt sistemàtic,
no?
No tant,
no tant,
perquè també tens moltes obligacions.
Aquest és el problema,
perquè si dius,
és que treballo,
no?
Doncs si treballo,
les hores de llibre que tinc,
les he de dedicar,
doncs,
a anar a l'arxiu,
si és que tinc aquesta afició,
no?
Però,
no ets com una persona
exclusivament dedicada
a la investigació,
que sí,
només ha de fer això,
llavors sí,
que pot marcar uns horaris,
uns dies,
i és diferent,
però naltros,
naltros no.
I com que,
a veure,
l'investigador,
el que està subvencionat,
pot fer aquesta vida,
pot fer vida d'investigador,
naltros no,
hem de fer una doble vida,
hem de fer una vida privada,
hem de fer una vida professional,
i després s'han de dedicar,
com un esbarjo,
sí,
clar,
com un esbarjo,
t'has de dedicar,
doncs,
a la recerca d'allò que t'has proposat.
Moltes hores mirant documents?
Moltes.
Maria Teresa,
doncs,
es podrien contabilitzar?
Moltes.
Anys.
I clar,
algunes de les referències que hi ha aquí
són molt antigues,
per tant,
alguns dels documents consultats
també devien ser molt antics.
Jo tenia autèntiques dificultats
per llegir alguns,
pel tipus de cal·ligrafia,
que empreiaven.
Exacte,
això només és segle XIX,
segle XIX,
no?
Clar,
la dificultat que trobem
és que la gent,
si ara no sap escriure,
doncs,
tampoc n'hi sabia,
menys n'hi sabia llavors,
no?
I hi ha moltes errades.
Transcrivien,
segons sentien pronunciar
el nom del vaixell.
Clar,
aquí hi ha vaixells suecs,
n'hi ha marroquís,
n'hi ha de tours,
de tota la part d'Europa.
Llavors,
clar,
senten un nom i escriuen.
Llavors,
què fas amb aquell nom?
i després més tard
torna a sortir diferent.
Semblant,
és semblant aquest nom,
sí,
però la nacionalitat
sembla que hagi de ser el mateix.
Llavors,
esclar,
hem hagut de recórrer
nosaltres,
els correctors,
els especialistes
de cada idioma,
no?
I sí,
hem fet una feina,
però també
hi ha molts noms
que ells
no han sabut de xifrar.
Això no ho sabem,
no ho sabem,
llavors,
o hem deixat tal qual
l'hem trobat escrit.
Amb la mala grafia,
és el que hi ha,
era allà.
El que hi ha,
i algú de més savi,
que sàpiga,
que ho dexifri,
si pot.
Jo us convido
en què intervengueu
quan vulgueu.
El naixement
dels barris del Port
neix
una mica
d'un sentiment
molt personal,
perquè el doctor
va allà ser exercit
de metge
tota la vida,
ha tingut molta vinculació
amb el Port de Tarragona
com a metge d'empresa,
algunes de les indústries
i fàbriques
i fàbriques
que hi havia aquí.
Per tant,
aquest contacte constant
també
amb la línia
de la costa,
allò jo m'imagino
que li queda una mica
més de temps de lleure
i diu,
ara vaig a fer això.
Jo com a...
no sé,
dir-me a l'investigador
em queda una mica gran,
però vull dir,
com a home interessat
i curiós,
perquè en general
s'ha de ser
curiós,
estimulat
per conèixer,
s'ha de ser com a vegades
batxiller,
no?
De vegades
fer el nas llarg.
Vull dir,
jo hi tinc un gran carinyo
en aquest llibre.
Vull dir,
primer perquè és el primer
i això és molt important,
no?
En segon lloc
perquè va néixer
una mica
del propi estímul
de la professió
i això contacta
amb el que comentàvem abans,
no?
De dir,
a vegades entres en un arxiu,
vas per una cosa
però aquella cosa
es troba,
no es troba,
vas a un altre lloc,
ah,
resulta que puc anar
per la dreta
i per aquí,
vull dir,
no és una...
És un viatge,
no?
Sí,
vas una mica,
no vull dir el salto,
però vas una mica
amb un sens dubte
amb una directriu
però que a vegades
no sempre recta,
vull dir,
i aquest va néixer
una mica
separat
de la línia
que jo portava
i anava darrere
com a metge
d'aprofundir
en una espècie
d'institució sanitària
que era el Llasaret,
el Llasaret,
un centre hospitalari,
no,
vamos a un consultori
que era
per controlar
les infeccions
dels aixells
i de la gent,
la gent que venia
per si hi havia epidèmies,
coses diverses.
Una espècie
de control sanitari,
però,
clar,
anava estudiant
això
i valorant
aquí dintre,
perquè tot
està aquí dintre,
no?
vaig veure
que hi havia gent,
quan vols mirar
una cosa,
sempre surt
la fulana,
hi havia molta gent
vinculada
amb aquest aspecte
de tipus sanitari.
Qui era?
La gent que després
formarien el Cerrallo.
Com que tot això
va néixer
d'unes males
barraques
descraciades
que hi havia aquí,
més o menys.
A les condicions
de celebritat
devien ser bona.
Bé,
doncs,
tot això,
per motius
de la pròpia evolució
social
d'aquell període
de temps,
no vull dir
que els anessin
rebutjant,
però d'alguna manera
van ser uns castigats
de l'evolució social.
Vull dir,
aquelles barraques
se'ls van incautar,
sí que els van donar
uns pisets estranys
aquí al Carre del Mar,
primers,
i els passeig
i veuràs
que són estratets,
els anaven
dosificant,
però els anaven
separant,
fins que per una motivació
que ara no va el cas,
vull dir,
sí que hi va,
però per no aprofundir més,
vull dir,
se'ls va donar
com un lloc
al voltant d'un fortí
que estava allà abandonat,
no?,
el fortí
d'allò,
del Francolí,
i a dir,
van dir,
d'aquí no passem,
perquè és que ja no tenien
gaires més puestos
a entrar.
I així va néixer
el Serrallo.
I així va néixer
el Serrallo,
vull dir,
d'alguna manera
els van anar,
bueno,
en un aspecte
una mica,
però els van anar
traslladant lentament,
ells buscaven
un altre lloc,
que ha estat fora de la norma,
ens dient tireu a terra això,
que també passa avui dia
en aquestes coses,
i fins que van localitzar allà
i allà van assentar-se
i van lograr fer
el barri que avui dia,
jo diria que és un dels més
que marquen més
la nostra ciutat,
no?,
tant allò com el barri,
com la ciutat,
com la població d'aquí,
la població d'aquí,
des de,
com diríem,
de la Rambla cap avall,
no?,
tot aquest sector
que va néixer molt posterior
a la ciutat,
ho dic,
té un altre caire,
el carrer Podac,
tot això,
té un altre aspecte.
Però el barri va canviar
quan es va crear el carrer,
el carrer Unió
que va lligar
la ciutat de dalt
amb el port,
que era el,
diguem,
la desconexió absoluta,
en aquest sentit.
I com sempre,
en aquests creixements
de la ciutat,
hi va tant el propi estímul
de la propi populació,
com un d'alguns
dels estaments potents
que hi havia en aquell temps
i que em sembla
que ara potser no ho estan,
però que era l'Iglésia.
L'Iglésia,
com a gestora
o com a propietària,
no ho sabies gaire mai,
perquè, eh,
tenia,
tenia tot uns grans
horts per aquí
que els gestionava.
I llavors,
un bon dia,
que això és molt curiós,
probablement,
van ser els primers
a fer alguna cosa urbanística,
a Tarragona,
perquè realment
van crear
tot un sistema de carrers
que són els que baixen
de dalt,
els transversals,
l'Esmit
ja mitja existia,
però van fer una sèrie
i van parcel·lar,
amb el qual
van enriquir l'àrea,
però suposo que es van enriquir
alguna cosa més que l'àrea,
no?,
però vull dir,
van lograr
que aquest sector
de la població de la Marina
fos una població
que, si ho veieu,
vull dir,
està urbanitzada
i consti que era
un sector molt difícil
d'urbanitzar
perquè hi ha grans
desnivells
del propi terreny
que fa que,
per exemple,
hi hagi,
vull dir,
encara un carrer tancat,
hi ha un carrer
que és de pujar
en les escales,
no sé com es diu,
no ho recordeu,
però la part d'aquí
hi ha en les escales
i la part d'allà baixa,
a nivell dalt
del de Barcelona.
El llibre està il·lustrat
en fotografies,
m'imagino també
de l'arxiu històric.
D'aquí.
Tenen molt de valor
per elles mateixes,
però clar,
si ara comparem
com està el serranyo,
sobretot ara,
després d'aquestes obres
tan recents,
i mirem això,
dius,
Déu-n'hi-do, no?
Probablement,
probablement,
els sectors mariners
sempre,
consta,
com sempre,
d'uns que són
els que són
grans mariners
i dels que treballen,
no?
Llavors,
els grans mariners
vivien on tots
ens suposem
que vivien,
no?
Que eren
per les parts altes
de la ciutat,
més o menys
ben acomodats,
però llavors
tenien,
igual que van tenir
aquelles barraques allà,
doncs ara tenien
unes altres barraques aquí,
eh?
L'únic que els propis
propietaris
els van parcel·lar
també,
i vull dir,
d'un terreny,
doncs feien diverses,
no?
I clar,
llavors,
qui havia d'anar allà?
Havien d'anar
els que gestionaven
la pesca,
no?
Però això té
aquest aspecte
que,
vull dir,
si ho traslades,
jo soc molt agra
a vegades
amb la manera
d'espressant,
però vull dir,
si ho traslades
a certs
àrees
que avui dia es fan
a les ciutats,
també van ben gestionades
pel mateix,
hi ha un àrea de treball,
hi ha un àrea de dormitori,
hi ha un àrea,
i clar,
llavors les condicions
d'estes no són mai
les dels 300,
800 o 1.000 metres quadrats,
no?
Són molt més petits.
No, no,
hi ha coses
que es continuen aplicant
als mateixos criteris,
tant les formes actuals,
però els criteris
venen a ser els mateixos.
D'aquest llibre en particular,
i diguem-ne,
el de la Maria Teresa
i el francès,
és una relació exhaustiva,
en el cas del naixement
dels barris del Port,
que va costar posar
la línia elèctrica,
però també,
diguem-ne,
que tant tu com la colla,
no oblideu aquest aspecte
una miqueta
d'ampliar la fotografia
en imatge
amb el vostre text,
de com celebraven
la festa del barri,
és a dir,
que hi ha una part també
del que es podia sentir
viure en nous,
no és una relació
de dades,
no és una història freda,
sinó que és,
fins i tot té la seva part literària,
no?
Sí,
el seu relació
i el seu fil conductor.
Jo li diria molt més,
com te diria,
humanes,
no vull dir sentimental,
no?
No, no, humana, humana,
sí, sí.
S'ha anat tan millor com jo,
crec que vam anar
a darrere de l'objectiu,
això està clar,
però sense oblidar
que hi ha persones,
volia fer un comentari
referent al prop,
estem fent els aniversaris,
i tant, els 20 anys.
I hi ha una cosa
que està clara,
vull dir,
els que no coneixem
perquè no coneixíem
en aquell temps,
o a lletra petita
d'un dels arxius,
vull dir,
és molt important
en tot arxiu
i això pot estimular
a la gent
que això és molt complicat,
és un lloc
que no saps què és,
uns cotxes així de grossos,
no?
Complicats.
Vull dir,
l'important,
l'important,
insisteixo,
és la curiositat.
La segona,
el meu criteri,
és saber
què vols anar
a buscar,
més o menys,
no?
Per exemple,
hi ha molta il·lusió
amb els arbres genealògics,
no?
La tercera és que
en un arxiu,
em diu,
oh,
ja està tot vist,
en un arxiu
sempre hi ha coses
per veure.
Hi ha l'element de sorpresa.
Sempre,
o sigui,
a vegades ho comentem
entre nosaltres,
que alguns,
que a vegades,
jo també m'acuso
al principi que ho feia,
fem alguns mals detalls,
com era
o de part del dit.
Ah,
clar.
Això és un sacrilegi,
en un arxiu,
no?
És un arxiu instintiu.
Sí,
és reflex,
no?
Vull dir,
vas i tens el costum,
això no,
a més,
són pergaminets,
bueno,
són paper,
no?
Que de gruixut,
i no corres,
després,
quan ja et fas més llai,
ja el saps fer córrer.
Però al principi no.
Però vull dir,
tot i a pesar
que hi havia marques,
hi havia marques,
el qual vol dir
que no era jo el primer,
però vull dir que
seguiran,
hi ha gent
que insistiran
en aquell punt
per a fer córrer la fulla.
Per què?
Perquè sempre hi ha
coses que no,
que l'anterior
no hi anava per allà,
anava per una altra are.
Vull dir,
primer,
aquesta és la tercera font d'això.
I la quarta,
i no ho dic així,
vull dir,
quan un no coneix
el que podríem dir
el petit ofici nou
que vas adquirint,
és molt important
la relació humana
en tots els arxius.
I en això,
tant per la COIA
com per altres arxius
d'aquí de Tarragona,
jo els hi he d'agrair,
aquesta col·laboració,
de no,
ara,
aquest aquí,
enredar-me,
no?
No,
hi ha una are
en què tothom està interessat...
molta vocació
per part,
és a dir,
d'estimació
cap al patrimoni
que custòdia.
Jo això és una cosa...
Perquè això jo ho noto,
és a dir,
quan passa els arxius
i ho nota bé,
aquí en particular també,
no?
Jo això és un aspecte
que ho he detectat
molt clarament,
perquè a més,
quan estava escrivint el llibre
em vaig passejar
des de dalt
de la costa
de Catalunya fins...
Són fars de tot Catalunya,
perquè n'has visitat molts arxius.
de la costa
gairebé tots
em sembla que no me n'he deixat cap.
Almenys allà on sospitava
que podia haver
algun document
que em podia interessar,
segur.
I una cosa que he detectat
és,
i que jo penso
que és una cosa
que no se'ls agrairà mai,
i no ho dic perquè la colla
estigui aquí,
que també li vaig donar feina,
sinó que m'ho he trobat molt,
és que
si no fos per la feina d'ells
hi hauria moltes coses perdudes.
La sensació que he tret
de...
em vaig passar dos anys
fent recerca
i anant amunt i avall
i...
sacrificant l'escriptura
que era el que m'interessava a mi,
o sigui,
no me n'amago.
I sí que parlaves
amb l'arxiver de Roses,
amb l'arxiver de Tosa,
amb la colla,
aquí,
no ho sé,
anaves a 50.000 llocs,
anaves a Palafrugell
i t'adones compte
que si no fos per...
o te'n anaves a Girona mateix,
que és on, diguem-ne,
on hi ha el gruix més gros
de documentació dels farts
i t'adonaves compte
que si no hagués sigut
perquè en algun moment determinat
a algú se li va encendre la bombeta
i allò recuperar-ho
i dipositar-ho en un arxiu
i que després la feina dels arxives
hem tingut de classificar-ho,
ordenar-ho,
patatim, patatim, patatama.
Això, potser,
almenys en aquest aspecte dels farts,
tindríem molt menys del que tenim.
I després hi ha un aspecte
que ha dit el doctor,
que potser és una idea falsa
la que tenim dels arxius.
M'explicaré.
Ell ha assenyalat un punt important
que és els aspectes humans.
i jo crec que, en general,
les persones tenim una visió de l'arxiu
com una cosa molt freda,
molt sàvia,
molt de savis,
molt...
Inaccessible, a vegades.
Inaccessible, sí.
Bueno, suposo perquè, clar,
la gent potser veu
segons quin tipus de lletra
i ja s'esvera.
Jo confesso que al principi
anava a l'ocu,
a més com soc miop
i en aquella època duia les gafes
i no m'havia operat dels ulls ni res.
Però ha hagut moments
que he tingut d'agafar la lupa
per desentrenyar
si allò era una A, una E, una T, una F...
Pregunta-li a la Teresa
amb els noms d'aquests estranys,
que també s'haurà trobat.
Però el que anava.
Els aspectes humans.
Doncs sí, hi són.
Fins i tot en les coses
més insospitades,
com pot ser una memòria d'obra,
les memòries dels enginyers
dels fars.
Doncs tu dius
què pot haver d'humà
amb aquest document
que t'hauria de ser
una cosa tècnica,
absolutament.
I és, no?
L'aspecte tècnic.
Però al final acabes trobant
algun aspecte o altre
que t'assenyala
un problema
i una picabaralla
o com solucionar un problema
perquè topen
amb uns pagesos
que tenen uns camps de conreu
o perquè...
I hi ha una història.
Aquí hi ha una història darrere d'això.
Sí, llavors aquí hi ha una història.
Aquesta és la història
que tu,
a l'hora d'escriure,
i em perdonant l'expressió,
et fa trepar.
Clar, clar.
I és el que et dona
l'energia que hi ha
d'anar darrere.
Jo no volia escriure
una monografia de fars,
perquè això ja ho ha fet
el Sánchez Terri
i ha agotat el tema
i a mi m'interessava més
l'aspecte aquest humà
de trobar
doncs el que explicaven
els faroners
en els llibres de servei.
I el que hem perdut
i el que estem perdent.
A vegades poden ser guàrdies,
són les guàrdies,
em definiré,
són les guàrdies
del que podies...
I amuntament et pots passar
un any sencer
llegint exactament el mateix,
no?
Però de cop i volta
...
Perdona, Mar, Farés.
...proves el detall
que ha hagut una gran tormenta
que ha rebentat
els vidres de la llanterna,
que...
el que sigui, no?
Farés no en queden gaires
per no dir-ne cap, ja.
Em sembla que l'únic
que hi viu és el Sánchez Terri.
Encara hi viu, no?
Ja està,
ja no en queda cap
més de Faré aquí.
Viu a Salou, sí,
com a part de Salou.
I a Palamós
encara en queda un altre,
però bueno,
són els dos únics.
Perquè quan vas fer aquest llibre
a l'hora de visitar arxius,
eren arxius generals,
vull dir,
arxius marítims portuaris
no n'hi ha gaires.
Bé, a Barcelona sí
que vaig consultar
el del Port de Tarragona,
el Marítim,
el Museu del Marítim
era una altra història
també,
però més general,
però també és factible.
Aviam,
o sigui,
vas on trobes coses,
on saps que pots trobar coses
o on t'han dit
que pots trobar coses,
perquè també hi ha l'efecte
que això és un aspecte interessant,
a vegades el boca-orella
arriba a funcionar
d'una manera sorprenent.
Jo vaig,
quan vaig publicar el llibre,
al cap de tres mesos
d'haver-lo publicat,
vaig començar a rebre informacions
que m'havia tornat boig
buscant-les
i, ostres,
m'ho haguéssim pogut dir abans,
coi,
que fa tres anys
que estic batallant amb això
i ara em deixeu
amb el caramel a la boca
i dius,
ja,
què passa?
Tindre de convèncer l'editor
per fer una segona edició
corregida i augmentada,
no?
Perquè dius,
clar,
tots els encarregats
o dels arxius
tenen,
i no sé qui els hi ha ensenyat,
no crec que es neixa a si mateix,
tenen una expressió
que a vegades
és molt important
per la feina que fas
i a vegades
te dóna ràbia
que t'ho diguin,
de cop te venen
amb un llibre
i et diuen,
m'assembla que aquí
hi ha alguna cosa
que busques.
Per favor,
que ja ho havia tancat,
això no hi ves,
no?
Me cacis la mà,
la resulta que em dóna
és això
que és un toig immens
i certament
se'ls ha de dir
que allò
no consta cap lloc,
vull dir,
és una cosa
que els queda
com a memòria gràfica
que han llegit
o han vist
o alguna cosa,
no?
I que generalment
ho acerten,
no?
El que passa
és que tenen cost
que a vegades dius...
Aquest gest crea
un sentiment contradictori,
eh?
I agraeixo molt
però d'altra banda
jo ja havia acabat
i ja no volia res més.
Tu vols dir
ara m'ho dius?
Bueno,
és interessant,
jo tinc
un petit
un petit
arxiu
dedicat al tema
però que està barrejat
no sols amb els fars
sinó està dedicat
amb els orígens
del turisme
i de l'evolució
de la costa
baixa del litoral
perquè a més
el naixement
i la mort dels fars
coincideix molt
amb el canvi
socioeconòmic
del litoral català.
Les construccions,
els plans urbanístics,
una mica el que deia
el doctor Ballester també,
no?
En 150 anys
hi ha un canvi
del litoral
que és justament
la vida dels fars.
Dels fars
la imatge que tenim,
la imatge romàntica
que tenim
dels fars
i del faronet.
I són 150 anys
que són
la transformació
del litoral.
De quins fars,
Marc,
em vas trobar informació
aquí a l'arxiu
del Port de Tarragona?
Aquí va ser
un dels jocs complicats.
Dels jocs complicats.
de tota mena
me'n vaig endur
alguna sorpresa.
De Salou,
per exemple,
només vaig trobar
el plànol
i alguns llibres
de servei.
Això és una part
d'una petita mostra
només
del far
de Salou
que són del 1883
i del Port de Tarragona
per exemple
vaig trobar
la memòria
d'un far
que no es va arribar
a construir
perquè es va
canviar
tot el
que tenia de ser
el far.
Hi ha uns planos
originals
que eren molt macos
d'un far
que era semicircular
i d'això
però que es va
acabar construint
el que hi ha
ara al port
que està fora de servei.
Això va ser molt interessant
perquè jo no ho sabia
ho ignorava completament
que havia hagut
una memòria
d'un projecte
de far
que no es va construir
ho ignorava completament
i només venia
pel que ara està
fora de servei
que és el que coneixem tots
però això em va donar
un motiu
per parlar
d'un far
que no existeix
però que existeix
en uns planos
i que estava
completament fet.
I una altra cosa
que va ser difícil
trobar
i impossible
va trobar
va ser per exemple
els llibres d'Ordres
els llibres de Serrell
dels faroners
del port de Salou
davant de la guerra civil
no hi ha res
a menys que a Madrid
hi hagi alguna cosa
però en canvi
després de la guerra civil
sí que n'hi ha
són aquests forats
que intentes omplir
d'alguna manera
si tens d'escriure
una monografia
dels Fars
segurament
la professionalitat
et diria
escolta
treu bitllet
del pont aèria
i ves-te'n a Madrid
i passa-te una setmana
a Madrid
i barallat
amb l'arxiu aquell
que és tota una història
però com que no és
ben bé
el que jo volia escriure
no era una monografia
de Fars
sinó que era
una altra història
doncs amb el que
em anava sortint
i el que anava descobrint
em tenia més que prou
per omplir els forats
i fer-m'ho venir bé
per explicar històries humanes
al voltant dels Fars
i al voltant del litoral
clar
volies comentar alguna
no
comentar no
per cert
els llibres d'ordre de Saló
vaig tindre una sorpresa
perquè havia tota la història
de no sé quin far
em sembla que el far
de Sant Carles de la Ràpita
que vaig trobar
un seguit
de documentació
dels faroners
destinats a llibres
tan sensacional
o sigui que és per fer-ne
un buidat
per escriure la història
del far de Sant Carles
i que a més
ara volia comentar
que els arxius
també
estan canviant
alguns amb més possibilitats
d'altres amb menys
però estan canviant
cap a digitalització
dels text
quan es pugui
ara ja m'han dit
que també es pot digitalitzar
d'escrit
ho vaig llegir no fa gaire
perquè abans hi havia el comentari
que quan estava imprès
es podia fer molt bé
però quan estava escrit no
ara sembla que hi ha tecnologia
per això
això t'ho ofereixen a casa
vull dir
llavors
jo per mi això
no és gaire bo
perquè llavors
et quedes tancat
de cara a una pantalla
d'un tonto insistint
buscant
i tal
quan
l'has sentat
en un lloc
el sortir
el comentar
això s'estava
s'està
crec jo que s'estarà perdent
en molts aspectes
te pot estuviar quilòmetres
com deia ell
si agafà el pont
el capel
l'altre de Madrid
el material
sí
però vull dir
romànticament
té aquest component
es perd la relació humana
que jo hi tinc molt de maní
amb això
perquè és l'única
que pot estimular
el petit investigador
o sigui
aquell que sembla
que al principi
entra en un lloc
i no sap on va
que estigui veient
a mesura que va entrant allí
com pot agafar
i com t'ha
escolta mi això
com ho fa
vull dir
aquesta relació
allà
l'únic que has de fer
és saber manejar bé
l'ordinador
i si no el saps
fer entrar
ja s'enredat
i d'esta manera
s'ha de fer
l'arxiu
tocar papers
si no vull ser negatiu
vull dir
que aquest és el futur
és un complement
és el futur
que es veu
jo això ho he fet
servir de complement
o sigui
amb els temes
amb els fars del delta
els famosos fars metàl·lics
per exemple
doncs em sembla
que aquí
hi havia
no hi ha res
gairebé
una poqueta cosa
i bueno
un dia ja desesperat
perquè ja no sabia on buscar
jo a Madrid no me n'hi vaig
perquè si no
ja havia gastat prou
d'espeles
anant amunt i avall
i ara em quedo 3 dies aquí
i ara em quedo 4 allà
etcètera
i bueno
un dia em vaig ficar
allò a navegar
per internet
i revista obres públiques
vaig començar allò
far de Buda
i surt la revista
d'obres públiques
i dic ostres
començo a buscar
començo a clicar noms
i surt
em surten tots els planos
i tots els informes
de l'enginyer
i dic
això ja és l'últim
la Teresa sí que està
per la digitalització
sí
jo també
jo també
però és un complement
perfecte
perquè en aquell moment
a mi em va salvar
una història
que no sabia
per on remenar-la
però l'únic problema
que tens
és si no ets
un bon paleògraf
perquè esclar
parlem del segle XIX i XX
molt bé
però si te'n vas més enrere
el 14 i 15
i llavors
te perds
llavors sí que has d'anar
a l'arxiu
i buscar l'arxiver
i que t'ajudi
que t'ho expliquin
que t'ajudi
ho deixem com a complement
millor
amb les històries humanes
per exemple
en el far de Buda
no tenies documentació
aquella de primera mà
que és d'alguna manera
el que va darrere sempre
allò que et doni
el tou mà
que dèiem abans
jo torno a insistir
en aquest tema
i a través d'un amic
un amic crític
de literatura
i periodista
també
un dia ella
estava fent un treball
sobre els exiliats
catalans
i van tindre
a fer un viatge
al sud de França
i el noi
que els hi du
i el noi
que anaven amb la camioneta
que anaven amb càmeres
i tota la història
parlant parlant
doncs
no sé com
hauria d'anar
a la conversa
que va sortir
el tema dels fars
i aquest amic meu
li diu
escolta
jo tinc un amic
que està escrivint
un llibre sobre els fars
i diu
escolta
la meva tia
és filla d'un faroner
i aquest amic meu
li pregunta
escolta
i on va estar destinat
el far
el far
el far de l'illa de Buda
em va trucar
em va trucar
viatjant
em va trucar
escolta
vols que et posi en contacte
resulta que em vaig posar en contacte
amb ells
aquest noi que duia la camioneta
tenia una germana
que és la que tenia tot el material fotogràfic
de l'època
i em va presentar
a la filla
que era una senyora
de 80 i pico
la tia
una senyora
de 80 i pico
per tant
utilitza els recursos
els amics
els arxius
sí
mai saps
tu vas deixant anar
vas tirant la canya
i de tant en tant
te'n portes
la grandíssima sorpresa
que et ve per el lloc
més insospitat
una informació concreta
jo vaig estar parlant
amb una senyora
de 80 i pico d'anys
amb el cap claríssim
que em va portar
el llibre de destinacions
del seu pare
i el tinc
fotocopiat
el tinc digitalitzat
me'l va passar digitalitzar
això també
en el cas
d'aquest altre llibre
i em va explicar la història
com el seu
bueno clar
eren fotos
amb el far incendiat
pels milicians
amb imatges
digitalitzades
dintre l'ordinador
aquesta senyora
ho hauria de donar
o cedir
temporalment
a un arxiu
jo suposo
que acabarà fent
ara en parlarem
de les donacions
als arxius
immediatament
l'últim comentari
que és referència
a la interrelació
i a la possibilitat
de crear
algun petit llibre
o el que sigui
a vegades
he comentat
amb gent
que s'hi ha volgut
començar
a posar
escolta'm tu
i això
pot ser car
no
això d'un llibre
i llavors
un pensa
pot ser car
pot ser sí
vull dir
primera etapa
car sempre ho és
primer
és car de temps
és car
de la teva dedicació
segona
el temps és el més valuós
que tenim
segona
sempre
te don per fer
fotocòpies
i ara faig
aquest paquet
i tens
18 folios
d'una part
i clar
tot això és qüestió
d'anir i anar pagant
ara si un ho pensa
jo que sóc encara
un petit fumador
no t'arra que veurem
un paquet o dos de tabac
ara tenim
les cannes digitals
vull dir
que el cost d'estes coses
no arriba a ser tant
i després
l'última
és que
no vull dir
que no tinc
ni capacitat
ni
ni tant
la meva intenció
de fer-ho
però bueno
ho heig de dir
tampoc seria
cap cosa
fora de norma
aquesta tendència
aquest
aliment
que es fa
quan
a la creació
de alguns
capítols
o grans capítols
destinats a la promoció
de publicacions
de llibres
no cal que estiguin
premiats
molts de nosaltres
i jo en particular
i altres
no sé si l'interès
ja a tots ens agradaria
probablement
tindre premis
però
vull dir
l'important
és tindre un fill
vull dir
és programar un llibre
i treure'l
i llavors
no tothom
no tothom
té esta
visió de futur
d'apoi
i col·laboració
amb l'estímul
de la societat
cap a algun aspecte
vull dir
perquè si no
un se queda
com a trist
ha estat
fent una feina
ha estat ocupant
un petit capital
i té un paquet
a casa
i no sap
què fer
amb aquell paquet
observant els vostres llibres
i ja per acabar
perquè hem de parlar
de les dones
sense els sancions
amb altres convidats
ens ha fet d'alguna manera
tot allò que us dona
i poso cometes a tots
l'assiu del Port de Tarragona
en aquest cas
vosaltres ho torneu
ho torneu
en forma de llibre
per exemple
en el cas
d'aquest llibre
de la Maria Teresa
i el francès
és com si haguéssiu
passat a net
tota aquesta informació
que algú
que algú
algun dia necessiti
saber els noms
no haurà de passar
és un inventari
per tant ha estat
una aposta a punt
una aposta al dia
amb lletra
llegible i en forma de llibre
d'alguna manera
us retroalimenteu
els usuaris
i el mateix arxiu
és una correspondència
ben bonica
hi haurà diferents tipus
perquè hi ha tres tipus
de llibres
per això que és curiós
són tres
però totes tres
encaixen en aquesta idea
doncs jo us agraeixo moltíssim
que heu vingut
perquè jo crec que
amb les vostres paraules
i la vostra experiència
heu donat una idea
als oients
que mai han trepitjat
un arxiu com el del Port de Tarragona
la importància que té
Lluís Ballester
Teresa Muntanya
Mar Soler
de Veritat
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
gràcies
gràcies
vinga
vinga
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies