Passen quatre minuts de dos quarts d'onze del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Hem parlat molt de cultura, de política cultural,
de la política cultural de l'Ajuntament de Tarragona
en els darrers minuts i ara, d'alguna manera,
volem continuar parlant de cultura,
que ara que sigui de manera tangencial,
perquè volem referir-nos, volem recordar la figura
d'una persona que va ser ministre de Cultura,
precisament en els governs de Felipe González.
Ponem de la Constitució, ministre de Cultura,
entre altres càrrecs, creu de Sant Jordi de la Generalitat,
catedràtic de dret constitucional per la Universitat de Barcelona.
Ens referim a la figura de Jordi Soletura,
que ara fa poques setmanes moria
després de patir una llarga malaltia a causa de l'Alzheimer.
Avui, aquesta tarda, es fa aquí a Tarragona,
concretament a la Universitat,
un acte acadèmic d'homenatge a la figura de Jordi Soletura.
Serà a partir de les set de la tarda a la Sala de Graus
del Campus Catalunya,
un acte que organitza la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Rovira i Vergili.
L'acte el presentarà Jaume Bernet,
catedràtic de dret constitucional de la Universitat Terra Unina.
I, precisament, amb ell volem parlar
durant els propers minuts en directe i en aquest programa.
Senyor Bernet, molt bon dia.
Molt bon dia.
Quin és l'objectiu, quin és la finalitat
de l'acte d'homenatge que han convocat aquesta tarda
a la Universitat de Rovira i Vergili?
Sí, bàsicament, el seu acte d'homenatge
és un acte amb record d'una persona
que ha influït en el món universitari,
però també per la seva trajectòria política i social
va anar molt més enllà
i ha tingut una participació activa
en el que és la formació de la democràcia
després de la dictadura franquista.
Vostè presentarà l'acte, però, de fet,
qui seran les persones que aglossaran el perfil
de la figura de Jordi Soletura?
Sí, les persones que em faran una semblança personal
serà el professor González Quintero,
que és catedràtic de dret penal d'aquí,
de la Universitat Rovira i Vergili,
i després Miguel Ángel Aparicio,
que és catedràtic de dret constitucional
de la Universitat de Barcelona
i va ser un dels companys
que estaven frec a frec amb Soletura
quan ell era professor a la Universitat de Barcelona.
Dos catedràtics,
un de dret penal i un de dret constitucional.
Què poden aportar aquests dos professors
des de diferents punts de vista, m'imagino,
a l'hora d'explicar-nos, en fi,
com va ser la trajectòria professional de Soletura?
Sí, per una banda, m'imagino,
perquè no us he sentit encara,
però per proximitat,
a Miguel Ángel Aparicio suposo que em farà més
la semblança del constitucionalista,
del que va ser ponent de la Constitució i de l'Estatut
i, d'alguna manera, del professor vinculat
amb el dret constitucional,
amb el dret que està més relacionat amb la política.
I González Quintero suposo que em farà més
el perfil, diríem, acadèmic en general
de professor universitari
i també de professor universitari
vinculat a la política,
perquè González Quintero també va ser membre
del Consell General del Poder Judicial
amb el govern González
i, per tant, també té la perspectiva,
diríem, aquesta d'universitari militant.
L'acte acadèmic d'aquesta tarda
a la Universitat de Rovira i Vergili
arriba també pocs dies després
d'altres actes d'homenatge
i memòria amb què s'han fet
en torn a la figura de Jordi Soletura.
Alguns consideren, de l'entorn polític,
però també de l'entorn familiar de Soletura,
que potser aquests homenatges
han arribat massa tard.
Vostè coincidiria amb aquesta opinió?
Bé, el fet que Soletura
patís aquesta llarga malaltia
aquests últims cinc anys,
jo crec que impossibilitava
fer actes polítics
en els quals ell hi fos, també.
És a dir, que d'alguna manera,
com que estava realment malalt i patint,
doncs era una situació,
jo crec, una mica complicada.
i per aquest motiu jo crec que és pel qual
s'ha endarrerit aquest tipus d'homenatges, no?
A veure, hi havia com una mena de compàs d'espera,
de respecte a la persona,
una persona que tots havíem vist com una persona vital,
una persona planera,
amb unes conviccions molt clares,
i que en aquests darrers anys, doncs,
no estava en aquestes facultats.
i això jo crec que ha influït en aquest fet.
O sigui, no crec que...
O sigui, no és un homenatge
que arribi tard,
en el sentit que ara la gent es vegi
o que hi hagi persones que es vegin obligades
a fer aquest tipus d'homenatge,
perquè són homenatges no obligats,
són volguts.
El que passa és que, esclar,
la situació d'aquests últims anys
jo crec que no permetia fer-ho
amb una normalitat
i amb un respecte a la persona.
Vostè, que és catedràtic de dreta constitucional,
igual que ho va ser en el seu moment Solitura,
què va aportar Solitura
o què els hi ha ensenyat, d'alguna manera,
a les generacions posteriors?
Quina és la seva aportació en aquest àmbit?
Sí.
Solitura era una persona de profundes conviccions.
Era una persona que nedava a contracorrent.
El seu origen estava a Bandera Roja,
estava al Partit Socialista Unificat de Catalunya.
per tant, en l'oposició,
al franquisme més forta que hi havia hagut.
I aquestes conviccions,
que també, pel seu origen,
en un forn de pa de Mollet del Vallès,
també feien que fos una persona molt propera,
gent que no ostentava,
que sense luxe,
una persona clara d'exposició.
I aleshores el que ell va aportar,
sobretot a la Constitució
i a l'Estatut d'Autonomia
que es va fer l'any 79,
una mica va aportar el catalanisme polític,
va aportar el catalanisme polític d'esquerres.
El que és aquesta...
Ell era portador, per dir-ho d'alguna manera,
dels valors de Valentí Almirall,
dels federalistes com Pimar Gall.
Era una mica el que portava
un esprit federal,
un esprit socialista,
en aquell moment eurocomunista.
Vull dir que les seves aportacions
eren d'un sector important de la societat.
A Catalunya va ser el Suc,
va ser la tercera força política
a les primeres eleccions.
Per tant, diríem,
era un...
Tenia un paper rellevant.
N'han après molt
les generacions posteriors
de catedràtics,
de professors de dret constitucional,
com vostè?
El Jordi Soler,
a part que, vull dir,
com a ponent,
com a conferenciant,
era molt brillant,
també en els seus escrits
era realment molt clar
i molt plenit.
Aleshores,
anava molt bé
com una persona,
doncs, que quan...
Per exemple, a mi,
quan jo vaig estar ajudant
seu com a professor,
ell feia les classes de teoria
i jo feia les classes de pràctica,
doncs, clar, comentàvem
què els anàvem a explicar als alumnes,
els anàvem a explicar
a la Constitució
i el que anava molt bé
amb ell
i el que arribava
de seguida
era que explicava
el re de fons
dels articles,
el re de fons
de la finalitat
de l'article,
la discussió
que hi havia hagut
entre els sectors
de dreta,
d'esquerra,
els sectors més catalanistes,
més espanyolistes,
és a dir,
que ell sempre
donava
el per què
de les coses.
Des d'aquest punt de vista,
amb ell
s'aprenia molt.
Fins a quin punt,
tornant al paper
que va jugar la Constitució
com a ponent de la Constitució,
fins a quin punt
creu que Jordi Soletura
va contribuir
al consens
assolit
finalment
des d'aquestes postures
que comentava vostè
del catalanisme,
d'esquerres,
de l'eurocomunisme
d'aquella època,
del que representava
el suc
en aquells finals
dels anys 70,
fins a quin punt
el seu paper
va ser fonamental
per arribar
al consens
constitucional.
Sí,
jo diria
que era important
des del punt
de vista
dels fets
i del que
va discutir,
però fins i tot
com a fotografia,
és a dir,
la fotografia
de Soletura
donant la mà
a Fraguer i Barne,
és a dir,
el Soler
que va estar
empresonat
per defensar
les seves idees
i qui era
ministre
en aquells
moments
més negres
del passat
espanyol,
doncs aquesta fotografia
era la mostra
del consens,
era la mostra
de la voluntat
de dues persones
de trajectòria
molt diferent
d'intentar
buscar
una sortida
democràtica
pel país
i per tant
era,
vull dir,
la seva contribució
al consens
des del punt
de vista simbòlic
com des del punt
de vista
de continguts
va ser molt important.
I en aquests mesos
que tant s'ha parlat
coincidint
amb la mort
de Soler Tura
del paper
del Tribunal Constitucional,
vostè que el va conèixer,
què creu
que pensaria
Jordi Soler Tura
de la situació interna
dels membres
del Tribunal Constitucional?
Jo crec
que estaria
força decebut
que una institució
estigués
per ella mateixa
i,
vull dir,
des de fora,
però també
per ella mateixa,
doncs estigués
en una situació
d'aquesta
inestabilitat
i sobretot
de donar
aquesta imatge
més de
politicaria
o més
de diferències
polítiques
que no pas
d'un estudi
rigorós,
d'un estudi
objectiu,
d'un estudi
que d'alguna manera
portés
aquell consens
constitucional
també a la vida
del Tribunal Constitucional.
Jo crec que estaria
profundament decebut.
i també estaria decebut
creu vostè
del debat
de les polèmiques
que com a mínim
hem anat coneixent
internes
al voltant del debat
sobre la
constitucionalitat o no
de l'Estatut de Catalunya?
Bé,
jo això,
com que aquests debats
no sabem
si s'han produït o no
perquè les sessions
del Tribunal Constitucional
són secretes
i per tant
tot el que arriba
són rumorologies
o podrien ser
fins i tot
filtracions
de dintre
del propi Tribunal
però que
una filtració
que serà
sempre interessada
vull dir,
jo no dono
massa crèdit
al
que es diu
que diuen.
Però què creu
que pensaria ell
de tot això?
Estaria en la línia
del que diu vostè ara
que no s'ho creuria tan bé
o no li faria
gaire cas?
Home,
cas
n'hem de fer
des del punt de vista
de que
si és
aquella dita castellana
de quan el riu suena
no?
És que
agua lleva
però
més enllà d'això
més enllà de
constatar
que hi ha un problema
i que hi ha un problema
de legitimitat
i que hi ha un problema
de
doncs
de
no expressar
prou bé
que la discussió
és una discussió
rigorosa
que és una discussió
oberta
de la Constitució
més enllà d'això
jo crec que ell
no...
vull dir,
l'únic que mostraria
és preocupació
perquè una institució
tan important
com és el Tribunal Constitucional
estigués en entredit
i això és el que
jo crec que ens ha de preocupar
tots
més enllà del
propi Tribunal Constitucional.
Una última pregunta
senyor Bernet
sobre aquest problema
de legitimitat
que comentava ara
Jordi Soletura
què hauria pensat
en aquest problema
de legitimitat
quan parlem
d'una llei orgànica
com l'Estatut de Catalunya
aprovada pel Parlament
per les Corts Generals
Espanyoles
aprovada en referèndum
pel poble de Catalunya
i ara en mans
dels membres
del Tribunal Constitucional
aquest problema
de legitimitat
que comenta
ell com creu
que l'analitzaria
en aquest 2010?
Això és molt difícil de dir
ell d'entrada
no era partidari
de reformar
l'Estatut d'Autonomia
i això
ja d'alguna manera
ja descol·loca
tot el que és
la pregunta
que em feia
però d'altra banda
jo crec
que ell tenia molt clar
que l'Estatut d'Autonomia
era una prolongació
de la Constitució
o sigui
l'Estatut d'Autonomia
dona
diu
quines són les competències
de la Generalitat
quines són les competències
que assumeix la Generalitat
o estableix
quin és el règim lingüístic
tot això
perquè la Constitució
ho delega
ho reenvia
l'Estatut
per tant
l'Estatut
no deixa de ser
una prolongació
de la Constitució
i és una mica xocant
que
en tant que ser
una prolongació
en tant que ser
una concreció
de la Constitució
doncs
que es posi
que s'estudiï
la seva constitucionalitat
vull dir
si la Constitució
justament
no tanca
aquests temes
sinó que els deixa oberts
és a dir
que és molt difícil
que una porta
que s'obre
serveixi
per encotillar
l'Estatut
jo crec que això
ell tenia molt clar
que l'Estatut
era part del consens
constitucional
es va fer
en la mateixa
legislatura
de la Constitució
i per tant
és un
Constitució i Estatut
és un paquet
indestriable
que difícilment
es pot
es pot
estudiar
la constitucionalitat
de l'Estatut
quan l'Estatut
és Constitució
mateixa
en fi
que les idees
i la figura
en definitiva
de Jordi Soletura
com dèiem
seran glossades
aquesta tarda
a partir de les 7
en un acte
al Campus Catalunya
a la Sala de Graus
del Campus Catalunya
de la Universitat
Rovira i Virgili
un acte per cert
senyor Bernet
obert a tothom
o bàsicament
anava a preguntar-li
si era només
per la comunitat
universitària
o especialment
no, no
és obert a tothom
i per tant
a tothom
que li vulgui
retre homenatge
doncs hi està convidat
doncs era
com dèiem
a les 7 de la tarda
a la Sala de Graus
just a l'entrada
del Campus Catalunya
de l'Avinguda Catalunya
aquí a la ciutat
de Tarragona
en les hores prèvies
a aquest acte
d'omenatge
hem volgut parlar
amb el que serà
el presentador
catedràtic
de Dret Constitucional
de la Universitat
Rovira i Virgili
el senyor Jaume Bernet
senyor Bernet
moltes gràcies
per aquests comentaris
i per haver-nos apropat
també una mica més
aquest matí
a través de Tarragona Ràdio
a la figura
del ponent de la Constitució
Jordi Soletura
gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
moltes gràcies a vostès
adeu-siau
bon dia